Wikimedia Conference 2017, o com decidir l’estratègia a llarg termini a l’estil wiki

Jason Krüger for Wikimedia Deutschland e.V. CC-BY-SA 4.0

La tradicional foto de grup. Jason Krüger for Wikimedia Deutschland e.V. CC-BY-SA 4.0

La Wikimedia Conference 2017, que va tenir lloc entre el 30 de març i el 2 d’abril a Berlín, és la reunió anual de representants de totes les organitzacions que formem part del moviment Wikimedia (capítols, organitzacions temàtiques, grups d’usuaris i la mateixa Fundació Wikimedia) per discutir el futur del moviment en termes de col·laboració, estructures i governança interna. Aquesta conferència està organitzada per Wikimedia Deutschland (WMDE) en cooperació amb la Fundació Wikimedia (WMF). És una conferència bàsica per a conèixer com respira el moviment a nivell global, descobrir projectes interessants i entrar en contacte amb altres apassionants pel coneixement lliure. Si Wikimania és la trobada anual de Viquipedistes, aquesta és la trobada d’organitzacions que promouen la Viquipèdia, els seus projectes germans i el coneixement lliure en general. Durant tres dies parlem sobre el moviment, compartim experiències i fem contactes per poder continuar treballant col·laborativament durant la resta de l’any. L’edició d’enguany era especialment interessant, perquè hi té lloc en mig d’un procés participatiu per a definir l’estratègia a llarg termini del moviment. És per això que gairebé s’ha doblat el nombre d’assistents, amb 350 persones provinents de més de 90 països i 60 organitzacions del moviment.

Millora de la diversitat i la inclusió

L’univers Wikimedia està fent un esforç per incrementar la seva diversitat, geogràfica, cultural, política i participativa. En aquesta edició hi han participat col·lectius d’arreu del món, amb interessos molt diversos. Tot i l’esforç, encara queda molt camí a recórrer per equilibrar la sobre-representació de la comunitat Europea i Nord-Americana, i principalment d’homes.

També s’han creat espais específics per incloure a les lower voices, persones molt vinculades al moviment però amb poca voluntat de projecció pública, o que no se senten còmodes alçat la mà o agafant un micro i parlant en públic. Aquests processos d’inclusió es basen en la defensa de l’anonimat, la privacitat, i la creació d’entorns segurs i de confiança, on aquestes veus baixes troben un lloc segur des d’on col·laborar i/o opinar sobre el futur del moviment.

Estratègia a llarg termini, en mode wiki

Recentment, la Fundació Wikimedia ha iniciat un debat global amb l’objectiu de decidir conjuntament què és el que volem construir o aconseguir com a moviment
en els propers 15 anys. Durant 16 anys, els viquipedistes hem treballat junts per crear el recurs de coneixement lliure més gran de la història de la humanitat. Durant aquest temps, hem evolucionat des d’un petit grup d’editors a una xarxa diversa d’editors, desenvolupadors, afiliats, lectors i socis. Avui, som més que un conjunt de llocs web. Ens hem convertit en un moviment social? Quins són els valors que compartim? Ens uneix una la visió d’un món on cada ésser humà pugui accedir lliurement a la suma del coneixement, de manera lliure, gratuïta, i en el seu idioma.

Aquest 2017 s’ha encetat un procés per decidir cap a on anem a partir d’ara. Quin paper volem jugar en el món el 2030? Les comunitats han començat a discutir-ho en línia, i a Berlín es va dedicar un dels tracks de la conferència a parlar del tema. Vam fer diverses sessions participatives amb l’objectiu d’aconseguir una sèrie de declaracions (statements) sobre els quals les comunitats en línia puguin treballar i discutir en línia.

 

 

How do our partners see us?

As part of a process of internal evaluation at the end of 2016 we conducted a survey by mail to people and organizations with whom we have carried out a project in recent years. The responses from various sectors such as museums, universities, libraries and government agencies, confirm some of the core ideas of Amical model and they suggest what should be the priorities for the future.

Altogether thirty people answered the survey, including technical people and managers. This is a representative sample of the type of partnerships we are trying to build. This article summarizes some of the most significant answers.
Helping both ways

When asked how can Wikipedia help your institution, most answers point out that Wikipedia contributes to its openness and helps them in their mission to make knowledge generated by its experts available to public: “gives visibility”, “open minded ways of seeing the world”, “dissemination work”, “facilitates social return”. Some also add their views as users: “increasingly useful source”, “essential for the students.” Several people have emphasized the value for the Catalan language.

Our partners are aware of what they can do to help Wikipedia: “spread its content”, “contribute with reliable content”, “help improve its image among the public”, “make small contributions”.

 

Mental picture improvement

In our strategic plan we have a branch devoted to readers. The number of visitors remains very low, especially for social and technical reasons. For example, most of the browsers of Catalan readers are configured by default in Spanish language.

We want to increase visitors but mostly we want to improve the perception of the project. Quality can help increasing readers (later editors). Seeing how it works, people can better use our content and they can help us to expand it. Therefore, we asked whether the perception of Wikipedia had changed after doing a project with us and we also asked them advice in this regard.

About the mental picture, some claim that they had a prior good concept but the majority found that the perception has improved a lot since we started a joint collaboration. Aspects that stand out are the quality of articles (“rigor of content and flexibility to incorporate improvements”, “I thought it was just an amateur project”, “now for me it is more credible”, “it was a sort of intruder in my job and now it is an ally”), the knowledge of the community (“it is no longer something distant”, “people are eager to work”, “formerly it was a hidden motive to understand how it could have grown so much only with volunteers”) and internal operations (“I am more aware of its evolution”, “my respect has gone from big to huge”, “some clichés disappear knowing their philosophy and operating”).

They think that main obstacles for readers are obsolete or not visual design and lead section of articles which should be affordable for everyone and summarize the essential information. They believe that there is still much work to do to make the site gains in prestige and to achieve it they point to the need to include more references (accessible by readers) and further improve linguistic review.

They value the Visual Editor and edit-a-thons as essential elements to remove technical barriers and to increase users who need an introduction to understand and subsequent guidance. Close monitoring helps them “feel part of a whole” and “have more motivation to participate”. As unresolved issues in terms of editing they point to the interaction with others and, above all, uploading images still seen as too complex processes.
Aspects to keep, aspects to change

Last block is referred to the procedural evaluation: how do you assess the cooperation with us, which aspects we should keep or change.

We must say that we are delighted by the enthusiasm and positive responses because everyone, without exception, say they would recommend us to other institutions (and many actually do). In fact, rather than changes in the model, demands are increasing participation (“more edit-a-thons”, “more network dialogue”, “further joint collaborations”).

Among qualities they include “passion”, “availability and speed of response”, “a groundbreaking approach in today’s world” and “effort”. Undoubtedly, we will work to keep us live up to those expectations!

In short, we can learn from the survey which aspects are most valued by readers and related institutions to continue to improve our daily work with organizations because, as one respondent stated, “the dissemination of knowledge is essential to improve society”.

Original text in Catalan by User:Barcelona // Translated to English by User: Vriullop

Com ens veuen els nostres partners?

Com a part d’un procés d’avaluació interna, a finals de 2016 vam realitzar una enquesta per correu a persones i entitats amb qui hem dut a terme algun projecte durant els darrers anys. Les respostes, provinents de sectors diversos com els museus, universitats, biblioteques i organismes públics, ens confirmen en algunes de les idees força del model Amical i ens marquen les prioritats de camí al futur.

En total van contestar una trentena de persones, tant tècnics com responsables, en una mostra representativa del tipus d’aliances que intentem teixir. Resumim en aquest text algunes de les frases més significatives.

 

AJUDA MÚTUA

Quan se’ls pregunta com pot ajudar la Viquipèdia a la seva institució, la majoria destaca que contribueix a la seva obertura i que els ajuda en la seva missió de posar a disposició ciutadana el coneixement generat pels seus experts: “dona visibilitat”, “obre mires de maneres de veure el món”, “tasca de difusió”, ”facilita el retorn social”. Alguns també afegeixen la seva visió d’usuaris: “font cada cop més útil”, “vital per als estudiants”. Diverses persones han fet èmfasi en el valor que té per a la llengua catalana.

Els nostres partners són conscients de tot el que poden fer per ajudar a la Viquipèdia: “difondre els seus contingus”, “aportar contingut validat”, “ajudar a millorar la seva imatge entre l’opinió pública”, “fer petites contribucions”.

 

MILLORA DE LA IMATGE

Dins del nostre pla estratègic tenim una pota que es basa en incidir en els lectors. La quantitat roman molt baixa, especialment per motius tècnics (navegadors configurats en castellà de manera massiva, per exemple).

Volem lluitar per incrementar les visites però sobretot ens interessa que millori la imatge del projecte i que la qualitat faci sumar lectors (i després editors): persones que, en veure com funciona, usin els nostres continguts i ens ajudin a completar-los. Per això vam preguntar com havia canviat la imatge de la Viquipèdia després de fer un projecte amb nosaltres i vam demanar-los consells.

Respecte a la imatge, alguns afirmen que ja tenien un bon concepte previ però la gran majoria constata que la percepció ha millorat molt des que vam iniciar una col·laboració conjunta. Els aspectes que destaquen són la qualitat de les entrades (“rigor dels continguts i flexibilitat per incorporar-hi millores”, “pensava que era un projecte més amateur”, “li dono més credibilitat”, “era una mena d’intrús a la meva feina i ara un aliat”), la coneixença de la comunitat que hi ha al darrere de les pàgines (“ha deixat de ser una cosa llunyana”, “gent amb moltes ganes de treballar”, “abans era una incògnita entendre com només amb voluntaris es podia haver crescut tant”) i el funcionament intern (“soc més conscient de la seva evolució”, “el respecte ha passat de gran a enorme”, “en conèixer la seva filosofia i funcionament desapareixen alguns tòpics”).

Pensen que els principals esculls per als lectors són el disseny obsolet o amb poc pes visual i les introduccions dels articles, que haurien de ser assequibles per a tothom i resumir la informació essencial. Consideren que encara hi ha molta feina a fer perquè l’eina guanyi en prestigi i per assolir-lo apunten a la necessitat d’incorporar més fonts i bibliografia (i que aquesta sigui consultable per part del lector), i incidir encara més en la revisió lingüística.

Valoren la presència de l’editor visual i de les viquimaratons com elements essencials per fer desaparèixer les barreres tècniques i poder sumar editors, que necessiten una introducció per entendre el projecte i un acompanyament posterior. El seguiment proper els ajuda a “sentir-se part d’un tot” i “tenir més motivació per participar-hi”. Com a aspectes no resolts a nivell d’edició apunten a la interacció amb altres usuaris i, sobretot, a les imatges, que encara veuen com processos massa complexos.

 

ASPECTES A MANTENIR, ASPECTES A CANVIAR

El darrer bloc es referia a l’avaluació procedimental: com valoraven la col·laboració amb nosaltres, quins aspectes havíem de mantenir i quins canviar.

Hem de dir que ens omple de satisfacció l’entusiasme de les respostes i la valoració positiva que ens fan, ja que totes les persones, sense excepció, han dit que ens recomanarien a altres institucions (i moltes ja ho fan en l’actualitat). De fet, més que canvis en el model, les demandes són d’incrementar la participació (“més minimaratons”, “més diàleg a les xarxes”, “més col·laboracions conjuntes”).

Entre les qualitats destaquen “la passió”, “la disponibilitat i rapidesa de resposta”, “una actitud trencadora en el món d’avui” i “l’esforç”. Sens dubte, treballarem per mantenir-nos a l’alçada d’aquestes expectatives!
 

En definitiva, de l’enquesta podem aprendre quins aspectes són els més valorats pels lectors i institucions afins per tal de seguir millorant en la nostra feina diària amb entitats perquè, com declarava un dels enquestats, “la difusió del coneixement és bàsica per millorar la societat”.

Text publicat per [[usuària:Barcelona]]

Cada dimarts celebrem el Dia de les Dones

Per Ester Bonet

Avui en el  Dia Internacional de les Dones, aprofitem per dir que no en tenim prou amb només un dia per recordar la importància del paper de les dones. I per això, a la nostra manera, cada dimarts treballem per fer visible aquesta importància a la Viquipèdia.

De fet l’experiència ens està demostrant que en lloc de tenir un dia  per fer accions  reivindicatives i aprofitar per editar la Viquipèdia  sobre l’àmbit de la dona, obtenim millors resultats si convoquem per temàtiques específiques i piquem la porta de l’expertesa per establir col·laboracions, com per exemple el passat Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència que vam col·laborar amb el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona en una viquimarató.  D’aquesta forma si focalitzem i ens  adrecem a col·lectius concrets, podem encerclar i delimitar  millor les mancances. Treballar amb persones que entenen del tema, permet aprofundir més en la lectura de les entrades a la Viquipèdia i per tant millor detectar els errors, la qual cosa  dóna com a resultat, un article millor.

Trobar-nos cada dimarts en un espai d’edició per augmentar la presència de les dones a la Viquipèdia és un fet que requereix un esforç i sobretot una constància que demostra la voluntat reivindicativa per millorar la Viquipèdia.

Els motius per crear aquest espai són molts, però potser el que més remarcaríem és el de superar les pors a editar i ensenyar ‘les regles de joc’ que hi ha darrere d’aquesta eina col·laborativa. Perquè és veritat que tothom hi pot col·laborar, és veritat que si veus un error el pots canviar, però el problema és com es fa correctament, sobretot quan es tracta d’un canvi substancial? Les polítiques i normes de la Viquipèdia no són tan fàcils entendre, més d’una persona ha llençat la tovallola en aquest intent, i ha desertat.

Per exemple, si les referències són un  puntal imprescindible per poder fer una entrada, quines són admissibles? Què passa quan no les trobo a Internet? On he d’anar? Quan sé que una persona compleix amb els requisits d’admissibilitat? Puc fer servir el traductor quan hi ha una entrada que no és prou bona en català i en canvi es troba de qualitat en una altra llengua?

Preguntes i més preguntes que es plantegen i s’ensenyen a resoldre-les, sempre buscant camins i solucions amb la implicació dels editors i editores que hi assisteixen, sovint de procedències tan dispars com del Perú, de Mèxic o Rússia, però amb una causa comuna que els empeny a venir: reduir la bretxa de gènere a la Viquipèdia.

Per això ens atrevim a dir que cada dimarts és una celebració. Que cada dimarts celebrem el Dia Internacional de les Dones.

La verificabilitat qüestionada. Projecte sobre #FakeNews amb Faber

En un món​ ​“infoxicat”, qui estableix les jerarquies? Com determinem què és cert i què són “​fets ​ alternatius”? És cert que tothom té accés a la informació? A tota? Com podem garantir els drets universals d’accessibilitat a la informació i els drets de representativitat de tothom en temps d’Internet? Què és, com es genera i com es gestiona el coneixement actualment? Dades massives (big data), postveritat i ​fake news són cares d’una mateixa nova realitat? Quins són els punts de contacte? Com podem mantenir, fomentar o difondre l’esperit crític en aquest nou escenari?

La gestió de la informació mai és neutral. Decidir quines dades es registren, quines no i qui hi té accés és una decisió política.

És per això que estem co-organitzant una estada a la Residència Faber  on volem convidar els residents a treballar sobre el concepte de fake news. Volem acotar, descriure i explicar el concepte, investigar el per què de la seva vigència, fer-ne un estat de la qüestió i veure com afecta globalment i a casa nostra. És per això que fem una crida als candidats interessats que vulguin desenvolupar el seu projecte a Olot, de l’1 al 15 de maig de 2017.

Qui pot venir?
Faber és una residència interdisciplinària. Qualsevol professional, investigador, activista o periodista que tingui un projecte relacionat amb la gestió de la informació i que cregui que pot participar en activitats. Aquestes activitats (conferències, taules rodones, seminaris, grups de treball) s’adrecen especialistes, però també al públic en general o a alumnes d’instituts i escoles.

La valoració dels projectes tindrà en compte el currículum del candidat, el projecte de treball, la qualitat de les activitats de retorn proposades i la flexibilitat per adaptar-se a públics diversos.

Termini: 15 d’abril de 2017
Comunicació de resultats: 22 d’abril 2017 o abans

Presenteu la vostra candidatura aquí

Catalan Culture Challenge: que el món conegui els científics catalans

Jordi Sabater Pi fotografiant un goril·la a la Guinea Espanyola (Osabater, CC-BY-SA)

Comença una nova edició de l’exitós projecte Catalan Culture Challenge d’Amical Wikimedia. L’entitat viquipedista aposta aquest any per traduir i ampliar al màxim nombre de llengües biografies destacades de científics dels territoris de parla catalana. Amb motiu del 16è aniversari de la versió catalana de la popular enciclopèdia en línia, el concurs tindrà lloc entre l’1 i el 15 de març.

El concurs és simple en estructura per tal de facilitar al màxim les traduccions: és basat en un sistema de punts on els participants obtenen punts per cada millora i/o traducció que facin en un dels 12 articles llistats. S’hi troben, per exemple, la geòloga Carmina Virgili, l’enginyer Narcís Monturiol, el primatòleg Jordi Sabater Pi, la farmacèutica Creu Casas o la biòloga Maria Àngels Cardona. Guanyen els tres usuaris amb més punts.

A través d’aquest projecte, Amical Wikimedia potencia el seu segon gran objectiu fundacional: que tot el coneixement sobre la cultura catalana estigui disponible en qualsevol llengua, que segueix la fita de voler que la suma de tot el coneixement humà estigui disponible lliurement en català. D’aquesta manera, l’associació segueix l’etapa d’expansió multilingüe on vol fer arribar tot el coneixement sobre cultura catalana arreu del món, d’una manera oberta i gratuïta.

La Viquipèdia en català va ser la primera edició no-anglesa en tenir article. Va néixer un 16 de març de 2001. Avui en dia té 535.000 articles, 1775 viquipedistes actius i és la 17a versió amb més nombre d’articles.

Amical Wikimedia presenta a la UNESCO la col·laboració amb les biblioteques

Amical Wikimedia presenta la col·laboració amb les biblioteques a la seu central de la UNESCO, a París. El director d’Amical Wikimedia, Àlex Hinojo, ha assistit a la segona trobada de coordinadors de les organitzacions Wikimedia que ha tingut lloc els passats 16 i 17 de febrer. La reunió a porta tancada, coorganitzada per Europeana i Wikimedia França, va permetre compartir experiències, èxits i fracassos després de l’evolució de les col·laboracions GLAM-WIKI arreu d’Europa.
Hinojo hi ha presentat la col·laboració amb més de 200 biblioteques dels territoris catalanoparlants i el projecte #1lib1ref, que convidava als bibliotecaris d’arreu del món a afegir fonts bibliogràfiques a la Viquipèdia. “Entre totes les presentacions, destaquem la flamant política d’accés obert de l’Agència Espacial Europea o la proposta per fer servir referències bibliogràfiques de manera estructurada a la Viquipèdia”, assegura el director d’Amical Wikimedia, Àlex Hinojo. Amical també va ser convidada a la primera trobada de 2015. Des de llavors, s’ha doblat el nombre de participants.
El fenomen GLAM-WIKI va arribar a Europa el 2010, amb la col·laboració pionera entre la Viquipèdia i el Museu Britànic, seguida immediatament de col·laboracions a Catalunya amb institucions com el Museu Picasso, el MACBA, la Fundació Joan Miró o fins i tot el Museu Nacional.
Àlex Hinojo ha estat nomenat director d’Amical Wikimedia aquest mes. El fins ara director de projectes de l’associació ha assumit el càrrec de director, de nova creació. Es tracta d’un canvi emmarcat en el creixement que ha viscut l’organització en els últims anys. Aquest nomenament és un reconeixement a la feina d’Hinojo i facilita la presència de l’associació en certes taules de decisió internacional dins del moviment Wikimedia.

2a trobada Europea de coordinadors #GLAMwiki

La seu central de la UNESCO de París va acollir els dies 16 i 17 de febrer la segona trobada europea de coordinadors GLAMWiki, coorganitzada per Europeana i Wikimédia France.

El fenomen GLAMwiki va arribar a Europa el 2010, amb la col·laboració pionera entre Viquipèdia i el Museu Britànic, seguida immediatament de col·laboracions a casa nostra amb institucions com el Museu Picasso, el MACBA, la Fundació Joan Miró o fins i tot el Museu Nacional

Ha plogut molt des de llavors i el projecte ha evolucionat i s’ha estès per la majoria de països europeus. En alguns d’aquests països s’ha creat la figura de coordinador GLAM, per tal de promoure aquest tipus de col·laboracions entre el sector cultural i les comunitats que participen en els diversos projectes impulsats per la Fundació Wikimedia.
Es va tractar d’una reunió a porta tancada on els principals impulsors de projectes GLAM a nivell europeu van poder compartir experiències, èxits i fracassos, seguint el model de l’edició 2015, on també hi vam assistir. En aquesta ocasió hem doblat el nombre de participants.
Per començar la trobada, vam tenir la sort de poder fer una visita a la col·lecció d’art de la UNESCO. Em quedo amb els Murals del Sol i de la Lluna de Joan Miró i La caiguda d’Ícar de Pablo Picasso, entre moltes altres peces. Després vam començar amb un seguit de presentacions sobre els projectes destacats de cada organitzador. Nosaltres vam compartir la nostra experiència amb #bibliowikis i el projecte #1lib1ref.  Podeu veure el programa de les jornades aquí.
Entre totes les presentacions destaquem la flamant política d’accés obert de l’Agència Espacial Europea, la proposta per fer servir referències bibliogràfiques de manera estructurada a Viquipèdia (Wikicite), la feinada que s’està fent a la UNESCO amb Wikimedia, projectes de visualització de dades com Histropedia, o la reflexió de la representant irlandesa sobre la desaparició de la dicotomia professional/amateur en entorns de col·laboració digital.

#OnSónlesDones

Manquen dones a la Viquipèdia, manquen dones als museus, manquen dones als òrgans de decisió, manquen dones arreu. El biaix de gènere és una forma de biaix sistèmic. És per això que fa uns sis mesos un col·lectiu de dones va començar una pàgina per demostrar com els mitjans escrits en llengua catalana no representen prou bé l’opinió de les dones. Els seus informes diaris demostren que -efectivament- les dones estan infrarepresentades als mitjans de comunicació.

Demà dia 21 de febrer, dia de la llengua materna, el col·lectiu #OnSónlesDones farà un acte de presentació d’un informe de resultats dels seus sis primes mesos de vida. Des d’Amical Wikimedia ens sumem a la campanya de conscienciació, i demà piularem biografies de dones actives que exerceixen la seva professió en català, per donar visibilitat i recolzar a aquest col·lectiu.

 

#Onsónlesdones a la Viquipèdia

Sabíeu que a la Viquipèdia en català només el 13% de biografies són de dones? Volem corregir aquesta subrepresentació, tant a nivell de continguts, com de participació, com de perspectiva.En relació al biaix de contingut, un estudi fet amb sis de les grans enciclopèdies (anglès, francès, italià, castellà i rus) mostra que la presència de continguts de dones a la Viquipèdia es podria considerar fins i tot parcialment sobre-representada en comparació amb d’altres fonts clàssiques. En canvi, pel que fa al biaix estructural, es va trobar que els articles de dones tendeixen a enllaçar més a articles d’homes que a l’inrevés, el que es coneix com a Síndrome de la barrufeta, que consisteix en el fet que en el grup de persones de ficció, els membres masculins solen tenir alguna característica que els defineixi (com en els barrufets, per exemple, el filòsof, el que canta malament, el bromista, el que té mala sort, el jardiner, etc.) mentre que només hi ha un membre femení, la particularitat del qual és ser dona o noia i que no té cap altra característica especial (com en la comunitat dels barrufets, la barrufeta).

El biaix de lèxic agafa la idea del test de Finkbeiner, segons el qual una dona científica serà sovint més destacada per ser una dona que per ser una bona científica. A més, estima que les biografies de dones posen més èmfasi en aspectes relacionals, de gènere i familiars, mentre que les biografies d’homes del mateix àmbit laboral se centren en els seus èxits professionals. Per exemple, la paraula divorci és 4,4 vegades més freqüent en articles de dones que d’homes a la viquipèdia en anglès, xifra que puja fins el 4,7 i 4,8 en alemany i rus, respectivament. No disposem d’aquests estudis per a la Viquipèdia en català.

Us recomanem visitar el projecte #viquidones i sumar-vos-hi a algun dels grups d’edició social, com per exemple el que es realitza cada dimarts a la tarda a la UPF.

Àlex Hinojo és nomenat director d’Amical Wikimedia

Àlex Hinojo és nomenat director d’Amical Wikimedia. El fins ara director de projectes de l’associació assumeix el càrrec de director, de nova creació.

Es tracta d’un canvi emmarcat en el creixement que ha viscut l’organització en els últims anys, que inclouen el seu reconeixement internacional el 2013, rebre el Premi Nacional de Cultura el 2014 o incrementar els nombre de projectes educatius amb universitats i altres centres d’ensenyament.

Aquest nomenament és un reconeixement a la feina d’Hinojo i facilitarà la presència de l’associació en certes taules de decisió internacional dins del moviment Wikimedia. Aquesta mateixa setmana, Hinojo ha assistit a la seu de la UNESCO a París per participar en unes jornades de treball dels coordinadors culturals d’organitzacions Wikimedia d’arreu d’Europa.

Àlex Hinojo, viquidedista des de fa deu anys, és membre d’Amical Wikimedia des del 2009. El 2010 va esdevenir el tercer viquipedista resident del món i el primer de l’estat espanyol, amb un projecte al Museu Picasso. Posteriorment va realitzar la mateixa tasca al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

El 2012 va ser nomenat director de projectes d’Amical Wikimedia. Ha exercit la funció d’ambaixador cultural de la Viquipèdia en català a les institucions culturals. És diplomat en Ciències Empresarials amb un postgrau en gestió museística i un altre en gestió cultural.