Quins són els mitjans escrits més citats a la Viquipèdia?

La Viquipèdia és una síntesi de coneixements ja publicats a altres llocs. Quan els viquipedistes actualitzem un article amb alguna informació, sempre hem d’indicar el seu origen. És el que anomenem referències bibliogràfiques. La qualitat de la Viquipèdia està directament relacionada amb el nombre i la diversitat de referències que tinguin els seus articles. Més que la veracitat de la informació, que no podem garantir, estem interessats en la traçabilitat d’aquesta. Que el lector pugui comprovar l’origen de les afirmacions fetes al projecte. Aquest és un dels aspectes clau per fer de la Viquipèdia una eina potent i respectada.

Ara bé, les fonts no són innocents, ni neutrals. Per actualitzar un article sobre política catalana podem fer servir un article d’El País i un altre del diari Ara, i tots dos serien acceptats. És precisament aquesta diversitat bibliogràfica la que pretén garantir la neutralitat, un dels cinc pilars de la popular enciclopèdia. És interessant doncs, veure quines són les fonts que es fan servir més en cada llengua.

En aquest post analitzem quins són els mitjans més citats a la Viquipèdia en català. Aquesta recerca s’ha fet en el marc d’un projecte sobre periodisme a la Residència Faber, a Olot. L’objectiu d’aquesta estada és que els residents analitzin la vigència del periodisme, i analitzar com ens afecten les noves formes de transmissió i de reproducció de la informació. Si la Viquipèdia ha esdevingut la primera font d’informació a escala mundial, mirem doncs quines fonts periodístiques fa servir.

Criteris de selecció i sistema de càlcul

  • Mostra: Per fer aquest estudi es va fer servir la informació de la Viquipèdia en català a data 15 de maig de 2017.
  • Criteri d’inclusió: S’ha seleccionat la llista de mitjans en català citats a l’OJD digital, els diaris en paper distribuïts als Països Catalans inclosos a l’OJD. També s’ha inclòs una petita selecció dels principals mitjans i agències d’influència global, per poder comparar.
  • Referències en paper: Aquest estudi només inclou aquelles referències bibliogràfiques que enllacen a un URL oficial del mitjà. No inclou aquelles que mencionen l’edició impresa.
  • Eina de càlcul: Cercador d’enllaços externs de la Viquipèdia. Des d’aquesta eina es pot veure la llista detallada d’articles que enllacen a qualsevol web. Exemple: llista d’articles que fan servir alguna notícia del diari Segre com a referència bibliogràfica.
  • Recerques similars: El gener del 2015 vam publicar una recerca similar sobre la presència dels mitjans en català a la Viquipèdia.

Anàlisi

Aquesta és una recerca sobre el nombre d’enllaços cap a fonts de mitjans de comunicació. No analitza la seva temàtica ni qualitat. Com es pot observar, la llista inclou més de 150 mitjans de comunicació, que tenen una presència molt desigual a Viquipèdia. La llista permet definir algunes hipòtesis que seria interessant confirmar amb una recerca més específica. Enumero a continuació les més destacades

  1. Bona salut de la premsa en català: Els viquipedistes fan servir de manera habitual els mitjans en català per a documentar els articles que editen. Seria interessant fer una recerca sobre si hi ha una relació entre aquestes fonts i temàtiques catalanes o, al contrari, si es fan servir mitjans en català per a documentar i o millorar articles sobre qualsevol temàtica. És curiós també veure el baix nombre de mencions cap a alguns dels darrers mitjans digitals sorgits, com El Nacional, El Crític o el Món, que no arriben al centenar d’enllaços.
  2. Diglòssia cultural i etnocentrisme: Més enllà dels mitjans d’informació generalistes en català (Ara, VilaWeb, El Punt Avui, etc.) que estan en unes posicions destacades de la llista, és curiós veure com aquesta és liderada per dos mitjans d’influència global com poden ser el New York Times i El País. Això podria estar relacionat amb el gran nombre d’articles traduïts del castellà i de l’anglès que hi ha a la Viquipèdia en català. En traduir un article, es mantenen les referències bibliogràfiques originals, i es manté la influència cultural de les fonts originals. Per mesurar la influència del món anglosaxó i castellà en la Viquipèdia en català, podem comparar-ho amb el baix nombre de referències cap als principals mitjans francesos, italians o alemanys, per no parlar de mitjans asiàtics o africans, que han quedat fora de l’àmbit d’aquesta recerca. Per una altra banda, totes les versions idiomàtiques de Viquipèdia responen a un cert etnocentrisme, és a dir, que tenen més articles sobre la seva zona d’influència cultural que d’altres parts del món. Com és lògic, com a documentació es fan servir fonts publicades a l’entorn d’influència. Per saber-ne més, recomanem el treball de l’investigador Marc Miquel ”Identity-Based Motivation in Digital Engagement: The Influence of Community and Cultural Identity on Participation in Wikipedia” a la Universitat Pompeu Fabra.
  3. La importància de la premsa local: Són molt interessants els casos del Diari de Girona i dbalears, que compten amb un nombre important d’enllaços, donant cobertura bibliogràfica principalment a temàtica local. En canvi, hi ha d’altres mitjans locals amb nul·la o poca presència a Viquipèdia. Aquesta diferència pot dependre sovint de la comunitat d’editors d’una àrea determinada, i de si el mitjà en qüestió és considerat com un mitjà rellevant per la comunitat de viquipedistes.  Per exemple, en general les revistes de govern editades pels mateixos ajuntaments no solen considerar-se fonts fiables, pel marcat biaix polític.
  4. Premsa especialitzada: Destaquen especialment alguns mitjans especialitzats, com Enderrock, que serveix principalment per documentar articles sobre música. La premsa esportiva ocupa un espai força preeminent en aquesta llista. Serveix principalment per documentar les biografies dels esportistes i els resultats històrics d’esdeveniments esportius. D’altres mitjans com Crític ocupen un espai de referències de tipus nínxol, que se solen fer servir amb profunditat per ampliar un grup determinat d’articles. Per exemple, aquest article s’ha fet servir per ampliar una vintena d’epígrafs a l’enciclopèdia.
  5. La importància d’una bona hemeroteca: Els viquipedistes fan servir més aquells diaris que tenen una bona hemeroteca indexada, oberta i accessible en línia, amb enllaços estables. Es pot veure clarament mirant la llista d’articles que citen El País i La Vanguardia. Es troba a faltar una hemeroteca amb els articles indexats de diaris històrics com l’Avui, per exemple. El canvi de nom dels webs d’alguns diaris pot haver afectat negativament a la presència d’enllaços cap a notícies històriques.
  6. Neutralitat: La Viquipèdia cerca el “punt de vista neutral, és a dir, intenta aconseguir que els articles no exagerin un punt de vista específic. Això requereix oferir la informació des de tots els angles possibles, presentar cada punt de vista de forma precisa, dotar de context els articles perquè els lectors comprenguin totes les visions, i no presentar cap punt de vista com “el vertader” o “el millor”. Això implica, per una banda, citar les fonts autoritzades que puguin verificar-se sempre que sigui possible, especialment en qüestions polèmiques, però, d’altra banda no significa que totes les visions han de posar-se al mateix nivell, sinó en la seva mesura justa. Veure que El Mundo i El Punt Avui tenen aproximadament el mateix nombre de referències bibliogràfiques convida a pensar que es respecta la neutralitat. Per altra banda, en aquesta diversitat de fonts seria interessant analitzar quin és el pes específic per seccions, ja que hi ha diaris amb una secció d’internacional molt més potents que d’altres. No té el mateix pes dins d’un article citar un text sobre la Guerra de Síria publicat pel Washington Post que per un diari gratuït de comarques. Els articles signats, d’investigació, solen tenir més pes en l’enciclopèdia que els textos d’agències que cobreixen l’actualitat, ja que els primers solen anar acompanyats de més informació de context, que ens permet millorar considerablement els articles corresponents.

Mitjans més citats a la Viquipèdia en català

Mitjà de comunicació Nombre d’enllaços
elpais.com 13593
nytimes.cm 9837
mundodeportivo.com 7843
lavanguardia.com 6952
vilaweb.cat 5979
ara.cat 5308
elmundo.es 3912
elpuntavui.cat 3397
abc.es 2943
marca.com 2675
elperiodico.com 2279
naciodigital.cat 1855
cnn.com 1271
diaridegirona.cat 1174
time.com 1138
reuters.com 1096
guardian.com 970
lasprovincias.es 962
as.com 845
bbc.com 826
dbalears.cat 817
washingtonpost.com 762
regio7.cat 660
racocatala.cat 658
sport.es 516
directe.cat 505
lemonde.fr 486
enderrock.cat 439
wsj.com 439
nuvol.com 379
figaro.fr 367
eleconomista.es 320
sapiens.cat 278
Bloomberg.com 275
arabalears.cat 254
FoxNews.com 238
el9nou.cat 237
viasona.cat 235
CBSNews 234
RT.com 230
larazon.es 225
Repubblica.it 225
ft.com 223
Aljazeera.com 221
expansion.com 220
Liberation.fr 212
anoiadiari.cat 203
corriere.it 196
cincodias.com 163
el9esportiu.cat 161
eixdiari.cat 155
empordà.info 146
e-notícies.cat 129
cugat.cat 116
reusdigital.cat 115
teatral.net 94
ara.ad 94
welt.de 89
elnacional.cat 86
capgros.com 86
menorca.info 85
NbcNews.com 79
descobrir.cat 78
delcamp.cat 70
elcritic.cat 70
timeout.cat 68
segre.com 68
totsantcugat.cat 68
totmataro.cat 66
contrapunt.cat 65
aravalles.cat 64
Associated Press 56
Politico.com 54
catalunyapress.cat 49
isabadell.cat 48
faz.net 47
taragona21.com 45
leconomic.cat 42
surtdecasa.cat 40
aldia.cat 39
saveu.cat 37
nationalia.cat 36
cuina.cat 33
elmon.cat 31
diaridevilanova.cat 31
viaempresa.cat 30
viurealspirineus.cat 30
rac1.cat 28
ebredigital.cat 28
la-clau.net 28
aragranollers.cat 25
diarieducacio.cat 23
revistacambrils.cat 23
viumolinsderei.com 19
elsetmanari.cat 18
setmanarisoller.cat 18
infoanoia.cat 17
barcelona tv 15
rubitv.cat 13
comarquesnord.cat 13
AFP 13
diarimes.com 12
etselquemenges.cat 10
teatrebarcelona.com 10
veuanoia.cat 10
lapremsadelbaix.es 9
lapinya.cat 9
catorze.cat 8
adolescents.cat 8
aguaita.cat 8
lamanyana.cat 8
elcargol.com 8
butxaca.com 7
panxing.net 7
mesebre.cat 7
7accents.cat 6
fosbury.cat 6
weloba.cat 5
balaguer.tv 5
infocamp.cat 5
elcinefil.cat 5
versos.cat 5
diarilaveu.com 4
socpetit.cat 4
diaricatala.cat 4
amic.media 4
imaginaradio.com 4
Efe 4
gerio.cat 3
fotlipou.com 3
firesifestesdemallorca.com 3
revistamirall.com 3
levante-emv.es 3
tarrega.tv 2
lliureimillor.cat 2
elperiscopi.com 2
catalunyadiari.cat 1
vadevi.cat 1
mollerussa.tv 1
diaritreball.cat 1
onabages.cat 1
andorradirecte.com 1
lleidaalminut 0
monterrassa 0
naciodigital osona 0
catalunyalliure.cat 0
diarisanitat.cat 0
territoris.cat 0
naciodigital elripolles 0
aquibergueda.cat 0
totesport.cat 0
clicara.cat 0
paresinens.cat 0
aue.cat 0
segarratv.cat 0
plaurgelltv.cat 0
urgelltv.cat 0
nogueratv.cat 0
laguiadereus.com 0
segriatv.cat 0

On són les dones? Inventant!

Amical Wikimedia engega el viquiprojecte Invents 2017, una iniciativa per fer un pas més enllà per reduir la bretxa de gènere a la Viquipèdia: no només amb biografies de dones, sinó donant més i millor cobertures a les aportacions de la dona en la història de la humanitat.

Fins ara, el moviment viquipedista s’ha centrat sobretot en millorar la ràtio d’articles de dones, que està molt baix: un 14% l’últim mes. Tot i així, en les últimes setmanes més dels 50% dels articles creats són de dones:

La xifra d’articles de dones és molt baixa, però limitar-nos a biografies hagués sigut limitar el repte de mostrar veritablement la contribució de les dones en la societat. Per tot plegat, hem engegat aquest projecte per promocionar que s’escriguin articles en invents de dones. És una nova versió del concurs que l’any passat va crear desenes d’articles d’inventors.

Les millors imatges de l’any 2016

Ja s’han anunciat les fotos guanyadores del concurs Imatge de l’any 2016!

615 van votar per la imatge guanyadora, de Jubilee i Munin, dos corbs de la Torre de Londres. Jubilee va néixer a Somerset el 2012 i porta una anella d’or. Li van donar a la reina en el seu jubileu de diamant. Munin va néixer a North Uist el 1995 i porta una anella de color verd clar. És el corb més antic a la torre. Fotografia de User:Colin / Wikimedia Commons / CC BY-SA 4.0:

En segon lloc, 443 persones han votat per una imatge d’elefants salvatges caminant per una carretera a la zona del Parc Nacional de Khao Yai. Fotografia de User:Khunkay / Wikimedia Commons / CC BY-SA 3.0:

En tercera posició, 352 persones han votat per una imatge d’un mascle d’ós blanc que no va poder capturar una foca barbuda. Per això, va buscar sense descans una altra presa, tot saltant d’una llenca de gel a una altra. Fotografia de Andreas Weith (CC BY-SA 4.0)

En la primera volta, es van votar 1475 fotos candidates, i en una segona ronda els participants van poder escollir tres fotos entre les 58 finalistes. Van participar-hi 4.765 persones, 2553 de les quals ho van fer a la primera volta, i 3625 a la segona.

Vegeu tots els resultats!

Amical Wikimedia aprofita Sant Jordi per difondre internacionalment la llengua catalana

Sant Jordi al Palau de la Generalitat de Catalunya / Enfo

L’associació Amical Wikimedia posa en marxa una iniciativa singular per internacionalitzar el català: aquest Sant Jordi comença un “viquiprojecte” per difondre a escala internacional algunes de les obres més destacades de la llengua catalana. L’objectiu és ampliar i traduir al màxim número de llengües els llibres inclosos en la col·lecció de les millors obres de la literatura catalana (MOLC).

Els objectius fundacionals d’Amical Wikimedia són que la suma de tot el coneixement humà estigui disponible lliurement en català, i que tot el coneixement sobre la cultura catalana estigui disponible per tothom en qualsevol llengua. Sant Jordi és la festa dels llibres i les roses a Catalunya… i a gran part del món! És una tradició que s’ha fet internacional, com la Viquipèdia. Per això enguany Amical Wikimedia vol sumar-se a l’esperit literari del 23 d’abril organitzant un concurs on traduirem i ampliarem articles sobre millors obres de la literatura catalana.

Solitud de Víctor Català, Incerta glòria de Joan Sales o Tirant lo Blanc de Joanot Martorell són només tres de les 125 obres incloses a la col·lecció. Entre els autors, destaquen Víctor Català, Ramon Llull, Jaume Roig, Mercè Rodoreda, Bernat Metge, Carme Riera, Àngel Guimerà o Montserrat Roig.
El projecte durarà fins 30 d’abril. Els tres guanyadors rebran un lot de llibres de 5, 3 i 2 llibres respectivament. Pensem que és una manera engrescadora de conèixer i difondre els autors editant llurs articles a la Viquipèdia i després gaudir de llurs llibres.

La Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i Investigació i l’Amical Wikimedia posen en marxa el primer viquiconcurs d’estudis valencians

El viquiconcurs és un projecte col·laboratiu on cadascú, com en una marató, pot aportar el seu granet de sorra per a ampliar diferents articles relacionats amb les novetats que la Intitució Cultural presenta per a la Fira del Llibre de València.

I precisament la Fira del Llibre serà l’escenari de la Viquimarató Magnànim. La viquimarató serà un taller d’edició en Viquipèdia, on viquipedistes veterans ensenyaran a editar a tots aquells qui vulguen aprendre. Es durà a terme el diumenge dia 30 d’abril a partir de les 11 h. al Museu de Ciències Naturals, al Jardí dels Vivers de València.  L’activitat és gratuïta i sols cal dur un portàtil, tablet o fins i tot editar des del vostre telèfon mòbil amb l’APP Wikipedia.

El Viquiconcurs Magnànim es durà a terme entre el 20 d’abril i el 15 de maig, realitzant-se el taller d’edició just a la meitat de la convocatòria. Per gentilesa de la Institució, els guanyadors del concurs rebran tres lots de llibres amb les últimes novetats del Magnànim.

La primera Viquimarató sobre la UE concentra disset participants a l’Aula Europa

Des d’aquesta setmana la Viquipèdia compta amb vuit articles nous sobre la Unió Europea. Aquest és el resultat de la primera Viquimarató UE que va reunir disset viquipedistes el dilluns 3 d’abril a l’Aula Europa de la seu de les Institucions Europees a Barcelona.

L’activitat, organitzada conjuntament per l’Amical Wikimedia, Horitzó Europa i la Representació de al Comissió Europea a Barcelona, forma part del viquiprojecte Unió Europea  que té l’objectiu de millorar la cobertura sobre la Unió Europea i els seus estats membres a la Viquipedia.
L’activitat va reunir disset participants de perfils molt diferents, membres d’associacions europeistes, un grup d’alumnes que van assistir a la viquimarató amb el seu professor i escriptors habituals de la viquipèdia.
Durant dues hores els viquipedistes, dotze dels quals eren debutants, van escriure vuit articles en català i altres edicions lingüístiques relacionats amb al UE com ara el moviment Pulse of Europe, l’ Oficina Europea de Suport a l’Asil, el projecte Scientix, la Política ambiental de la Unió Europea o sobre l’excomissari Karel de Gucht. Aquests articles se sumen als més de 5.600 que s’han escrit en el marc del viquiprojecte UE

Wikimedia Conference 2017, o com decidir l’estratègia a llarg termini a l’estil wiki

Jason Krüger for Wikimedia Deutschland e.V. CC-BY-SA 4.0

La tradicional foto de grup. Jason Krüger for Wikimedia Deutschland e.V. CC-BY-SA 4.0

La Wikimedia Conference 2017, que va tenir lloc entre el 30 de març i el 2 d’abril a Berlín, és la reunió anual de representants de totes les organitzacions que formem part del moviment Wikimedia (capítols, organitzacions temàtiques, grups d’usuaris i la mateixa Fundació Wikimedia) per discutir el futur del moviment en termes de col·laboració, estructures i governança interna. Aquesta conferència està organitzada per Wikimedia Deutschland (WMDE) en cooperació amb la Fundació Wikimedia (WMF). És una conferència bàsica per a conèixer com respira el moviment a nivell global, descobrir projectes interessants i entrar en contacte amb altres apassionants pel coneixement lliure. Si Wikimania és la trobada anual de Viquipedistes, aquesta és la trobada d’organitzacions que promouen la Viquipèdia, els seus projectes germans i el coneixement lliure en general. Durant tres dies parlem sobre el moviment, compartim experiències i fem contactes per poder continuar treballant col·laborativament durant la resta de l’any. L’edició d’enguany era especialment interessant, perquè hi té lloc en mig d’un procés participatiu per a definir l’estratègia a llarg termini del moviment. És per això que gairebé s’ha doblat el nombre d’assistents, amb 350 persones provinents de més de 90 països i 60 organitzacions del moviment.

Millora de la diversitat i la inclusió

L’univers Wikimedia està fent un esforç per incrementar la seva diversitat, geogràfica, cultural, política i participativa. En aquesta edició hi han participat col·lectius d’arreu del món, amb interessos molt diversos. Tot i l’esforç, encara queda molt camí a recórrer per equilibrar la sobre-representació de la comunitat Europea i Nord-Americana, i principalment d’homes.

També s’han creat espais específics per incloure a les lower voices, persones molt vinculades al moviment però amb poca voluntat de projecció pública, o que no se senten còmodes alçat la mà o agafant un micro i parlant en públic. Aquests processos d’inclusió es basen en la defensa de l’anonimat, la privacitat, i la creació d’entorns segurs i de confiança, on aquestes veus baixes troben un lloc segur des d’on col·laborar i/o opinar sobre el futur del moviment.

Estratègia a llarg termini, en mode wiki

Recentment, la Fundació Wikimedia ha iniciat un debat global amb l’objectiu de decidir conjuntament què és el que volem construir o aconseguir com a moviment
en els propers 15 anys. Durant 16 anys, els viquipedistes hem treballat junts per crear el recurs de coneixement lliure més gran de la història de la humanitat. Durant aquest temps, hem evolucionat des d’un petit grup d’editors a una xarxa diversa d’editors, desenvolupadors, afiliats, lectors i socis. Avui, som més que un conjunt de llocs web. Ens hem convertit en un moviment social? Quins són els valors que compartim? Ens uneix una la visió d’un món on cada ésser humà pugui accedir lliurement a la suma del coneixement, de manera lliure, gratuïta, i en el seu idioma.

Aquest 2017 s’ha encetat un procés per decidir cap a on anem a partir d’ara. Quin paper volem jugar en el món el 2030? Les comunitats han començat a discutir-ho en línia, i a Berlín es va dedicar un dels tracks de la conferència a parlar del tema. Vam fer diverses sessions participatives amb l’objectiu d’aconseguir una sèrie de declaracions (statements) sobre els quals les comunitats en línia puguin treballar i discutir en línia.

 

 

How do our partners see us?

As part of a process of internal evaluation at the end of 2016 we conducted a survey by mail to people and organizations with whom we have carried out a project in recent years. The responses from various sectors such as museums, universities, libraries and government agencies, confirm some of the core ideas of Amical model and they suggest what should be the priorities for the future.

Altogether thirty people answered the survey, including technical people and managers. This is a representative sample of the type of partnerships we are trying to build. This article summarizes some of the most significant answers.
Helping both ways

When asked how can Wikipedia help your institution, most answers point out that Wikipedia contributes to its openness and helps them in their mission to make knowledge generated by its experts available to public: “gives visibility”, “open minded ways of seeing the world”, “dissemination work”, “facilitates social return”. Some also add their views as users: “increasingly useful source”, “essential for the students.” Several people have emphasized the value for the Catalan language.

Our partners are aware of what they can do to help Wikipedia: “spread its content”, “contribute with reliable content”, “help improve its image among the public”, “make small contributions”.

 

Mental picture improvement

In our strategic plan we have a branch devoted to readers. The number of visitors remains very low, especially for social and technical reasons. For example, most of the browsers of Catalan readers are configured by default in Spanish language.

We want to increase visitors but mostly we want to improve the perception of the project. Quality can help increasing readers (later editors). Seeing how it works, people can better use our content and they can help us to expand it. Therefore, we asked whether the perception of Wikipedia had changed after doing a project with us and we also asked them advice in this regard.

About the mental picture, some claim that they had a prior good concept but the majority found that the perception has improved a lot since we started a joint collaboration. Aspects that stand out are the quality of articles (“rigor of content and flexibility to incorporate improvements”, “I thought it was just an amateur project”, “now for me it is more credible”, “it was a sort of intruder in my job and now it is an ally”), the knowledge of the community (“it is no longer something distant”, “people are eager to work”, “formerly it was a hidden motive to understand how it could have grown so much only with volunteers”) and internal operations (“I am more aware of its evolution”, “my respect has gone from big to huge”, “some clichés disappear knowing their philosophy and operating”).

They think that main obstacles for readers are obsolete or not visual design and lead section of articles which should be affordable for everyone and summarize the essential information. They believe that there is still much work to do to make the site gains in prestige and to achieve it they point to the need to include more references (accessible by readers) and further improve linguistic review.

They value the Visual Editor and edit-a-thons as essential elements to remove technical barriers and to increase users who need an introduction to understand and subsequent guidance. Close monitoring helps them “feel part of a whole” and “have more motivation to participate”. As unresolved issues in terms of editing they point to the interaction with others and, above all, uploading images still seen as too complex processes.
Aspects to keep, aspects to change

Last block is referred to the procedural evaluation: how do you assess the cooperation with us, which aspects we should keep or change.

We must say that we are delighted by the enthusiasm and positive responses because everyone, without exception, say they would recommend us to other institutions (and many actually do). In fact, rather than changes in the model, demands are increasing participation (“more edit-a-thons”, “more network dialogue”, “further joint collaborations”).

Among qualities they include “passion”, “availability and speed of response”, “a groundbreaking approach in today’s world” and “effort”. Undoubtedly, we will work to keep us live up to those expectations!

In short, we can learn from the survey which aspects are most valued by readers and related institutions to continue to improve our daily work with organizations because, as one respondent stated, “the dissemination of knowledge is essential to improve society”.

Original text in Catalan by User:Barcelona // Translated to English by User: Vriullop

Com ens veuen els nostres partners?

Com a part d’un procés d’avaluació interna, a finals de 2016 vam realitzar una enquesta per correu a persones i entitats amb qui hem dut a terme algun projecte durant els darrers anys. Les respostes, provinents de sectors diversos com els museus, universitats, biblioteques i organismes públics, ens confirmen en algunes de les idees força del model Amical i ens marquen les prioritats de camí al futur.

En total van contestar una trentena de persones, tant tècnics com responsables, en una mostra representativa del tipus d’aliances que intentem teixir. Resumim en aquest text algunes de les frases més significatives.

 

AJUDA MÚTUA

Quan se’ls pregunta com pot ajudar la Viquipèdia a la seva institució, la majoria destaca que contribueix a la seva obertura i que els ajuda en la seva missió de posar a disposició ciutadana el coneixement generat pels seus experts: “dona visibilitat”, “obre mires de maneres de veure el món”, “tasca de difusió”, ”facilita el retorn social”. Alguns també afegeixen la seva visió d’usuaris: “font cada cop més útil”, “vital per als estudiants”. Diverses persones han fet èmfasi en el valor que té per a la llengua catalana.

Els nostres partners són conscients de tot el que poden fer per ajudar a la Viquipèdia: “difondre els seus contingus”, “aportar contingut validat”, “ajudar a millorar la seva imatge entre l’opinió pública”, “fer petites contribucions”.

 

MILLORA DE LA IMATGE

Dins del nostre pla estratègic tenim una pota que es basa en incidir en els lectors. La quantitat roman molt baixa, especialment per motius tècnics (navegadors configurats en castellà de manera massiva, per exemple).

Volem lluitar per incrementar les visites però sobretot ens interessa que millori la imatge del projecte i que la qualitat faci sumar lectors (i després editors): persones que, en veure com funciona, usin els nostres continguts i ens ajudin a completar-los. Per això vam preguntar com havia canviat la imatge de la Viquipèdia després de fer un projecte amb nosaltres i vam demanar-los consells.

Respecte a la imatge, alguns afirmen que ja tenien un bon concepte previ però la gran majoria constata que la percepció ha millorat molt des que vam iniciar una col·laboració conjunta. Els aspectes que destaquen són la qualitat de les entrades (“rigor dels continguts i flexibilitat per incorporar-hi millores”, “pensava que era un projecte més amateur”, “li dono més credibilitat”, “era una mena d’intrús a la meva feina i ara un aliat”), la coneixença de la comunitat que hi ha al darrere de les pàgines (“ha deixat de ser una cosa llunyana”, “gent amb moltes ganes de treballar”, “abans era una incògnita entendre com només amb voluntaris es podia haver crescut tant”) i el funcionament intern (“soc més conscient de la seva evolució”, “el respecte ha passat de gran a enorme”, “en conèixer la seva filosofia i funcionament desapareixen alguns tòpics”).

Pensen que els principals esculls per als lectors són el disseny obsolet o amb poc pes visual i les introduccions dels articles, que haurien de ser assequibles per a tothom i resumir la informació essencial. Consideren que encara hi ha molta feina a fer perquè l’eina guanyi en prestigi i per assolir-lo apunten a la necessitat d’incorporar més fonts i bibliografia (i que aquesta sigui consultable per part del lector), i incidir encara més en la revisió lingüística.

Valoren la presència de l’editor visual i de les viquimaratons com elements essencials per fer desaparèixer les barreres tècniques i poder sumar editors, que necessiten una introducció per entendre el projecte i un acompanyament posterior. El seguiment proper els ajuda a “sentir-se part d’un tot” i “tenir més motivació per participar-hi”. Com a aspectes no resolts a nivell d’edició apunten a la interacció amb altres usuaris i, sobretot, a les imatges, que encara veuen com processos massa complexos.

 

ASPECTES A MANTENIR, ASPECTES A CANVIAR

El darrer bloc es referia a l’avaluació procedimental: com valoraven la col·laboració amb nosaltres, quins aspectes havíem de mantenir i quins canviar.

Hem de dir que ens omple de satisfacció l’entusiasme de les respostes i la valoració positiva que ens fan, ja que totes les persones, sense excepció, han dit que ens recomanarien a altres institucions (i moltes ja ho fan en l’actualitat). De fet, més que canvis en el model, les demandes són d’incrementar la participació (“més minimaratons”, “més diàleg a les xarxes”, “més col·laboracions conjuntes”).

Entre les qualitats destaquen “la passió”, “la disponibilitat i rapidesa de resposta”, “una actitud trencadora en el món d’avui” i “l’esforç”. Sens dubte, treballarem per mantenir-nos a l’alçada d’aquestes expectatives!
 

En definitiva, de l’enquesta podem aprendre quins aspectes són els més valorats pels lectors i institucions afins per tal de seguir millorant en la nostra feina diària amb entitats perquè, com declarava un dels enquestats, “la difusió del coneixement és bàsica per millorar la societat”.

Text publicat per [[usuària:Barcelona]]

Cada dimarts celebrem el Dia de les Dones

Per Ester Bonet

Avui en el  Dia Internacional de les Dones, aprofitem per dir que no en tenim prou amb només un dia per recordar la importància del paper de les dones. I per això, a la nostra manera, cada dimarts treballem per fer visible aquesta importància a la Viquipèdia.

De fet l’experiència ens està demostrant que en lloc de tenir un dia  per fer accions  reivindicatives i aprofitar per editar la Viquipèdia  sobre l’àmbit de la dona, obtenim millors resultats si convoquem per temàtiques específiques i piquem la porta de l’expertesa per establir col·laboracions, com per exemple el passat Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència que vam col·laborar amb el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona en una viquimarató.  D’aquesta forma si focalitzem i ens  adrecem a col·lectius concrets, podem encerclar i delimitar  millor les mancances. Treballar amb persones que entenen del tema, permet aprofundir més en la lectura de les entrades a la Viquipèdia i per tant millor detectar els errors, la qual cosa  dóna com a resultat, un article millor.

Trobar-nos cada dimarts en un espai d’edició per augmentar la presència de les dones a la Viquipèdia és un fet que requereix un esforç i sobretot una constància que demostra la voluntat reivindicativa per millorar la Viquipèdia.

Els motius per crear aquest espai són molts, però potser el que més remarcaríem és el de superar les pors a editar i ensenyar ‘les regles de joc’ que hi ha darrere d’aquesta eina col·laborativa. Perquè és veritat que tothom hi pot col·laborar, és veritat que si veus un error el pots canviar, però el problema és com es fa correctament, sobretot quan es tracta d’un canvi substancial? Les polítiques i normes de la Viquipèdia no són tan fàcils entendre, més d’una persona ha llençat la tovallola en aquest intent, i ha desertat.

Per exemple, si les referències són un  puntal imprescindible per poder fer una entrada, quines són admissibles? Què passa quan no les trobo a Internet? On he d’anar? Quan sé que una persona compleix amb els requisits d’admissibilitat? Puc fer servir el traductor quan hi ha una entrada que no és prou bona en català i en canvi es troba de qualitat en una altra llengua?

Preguntes i més preguntes que es plantegen i s’ensenyen a resoldre-les, sempre buscant camins i solucions amb la implicació dels editors i editores que hi assisteixen, sovint de procedències tan dispars com del Perú, de Mèxic o Rússia, però amb una causa comuna que els empeny a venir: reduir la bretxa de gènere a la Viquipèdia.

Per això ens atrevim a dir que cada dimarts és una celebració. Que cada dimarts celebrem el Dia Internacional de les Dones.