El primer cap de setmana de juny es van reunir a Brussel·les prop de 20 persones representants de les diferents organitzacions afiliades a la Fundació Wikimedia a la Unió Europea per a discutir i establir mesures conjuntes d’incidència política per a defensar i promocionar el treball i els valors del moviment Wikimedia. Aquesta va ser la sisena edició de l’esdeveniment, de periodicitat anual, que va coincidir amb la recent aprovació de la criticada nova directiva de copyright de la UE, fet que havia deixat un regust amarg entre viquimedistes i activistes per una Internet lliure.
Una de les activitats centrals durant l’esdeveniment va ser un joc de rol on es va exemplificar el procés de creació, aprovació i consecució de les noves directives. Es partia d’una proposta inicial de la Comissió Europea que es passa a un debat i modificació posterior, on participen el Parlament Europeu i el Consell d’Europa. Precisament, durant aquests estadis és on actuen els grups de lobby i activistes per a influir en la redacció final de les propostes. Si després de l’anar i venir no hi ha acord entre Parlament i Consell, la Comissió assumeix la mediació per a fer-ho possible mitjançant un trilog (o diàleg a tres bandes). Al final, en resulta un text que serà votat pel Parlament, per a després ser ratificat pel Consell. Mesos o anys després, la directiva que s’aprova ha de traslladar-se mitjançant la modificació i adaptació de diferents lleis en cadascun dels estats membres.
Després de compartir experiències sobre les campanyes que es van organitzar abans de l’aprovació de la directiva, la totalitat de participants vam coincidir que per a aconseguir guanyar suport social és vital comptar amb aliats amb els quals compartim objectius, si més no, pel que fa als drets digitals i a la llibertat d’accés a la informació.
Hem esbossat un pla de treball conjunt, entre Amical Wikimedia i Wikimedia Espanya, per a abordar futures accions relacionades amb aquesta transposició. Això passa per la cerca d’entitats amb què col·laborar, contactes amb partits polítics i grups parlamentaris, elaboració de propostes, etc.
En aquest procés d’adaptació a cada estat membre, centrant-nos per exemple en la recentment aprovada directiva de copyright, un dels reptes seria minimitzar aquells aspectes més lesius que s’hagin introduït en el text i evitar que poguessin afectar excepcions ja existents en les lleis estatals, més favorables als valors del coneixement lliure, com per l’exemple en l’àmbit de contingut educatiu en alguns estats membres. D’altra banda, al contrari, aquelles inclusions que resultessin en millores substancials respecte a la legislació estatal actual, haurien de ser promogudes, com pogués ser el cas de les llicències col·lectives d’obres d’arxius o museus.
Igualment, encara que la directiva no ho contempli, quan estratègicament convingui, pot aprofitar-se l’ocasió d’aquesta translació a les lleis estatals per a denunciar certes problemàtiques, com és el cas de la falta de llibertat de panorama en certs estats membres, notablement França i Itàlia, respecte als seus veïns.
La discrepància entre les diferents lleis estatals i les directives europees originàries a les quals s’havien d’adaptar pot veure’s, per exemple, en el lloc web https://copyrightexceptions.eu per al cas concret de l’encara anterior directiva de copyright.
Una vegada passada la directiva de copyright, a nivell europeu, la preocupació més gran ara seria una nova directiva sobre la prevenció de contingut terrorista en línia o d’incitació a la violència o l’odi.
Més enllà del debat sobre allò que caldria definir-se com a terrorisme, odi o violència, existeix el temor que alguns estats membres puguin fer servir aquest marc legal per a justificar la censura en Internet i, el que és pitjor, que proveïdors de contingut d’Internet que operen internacionalment puguin adoptar el criteri local més restrictiu i al final acabin censurant preventivament contingut legítim. Aquest últim cas seria una circumstància similar als filtres de pujada discutits en la recent directiva de copyright.
En la mateixa línia, també es va aprovar recentment una actualització de la directiva existent sobre la reutilització de dades des d’institucions públiques que, més enllà d’alguns punts qüestionables, és considerada per la majoria de defensors de les dades obertes com un pas positiu. D’altra banda, en l’àmbit de l’accés obert en la publicació acadèmica, el Pla S, impulsat per la Comissió Europea i de la mà de l’associació Science Europe, està prosseguint el seu camí, marcant entre les seves recomanacions que aquells articles que rebin finançament europeu hagin de publicar-se sota llicència CC-BY (o CC-BY-SA o CC0 en defecte d’això), fent-los llavors plenament compatibles amb la Viquipèdia, i reduint la confusió que es genera en importar en projectes Wikimedia l’ús de llicències CC no comercials (per tant, no compatibles). Finalment, ja en l’horitzó, l’any que ve possiblement, es preveu que es començarà a debatre una nova directiva sobre comerç electrònic. Aquesta legislació podria incorporar consideracions d’infraestructura i, per tant, no cal descartar que pogués afectar aspectes d’hostatge de la Viquipèdia i dels seus projectes germans.
Elena Sanz (Secretària de Wikimedia Espanya), Toni Hermoso (President d’Amical Wikimedia)