Article d’Encarna Sant-Celoni publicat al seu blog
Fins al matí del proppassat dissabte, quan vaig participar en l’EditaDona, la viquimarató organitzada per l’IVAJ amb motiu del Dia de la Dona, no sabia que sabia tan poc de la Viquipèdia. M’explique. Fins fa no massa, era més aviat del pensar –bastant generalitzat, per cert, almenys en el món academicista– que la Viquipèdia és una enciclopèdia lliure i gratuïta amb ínfules; una enciclopèdia virtual d’escassa confiança, irregular i poca cosa més, feta servir sobretot per joves estudiants. Vaig començar a intuir que m’equivocava en comprovar de primera mà que, a l’hora de la veritat, qui més qui menys hi entra per consultar-la o per veure què consulten altres. Encara que juren que no.
Tant és, com que sóc feminista i volia esbrinar per què hi ha tan poques dones, concretament en català, el 3 de març vaig posar fil a l’agulla, em vaig presentar al MUVIM, vaig conèixer Francesc Guillem i altres patums viquipedistes, i al cap de mitja hora vaig entendre moltes coses. En primer lloc, que els articles no s’escriuen sols: els redacta una xarxa de voluntariat altruista que, mai millor dit, deixa empremta, i tant que sí. En segon lloc i igual d’important, que, si la immensa majoria de la gent que hi redacta articles és masculina –en concret, el 91%–, no és res estrany que, inconscientment o conscient, escriga sobre allò que més coneix, els homes. I en tercer lloc, que només hi ha una manera de subvertir aquesta tendència: que les dones aprenguen a editar i es facen ressò d’una ferramenta amb un munt de possibilitats divulgatives i acadèmiques. “Tota dona val més quan lletra aprèn”, deia Francesca Bonnemaison, i ací, com en qualsevol altra lluita, pedra a pedra fem paret.
I per acabar, unes dades que haurien de donar peu a més d’una reflexió –si no és així, malament–: en la Viquipèdia en anglès hi ha més de 5 milions d’articles; en l’alemanya, més de 2 milions; en la francesa, gairebé 2 milions; en la italiana, la russa i l’espanyola, quasi 1 milió i mig; en la portuguesa, la japonesa i la xinesa, 1 milió, i en la meua llengua –vergonya em fa dir-ho-, poc més de mig milió, i no vull saber quants són de dones.
Bé, gràcies a l’EditaDona, ja sóc viquipedista…, principiant encara, sí; però puc traduir i referenciar, i temps al temps: hui hi ha unes quantes pàgines de dones més que despús-ahir en Viquipèdia. En lloc de queixar-nos, editem!, i com més siguem, més riurem!; car, com diu el refrany, “De mica en mica, s’ompli la pica”.