La Viquipèdia en català aconsegueix el repte d’arribar als 20.000 articles de dones abans del 31 de desembre

La comunitat de la Viquipèdia en català ho ha tornat a aconseguir. Aquest dilluns ha aconseguit superar el repte que s’havia autoimposat per arribar als 20.000 articles de dones abans del 31 de desembre. L’article amb el que s’ha arribat a la fita ha sigut la cantant d’òpera i actriu sueca Brita Hertzberg, que va actuar al Liceu el 1947. Ara ja en són més de 20.089. El repte va començar el juny, quan faltaven gairebé 2000 articles per assolir el repte.

Al llarg d’aquests mesos, s’han proposat diversos articles de dones de diferents professions, des d’acadèmiques, activistes, artistes, científiques, escriptores, músiques, polítiques o religioses.

Cada dimarts de 17h a 20h té lloc un espai d’edició social de Viquidones a la Universitat Pompeu Fabra per editar en un espai físic i un entorn amable.

També s’ha engegat aquest any el viquiprojecte Invents, una iniciativa per fer un pas més enllà per reduir la bretxa de gènere a la Viquipèdia: no només amb biografies de dones, sinó donant més i millor cobertures a les aportacions de la dona en la història de la humanitat.

El projecte s’ha promocionat a les xarxes amb l’etiqueta #20000dones.

#Onsónlesdones a la Viquipèdia

Sabíeu que a la Viquipèdia en català només el 15% de biografies són de dones? La comunitat vol corregir aquesta subrepresentació, tant a nivell de continguts, com de participació, com de perspectiva. En relació al biaix de contingut, un estudi fet amb sis de les grans enciclopèdies (anglès, francès, italià, castellà i rus) mostra que la presència de continguts de dones a la Viquipèdia es podria considerar fins i tot parcialment sobre-representada en comparació amb d’altres fonts clàssiques. En canvi, pel que fa al biaix estructural, es va trobar que els articles de dones tendeixen a enllaçar més a articles d’homes que a l’inrevés, el que es coneix com a Síndrome de la barrufeta, que consisteix en el fet que en el grup de persones de ficció, els membres masculins solen tenir alguna característica que els defineixi (com en els barrufets, per exemple, el filòsof, el que canta malament, el bromista, el que té mala sort, el jardiner, etc.) mentre que només hi ha un membre femení, la particularitat del qual és ser dona o noia i que no té cap altra característica especial (com en la comunitat dels barrufets, la barrufeta).

El biaix de lèxic agafa la idea del test de Finkbeiner, segons el qual una dona científica serà sovint més destacada per ser una dona que per ser una bona científica. A més, estima que les biografies de dones posen més èmfasi en aspectes relacionals, de gènere i familiars, mentre que les biografies d’homes del mateix àmbit laboral se centren en els seus èxits professionals. Per exemple, la paraula divorci és 4,4 vegades més freqüent en articles de dones que d’homes a la viquipèdia en anglès, xifra que puja fins el 4,7 i 4,8 en alemany i rus, respectivament. No disposem d’aquests estudis per a la Viquipèdia en català.

Us recomanem visitar el projecte #viquidones i sumar-vos-hi a algun dels grups d’edició social, com per exemple el que es realitza cada dimarts a la tarda a la UPF.

Viquitrobada 2017

In our last Viquitrobada, hold at our head quarters in Casa Orlandai, Barcelona, we had time for different activities. It’s the most important meeting of Catalan speaking community members and the goal of this edition was internal, to strengthen ties between people and also to introduce the Wikimedia Hackathon that will be held in Barcelona on 18-20th May.

Viquicadires

We started with a presentation which summarized the key points of the year and Amical’s vision and later on we tried a new dynamics: viquicadires (wikichairs), a mix of worldcafe and speed-dating to help people to know each other and talk about Wikipedia and Movement issues. We chose the number of 3 people to avoid “incomfortable pairs” and to respect lower voices, because in each group one person could stay silent and dialogue still flourished. We limited the number to encourage deeper conversation, impossible in big groups where social roles arise and can block some people.

After that we have the training time, with an special workshop devoted to take the most of visual editor and a bots session. These were paired with a brainstorming group to empower Hackathon program and project presentations, so each volunteer who wanted could explain where is he or she working at.

On Sunday it took place the traditional community gathering day, with spaces devoted to debate topics related to online edition and community issues. We chatted about the new main page of Wikipedia, the influence of current affairs in edition, the need to change some things in our feature article’s process, the next step of Wikidata integration (specially in our Infoboxes project), how to deal with vandals or the wanted increase of readers. It was the opportunity to update some internal tracks to people who are not in the first line and there were several proposals started.

Besides the official sessions we have enough time to talk during meals, rest time and before each round. We made new members for Amical and we continued the process of taking care of our most precious resource: our community, as it was valued in some writings from participants.

Text by: User:Barcelona

Llengües minoritzades i tecnologies de la informació i comunicació

Les llengües minoritzades, tot i haver superat molts obstacles al món digital i de les TIC, s’enfronten contínuament a nous reptes que dificulten el seu establiment i normalització. Per sort, els actors socials i institucionals podem actuar i lluitar per a superar els embats, mantenint i ampliant la seva presència a l’àmbit digital.

Llengües minoritzades i tecnologies de la informació i comunicació


Al món hi ha unes 7.000 llengües aproximadament. S’estima que els 100 anys vinents en desapareixeran entre 3.000 i 3.500. Això significa que vora el 50% de les llengües actuals desapareixeran.

Les tecnologies digitals són omnipresents en el món actual. I aquesta capa tecnològica representa un repte important per a les llengües minoritzades, com el català. Allò que s’havia assolit fa anys sembla que torna a estar en perill, i noves necessitats i usos que apareixen no es cobreixen per al català.

El català en el passat recent: el PC i els inicis d’Internet

Fa pocs anys, parlar del sector informàtic de consum era parlar del PC, de l’ordinador d’escriptori. En aquest entorn les llengües minoritzades han aconseguit grans fites. Els 3 grans ecosistemes (Linux, Windows i Mac) estan disponibles en un bon grapat de llengües (entre 70 i 100 depenent de la plataforma). Però hi ha un detall important: l’eina que s’usa per a interactuar amb el món exterior, el navegador web, es pot configurar perquè sol·liciti continguts en moltes llengües més, de fet, en qualsevol llengua, de forma independent de la llengua dels menús de l’ordinador.

En l’entorn d’escriptori, la coexistència d’aquests 3 sistemes operatius ha beneficiat les llengües minoritzades. Per exemple, qualsevol comunitat lingüística pot tenir un sistema operatiu basat en GNU/Linux complet, juntament amb les aplicacions més habituals, en la seva llengua. En Windows i OSX, com a mínim, es podrà configurar el navegador per a sol·licitar continguts en la llengua pròpia.

Internet fou una finestra d’oportunitat per a les llengües minoritzades. Un exemple d’èxit és el català. Allà on els ciutadans i organitzacions civils vam poder participar, el català va reeixir amb normalitat.

Amb tot, en el cas català, estem lluny de ser en una situació ideal. Les estadístiques indiquen que el percentatge d’ordinadors configurats en català és inferior a la xifra que es correspondria amb la població catalanoparlant. Eines com el Catalanitzador intenten facilitar la tasca de configuració dels equips d’escriptori.

El català en l’actualitat: aparells i grans serveis d’Internet
Els grans serveis d'Internet als mòbils.

La Internet actual és força diferent de la que es va popularitzar a finals del 90 i en la primera dècada del s. XXI. Ara està molt compartimentada, el gruix dels serveis està controlat per grans empreses multinacionals. I són aquestes grans empreses que decideixen, seguint els seus criteris, en quines llengües ofereixen els seus productes i serveis. Aquí moltes llengües minoritzades no poden ni aparèixer-hi, com si no existissin. El català està en una posició intermèdia. Està disponible en molts d’aquests serveis (Google, Facebook, WhatsApp, però no pas LinkedIn, Amazon ni Netflix).

Un fet que cal destacar és que tot sovint la monetització d’aquests serveis es fa via publicitat, en què el català no està admès oficialment. Cap de les grans tecnològiques permet oficialment publicitat en català. Això afecta els anunciants, que volen arribar al mercat catalanoparlant, i els generadors de continguts, que es financen amb publicitat. Tot sovint aquesta via de finançament no és possible en webs que tinguin contingut en català. Hi hauria demanda i oferta, però no hi ha canal que les comuniqui.

Un sector en què les llengües minoritzades no tenen bona salut és el dels mòbils i tauletes. L’iPhone va aparèixer fa 10 anys, i tot seguit aparegué l’Android. Amb aquests 2 sistemes operatius també va arribar una nova manera d’usar Internet. Se’ns fa difícil imaginar no poder gaudir dels serveis que ens facilita un terminal mòbil connectat permanentment a la xarxa. En aquests 2 ecosistemes, iOS i Android, apareixen problemes que ja teníem superats en el sector d’escriptori. Hem trigat 10 anys per a mitigar-ne alguns, i d’altres no sembla pas que millorin. Vegem-ne alguns exemples.

Declarar la llengua pròpia

El més significatiu és la incapacitat de declarar la llengua pròpia. La llista de llengües disponibles en les plataformes mòbils és molt reduïda. Cal tenir en compte que en els mòbils (iOS i Android) la llengua configurada en l’aparell és la mateixa que la llengua que declara el navegador web. Així doncs, si no podem configurar el mòbil en català, tampoc sol·licitarà continguts en català en navegar. Per tant, no és que el català estigui minoritzat, és que directament està invisibilitzat, eliminat, de les estadístiques de navegació. Això té conseqüències importants i adultera l’oferta de continguts. L’oferta de productes i serveis en català es redueix perquè no hi ha demanda, i no hi ha demanda perquè la capa tecnològica (l’aparell) no permet declarar el català, i la capa tecnològica no es millora perquè no hi ha demanda significativa.

Afortunadament això ha canviat recentment. Les últimes versions d’iOS permeten declarar qualsevol llengua disponible al CLDR, una gran base de dades lingüístiques usada pels grans fabricants. En el cas d’Android és més complicat. El llistat de llengües disponibles és similar a la de Windows, però cada fabricant decideix quines llengües apareixeran en els seus aparells. La realitat és que hi ha marques, com ara Motorola, en què el català no és disponible, tot i que sí que ho és en l’Android pur. En els aparells Motorola, doncs, no només no es pot configurar el català, sinó que en usar-los ens identifiquem com a parlants d’una altra llengua, i reduïm el mercat català de serveis i continguts.

Cal afegir que molts usuaris tenen recança en configurar els seus aparells en català, perquè si ho fan algunes aplicacions els apareixeran en anglès. Això, afortunadament, està resolt des del punt de vista tècnic a partir d’iOS i Android 7. En aquestes versions els usuaris poden configurar més d’una llengua en els seus aparells, establint-ne una jerarquia. Per exemple, català i castellà. Malauradament, aquesta característica encara és poc coneguda i molts usuaris opten per configurar els seus aparells en una llengua diferent del català.

Escriure en la llengua pròpia

Un altre problema és la incapacitat de poder escriure correctament en la llengua pròpia. L’escriptura, el text, és el sistema d’emmagatzemament d’informació principal que tenim com a espècie. Tot i que hi ha cultures sense llenguatge escrit, podem dir que és imprescindible poder escriure una llengua perquè sigui útil. Doncs bé, tot sovint no és possible accedir als caràcters necessaris per a escriure en llengües minoritzades. Un exemple molt proper: el teclat català dels mòbils i tauletes Samsung no permet escriure el punt volat, tampoc el dels SONY.

Altres llengües ho tenen pitjor, molt pitjor: no poden escriure amb el seu alfabet. Fins fa poques versions, no era possible afegir teclats a l’iOS. Si tenies teclat per a la teva llengua, perfecte; altrament no podies escriure-la. Afortunadament, les dues plataformes ara permeten instal·lar teclats de tercers fabricants, fet que possibilita accedir als caràcters adients. Això sí, els parlants de llengües minoritzades han de fer aquest esforç addicional, i molts d’ells no ho faran.

Síntesi de veu

Amb els nous usos associats al mòbil, apareixen noves necessitats. Per exemple, la funció de síntesi de veu (lectura de text). Abans aquesta funció era usada principalment per persones amb discapacitat visual i, tot i que no venia de sèrie, podies instal·lar veus addicionals en català. Avui és una funció imprescindible en els mòbils, per exemple per al navegador GPS. Aquesta funció, però, s’ofereix en ben poques llengües. Podem tenir el mòbil configurat en català, però no podrem gaudir de la mateixa experiència en el navegador GPS. Allà on un francòfon rep indicacions verbals, un catalanoparlant rep una sèrie de xiulets.

La funció de síntesi de veu està integrada en el nucli dels sistemes operatius, i no és possible eludir la situació. Són els 2 fabricants, des de la seva posició de duopoli, els que decideixen quines llengües tenen aquesta funcionalitat i quines no. Els usuaris de llengües minoritzades no tenen gaires opcions: o usen l’aplicació GPS sense indicacions de veu, o fan l’esforç de cercar i instal·lar una aplicació GPS que sí que ofereixi indicacions en la seva llengua, o configuren el mòbil en una llengua dominant. I en aquest últim cas, com en dèiem abans, passarà a ser considerat com a parlant de la llengua dominant, cosa que fa empitjorar més la situació de la llengua minoritzada.

Reconeixement de la parla

La funció inversa a l’anterior, la funció de dictat (és a dir, passar veu a text), pot semblar un exotisme, però és una funció útil en entorns on no és possible escriure text, bé perquè és una persona amb discapacitat, bé perquè no és còmode usar un teclat. I el futur va cap aquí. En un futur immediat interactuarem amb les màquines mitjançant la veu. Ja ho podem començar a experimentar amb els anomenats dispositius vestibles, com l’AppleWatch o aparells amb AndroidWear. Igual que abans, els dos fabricants han decidit que només unes poques llengües poden gaudir d’aquesta característica. Afortunadament, les dues plataformes mòbils ofereixen el dictat en català, però manca l’altra peça del trencaclosques: la funció d’assistent virtual. Bàsicament, que el mòbil ens entengui i respongui a les nostres peticions.

Assistents virtuals

Sense la funció de dictat i síntesi de veu no es pot oferir la funció d’assistent virtual. Siri en el món Apple, Google Now en el món Android, Cortana en Windows i Alexa en Amazon. Un altre filtre en què es redueix encara més el nombre de llengües. L’assistent virtual en català no està disponible en cap plataforma. Afegim-hi un mal disseny del multilingüisme en els aparells informàtics. Per exemple, si tenim configurat un aparell en català, potser voldríem gaudir de l’assistent en castellà, francès o anglès, atès que no hi ha catalans monolingües. Doncs això no és possible. Els assistents virtuals només treballen amb la llengua principal definida en l’aparell. Si vols assistent virtual, has de renunciar al català. Tornem al punt de partida.

El català en un futur immediat: la Internet de les coses

La Internet de les coses.La Internet dels mòbils i tauletes aviat serà la Internet de les coses. Tot estarà connectat a Internet: el cotxe, la nevera, el llum, el microones… La interacció amb aquests aparells serà amb llenguatge natural. Aviat els assistents virtuals seran el pa de cada dia i, si no canvia la situació, no serà possible fer-ho en català. Haurem de configurar els nostres aparells en espanyol o anglès, i fer reclamacions i gestions en aquesta llengua. Llevat que els fabricants afegeixin suport per al català, el mercat catalanoparlant entrarà en una espiral que farà que sigui cada cop més invisible.

Legislació sobre el suport lingüístic en les noves tecnologies

I què fan les administracions davant aquesta situació? Aparentment poca cosa. Només hem trobat un cas legislatiu relacionat amb llengües minoritzades i les noves tecnologies. La tardor del 2016 el govern federal de l’Índia va publicar una llei en què obligava que l’estiu del 2017 els mòbils que es comercialitzessin a l’Índia han de permetre seleccionar i escriure en anglès, hindi i almenys una de les anomenades llengües regionals. Els fabricants es van queixar, argumentant que el disseny dels seus aparells és global (sic), però sembla que estan treballant per a complir la llei. Els darrers mesos han millorat el suport lingüístic de llengües de l’Índia. Tenint en compte que a l’Índia es parlen més de 700 llengües, no sembla pas una gran exigència que els aparells en permetin almenys 3. Però és significatiu que un estat hagi legislat en aquesta direcció.

Accions possibles

Els ciutadans no han de renunciar al català. Han de poder usar-lo arreu, també en les noves tecnologies i en les activitats comercials. El mercat català és significatiu, depèn de nosaltres reivindicar-lo i fer-lo valdre.

També és important gaudir de materials lliures o gratuïts en català al voltant de les aplicacions, productes i serveis: manuals, fòrums d’assistència, videotutorials, valoració de negocis… Altrament, hi ha casos d’ús en què el català no cobreix les necessitats dels parlants.

Tots els recursos lingüístics que reben suport de les administracions públiques haurien d’estar disponibles sota llicències lliures. Això facilitaria que els fabricants afegissin la compatibilitat amb el català en les funcions lingüístiques avançades i la creació d’empreses del sector del processament del llenguatge natural.

Potser des de la Unió Europea es podria legislar en favor del plurilingüisme i les llengües minoritzades? El plurilingüisme és un dels valors de la UE. Això sí, si us plau: que no legislin basant-se en les llengües oficials de la UE, sinó en les llengües parlades a Europa. Seria especialment interessant que obliguessin els fabricants a facilitar que tercers (particulars i empreses) puguin millorar el suport lingüístic dels seus aparells, afegint veus o assistents virtuals (com ara és possible fer amb els teclats).

Les administracions públiques (Generalitat, ajuntaments, universitats) podrien puntuar els nivells de suport lingüístic en els concursos de telefonia. No només que els mòbils permetin configurar-se en català, sinó que també ofereixin les funcions d’assistent i síntesi de veu. En aquest sentit, la figura de l’ambaixador digital de Dinamarca és molt interessant. Les grans multinacionals tecnològiques tenen molta influència en el nostre dia a dia, i és bo que els governs hi tinguin relacions i vies de comunicació.

Conclusions

La tecnologia informàtica representa una capa tecnològica afegida en l’ús de la llengua. En el s. XXI no es pot entendre usar una llengua sense poder-la usar en el món digital. I en aquest segle moltes llengües es perdran pel camí o patiran restriccions d’ús importants. Si una llengua no és útil en el món digital, tindrà casos d’ús restringits, deixarà d’usar-se amb normalitat i desapareixerà.

El català, igual que altres llengües minoritzades, ha anat superant obstacles. Tot sovint perquè els parlants hem trobat formes de cobrir les necessitats que se’ns presentaven. El present i futur tecnològic és molt diferent. Els fabricants tenen una posició dominant. No és possible afegir una veu o un assistent virtual en un sistema mòbil si el fabricant no ho facilita. Els fabricants defineixen la tecnologia, les possibilitats i les restriccions d’aquesta i no tenen cap marc normatiu que els obligui a un mínim de servei en relació amb les llengües minoritzades. Els consumidors poca cosa hi poden fer. Trien entre allò que hi ha en el mercat i tenen poc marge d’intervenció. Això fa que l’escletxa digital entre llengües dominants i minoritzades es vagi eixamplant.

No hem de renunciar al català. Cal tenir present el significat de configurar el mòbil i els serveis web en català, i les implicacions si no ho fem. Cal tenir present que amb només això no n’hi ha prou, que el suport lingüístic té diferents nivells (menús, teclat, text predictiu, veus, dictat, assistent…). Consumidors, empreses i governs han de treballar perquè, progressivament, el català vagi assolint tots aquests nivells i es reconegui el valor del mercat catalanoparlant.

Quina és la comarca més activa a la Viquipèdia? Us presentem el Repte Comarques

Repte Comarques

Durant el mes de novembre tindrà lloc a la Viquipèdia en català un nou projecte: el repte Comarques, on els usuaris editaran articles relacionats amb totes les comarques dels Països Catalans. Poden crear noves entrades, ampliar les ja existents o corregir la llengua d’articles d’altres persones. D’aquesta manera entren a formar part d’un concurs per veure quina és la comarca més activa. Només cal marcar l’edició amb l’etiqueta corresponent (vegeu més informació a XXX) i al final de mes sabrem qui ha aconseguit enfilar la seva comarca (o la que apadrini!) al lloc més alt de la classificació.

 

Amical Wikimedia ha decidit impulsar aquest concurs per millorar la cobertura dels articles locals i mantenir l’equilibri territorial. Dins de la línia de diversitat del nostre pla d’activitats, pensem que és fonamental comptar amb veus de tots els indrets de parla catalana per garantir una presència equilibrada de continguts i lluitar contra el centralisme. Les fonts publicades que s’usen com a referència garanteixen que aquell coneixement local transcendeix l’àmbit on va ser engendrat per esdevenir informació consultable arreu, dins d’una de les pàgines web més visitades del món. Com més persones escriguin sobre els seus pobles, menys esbiaixada quedarà la Viquipèdia i més lectors podran beneficiar-se d’aquesta feina altruista.

Volem tenir tot el coneixement humà a l’abast de cada habitant del planeta en la seva llengua materna i amb aquest projecte volem impulsar aquelles entrades més properes al nostre àmbit cultural, per omplir el mapa dels Països Catalans de continguts. Es podrà llegir aleshores en català i, en el futur i si els voluntaris ho decideixen, en molts altres idiomes.

Us convidem a tots a participar al Repte Comarques. Quina serà la guanyadora?

El concurs Wiki Loves Monuments als Països Catalans arriba a la seva cinquena edició

Monestir de Sant Llorenç del Munt (Matadepera) / Autor: SBA73

El concurs fotogràfic Wiki Loves Monuments arriba a la cinquena edició als Països Catalans. Es tracta d’un concurs d’abast internacional que anima durant el mes de setembre a documentar els monuments catalogats. Diversos premis especials complementen el concurs a la Viquipèdia en català.

L’associació Amical Wikimedia hi col·labora des de 2012. Aquell any i el següent es van centrar els esforços en compilar el major nombre de fotografies possibles de monuments catalogats en territoris de parla catalana. El 2014 i 2015 es van intentar crear el màxim nombre d’articles corresponents. L’objectiu dels darrers és omplir forats: aconseguir fotografies i articles de tots aquells monuments catalogats que encara no en tinguin.

Participació fàcil

El repte té un format de concurs per incentivar la participació. Es basa en un sistema senzill de puntuació. Per cada article nou o nou element fotografiat, s’aconsegueixen punts, amb l’objectiu d’acumular-ne el màxim. Només puntuen articles nous o fotografies d’elements que no en tinguessin foto fins el moment.

Les imatges s’han de carregar a Wikimedia Commons, la mediateca de la Viquipèdia, durant aquest mes amb la identificació corresponent de monument catalogat.

Premis especials

A més, s’han organitzat diversos premis especials que incentivaran la participació. El Servei de Patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana facilitarà un lot de llibres i revistes a qui faci més fotos noves sobre monuments valencians. El Patronat de Turisme Costa Brava Girona també premiarà a qui faci més fotos noves de monuments de les comarques gironines.

Bassel Khartabil: in memoriam

Arriben terribles notícies des de Síria. Bassel Khartabi, desenvolupador, bloguer, emprenedor i activista de la cultura lliure, ha estat executat pel govern sirià. Va ser un redactor precoç i freqüent, i sovint anònim, de la Viquipèdia en àrab. En Bassel estava decidit a preservar digitalment la ciutat de Palmira amb el projecte #NewPalmyra davant de l’amenaça del grup Estat Islàmic. Va ser un programador conegut per jugar un paper clau en el desenvolupament del moviment de codi obert al món de parla àrab. Va construir i va dirigir el projecte de Creative Commons (CC) a Síria i es va convertir en un defensor, no només de CC sinó també d’Ubuntu, la Viquipèdia i la xarxa lliure en general. En Bassel va ser també un important col·laborador en iniciatives de codi obert com Mozilla i Openclipart.

En Bassel va ser una figura àmpliament reconeguda en la comunitat de desenvolupadors d’internet de Síria, i el 2013 l’organització Index on Censorship li va concedir el Premi Llibertat Digital. Així mateix, el 2012, la revista Foreign Policy el va incloure en la seva llista Top Global Thinkers per “exigir, malgrat les dificultats, una revolució pacífica a Síria”.

En Bassel havia estat detingut pels serveis militars d’intel·ligència sirians el 15 de març de 2012. Des de llavors, havia estat a la presó sense que s’hagués celebrat un judici públic ni que s’haguessin presentat càrrecs contra ell. A més, el personal de presó l’havia sotmès a tortures greus i a maltractaments, incloent-hi el seu aïllament durant vuit mesos. Les Nacions Unides van considerar (PDF, pàg. 75) que les nombroses denúncies de tortura, els maltractaments i la manca d’accés a un advocat constituïen una violació dels seus drets humans bàsics. Un dictamen del Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de l’ONU també va afirmar que la seva “privació de llibertat” tenia un “caràcter arbitrari”. El desembre de 2012, en Bassel va ser acusat per la fiscalia militar. Durant aquesta breu audiència, no se li va permetre formular la seva defensa i tampoc va tenir accés a una representació legal. Posteriorment, va ser ingressat a la presó d’Adra, un centre qualificat d'”infame” per diferents mitjans.

El 3 d’octubre de 2015, en Bassel va ser traslladat des de la seva cel·la civil de la presó d’Adra a una ubicació desconeguda i no s’havia tornat a saber res d’ell. El març d’enguany feia 5 anys de la seva desaparició. Diverses informacions han confirmat ara la seva execució el 2015, poc després de desaparèixer de la presó d’Adra, sense haver informat ni a la seva família ni a les seves persones més estimades.

La comunitat d’Amical Wikimedia s’uneix a les mostres de condol expressades per moltes organitzacions i persones arreu del món. Amical Wikimedia se sent desolada per l’assassinat de Bassel Khartabil, un home fermament compromès amb el coneixement i la cultura lliures. La seva mort ens recorda inexorablement les moltes persones i famílies que arrisquen la vida per compartir el coneixement amb la humanitat i fer una societat millor.

Concurs fotogràfic a la Viquipèdia per la Festa Major de Vilanova i la Geltrú

La ‘Viquimarató fotogràfica de la Festa major’ és la segona acció promoguda per les biblioteques aquest 2017 per tal de promoure el coneixement de la Festa Major de Vilanova i la Geltrú i augmentar tant el volum d’informació com les imatges relacionades amb aquesta festivitat d’interès nacional i amb els balls que prenen part en la seva cercavila.

Per prendre part els interessats s’hauran d’adreçar a qualsevol de les biblioteques de la ciutat, la Joan Oliva o l’Armand Cardona, abans del 3 d’agost per tal de formalitzar la inscripció. La inscripció té un cost de 3€ i tots els participants rebran una bossa amb el logo de les biblioteques i una memòria USB de 4GB per tal de poder lliurar les imatges.

Podeu consultar tota la informació relacionada al següent enllaç:

El Viquiprojecte Festa Major de les Neus de Vilanova i la Geltrú, impulsat des de la Xarxa Municipal de Biblioteques de Vilanova i la Geltrú amb el suport d’Amical Wikimedia, té com a objectiu millorar el contingut sobre aquesta temàtica a la Viquipèdia. La idea és promoure la participació ciutadana i de les entitats vinculades a la Festa Major per tal d’enriquir tant aquesta entrada general com la dels balls que la composen.

Les fotografies estaran lliures de drets d’imatge, i per tant d’abast mundial, ampliant la galeria de la Viquipèdia relacionada amb aquesta festivitat local i nodrint, a més, el fons fotogràfic de la Wikimedia Commons.

Més informació:

El fotògraf Guillem Medina allibera gairebé 300 fotos de celebritats a Wikimedia Commons

Guillem Medina (Enfo- CCBYSA 3.0 via Wikimedia Commons)

El periodista, fotògraf i autòr de còmic Guillem Medina (Barcelona, 1968) ha alliberat centenars de fotografies amb retrats de personalitats a Wikimedia Commons, per poder il·lustrar les biografies corresponents a Viquipèdia. Al llarg de la seva trajectòria, Medina ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació, entre els quals destaquen l’Avui, el Diari de Barcelona, El Temps o Barcelona Televisió, entre d’altres. Els seus retrats han sigut publicats en diverses publicacions com Enderrock, Shangay, Zero i la revista del Cercle de Lectors.

Gràcies a això, desenes de personalitats com Maria del Mar Bonet, Roger MasMar Ulldemolins, Biel Duran, Mercè Arànega, Antonio Miró, Francesc Mauri, Mònica López,Vicenç Villatoro, Eva Piquer, Miquel de Palol, Carlota Olcina i Arcadi Oliveres, entre molts d’altres, ja tenen fotografia a Viquipèdia, una de les webs més visitades del món.

A partir d’ara tothom podrà reutlitzar aquestes imatges, fent servir una llicència Creative Commons CC-BY-SA 4.0, és a dir, cal mencionar l’autor de la imatge i compartir-la amb la mateixa llicència lliure.

Medina ha seguit la iniciativa d’altres fotògrafs internacionals com Allan Warren, qui va penjar centenars de retrats de celebritats de Hollywood.

 

La Viquipèdia en català organitza un repte per millorar l’impacte dels Jocs Olímpics de Barcelona 92

Amical Wikimedia, el Centre d’Estudis Olímpics de la UAB i la Fundació Barcelona Olímpica impulsen un concurs per commemorar el 25è aniversari de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. És un repte d’edició dels articles relacionats amb els Jocs. És obert a tothom, començarà l’1 de juliol i durarà fins al dia 24 del mateix mes.

El 25 de juliol de 1992 es van inaugurar els Jocs Olímpics d’Estiu de Barcelona, i el 3 de setembre del mateix any, els Jocs Paralímpics. Aquest any 2017 es commemora el 25è aniversari d’aquells jocs, un dels moments d’inflexió de la història de la ciutat de Barcelona. Per millorar la cobertura de l’impacte d’aquest esdeveniment, el concurs se centrarà en tot allò que va envoltar els Jocs Olímpics: candidatures, mascotes, la música, les infraestructures, els esports, personatges clau, etc.

D’aquesta manera, els viquipedistes ampliaran articles que expliquin què va significar l’esdeveniment per a la ciutat, així com sobre els usos posteriors que han tingut els equipaments, i la revisió històrica de les principals personalitats vinculades a l’organització. “La Viquipèdia és un bon lloc on poder ampliar en tots aquests aspectes per aportar una visió més profunda i polièdrica dels Jocs Olímpics”, assegura el director de projectes d’Amical Wikimedia, Àlex Hinojo.

El projecte tindrà un acte públic que li donarà visibilitat: una viquimarató específica que tindrà lloc el divendres 14 de juliol a la seu del Museu Olímpic i de l’Esport de Barcelona. Es proposen ampliar articles com COI, la torxa olímpica, la cerimònia d’obertura, el voluntariat, les subseus o fins i tot la cançó “Barcelona”, que van interpretar Freddie Mercury i Montserrat Caballé.

En els anys 2008 i 2016 es van dur a terme diversos projectes focalitzats en ampliar les biografies d’esportistes olímpics. Ara, la comunitat viquipedista vol fer un pas endavant per explicar tot el que implica una celebració d’aquestes característiques. A més, ho fa en col·laboració amb les diferents entitats especialitzades en la difusió i investigació dels Jocs Olímpics de Barcelona.

El concurs durarà 24 dies: de l’1 al 24 de juliol. Té una dinàmica senzilla: qui més contingut nou afegeix, més punts té. Els tres guanyadors s’enduran un lot de llibres cadascú.

La Wikimedia Hackathon 2017 a Viena va assenyalar les pròximes innovacions en el món viquimedista

Des del proppassat 19 fins al 21 de maig va celebrar-se la Wikimedia Hackathon 2017, que enguany va tenir lloc a un hotel del districte de Simmering de Viena, a Àustria.

L’esdeveniment va aplegar més de 250 persones d’arreu del món per tal de treballar conjuntament en les diferents tecnologies que fan possible l’existència de la Viquipèdia i dels seus projectes germans.

Aquesta marató de hackers, a diferència d’ocasions anteriors, va ser precedida per diferents esdeveniments entrellaçats, tant a Viena com a altres ciutats. Això va permetre avançar en alguns aspectes que es van reprendre a la capital austríaca. Un exemple va ser la pre-hackató de Praga on, per exemple, els participants van dedicar la major part del seu temps a millorar l’aplicació Android de Commons, el repositori multimèdia de la Viquipèdia.

En la mateixa tònica, el vespre abans de l’esdeveniment es va organitzar una trobada sobre dades obertes al hacklab Metalab, situat al centre de la ciutat, que va permetre al públic local encuriosit fer un tast d’allò que començaria a passar en les properes hores.

Wikimedia Hackathon 2017 (33983793554)

El primer dia, divendres, va ser la jornada que va acollir més conferències. Cal destacar sobretot el conjunt de xerrades dedicat a MediaWiki, el programari darrere de la Viquipèdia, que va atreure l’atenció de desenvolupadors que utilitzen la plataforma a empreses i també a institucions com la mateixa Agència Espacial Europea. Paral·lelament, altres grups van treballar en millorar l’ajuda de Wikidata, el punt central de dades dels projectes Wikimedia o en debatre sobre l’ús de wikis en l’àmbit de les ciències socials i les humanitats. A més a més, els participants més novells van poder acollir-se a sessions de formació i sobretot apuntar-se a un nou programa de mentoratge, que va permetre’ls rebre l’assessorament de membres experimentats que s’havien avingut a ajudar personalment els nouvinguts.

Dissabte i diumenge va tenir lloc la hackató pròpiament. La major part de les persones van posar-se a treballar en els reptes que s’havien proposat amb anterioritat. Tot i així, també van continuar havent-hi discussions sobre temes tan diversos com el món GLAM, la millora de la documentació o com augmentar la diversitat en la participació. Tot això, com no, sempre des d’una perspectiva d’aplicació tècnica.

La sessió de tancament va servir per presentar fins a 46 projectes, majoritàriament encara en l’estadi de prototip, que s’havien desenvolupat durant la hackató. A tall d’exemple: un editor visual col·laboratiu (que permetria editar una mateixa pàgina wiki diferents persones alhora), un bot per a traduir des d’aplicacions de xarxes socials com el Telegram, o un visualitzador d’objectes 3D a partir de fitxers carregats a Commons (vídeo).

L’esdeveniment va cloure amb els agraïments de rigor i amb l’anunci que la propera edició del 2018 tindria lloc a Barcelona, concretament al Campus de Bellaterra, sota l’organització d’Amical Wikimedia i de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Amb aquesta fita a l’horitzó, durant les properes setmanes la comunitat catalana i de més enllà anirà planificant la hackató de l’any que ve. Es treballarà amb la perspectiva que pugui tenir la major incidència possible en el moviment però també entre tots aquells possibles interessats del gran públic —no només de perfils tecnològics— que potser encara no han pogut intimar prou amb el món viquimedista.

Wikimedia Hackathon Vienna 2017-05-20 GROUP PHOTO 03