Amical Wikimedia, a les ràdios valencianes

Aquest mes de maig Amical Wikimedia ha estat present a les ràdios. La primera d’aquestes intervencions va ser el 10 de maig al programa Hoy por Hoy – Locos por Valencia de la Cadena Ser (Radio Valencia). En horari de migdia, el company TaronjaSatsuma (Francesc Fort) va raonar amb Amadeo Salvador i Arturo Blay sobre el projecte de Viquipedista resident, el primer a tota València, que s’està duent a terme al Museu Valencià d’Etnologia.

Entre d’altres coses, el nostre company va destacar que, per les mètriques que per aquelles dates s’havien analitzat, s’havien apujat a Wikimedia Commons centenars d’imatges provinents de la col·lecció del museu, de les quals més del 17% ja estaven en ús a algun dels projectes wikimedia.<

A més, el dilluns 23 el mateix viquipedista va acompanyar a la directora del Museu Comarcal de l’Horta Sud (Torrent) i el director del Museu de Ceràmica de Paterna per a parlar al programa Les comarques amb Toni Vilar de la CVRàdio. Allà no només es va reflexionar sobre la necessitat de donar una ”capa wiki” als museus tradicionals, sinó que es va presentar el projecte de la ”Xarxa d’Entitats pel Patrimoni de l’Horta”, que coordina associacions culturals com la nostra amb institucions culturals com diferents museus de la comarca. Una de les activitats que des de la Xarxa es llançarà serà un ciclo-passeig pel patrimoni de l’Horta, les fotos que es realitzen durant el trajecte seran hostatjades a Wikimedia Commons.

Tampoc no hem d’oblidar la col·laboració que s’està duent a terme entre Ràdio Godella i Amical Wikimedia. En base al viquiprojecte “La ràdio és lliure“, s’estan apujant a Wikimedia Commons fitxers d’àudio lliure provinents dels programes gravats a aquella ràdio municipal per a ser utilitzats a diferents articles de l’enciclopèdia. Esta col·laboració naix del fet que TaronjaSatsuma siga el director d’un programa d’entrevistes anomenat “La Represa”, produït als estudis d’aquella localitat.

Amical Wikimedia, Wikimujeres i la Universitat Pompeu Fabra impulsen un projecte col·laboratiu vol reduir la bretxa de gènere a la Viquipèdia

Una viquipedista editant l'article sobre l'artista contemporani Modest Cuixart durant una viquimarató

Una viquipedista editant l’article sobre Modest Cuixart durant una viquimarató

Només el 12% de biografies de la Viquipèdia en català són de dones. I s’estima que només un 15% de la comunitat viquipedista són dones. Per posar-hi remei d’una manera positiva, es promou un projecte col·laboratiu per ampliar el contingut sobre dones a la Viquipèdia, incrementar la participació activa de les dones a la Viquipèdia en català i millorar la visió de gènere de la Viquipèdia en català.

El nou portal també agrupa els projectes que organitzen altres grups d’arreu del món amb l’objectiu d’ampliar la participació i la presència de la dona a la Viquipèdia i als seus projectes germans, amb l’objectiu de sumar-nos-hi traduint continguts al català.

Avui a la Universitat Pompeu Fabra es posa en marxa un grup de treball col·laboratiu per eliminar la bretxa de gènere de la Viquipèdia. Impartirà el taller la viquipedista Ester Bonet, autora de l’article 500.000 amb l’entrada de la pintora noruega Oda Krohg. El projecte és coorganitzat per l’Amical Wikimedia, Wikimujeres, UPF igualtat i la Unitat d’Excel·lència Maria de Maeztu, DTIC-UPF, amb la col·laboració de Dones en Xarxa.

Tertúlia sobre educació i cultura organitzada per Indigestió

El passat 9 de maig de 2016, l’equip d’Indigestió va organitzar una tertúlia sobre educació i cultura a l’Heliogàbal de Barcelona. És un tema que ens és proper i ens interessa molt, i hi vam anar per veure quins són els posicionaments al respecte dels diversos agents implicats, tant a nivell professional com associatiu. Compartim aquí amb vosaltres els nostres apunts i impressions de la jornada, en un format de llista. La intenció no és tant fer una crònica com deixar constància de les idees que van plantejar-se durant la xerrada.

INTERVENCIÓ

Després de les oportunes presentacions, l’acte va començar amb una intervenció de Judit Vidiella: De la seva intervenció destaquem:

Educació formal i no formal cada cop es barregen més:

  • Com a conseqüència de les retallades i la privatització de serveis públics, progressivament s’obren nous canas de gestió de la formació, i adquireixen més importància els sistemes no formals.
  • Existeixen nous perfils de professionals que encara no han sigut assumits per l’educació formal.
  • L’educació formal s’està repensant, però a un ritme molt lent.
  • Els docents són sovint criticats de facto pel sector cultural, tot i que cada vegada estan fent més coses. Cal fer un mapeig i conèixer millor el sector educatiu abans de generalitzar la crítica.

Quin són els Rols d’educació i cultura?

  • Des del sector cultura hi ha visió de l’educació una mica paternalista: L’educació com a alliberadora de l’home, com una missionera que forma persones. El sector cultural sovint es posa en qüestió a sí mateix, però fa servir tòpics quan parla del sector educatiu.
  • Quin és el rol de l’educador per a un professional del sector cultural?
  • S’ha promogut la idea d’educació i cultura com a recurs assistencial (cultura per la pau, socialdemocràcia) més com una cosa que et fa millor persona, no com una cosa que et fa un ciutadà crític.

Quina cultura entra en l’escola?

  • Des de l’escola es promou un canon d’alta cultura i de cultura popular, sovint enfrontades, amb una forta visió patrimonialista de la mateixa, eurocèntrica i heteropatriarcal. Som el centre del món.
  • Estan emergint organitzacions diferents que pensen la cultura com un fenòmen de participació activa, igual que l’educació, però entenent que aquestes organitzacions estan en tensió amb la cultura de l’excel·lència, que està de moda.
  • Cal repensar el vocabulari que fem servir: innovació es fa servir tant com a fenomen neoliberal que com a exemple d’innovació social.
  • Cultura i educació comparteixen una realitat: Ambdos sectors són precaris.
  • Es promociona la cultura com un dret bàsic ciutadà, intentant garantir la seva facilitat d’accès. Però d’accès a una cultura “enciclopèdica”, no crítica: es promou l’accés universal al cànon, no a qüestionar el cànon.
  • Es promou la cultura com un espai de consens identitari, no com un espai de conflicte o negociació.
  • Es promou cert discurs salvador de l’art i la cultura: Exemple: artista en residència: programa d’artistes que van a les escoles on -depèn de l’artista- l’alumne treballa amb ell i fan obra col·lectiva, però signada per l’artista.

Dilemes

  • Cal mapejar què està passant al sector educatiu abans de repetir l’imaginari de l’educació formal antiga. Professionals del sector cultural tenen assumit el rol de “jo molo més que el sector educatiu” quan això -potser- no és cert.
  • Cal fer glossari de conceptes comuns per a poder fer un debat sincer
  • Si espai no formal agafa el rol de l’espai formal, com fer el reconeixement ? Cal reinstucionalitzar? Com avaluem espais de coneixement no formal? Fragilitat i manca de sostenibilitat d’aquests espais.
  • Institucionalització dels marges? Què passa quan institucions volen assumir activitats i discurs generat a les associacions? Com fer-ho sense que quedi forçat, o com una mera subcontracta en precari?

DEBAT

Un cop finalitzada l’exposició de Vidiella, durant el debat posterior es van apuntar moltes idees, aquí en destaquem unes quantes:

  • Visió de la cultura com a element dispers i educació com a element formal estandarditzat.
  • Els continguts de l’educació són universalitzants i i no ho haurien de ser: s’han de repensar els currículums oficials : eduquem per a consumidors i alta cultura?
  • S’accepta sense menció el debat entre alta i baixa cultura tot i que es critiqui. “Cultura sí, però quina?”
  • Educació i cultura són vistos com a tòtems salvadors de la societat que estan condemnats a entendre’s.
  • Algun dels professionals del sector cultural diuen que veuen el tàndem “educació i cultura” com una moda, com una cançoneta assumida darrerament, però que en el fons és una manera de generar nous públics. No creuen que hi hagi una voluntat real.
  • Què passa quan la renovació pedagògica a casa nostra és liderada i finançada per entitats financeres o religioses? O Com a mínim són els quals s’emporten el protagonisme?
  • Algunes escoles disposen d’un “artista en residència” : I per què no un científic en residència? Visió de l’art com a cosa exòtica. I de l’artista com a icona.
  • Hi ha escoles que apliquen nous models pedagògics oberts perquè està demostrat que els estudiants obtenen millors rendiments acadèmics, més eficients. En el fons no ho fan per a crear futurs agents crítics. Es qüestiona la noció i el concepte d’èxit que promouen a les escoles els models d’artista en residència.
  • Quan s’institucionalitzen pràctiques artistiques o educatives, sovint es produeix un “segrest estètic“: perquè només agafen la superfície oblidant-se del fons.

5 aprenentatges de la Wikimedia Conference 2016

Wikimedia Conference 2016 – Group photoLa Wikimedia Conference 2016, que va tenir lloc entre el 22 i el 24 d’abril de 2016 a Berlín, és la reunió anual de representants de totes les organitzacions que formem part del moviment Wikimedia (capítols, organitzacions temàtiques, grups d’usuaris i la mateixa Fundació Wikimedia) per discutir el futur del moviment en termes de col·laboració, estructures i governança interna. Aquesta conferència està organitzada per Wikimedia Deutschland (WMDE) en cooperació amb la Fundació Wikimedia (WMF). És una conferència bàsica per a conèixer com respira el moviment a nivell global, descobrir projectes interessants i entrar en contacte amb altres apassionants pel coneixement lliure. Si Wikimania és la trobada anual de Viquipedistes, aquesta és la trobada d’organitzacions que promouen la Viquipèdia, els seus projectes germans i el coneixement lliure en general. Durant 3 dies parlem sobre el moviment, compartim experiències i fem contactes per poder continuar treballant col·laborativament durant la resta de l’any.

Un cop assumit que em perdria el meu estimat Sant Jordi, vaig intentar aprofitar al màxim el viatge. Aquestes són algunes de les idees, conceptes o projectes que més m’han impactat i que m’emporto cap a casa:

01: El moviment és més divers, més complex… i més madur

Enguany s’ha pogut veure com la tipologia d’agents s’ha diversificat, on destaca especialment la proliferació dels grups d’usuaris. Es tracta d’agrupacions unides per una relació geogràfica (Bascos, Egipcis…) o per algun interés o projecte en comú (Wikisource, Mediawiki, Wikiproject Med). La facilitat d’associació ha permés que sorgeixin projectes molt interessants i que veus que no hi eren representades en aquest tipus d’esdeveniments ara ho estiguin. Aquest fet facilita la diversificació i dilució d’un cert discurs etnocèntric occidental del qual patia històricament la governança del projècte. Espero que el moviment avanci en aquest sentit.

Tots aquests nous agents incrementen la complexitat del moviment, ja que en haver-hi agrupacions menys homogènies en quant a forma i objectius també s’incrementa la diversitat d’opinions i punts de vista, així com dels requeriments de cada agent. Caldrà que la Wikimedia Foundation i els mateixos membres fem un esforç especial en escoltar-nos els uns als altres, tot reforçant el nostre punt d’unió, la promoció del coneixement lliure.

També he pogut observar com el moviment ha madurat en franquesa. Durant aquest hivern la Wikimedia Foundation i part del moviment van travessar una experiència traumàtica que va suposar la renúncia de Lila Tretikov, antiga directora executiva de la fundació, així com la marxa de desenes d’empleats senior. Podeu llegir una síntesi cronològica dels fets aquí. Durant aquests dies a Berlín es van crear diversos espais per parlar francament del tema, per assumir errors i mirar possibles maneres d’evitar que aquest tipus de situacions es tornin a repetir. El que més em va agradar és la bona predisposició que es veia entre els diversos membres de la comunitat i especialment amb les persones directament afectades pel conflicte. El lema “pressuposeu bona fe“, tant difícil de complir en línia, es va aplicar en el món físic.

02: Nou enfocament del discurs sobre l’equilibri de gènere

És per molts conegut que el moviment necessita a corregir la subrepresentació de les dones a la Viquipèdia, tant a nivell de continguts, com de participació, com de perspectiva. Un més que recomanable text de Max Klein (en anglès) parla del tema:

  • En relació al biaix de contingut, un estudi fet amb sis de les grans enciclopèdies (anglès, francès, italià, castellà i rus) mostra que la presència de continguts de dones a la Viquipèdia es podria considerar fins i tot parcialment sobre-representada en comparació amb d’altres fonts clàssiques. En canvi, pel que fa al biaix estructural, es va trobar que els articles de dones tendeixen a enllaçar més a articles d’homes que a l’inrevés, el que es coneix com a Síndrome de la barrufeta, que consisteix en el fet que en el grup de persones de ficció, els membres masculins solen tenir alguna característica que els defineixi (com en els barrufets, per exemple, el filòsof, el que canta malament, el bromista, el que té mala sort, el jardiner, etc.) mentre que només hi ha un membre femení, la particularitat del qual és ser dona o noia i que no té cap altra característica especial (com en la comunitat dels barrufets, la barrufeta).
  • El biaix de lèxic agafa la idea del test de Finkbeiner, segons el qual una dona científica serà sovint més destacada per ser una dona que per ser una bona científica. A més, estima que les biografies de dones posen més emfasi en aspectes relacionals, de gènere i familiars, mentre que les biografies d’homes del mateix àmbit laboral se centren en els seus èxits professionals. Per exemple, la paraula divorci és 4,4 vegades més freqüent en articles de dones que d’homes a la viquipèdia en anglès, xifra que puja fins el 4,7 i 4,8 en alemany i rus, respectivament. No disposem d’aquests estudis per a la Viquipèdia en català.
  • Pel que fa al biaix de visibilitat, l’estudi no va detectar grans diferències entre gèneres en relació a l’article del dia en aquestes viquipèdies. Es preveu fer aquesta recerca per a la Viquipèdia en català. Si voleu ajudar-nos, contacteu-nos

El fet destacat de Berlín i la novetat per a mi va ser trobar-me amb nous disposats a posar-hi remei activament i amb un missatge positiu: S’han creat diversos grups com Wikimujeres o Wikiwomen, i s’estan realitzant campanyes molt intel·ligents com Wikiwomen in Red, que crea articles sobre dones rellevants en diversos àmbits. També em va alegrar molt veure i aprendre de personalitats amb molta trajectòria en el camp del ciber-feminisme i amb un discurs molt treballat, com Montserrat Boix, de qui vaig apendre moltíssim en una llarga conversa. A la Viquipèdia en català copiarem i difondrem projectes similars en breu. Estigueu atents!

03: Multilingüisme: La col·laboració entre organitzacions per fí és una realitat: CEE Spring, Europeana 280 et al
Fa anys que Amical promou la col·laboració entre wikis, intentant fer arribar la cultura catalana a totes les llengües del món. El nostre projecte internacional més reeixit és el Catalan Culture Challenge, del qual hem fet diverses edicions. Sembla ser que la idea de cooperació interwiki per fi comença a quallar en algunes comunitats: Enguany, els països d’Europa de l’Est han organitzat el CEE Spring, un concurs de traducció entre ells però obert a la resta de llengües. Es tracta d’un projecte molt similar al nostre Viquiprojecte Unió Europea que està tenint molt èxit. Pel que vaig sentir, els capítols i grups d’usuaris d’Europa de l’Est s’estan organitzant prou bé i tenen consciència de grup,  cosa que no s’ha aconseguit tant amb els d’Europa occidental. Sentirem a parlar d’ells. Algú s’hi suma a traduir articles al català? El concurs dura unes sis setmanes i ens han demanat participació.
Un altre projecte similar és Europeana 280, on els 28 països de la UE han seleccionat 10 obres d’art representatives de cada estat i la idea és traduir-ho al màxim nombre de llengües possibles, incloent-hi el català. Per organitzar-ho, hem estat col·laborant amb Wikimedia Espanya, on cal reconèixer que l’Usuari Millars ha fet pressió per incloure totes les llengües de l’estat al concurs, no només les quatre oficials. S’aprecia el gest.
A Berlín ens vam reunir totes les organitzacions que promovem activament les traduccions interwikis per poder debatre oportunitats i reptes comuns. La idea és que tenim els voluntaris, tenim els recursos i les ganes però sovint no ens comuniquem prou bé. Passen masses coses arreu del moviment i costa trobar una manera òptima de saber on col·laborar.  A destacar les comunitats del sud-est asiàtic, actualment molt més organitzades que fa uns anys i amb moltes ganes de traduir coses i de participar més activament en el discurs global.
04: The Amical Way
Durant els dies previs a la conferència es van realitzar un parell de “pre-conference days” amb tallers de formació, on no vaig poder assistir per motius d’agenda. Es veu que en diverses ocasions es va parlar del model Amical i de la nostra manera de fer les coses com a referent. Quan vaig arribar-hi, molta gent volia conèixer millor els nostres projectes. Comencem a ser referents a nivell global. Potser no “el referent” però sí un agent a tenir en compte. Felicitacions per la part que us toca. Un dels nostres projectes més reeixits és -sense dubte- la col·laboració amb biblioteques. Aquí podeu llegir el cas d’estudi (en anglès) que fem servir com a referència per a facilitar que el projecte es repliqui en d’altres zones del món. També s’han interessat pel nostre sistema de gestió de la comunitat i sobre els nostres sistemes per mantenir la comunitat cohessionada. Altres capítols van preguntar-nos sobre la nostra experiència en gestió de projectes.
Alex Stinson, un dels promotors de The Wikipedia Library i empleat de la Wikimedia Foundation, ens va definir com “Treballen molt, ajuden a tothom d’una manera molt eficient, sempre amb un somriure a la boca i sabent molt bé el què fan i perquè ho fan. S’han guanyat la confiança de les institucions culturals, dels viquipedistes catalans i de la resta del moviment: Són un model per al moviment, especialment per a totes aquelles comunitats petites o mitjanes amb ganes de fer les coses millors” Una vegada més, se’ns veu com el germà gran de les comunitats petites.
05: Wikipedia to the moon.
No podia acabar el resum sense parlar d’un viquiprojecte boig. Molt boig. Com ho llegiu: Un grup d’entusiastes de la ciència de Berlín, volen enviar el seu propi robot a la Lluna. I volen emportar-s’hi la Viquipèdia! L’any del 15è aniversari de la Viquipèdia, la nostra comunitat global d’editors està convidada a preparar la càpsula del temps (i de l’espai) del coneixement més gran que s’ha fet mai. Aquí podeu fer seguiment del projecte.

El Museu Valencià d’Etnologia incorpora un viquipedista resident

Detall de la Sala Secà i Muntanya (Usuari Joanbanjo)

Detall de la Sala Secà i Muntanya (Autor: Joanbanjo)

Una col·laboració entre el Museu Valencià d’Etnologia i els viquipedistes valencians es posa en marxa des d’este mes d’abril de 2016 per tal d’aprofitar els fons i continguts del museu a la popular enciclopèdia online Viquipèdia.

Esta col·laboració, anomenada Viquipedista resident, farà que Amical Wikimedia, l’associació dels viquipedistes en llengua valenciana, i el Museu Valencià d’Etnologia posen en comú els seus coneixements per tal de difondre el coneixement valencià i fet des de València a tot el món.

El Viquipedista resident és un editor voluntari que editarà la Viquipèdia de manera presencial des de la Biblioteca del Museu d’Etnologia, situat al Centre Beneficiència  del carrer Corona de València. El viquipedista ampliarà articles existents i crearà nous a partir del fons bibliogràfic del museu i els documents conservats a la biblioteca.

Dins d’esta col·laboració es preveu que es pose en valor tot el fons audiovisual del Museu Valencià d’Etnologia, i que tant vídeos com imatges editades pel museu estiguen disponibles a la ciutadania mitjançant el repositori multimèdia Wikimedia Commons.

Esta iniciativa, pionera en la Ciutat de València i tota la comunitat, naix de la col·laboració entre Amical Wikimedia i l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, que estan realitzant projectes culturals de manera conjunta des de setembre de 2016.

Borses de viatge per assistir a Wikimania 2016

Amical Wikimedia té pressupostats aquest 2016 3.500 euros per ajuts a viquipedistes que vulguin assistir a la trobada internacional Wikimania 2016, que se celebrarà a Itàlia del 24 al 26 de juny d’enguany.

Les borses de viatge són obertes a tot membre de la comunitat viquipedista, no només a membres d’Amical. En queden exclosos els membres de la Junta d’Amical.

S’ofereixen 10 borses de viatge de 350 euros cadascuna. Aquesta quantitat cobreix l’entrada a l’esdeveniment  i el que el receptor desitgi (vol, allotjament, etc.).

  • En cas que es presentin menys persones que les 10 borses ofertes, la quantitat sobrant no es repartirà a parts iguals entre els candidats.
  • En cas que es presentin més persones que les 10 borses ofertes, un jurat (a determinar) decidirà els assistents segons els següents criteris de selecció, per aquest ordre:
    1. Presentació acceptada a Wikimania 2016
    2. Contribucions als projectes catalans de Wikimedia (nombre d’edicions, participació en projectes d’Amical, etc.)
    3. Participació en altres projectes de coneixement lliure, programari lliure, projectes educatius.
    4. Recursos econòmics (si fos necessari, el jurat sol·licitarà als candidats la informació necessària)

La data límit per presentar la candidatura per obtenir una borsa de viatge d’Amical és el 25 d’abril.

Per qualsevol qüestió, contacteu amb amical@wikimedia.cat o entreu al xat. Qualsevol imprevist no contemplat en aquestes bases serà resolt per la Junta d’Amical.

Informació per als candidats

Requisits

  • Ser catalanoparlant
  • Tenir suficient nivell d’anglès (escrit i fluid) per atendre i comunicar-se a les sessions
  • Haver contribuït als projectes Wikimedia en català abans de començar el 2016
  • Comprometre’s a fer un informe en català per Amical i una entrada pel blog de l’associació (posterior a l’esdeveniment; potser conjunta entre tots)
  • Serà necessari enviar justificants per un import igual o superior a l’import de la subvenció (350€) al tresorer de l’associació

Enviar la sol·licitud

Cal enviar la següent documentació a amical@wikimedia.cat :

  • Dades personals (nom i cognoms, edat i ciutat/comarca de residència)
  • Breu carta de presentació. Historial als projectes Wikimedia. Participació en altres projectes de coneixement lliure, programari lliure, projectes educatius.
  • Motivació i interès per assistir a Wikimania. Què pots aportar-hi? Quin benefici en trauran els projectes Wikimedia en català?

Terminis

  • 25 d’abril: data límit per presentar la candidatura per rebre borsa de viatge d’Amical
  • 30 d’abril: resolució borses de viatge d’Amical
  • 24-26 de juny: Wikimania

La Viquipèdia a les jornades Procomuns de Barcelona

thumb_IMG_0344_1024

Plenària de presentació de l’esdeveniment

Per Xavier Dengra

El passat 11, 12 i 13 de març es van realitzar a la seu de Barcelona Activa les jornades Economies col·laboratives procomuns, un cicle de conferències i activitats sobre l’estat d’aquesta nova forma d’economia social i col·laborativa a la ciutat comtal. La Viquipèdia i Amical Wikimedia van tenir un paper molt rellevant: l’enciclopèdia lliure és un model consolidat d’aquestes iniciatives i celebrava el mig milió d’articles, i en segon terme, l’associació participava com a coorganitzadora de l’esdeveniment.

L’economia col·laborativa procomú és un model de producció que es caracteritza per la governança descentralitzada, l’obertura de les dades i del programari, l’orientació social i la contribució entre iguals (peer-to-peer). A Barcelona i la seva rodalia aquest sistema s’està expandint; actualment existeix un clúster d’empreses i associacions que es contraposen a un altre model en augment de caire més privatiu. Empreses com Wallapop, Uber i Airbnb parteixen d’un negoci també entre iguals però amb un enfocament en l’obtenció d’ingressos que divergeix amb els fonaments de la visió procomú.

Aquesta situació s’analitza des del node d’experts Barcola, constituït per associacions, empreses i institucions emmarcades en aquest procomú i del que en David Gómez i jo en formem part en representació d’Amical Wikimedia. Un dels objectius del grup és generar un directori de totes aquestes iniciatives i elaborar recomanacions de polítiques públiques que en permetin el seu desenvolupament.

Juntament amb l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (IGOP-UAB), l’Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya (IN3-UOC), el P2P Value de la Unió Europea, el Digital Commons Research Group (Dimmons) i l’Ajuntament de Barcelona es va decidir posar en marxa aquestes jornades per recollir noves polítiques públiques i definir-ne les preexistents, de manera que es pogués generar un manifest apte per al Pla d’Actuació Municipal de Barcelona i per a la Comissió Europea.

Al llarg dels tres dies d’actes es va fer evident l’elevat grau de coneixement sobre la Viquipèdia de la majoria dels assistents. La Mayo Fuster, coordinadora de Barcola i directora de l’esdeveniment, és viquipedista des de fa anys i havia estat membre del Comitè de Recerca de la Fundació Wikimedia, per la qual cosa l’enciclopèdia lliure i la seva filosofia van aparèixer en diverses ocasions durant les seves intervencions. I no va ser pas l’única, ja que molts altres ponents –des d’acadèmics fins a comissaris europeus convidats a les jornades– en van fer menció com a eina que empodera els ciutadans. El valor afegit que genera el contingut sobre els ciutadans a nivell cultural, social i de coneixement, el consens i gestió de la comunitat i els vincles que se’n deriven, l’estructura de dades i llicències obertes i també el seu principi de no publicitar-ne la informació van ser algunes de les raons exposades sobre el projecte per situar-lo en el graó més alt del model col·laboratiu procomú.

Les activitats en què va ser protagonista

Xerrada sobre els projectes germans en català de Wikimedia

Xerrada sobre els projectes germans en català de Wikimedia

Amb un programa molt complet i activitats simultànies cobrint la major part de la franja horària, les meva aportació a Procomuns es va basar en presentar els projectes Wikimedia en formats diversos al llarg dels tres dies.

El divendres per la tarda, emmarcada en les xerrades llampec, vaig poder exposar al públic assistent els projectes germans en llengua catalana de la Viquipèdia: el seu potencial com a eines de difusió cultural i el seu rol complementari als continguts enciclopèdics.

El dissabte 12 hi va haver una sessió matinal de Datathon en què s’exposaven experiències de reutilització de bases de dades en l’economia col·laborativa. Juntament amb casos com els de Goteo o Montenoso vaig presentar Wikidata; el seu rol com a base de dades de la Viquipèdia, el seu ús per part de tercers (com el Knowledge Graph de Google) i el seu futur paper en el desenvolupament de wikitowns. Per la tarda, l’Ester Bonet va participar en la xerrada sobre economia col·laborativa feminista. Com a viquipedista experta en biaix de gènere, va posar èmfasi en mostrar dades i analitzar els motius d’aquest desequilibri en una plataforma que rep milions de visites diàries. Va tractar la problemàtica de fiabilitat que se’n deriva i presentar algunes solucions que s’estan iniciant per a fer-hi front, com Wikimujeres. També va plantejar la possibilitat de crear institucions que fomentin la implicació tecnològica de les dones.


El diumenge, per últim, hi havia organitzada una viquimarató sobre termes relacionats amb les jornades i en què van participar prop de deu assistents, bona part d’ells ja viquipedistes. Es va debatre la nomenclatura d’alguns articles i se’n van millorar i crear d’altres.

A tall de conclusió, considero que van ser unes jornades riques i plurals en què vam poder donar a conèixer interioritats de la Viquipèdia i de la seva comunitat que a priori no solen transcendir. Com a associació que la fomenta, els representants d’Amical Wikimedia que vam organitzar i participar en aquest esdeveniment vam poder establir vincles, compartir experiències i debatre idees amb altres projectes dels que tenim molt per aprendre i amb els quals, en el marc col·laboratiu de Barcola, esperem reforçar vincles i assolir progressos a nivell municipal i territorial.

Jornada Viquipèdia a la UPVD de Perpinyà

Gravat amb l'antiga Universitat de Perpinyà

Gravat amb l’antiga Universitat de Perpinyà

El 16 de març de 2016 es va organitzar una jornada de presentació de Viquipèdia a la Universitat de Perpinyà (UPVD), en el context del projecte francòfon “Mois de la contribution“. La jornada coincidia amb els 15è aniversari de la Viquipèdia en català i des de la UPVD ens van convidar a explicar la història del projecte i el nostre model.

La Universitat UPVD de Perpinyà té més de 10.000 estudiants. L’acte va ser coordinat pel departament d’innovació anomenat Platinium, des d’on es promou la transformació digital de la institució, molt similar al Diversity de la Universitat de Vic. Bertrand Mocquet, n’és un dels seus impulsors.  Mocquet va començar la jornada dient: ”

aquests dies preparant la jornada he descobert que Viquipèdia és una aventura humana, més que no pas una aventura tècnica, i això ho ha de saber més gent

La presentació inicial va anar a càrrec de Lionel Barbe, de Wikimedia França, qui va començar la seva intervenció fent una reflexió sobre com el projecte Viquipèdia va néixer “marcat”, quan els intel·lectuals van dir que no podria funcionar, i que tot i demostrar sobradament que funciona, porta anys lluitant contra aquesta crítica.

Destacà que la Viquipèdia “està sola”, és un cas únic, ja que és la única de les 100 pàgines visitades del món que no té interès comercial. Segons Barbe, la Viquipèdia és més un procés que un estat. En teoria pot ser modificada per tothom, tot i que a nivell pràctic un nombre relativament petit de gent ho fa. És llavors viquipèdia una innovació tecnològica real? Barbe va argumentar que no es pot considerar Viquipèdia com una enciclopèdia, sinó com un lloc de la producció i la transmissió de contingut enciclopèdic. Tot seguit va començar a enumerar algunes de les paradoxes que acompanyen al projecte:

Una de les paradoxes del projecte és que tothom la critica però tothom la fa servir.  Una altra paradoxa és que no és fàcil editar-la: cal tenir una gran dosi de rigor formal, combinada amb una forta modèstia, i no és fàcil trobar aquest perfil. La tercera paradoxa és que, segons Dominique Cardon, és “L’enciclopèdia dels ignorants”, que no es basa en els coneixements dels seus editors sinó en les capacitats d’aquests d’organitzar fonts externes d’aquests, convertint-se en un catalitzador de coneixement més que no pas en una enciclopèdia clàssica. La darrera paradoxa que Barbe va presentar és que el “consens” cercat a la Viquipèdia és un objectiu impossible, on en una discussió els agents més actius podrien arribar a imposar el seu punt de vista sobre el conjunt del grup.

Pel que fa als punts febles, Barbe destacà que la Viquipèdia funciona sobre el principi d’un equilibri inestable com un pèndol que oscil·la amb l’objectiu de “quedar-se al centre”, però en constant moviment. Un altre punt feble és que els vàndals, amb les seves edicions en un tema en concret, afavoreixen que la resta d’editors se centrin en aquest tema per millorar-ho, arribant a un punt que el vandalisme, paradoxalment, afavoreix la cooperació del grup, per neutralitzar l’abús. Aquest equilibri funciona mentre hi hagi un nombre superior d’editors de bona fe que de trolls, tot i que també va reconèixer que darrerament els robots ajuden bastant a mantenir aquest equilibri. Un altre punt feble són els lobbis: els lobbis són actius a la Viquipèdia, de manera més o menys organitzada, o fins i tot els interessos privats. Barbe va acabar la seva presentació dient que Viquipèdia és un caos en procés d’organització, i que el projecte corre el risc que, a causa de la creixent complexitat per col·laborar-hi, només els experts en entorns wiki puguin arribar a fer-ho.

Projecte Pirineus Orientals

Viquimarató a Perpinyà

Viquimarató a Perpinyà

La jornada va seguir amb una presentació de Fabricio Cárdenas, al seu torn, qui va parlar de la història i salut de la Viquipèdia en francès i del Viquiprojecte Pirineus Orientals, que impulsa juntament amb un parell de viquipedistes més. Va fer una defensa activa del multinlingüisme, recordant que en desenes de llengües, la Viquipèdia és la primera enciclopèdia mai escrita. Va mencionar també que el nucli dur de voluntaris en francès és de 800 editors (Vuit vegades més que en català), i que es fan uns 10.000 articles nous cada mes (3 vegades més que en català). Posteriorment va demostrar les potencialitats dels projectes temàtics per unir a membres de la comunitat amb interessos similars.

El cas català

La jornada va continuar amb la meva introducció del cas català, que coincidia amb el nostre 15è aniversari. Vaig recordar algunes xifres del projecte i algunes de les fites més destacades, però l’audiència va desviar la conversa cap al perquè ho feu i cap al com ho feu. Els hi interessava especialment com aconseguim un alt nivell d’activisme lingüístic i quin model fem servir per a relacionar-nos amb les institucions culturals i educatives. Vaig complimentar la jornada explicant tots els projectes que fem amb universitats i recordant al professorat que són una organització pública i que tenen l’obligació moral i professional de transmetre el coneixement, de divulgar el coneixement generat a la universitat al conjunt de la societat, i de que Viquipèdia és un gran lloc per fer-ho.

Viquimarató en català i francès.

A la tarda vam continuar la jornada amb una doble Viquimarató en català i francès a la Biblioteca de la UPVD, on una vintena llarga de persones van aprendre a editar la Viquipèdia i van ampliar articles sobre la història de la Universitat.

 

L’Esmuc dedica una Viquimarató a Enric Granados i Enric Morera

El proper divendres 18 de març, la Biblioteca de l’Escola Superior de Música de Catalunya obre les portes per celebrar una Viquimarató dedicada a Enric Granados i Enric Morera, amb l’objectiu d’actualitzar, ampliar i crear articles al voltant d’aquests dos músics catalans. L’activitat tindra lloc de 9.30 a 14 hores. Us podeu inscriure aquí.

Viquimarató Esmuc

El projecte de Viquimarató 2016 coincideix amb les activitats commemoratives del centenari de la desaparició d’Enric Granados, i amb els actes que es van realitzar al llarg del 2015 en motiu del 150è aniversari del naixement d’Enric Morera.

Aquesta primera iniciativa neix amb la intenció de ser una cita anual, dedicant cada Viquimarató a l’efemèride d’un compositor o figura destacada del panorama musical. En aquesta primera trobada, els participants disposaran de tot el fons bibliogràfic i dels ordinadors de la Biblioteca de l’Esmuc per ampliar la informació pública entorn dels dos músics (els usuaris habituals de la Biblioteca cal que ho tinguin en compte).

El 21 de juny de 2015, Dia de la Música, l’Esmuc va participar, juntament amb altres entitats musicals de la ciutat de Barcelona, en un Viquiprojecte que va organitzar el Museu de la Música i l’Escola.

L’Esmuc col·labora des de fa diversos anys amb l’Amical Wikimedia, transferint els coneixements generats des del centre a l’enciclopèdia lliure.

Més informació:

Viquiprojecte: Esmuc

Inscripció

Una carambola i de les bones. Com vaig arribar a publicar l’article 500.000

Per Ester Bonet (Usuària Tiputini)

Ester Bonet i Wiki_5_630x315Una carambola i de les bones, doncs la veritat és que sí, perquè tot va ser fruit de la casualitat. Tot va començar quan el dijous al vespre vaig sentir per la ràdio que parlaven d’una obra de teatre sobre la pintora noruega Oda Krohg i com que em va semblar una dona amb una vida fascinant i amb moltes contradiccions vaig voler saber-ne més, i com no, ho vaig anar a consultar la Viquipèdia.

I oh, a la Viquipèdia en català no hi era! Així que em va tocar llegir-ho a la versió en castellà, i com que em va semblar que era un personatge rellevant i que a més s’estava fent una obra d’ella a Barcelona, valia la pena que tingués una entrada a la Viquipèdia en català, així que ja no m’ho vaig pensar més, vaig agafar l’eina de traducció i endavant. La traducció va ser ràpida, però em calien repassar les referències i ja s’havia fet tard. Així que vaig plegar.

L’endemà em vaig aixecar d’hora, pateixo un maleït insomni que no em deixa viure, i em vaig posar a polir la traducció sense presses, mirant la versió anglesa, la francesa, fins i tot la noruega, encara que no en tinc ni idea de noruec… anava navegant de pàgina en pàgina, quan de sobte m’arriba un tuit que diu: 5 articles i hi arribem!!! #repte500mil Vinga! 

Mare meva, només en faltaven cinc! I jo amb un article acabat a les mans! Me’n vaig a la pàgina del Repte per veure com anava el comptador, i ara només en faltaven 3, 2…  Ràpid he de decidir-me! Clico damunt de ‘publica la traducció’, tot pensant t’imagines que fos el meu, l’article  500.000, seria genial perquè seria una editora, que n’hi ha poques i parlant d’una dona que també n’hi ha poques. Realment hauria fet carambola! I així va ser.

Bé ara ja em toca explicar com vaig arribar ser editora de la Viquipèdia. De fet encara sóc força novella perquè em vaig ‘viciar’ participant a la Viquimarató del Tricentenari, l’octubre del 2014. L’experiència em va agradar, de fet sóc lingüista i he fet un llarg camí treballant per enciclopèdies i diccionaris i per tant tot el que fa referència a com ha de ser un article enciclopèdic, els llibres d’estil, la bibliografia, etc. tot em sona molt familiar, és el món en què treballo des de fa anys, i per aquest motiu sé de primera mà que quan envies a impremta un volum, aquest ja és obsolet abans de sortir a la llum, i que necessàriament les enciclopèdies en paper tenen els dies comptats. Per tant, aquesta possibilitat de treballar amb una eina oberta i col·laborativa que et permet modificar contínuament és el que més em va atraure, com també em va atraure el fet de poder posicionar la llengua catalana al món d’una manera tant senzilla.

I ja aprofitant que tinc la paraula i que l’article 500.000 ha estat dedicat a una dona i fet per una dona, m’agradaria que aquest fos un punt d’inflexió, una clau de volta per iniciar una etapa en què es treballés per aconseguir una Viquipèdia diversa i igualitària en què les dones no hi siguin en minoria tant pel que fa el contingut com en el nombre d’editores, perquè  diferents perfils d’individus tenen diferents interessos i estan més a prop d’aconseguir aquest ideal de compartir tot el coneixement humà.