Dimecres de datafília 2019: un model d’èxit de la reutilització de dades lliures governamentals a través del voluntariat digital

El 13 de novembre es va celebrar la primera edició del Dimecres de Datafília, una jornada de formació i treball centrada en les dades obertes i les seves possibilitats d’explotació. L’esdeveniment fou organitzat conjuntament entre l’Associació Amical Wikimedia i la Secretaria de Transparència i Govern Obert de la Generalitat de Catalunya amb els objectius principals de donar a conèixer el repositori institucional de dades obertes de la Generalitat de Catalunya i Wikidata, així com presentar les possibilitats que ambdues plataformes ofereixen pel que fa a accions d’anàlisi i visualització de dades. A més a més, aquest esdeveniment s’emmarca en el conveni institucional de col·laboració signat entre la Generalitat de Catalunya i Amical Wikimedia des del juliol de 2013.

La jornada: píndoles formatives

Una cinquantena de persones van omplir la sala d’actes del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència per assistir a la primera part de l’esdeveniment. Aquesta consistí en quatre càpsules de caràcter divulgatiu i formatiu sobre diversos aspectes relacionats amb el programa de dades obertes de la Generalitat de Catalunya i Wikidata, la base de coneixement que forma part dels projectes Wikimedia.
Àngels Vidal, Responsable de Dades Obertes de la Generalitat de Catalunya, féu una presentació sobre l’estratègia de dades obertes que s’està desplegant des de l’administració pública, presentant diversos exemples de casos d’èxit d’ús dels conjunts de dades recollits al catàleg de dades obertes que s’ha posat a disposició de la ciutadania, com l’aplicació per a mòbils «El meu tren» o el portal informatiu desprotegides.cat, dues propostes sorgides d’iniciatives privades. En aquest sentit, es va subratllar la gran diversitat dels conjunts de dades disponibles, els quals ofereixen informació sobre pràcticament qualsevol àmbit: des de transparència econòmica a serveis socials, passant per la salut o les infraestructures, de tal manera que el ventall de possibilitats d’aprofitament és d’una realment significatiu.
Toni Rubio, Cap de l’Oficina Tècnica de Dades Obertes de la Generalitat de Catalunya, va presentar l’enfocament que des de l’administració s’està proporcionant a les dades obertes, que són enteses com un servei a la ciutadania. Així doncs, per tal de facilitar l’accés ciutadà a les dades obertes s’ha apostat per Socrata, una plataforma que permet l’allotjament i gestió de grans volums de dades, així com la seva consulta via web, l’exportació en diversos formats i la interoperabilitat a través de diverses API, de les que se‘n va fer una ràpida introducció.

Toni Rubio parlant sobre Socrata

Intervenció de Toni Rubio. Imatge: CC-BY-SA ESM, Amical Wikimedia

Amador Álvarez, soci d’Amical Wikimedia i voluntari de llarga trajectòria en projectes com la Viquipèdia, Wikimedia Commons i Wikidata, fou l’encarregat d’introduir als assistents a Wikidata, la seva filosofia i el seu model de dades. Després d’encoratjar els assistents a convertir-se en donants de dades, presentà diversos exemples d’aprofitament de la informació que ofereix aquesta base de coneixement cultivada i mantinguda de manera altruista per milers de voluntaris. Entre els casos mencionats destaquen eines com ara el visor de patrimoni «Monumental», l’eina per construir xarxes de relacions a partir d’ítems de Wikidata o una eina que situa en un mapa basat en la ubicació de l’usuari quins ítems amb geolocalització a Wikidata encara no disposen d’una fotografia que els il·lustri.
La última de les càpsules fou a càrrec de Toni Hermoso, president d’Amical Wikimedia, que oferí una ràpida introducció a l’extracció de dades de Wikidata. Presentà el servei de consultes de Wikidata (Wikidata Query Service), un espai web que combina la línia de comandes amb la interfície gràfica i permet executar cerques a Wikidata. Aquestes consultes es realitzen amb llenguatge SPARQL, i s’oferiren diverses demostracions pràctiques del seu funcionament i sintaxi abans de donar pas a la segona part de l’esdeveniment: la marató de dades.

La jornada: marató de dades

Un cop finalitzades les càpsules formatives, una vintena de participants protagonitzaren la segona part de la jornada, que consistí en una marató de dades de gairebé cinc hores de durada.

La marató, en marxa

La marató, en marxa. Imatge: CC-BY-SA ESM, Amical Wikimedia

Des de l’organització es plantejaren un parell de reptes, formulats amb la intenció que els participants treballessin en equip i utilitzessin datasets provinents tant del portal de dades obertes de la Generalitat de Catalunya com de Wikidata. El primer repte consistia en el disseny d’un procés ETL (extract, transform, load) entre el repositori de dades obertes de la Generalitat i Wikidata; mentre que el segon requeria l’elaboració d’una visualització d’un conjunt de dades que fos fruit d’una combinació de datasets provinents d’ambdues fonts. No obstant això, la llista de reptes no era tancada, sinó que es va deixar total llibertat als participants per posar en pràctica i compartir els seus coneixements i habilitats en matèria de programació, anàlisi i visualització de dades.

Resultats

Els participants s’organitzaren en diversos equips i, després de més de quatre hores de treball col·lectiu, arribà el moment de presentar els resultats de la marató. Com a bona notícia, malgrat el poc temps implicat, els equips van poder preparar diferents prototips funcionals i proves de concepte que van compartir amb la resta de participants.
Per una banda, es presentà el codi elaborat per executar un procés ETL a un conjunt de dades sobre les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya, comparant les dades disponibles al portal de dades obertes de la Generalitat de Catalunya i les que es poden trobar a Wikidata. En aquesta línia, també es presentà una visualització d’aquestes dades sobre un mapa, acompanyat d’una comparativa de la informació que proporcionaven ambdues bases de dades.
D’altra banda, es presentà un projecte que tenia l’objectiu principal de combinar les dades obtingudes a partir d’una operació de web scraping de la documentació sobre contractació pública amb entitats de Wikidata. D’aquesta manera, els contractes presents a la documentació es podien vincular amb conceptes existents a Wikidata, permetent l’agregació dels resultats en categories d’abast divers, tot facilitant-ne una eventual consulta i navegació temàtica.

Machine learning per comptar cotxes

Ús de l’aprenentatge automàtic (machine learning) per detectar objectes en fotografies. Imatge: CC-BY-SA ESM, Amical Wikimedia

Finalment, es donà a conèixer un projecte que oferia una visualització de les dades dels accidents de trànsit amb resultat de mort esdevinguts a Catalunya des que se’n disposa de registres, combinada amb dades meteorològiques i dades de trucades operatives gestionades pel servei d’emergències 112. Aquesta visualització es complementava amb un projecte encaminat a generar dades d’intensitat de trànsit a partir de l’anàlisi de les imatges per aprenentatge automàtic (machine learning) que proporcionen les càmeres del Servei Català del Trànsit, de tal manera que s’obria la porta a una possibilitat d’anàlisi de dades ben atractiva.

La datafília no s’atura

La jornada fou tot un èxit, tant pel que fa a la participació com als resultats obtinguts. És crucial apropar l’univers de les dades obertes a la ciutadania en general i mostrar el seu potencial de reutilització i aprofitament no només en l’àmbit purament educatiu, científic o lúdic, sinó també i molt especialment cal apropar-lo a sectors com l’econòmic, el cultural o l’informatiu, amb l’eventual implicació directa d’òrgans governamentals i les seves bones pràctiques. Confiem que aquest nou model d’èxit, plantejat com un dimecres de datafília, sigui el precedent i la incubadora de nous esdeveniments de les mateixes característiques, una gran oportunitat per a que persones amb coneixements i habilitats diverses entrin en contacte, estableixin vincles i posin la primera pedra de sinergies prometedores en el context de les dades obertes.

Statement about the Spanish new Royal Decree-Law of public security

Catalan version

On November 5th, The Official State Gazette (BOE) published the Royal Decree-Law 14/2019 (link), which was passed on October 31st, whereby the General State Administration reserves the right to suspend, exceptionally and precautionary, the transmission of data and the connection to Internet claiming reasons of public order.

According to Chapter IV, modification of the Law 9/2014 of General Telecommunications, the State reserves the right to take over any types of infrastructure, network, service or digital resource that may affect public security within the framework of national defense. The power of immediate action is granted to the Government of Spain for the closure of websites and other services through the Ministry of Economy and Business, as well as the control and operation of all networks during transitory periods described as exceptional. No prior judicial requirement is needed.

From Amical Wikimedia we hereby express our profound disagreement with this new decree and our growing concern for the restriction of digital rights in Spanish territory. First of all, the lack of debate on this law in Parliament, its approval under a caretaker government, during the electoral campaign and under the formula of a royal decree-law represents a drastic regression of the freedom to information in key moments. Secondly, vaguely defined concepts such as “national security,” “public order,” “transitional period,” or “exceptional situation” allow for indiscriminate action based on political interests for the repression of ideological dissent.

Thirdly, we are concerned that the preambule of this law contextualizes and aims to justify the adopted measures for the ongoing socio-political mobilizations in different areas of the Spanish territory. Amical Wikimedia, in this regard, has previously declared itself in favor of the organization of actions that defend basic civil rights and the freedom of expression throughout all the Catalan-speaking areas. The abovementioned decree seriously violates the freedom of information, which should be open and accessible to the public as is the case of Wikipedia and its sister projects. Article 19 of the Universal Declaration of Human Rights upholds that “Everyone has the right to freedom of opinion and expression; this right includes freedom to hold opinions without interference and to seek, receive and impart information and ideas through any media and regardless of frontiers”.

There are recent precedents of digital censorship which have had very serious social impact. In February 2014, the Turkish parliament passed the Law No. 5651, granting new powers to the state telecommunications authority regarding Internet regulation. A few years later, on April 2017 and making use of this law, access to all idiomatic versions of Wikipedia were blocked based on Turkish Government claims of state-funded terrorism on the English Wikipedia.

For all these reasons, Amical Wikimedia reaffirms its rejection of this decree-law and demands its immediate withdrawal. Our organisation stands unequivocally in favor of digital freedom and the human rights of expression, peaceful assembly, and access to information.

12 November 2019

Associació Amical Wikimedia

www.wikimedia.cat

comunicacio@wikimedia.cat

Comunicat en relació al nou reial decret espanyol de seguretat pública

Versió en anglès

El Butlletí Oficial de l’Estat va publicar el passat 5 de novembre el Reial Decret llei 14/2019, de 31 d’octubre, pel qual l’Administració General de l’Estat es reserva el dret de suspendre, excepcionalment i cautelar, la transmissió de dades i la connexió a Internet al·legant motius d’ordre públic.

Segons el capítol IV, modificació de la Llei 9/2014 de Telecomunicacions generals, l’Estat podrà intervenir tot tipus d’infraestructura, xarxa, servei o recurs digital que pugui afectar la seguretat pública en el marc de la defensa nacional. S’atorga poder d’actuació immediat al Govern d’Espanya, sense previ requeriment judicial, per al tancament de webs i altres serveis a través del Ministeri d’Economia i Empresa, així com el control i l’explotació de la xarxa durant períodes transitoris descrits com a excepcionals.

Des d’Amical Wikimedia volem mostrar el nostre desacord per aquest nou decret llei i la nostra creixent preocupació per la restricció dels drets digitals en territori espanyol. En primer lloc, la manca de debat d’aquesta llei en seu parlamentària —aprovada sota un govern en funcions, en plena campanya electoral i mitjançant la fórmula del decret llei— suposa una regressió dràstica del dret a la informació en moments clau. En segon lloc, conceptes vagament descrits com els de «seguretat nacional», «ordre públic», «període transitori» o «situació excepcional» obren les portes a accions indiscriminades per motivacions polítiques i de repressió a la dissidència ideològica.

En tercer lloc, ens amoïna que aquesta llei estigui contextualitzada i provi de justificar-se en el seu preàmbul per les mobilitzacions sociopolítiques en zones del territori espanyol. Amical Wikimedia, en aquest sentit, ja s’ha posicionat prèviament a favor de l’organització d’accions en defensa dels drets fonamentals, civils i la llibertat d’expressió en tot l’àmbit catalanoparlant. El decret en qüestió vulnera greument la llibertat d’informació per mitjans oberts i accessibles a tota la població, com ho són la Viquipèdia i els seus projectes germans. La Declaració Universal dels Drets Humans recull en el seu Article 19 que «tota persona té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres».

Existeixen precedents recents de censura digital amb impactes socials molt greus. El febrer de 2014 el parlament turc va aprovar la llei núm. 5651, atorgant més poders a l’autoritat estatal de telecomunicacions pel que fa a la regulació d’Internet. Pocs anys més tard, el 29 d’abril de 2017, fent ús d’aquesta llei, es va blocar l’accés a totes les versions idiomàtiques de la Viquipèdia en base a les afirmacions sobre Turquia en l’article sobre el terrorisme finançat per estats de la Viquipèdia en anglès.

Per aquestes raons, des d’Amical Wikimedia reiterem el nostre rebuig a aquest decret llei i n’exigim la retirada immediata. La nostra entitat es posiciona inequívocament a favor de les llibertats digitals i dels drets humans d’expressió, manifestació i d’accés a la informació.

12 de novembre de 2019

Associació Amical Wikimedia
www.wikimedia.cat
comunicacio@wikimedia.cat

La Viquipèdia arriba a les 25.000 biografies de dones

Per aprofitar l’embranzida del projecte per combatre el biaix de gènere pretenen fer 500 nous articles abans del 8 de novembre

El projecte per accelerar l’arribada a les 25.000 biografies de dones a la Viquipèdia en català ha assolit el seu objectiu amb l’article sobre la jugadora, entrenadora i directiva de bàsquet Josepa Soler i Erill (Barcelona, 1937), creat per @docosong. Per aprofitar l’embranzida, els viquipedistes s’han proposat un nou repte: crear 500 noves biografies de dones en un mes, fins el 8 de novembre.

Read more

La Viquipèdia assoleix el repte d’enllaçar 100.000 dels seus articles amb els de l’Enciclopèdia Catalana

La vinculació a través de la base de dades lliure Wikidata permet que la GEC arribi al nivell de registres d’autoritat com VIAF o DOI

La participació de 68 voluntaris viquipedistes ha permès assolir el repte d’enllaçar 100.000 articles de la Viquipèdia en català amb els de la Gran Enciclopèdia Catalana en menys d’un mes, cinc dies abans del límit establert, que era el 17 de setembre. Tot partint de les 44.108 entrades que ja estaven vinculades i amb un ritme de més de 2.200 aparellaments per dia, el Viquirepte GEC ha situat la segona enciclopèdia en català amb més articles al nivell de registres d’autoritat de renom internacional com VIAF o DOI.

Aquesta fita és només un pas més vers un corpus de coneixement i de dades més compacte i verificable, que dona encara més valor als articles d’ambdues enciclopèdies. Les millores no afecten només als articles en català, sinó en les més de 300 versions idiomàtiques de la Viquipèdia que es connecten a través de la base de dades Wikidata, un dels projectes germans de l’àmbit Wikimedia.

Diversos volums de la Gran Enciclopèdia Catalana

La presència de la Gran Enciclopèdia Catalana a la Viquipèdia i els seus projectes germans ha fet un salt qualitatiu més que notable gràcies a aquest projecte. Imatge: CC0 Wamito, via Wikimedia Commons.

El repte s’ha dut a terme a través d’una de les noves eines que voluntaris impulsen per facilitar les tasques de millora de la Viquipèdia. És el cas de l’aplicatiu Mix’n’match, desenvolupat pel científic i desenvolupador alemany de la Universitat de Cambridge Magnus Manske, que converteix en un joc la tasca de relacionar els elements. Amical Wikimedia, l’entitat de foment de la Viquipèdia en català i que ha coordinat l’organització del repte, agraeix la tasca dels voluntaris i anima a seguir col·laborant-hi amb nous emparellaments fins completar el corpus de 320.825 entrades de la GEC.

Viquiprojecte Patrimoni 2019

En aquests moments hi ha un altre projecte destacat: el Viquiprojecte Patrimoni 2019. Durant aquest mes de setembre Amical Wikimedia s’ha posat com a objectiu contribuir a la preservació dels treballs de rajola de València, especialment els retaules devocionals o plafons de temàtica tradicional instal·lats a les façanes dels edificis. Per això promou que els voluntaris viquipedistes endrecin i millorin la informació disponible tant pel que fa als articles, com a les fotos o la informació que es pot trobar a Wikidata.

Aquests treballs de rajola són un bé patrimonial del País Valencià i recentment incorporat com a patrimoni etnològic a molts catàlegs d’aquest territori. No obstant això i malgrat la seva presència a l’imaginari popular, la preservació d’aquests elements és molt desigual i el risc de desaparició d’alguns d’ells, prou elevat. Com sempre, el projecte i la participació oberts a tothom.

Wikimania 2019 a Estocolm: coneixement lliure i sostenible

L’edició d’enguany de Wikimania, celebrada a Estocolm del 14 al 18 d’agost, es va voler reinventar. Es tractava del 15è congrés internacional viquimedista des de la seva primera cita a Frankfurt el 2005 i calia renovar l’esdeveniment per evitar quedar obsolet i adaptar-se als temps canviants i a les noves necessitats del moviment. Fou probablement la Wikimania amb els objectius més clars de la història d’aquesta cita, amb un títol que no deixava lloc a dubtes i que ja advertia explícitament als seus participants que aquest cop la cosa anava de centrar-se en els “objectius de desenvolupament sostenible” (títol complet en anglès: “Stronger together: Wikimedia, Free Knowledge and the Sustainable Development Goals”).

Un instant de la cerimònia d’inauguració de Wikimania a Estocolm, 2019. Imatge: CC BY SA Ferran Cornellà, via Wikimedia Commons

Per tal d’assolir aquests objectius, la cita viquimedista es va voler desprendre del seu clàssic i farragós format, dotat de moltes classes magistrals però de poca participació. En el seu lloc, la que fou la Wikimania més dinàmica de la història va atorgar el màxim protagonisme als seus participants mitjançant un format col·laboratiu, actiu, centrat en el futur del moviment i dedicat a solucionar de manera pràctica problemes específics. Malgrat el gran repte d’implementar aquest nou format en un congrés amb un miler de participants, l’intent pagava la pena, ja que el plat fort de la cita consistia ni més ni menys que en la decisiva direcció estratègica 2030. I l’experiment fou positiu.

Direcció estratègica 2030

El 2017 -amb 15 anys de Viquipèdia i projectes germans a la motxilla- la comunitat viquimedista es va sentir prou madura com per a iniciar un ambiciós debat per fer balanç del temps passat i reflexionar sobre el futur col·lectiu del moviment. A aquesta visió de futur se l’anomenà direcció estratègica i es va fixar l’any 2030 com a horitzó per al seu ple desenvolupament, coincidint així amb l’agenda dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) elaborats per l’ONU el 2015 per a la consecució d’un món sostenible en la pròxima dècada, que es fixen també el 2030 com a horitzó. Concretament, d’aquest conjunt de 17 objectius, el moviment viquimedista se centra especialment en el dret a una educació de qualitat (objectiu número 4), igualtat de gènere (objectiu número 5), innovació i infraestructures (objectiu número. 9), reducció de la desigualtat (objectiu número 10), aliances per als objectius mundials (objectiu número 17) i consecució de societats sostenibles (objectius 11-15).

Aquests foren els temes, doncs, que predominaren a les discussions, seminaris i tallers de la Wikimania d’enguany. Mitjançant el diàleg, la inclusió, la participació i el debat constructiu, la cita a Estocolm fou concebuda per donar una forta empenta a l’avanç de la redacció de les recomanacions de la direcció estratègica 2030. Les recomanacions definitives es publicaran un cop els diversos grups de treball donin per acabada la seva feina i, seguidament, el moviment viquimedista hi dirà la seva.

Amical i la comunitat catalanoparlant

Com sempre que se sol celebrar la Wikimania a Europa, la comunitat catalanoparlant va mostrar una notable presència a la cita anual viquimedista. Sis membres de l’entitat van viatjar fins a Estocolm on, sumant-se als companys catalanoparlants vinculats a altres projectes, van fer que la comunitat catalanoparlant estigués representada per una desena de persones.

Diversos representants de la comunitat catalanoparlant durant una recepció de Wikimania 2019 a l’Ajuntament d’Estocolm. Imatge: CC BY SA Ferran Cornellà, via Wikimedia Commons

Cal destacar així mateix el bon estat de forma pel qual està passant actualment Amical, que es va poder constatar amb les diverses xerrades amb membres de l’associació com a ponents. D’una banda, les diferents contribucions d’en Marc Miquel se centraren sobretot en l’eix de la direcció estratègica dedicat a la diversitat, inclosa una ”lightning talk” sobre la lectura i creació de continguts sobre context cultural local. De l’altra, les intervencions de Mayo Fuster tingueren lloc dins l’àmbit reservat a la recerca. Una de les seves ponències ressaltava la importància del coneixement lliure en la consecució de models col·laboratius oberts i democràtics; mentre que una altra -també en format ”lightning talk”- posava èmfasi en el paper de la recerca i coneixement lliure com a motor de transformació de les universitats. Finalment, en Francesc Fort va parlar de les possibilitats de l’ús de la ràdio i l’alliberament de continguts en una xerrada emmarcada dins de l’espai Multimedia.

L’any que ve a Bangkok

Un cop finalitzada la trobada d’Estocolm i confiant amb que el pla estratègic estarà ja molt més avançat i les idees més clares, la pròxima cita internacional viquimedista d’aquestes característiques tindrà lloc l’estiu vinent a Bangkok. Serà el primer cop que el sud-est asiàtic acollirà una edició de Wikimania i, per la seva rellevància demogràfica i diversitat cultural, ètnica i lingüística, sembla particularment adequat que siqui aquesta regió geogràfica la que prengui el merescut relleu de la Wikimania. Ben mirat, que el futur del moviment viquimedista es pugui continuar escrivint en un indret que fins ara no ha tingut el protagonisme que es mereixia, és parlar de la reducció de la desigualtat, d’aliances i de consecució de societats més justes. Va de desenvolupament sostenible.

Cerimònia de cloenda, Wikimania a Estocolm, 2019. Imatge: CC BY SA Ferran Cornellà, via Wikimedia Commons

Text: Ferran Cornellà

Amical Wikimedia lidera el bolcatge de 21.500 imatges de la Memòria Digital de Catalunya a la Viquipèdia per a il·lustrar la vida i el territori dels segles XIX i XX

L’associació de voluntaris i sense ànim de lucre que promou la Viquipèdia en català dóna una nova vida enciclopèdica i contextualitzada a més de 21.500 fitxers sobre patrimoni i indrets catalans que es troben en domini públic.

Una imatge de l’Estany Gento del 1888

La Viquipèdia en català ha arribat a una altra fita: la inclusió de contingut multimèdia de les darreries del segle XIX i principis del segle XX sobre patrimoni, paisatges i vida de Catalunya i d’altres parts d’Europa. Els voluntaris d’Amical Wikimedia, l’associació oficial i sense ànim de lucre que promou la Viquipèdia en català i la llengua i cultura catalanes a la xarxa, han gestionat el bolcatge de 21.666 imatges d’entre els anys 1880 i 1930 que es trobaven emmagatzemades en domini públic a la Memòria Digital de Catalunya (gestionada pel Departament de Cultura de la Generalitat) al repositori Wikimedia Commons -que nodreix de material multimèdia a tots els projectes Wikimedia, entre els quals les 300 versions lingüístiques de la Viquipèdia.

Liderat pels voluntaris Carles Paredes i Isidre Sunyé, aquest viquiprojecte ha consistit en la càrrega massiva, classificació i revisió d’aquests milers de reproduccions de  sobre placa de vidre a Wikimedia Commons. Després, s’ha connectat aquestes imatges a les categories de municipis, obres patrimonials i indrets geogràfics ja existents. Aquestes reproduccions també es troben classificades segons dècada i fotògraf. En la majoria de casos, s’han conservat les metadades de la Memòria Digital de Catalunya. Tot i això, els voluntaris també han esmenat errors en centenars de descripcions, que es remetran al repositori original perquè puguin ser esmenats.

Posteriorment, i gràcies a un concurs d’edició organitzat per la pròpia Amical Wikimedia, fins a una quinzena de participants han col·laborat en la minuciosa tasca de distribuir i assignar aquestes imatges als articles corresponents de la Viquipèdia en català. En total, 663 fotografies han passat a il·lustrar articles que fins al moment estaven orfes d’imatges o que no disposaven d’una contextualització gràfica del passat. En són exemples edificis o símbols desapareguts o canviats com la masia de Can Codina de Sant Joan Despí, la Casa de la Coromina de la Vall de Bianya, la Puda de Montserrat o el Pi de les Tres Branques, esglésies i monestirs d’arreu del territori catalanoparlant com ara el monestir de Santa Maria de Poblet o la Seu Vella de Lleida, així com múltiples creus de terme com la de Belltall, la del Pal de Castellbò o la de Can Grau de Begues.

És especialment rellevant el mapeig dels Pirineus i de la Vall d’Aran, de la qual se n’han il·lustrat prop d’un centenar d’articles amb imatges històriques sobre indrets geogràfics, edificis històrics i nuclis de població. Ha estat el territori cobert més exhaustivament, amb diversos exemples com l’Hospital de Sant Nicolau dels Pontells, l’estany Gento, Port de Vielha, l’església de Sant Miquèu de Vielha e Mijaran o Era Mòla de Baguergue. A més a més, alguns articles de les Illes Balears, l’Aragó o el País Valencià també han vist il·lustrades les seves explicacions, i fins i tot altres d’arreu del món com ara l’illa de Hinnøya o el municipi noruec de Hammerfest amb fotografies d’expedicions històriques.

Els participants també han complementat amb imatges fins a una cinquantena d’articles en castellà, anglès, francès, alemany, portuguès i cebuà. A fi de facilitar la seva difusió entre altres versions idiomàtiques de la Viquipèdia, prop de 200 d’aquestes imatges i les seves descripcions s’han introduït a la base de dades lliure Wikidata -a partir de la qual altres idiomes de la Viquipèdia poden “absorbir” directament aquestes imatges i la informació que les acompanya a les infotaules, les fitxes tècniques que acompanyen molts dels dels articles.

Aquest projecte és un pas més en l’acord de col·laboració institucional entre Amical Wikimedia i la Generalitat de Catalunya, signat l’any 2018 i que pretén fomentar la creació, la reutilització i l’ús divulgatiu de continguts generats en domini públic per l’ens de govern, així com afavorir la transferència de coneixement cultural cap a la Viquipèdia en català i en altres llengües.

Dol viquipedista: descansa en pau, Gerard

El passat divendres 9 d’agost de 2019 ens va deixar el nostre jove amic i viquipedista Gerard Ticó i Guiu, àlies Gerhidt.

En Gerard era un dels membres més actius de la nostra comunitat. El trobarem molt a faltar. Imatge: BY SA jmagno1998, via Wikimedia Commons

Durant vuit anys de voluntariat i compromís, en Gerard ens ha obsequiat amb milers d’edicions i centenars d’articles i de fotografies que esdevenen una suma de coneixement lliure de valor incalculable: un llegat que romandrà accessible a l’abast de tothom i obert a la millora col·lectiva. El seu interès insaciable per la història, l’esport i el cinema s’ha fet palès dia rere dia, prenent la forma de ni més ni menys que 16.200 edicions a la Viquipèdia.

Els seus esforços a favor de la difusió lliure del coneixement en català s’han traduït en aportacions de gran qualitat tant a la Viquipèdia com als seus projectes germans. Alguns articles escollits amb la màxima distinció de qualitat, com els de la península ibèrica cartaginesa, J.R.R. Tolkien, l’Alçament de Pasqua o les llengües de l’Imperi Romà, són fruit de la seva passió viquipedista. Compromès amb la diversitat, en Gerard també és autor de desenes d’articles sobre la història de l’Apartheid sud-africà, grups ètnics i obres de la literatura escandinava. Enamorat del futbol, ens ha premiat també amb articles sobre jugadors, equips, seleccions i competicions de futbol d’arreu.

No només dedicat davant la pantalla, en Gerard va esdevenir membre i voluntari d’Amical Wikimedia l’any 2017, a fi de promoure la llengua i cultura catalanes en l’entorn digital a través d’actes, concursos i esdeveniments. És una pèrdua molt sentida per tota la comunitat atesa la seva joventut, humilitat i caràcter conciliador.

De part d’Amical Wikimedia i de la comunitat viquipedista en català volem expressar el nostre sincer condol a tota la seva família i amistats. El trobarem immensament a faltar: la seva marxa ens encoratja encara més a seguir el seu exemple de compromís i passió en el voluntariat.

Una gran peça del trencaclosques de la Viquipèdia serà sempre teva, Gerhidt.

Signatura d’un conveni marc de col·laboració amb el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana (COBDCV)

El passat 26 de juliol, Amical Wikimedia i el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana (COBDCV) van signar un conveni marc de col·laboració. Aquest document ratifica les bones relacions teixides amb el COBDCV i estableix un marc permanent de col·laboració entre ambdues institucions, atesa la complementarietat i coincidència de les seves missions.

Amparo Pons (presidenta del COBDCV) i Francesc Fort (membre de la junta d'Amical Wikimedia) en plena signatura del conveni.

Amparo Pons (presidenta del COBDCV) i Francesc Fort (membre de la junta d’Amical Wikimedia) en plena signatura del conveni. Imatge: CC BY SA ESM, via Wikimedia Commons

Gràcies a aquest conveni, Amical Wikimedia i el COBDCV podran desenvolupar activitats i accions conjuntes que resultin d’interès per ambdues parts, entre les que destaquen formacions en coneixement lliure i edició de la Viquipèdia i els seus projectes germans a professionals col·legiats, el foment de l’elaboració d’estudis i treballs de recerca en l’àmbit específic de la lliure compartició del coneixement o l’assessorament mutu en qüestions relacionades amb l’activitat d’ambdues entitats.
L’acte de signatura del conveni fou compartit amb Wikimedia España, que per la seva banda també signà el mateix conveni marc de col·laboració amb el COBDCV. D’aquesta manera, les tres entitats podrem unir esforços i desplegar la nostra activitat en un territori i àmbit lingüístic i cultural compartit per tal de continuar avançant tant vers el reconeixement i el desenvolupament professional de bibliotecaris i documentalistes com vers la visió viquimedista d’aconseguir que tot ésser humà pugui accedir lliurement al coneixement en la seva llengua materna.

Fotografia de grup

Fotografia dels representants de les entitats signants dels convenis. D’esquerra a dreta: Santi Navarro (Wikimedia España), Francesc Fort (Amical Wikimedia), Amparo Pons, Bàrbara Gascó i Borja Fuster (COBDV). Imatge: CC BY SA ESM,via Wikimedia Commons

L’aliança entre els professionals de la gestió de la informació del País Valencià i Amical Wikimedia segella una complicitat que s’ha anat engrandint des de la primavera de l’any 2016. Llavors fou quan es donà el tret de sortida al viquiprojecte del Museu Etnològic i s’obrí la porta a un gruix notable d’iniciatives (com l’alliberament de material visual del Museu Valencià d’Etnologia, el Viquiprojecte L’Eliana, o la iniciativa Wiki Loves Folk) que arribaren a un punt àlgid la tardor del 2016, quan València fou la ciutat acollidora de la Viquitrobada d’aquell any. En tots aquests esdeveniments, el col·lectiu de bibliotecaris i documentalistes —alguns d’ells també membres d’Amical Wikimedia— sempre hi ha estat present, comboiant a aquells interessats en els projectes Wikimedia a llençar-s’hi sense por i a descobrir les possibilitats gairebé inabastables de l’univers viquimedista i del treball col·laboratiu i voluntari a favor del coneixement lliure.

Fa un mes vam assistir al Celtic Knot. Avui us en compartim les experiències.

El mes passat va tenir lloc el congrés anual Celtic Knot, una trobada de viquimedistes involucrats en llengües minoritàries. Al congrés sempre hi tenen un gran pes les llengües cèltiques (d’aquí el nom) i aquest any es va celebrar a Cornualla, on es parla el còrnic, una llengua amb tan sols 600 parlants nadius. A banda de representants d’altres projectes cèltics, també hi van assistir representants dels projectes en gallec, de les famílies berber i sami, i, per la nostra banda, del català.

La sala principal del congrés durant la presentació de Marc Miquel.

Durant els dos dies que va durar el congrés es van fer diverses presentacions explicant els projectes que s’estan fent per promoure tant les llengües com els projectes Wikimedia minoritaris. Un tema molt constant en gran part de les presentacions eren les diverses dificultats amb què es troben simplement a causa de la llengua que utilitzen. Llengües com el bretó o el berber es troben amb dificultats no només socials (molta gent no les considera llengües enciclopèdiques, rebaixant-les a “llengües rurals”) sinó també polítics, ja que els estats on es parlen no n’afavoreixen la normalització. Podeu veure algunes de les presentacions aquí.

També vam tenir dues presentacions de membres d’Amical. D’una banda, en Marc Miquel va presentar el nou projecte de l’Observatori de Diversitat Cultural de la Viquipèdia: el Contingut de Context Cultural, una llista d’articles relacionats amb el context cultural de cada llengua. S’ha desenvolupat una eina que permet analitzar les diverses versions lingüístiques de la Viquipèdia per detectar quines mancances tenen sobre el seu context cultural, i els resultats són verament interessants. En casos de llengües que conviuen amb una altra llengua de més prestigi, ens trobem que hi manquen molts articles sobre el seu context, mentre que la llengua de prestigi en té molts més. Per exemple, la Viquipèdia en anglès té més articles del context cultural del luganda que no pas la pròpia Viquipèdia en luganda, que ni tan sols té un article pel primer ministre del seu país. Podeu veure l’enregistrament de la seva presentació.

D’altra banda, en Roc Humet va exposar l’estat actual dels projectes germans en català (Viccionari, Viquidites, Viquitexts, Viquillibres i Viquinotícies), que tot i ser petits en comunitat i contingut, en general continuen tirant endavant gràcies als esforços d’un grup reduït de persones. Pel fet de ser projectes petits per naturalesa que a més estan escrits en una llengua minoritària, comparteixen una sèrie de reptes que dificulten l’entrada de nous editors. Tanmateix, és possible trobar entitats i projectes per promoure’ls; el Viccionari ha iniciat un projecte per potenciar les entrades en llengua de signes catalana i Viquidites va celebrar recentment la segona viquimarató de refranys. Podeu consultar les diapositives i també l’enregistrament de la presentació.

De totes les llengües amb representació al Celtic Knot, el català era la que tenia una situació social i política més favorable. Això és una sort que tenim, però també una responsabilitat, ja que ens col·loca en una posició de mentors respecte les llengües més petites. De fet, al llarg de les presentacions ens van mencionar diverses vegades, comentant que s’havien inspirat en els nostres projectes amb biblioteques i institucions educatives. Va ser una experiència positiva i útil, i esperem que tots els projectes presentats puguin tirar endavant amb el màxim d’èxit.