El Tribunal d’Estrasburg ha accelerat el procés legal contra el bloqueig de la Viquipèdia a Turquia

El Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) ha decidit fer un gran pas a l’hora de donar prioritat al nostre cas, tot assenyalant-ne la importància pública que té i reforçant la nostra esperança que una decisió final podria crear un nou precedent sobre com es comparteix  la informació en línia i com actuen els estats que intenten limitar el lliure intercanvi d’informació.


Ahir la Fundació Wikimedia i totes les organitzacions que en formen part -inclosa Amical Wikimedia- vam rebre una molt bona notícia: el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) ha comunicat al govern turc el cas presentat per aixecar el bloqueig de la Viquipèdia a aquest país. A més a més, li ha donat prioritat només dos mesos després que el cas fos declarat. El tribunal només dona la condició de prioritaris als casos més importants, seriosos i urgents, cosa que mostra l’impacte crític que aquest assumpte podria tenir en la contenció de la censura governamental a internet.

Fa dos anys el govern turc va bloquejar la Viquipèdia. Creiem que l’accés lliure al coneixement i la llibertat d’expressió són drets humans fonamentals, i en bloquejar la Viquipèdia, el govern turc va violar els drets de tots els residents del país. Després d’extensius debats amb el govern turc i de portar la nostra petició als tribunals turcs, no ens va quedar altra opció que portar-la al TEDH.

La nova condició que el tribunal ha atorgat al nostre cas és important per diverses raons. En qualificar el nostre cas de prioritari, segurament es resoldrà més ràpid que el que seria normal. Els casos presentats al TEDH a vegades han d’esperar mesos o fins i tot anys per arribar on ara som. El govern de Turquia té fins a finals d’octubre per presentar les seves observacions sobre el cas al tribunal. Esperem que aquest cas ratificarà els drets fonamentals de les persones a la llibertat d’expressió. Per altra banda, aquest cas també podria ajudar a establir un precedent quant a decisions futures pel que fa a governs que limiten l’accés a la informació, i arriba just en un moment en què hem pogut observar un augment de la censura a internet per part de diversos governs a nivell global.

Per què és important?

La Viquipèdia és escrita per i per a persones de tot el món. És una font de coneixement completament lliure i gratuïta, i qualsevol persona al món hauria de ser lliure de contribuir-hi coneixement. De la mateixa manera, tothom hauria de ser lliure de llegir-ne les pàgines i aprendre més sobre el món que els envolta. Però no tothom pot fer-ho. I quan la Viquipèdia i altres fonts de coneixement lliure es censuren i bloquegen en algunes parts del món, tots en patim les conseqüències. La gent vivint a les àrees afectades perden accés a una de les meravelles del món modern i són obligades a renunciar a milions temes que podrien inspirar innovació i creació. La resta del món perd les perspectives de les persones d’aquests llocs —les seves històries, cultures, i fonts úniques de coneixement creades i mantingudes al llarg de mil·lennis.

Les persones es mereixen l’oportunitat de descobrir per elles mateixes dades sobre el món on viuen. Es mereixen la possibilitat de retornar el favor i contribuir la seva perspectiva i visió del món al coneixement digital comú que tots compartim. Quan qualsevol coneixement lliure es censura, tots en sortim perdent.

Així doncs, instem el govern turc a desbloquejar la Viquipèdia i permetre que els habitants de Turquia i de qualsevol altra part del món puguin, de nou, compartir i participar al coneixement lliure en aquest territori.
Si creus en la nostra causa, aquí tens dues coses que pots fer:

  • Utilitza les etiquetes de Twitter #WeMissTurkey i #UnblockWikipedia perquè tothom sàpiga que dones suport als esforços per desbloquejar la Viquipèdia a Turquia.

Per consultar la declaració formal de la Fundació Wikimedia sobre la decisió del TEDH per accelerar el nostre cas legal, vegeu la nota de premsa original en anglès.

Sisena trobada viquimedista d’incidència política a Brussel·les i propers passos

El primer cap de setmana de juny es van reunir a Brussel·les prop de 20 persones representants de les diferents organitzacions afiliades a la Fundació Wikimedia a la Unió Europea per a discutir i establir mesures conjuntes d’incidència política per a defensar i promocionar el treball i els valors del moviment Wikimedia. Aquesta va ser la sisena edició de l’esdeveniment, de periodicitat anual, que va coincidir amb la recent aprovació de la criticada nova directiva de copyright de la UE, fet que havia deixat un regust amarg entre viquimedistes i activistes per una Internet lliure.

Bengt Oberger, Wikimedia Commons (CC-BY-SA 4.0)

Una de les activitats centrals durant l’esdeveniment va ser un joc de rol on es va exemplificar el procés de creació, aprovació i consecució de les noves directives. Es partia d’una proposta inicial de la Comissió Europea que es passa a un debat i modificació posterior, on participen el Parlament Europeu i el Consell d’Europa. Precisament, durant aquests estadis és on actuen els grups de lobby i activistes per a influir en la redacció final de les propostes. Si després de l’anar i venir no hi ha acord entre Parlament i Consell, la Comissió assumeix la mediació per a fer-ho possible mitjançant un trilog (o diàleg a tres bandes). Al final, en resulta un text que serà votat pel Parlament, per a després ser ratificat pel Consell. Mesos o anys després, la directiva que s’aprova ha de traslladar-se mitjançant la modificació i adaptació de diferents lleis en cadascun dels estats membres. 

Després de compartir experiències sobre les campanyes que es van organitzar abans de l’aprovació de la directiva, la totalitat de participants vam coincidir que per a aconseguir guanyar suport social és vital comptar amb aliats amb els quals compartim objectius, si més no, pel que fa als drets digitals i a la llibertat d’accés a la informació.

Hem esbossat un pla de treball conjunt, entre Amical Wikimedia i Wikimedia Espanya, per a abordar futures accions relacionades amb aquesta transposició. Això passa per la cerca d’entitats amb què col·laborar, contactes amb partits polítics i grups parlamentaris, elaboració de propostes, etc.

En aquest procés d’adaptació a cada estat membre, centrant-nos per exemple en la recentment aprovada directiva de copyright, un dels reptes seria minimitzar aquells aspectes més lesius que s’hagin introduït en el text i evitar que poguessin afectar excepcions ja existents en les lleis estatals, més favorables als valors del coneixement lliure, com per l’exemple en l’àmbit de contingut educatiu en alguns estats membres. D’altra banda, al contrari, aquelles inclusions que resultessin en millores substancials respecte a la legislació estatal actual, haurien de ser promogudes, com pogués ser el cas de les llicències col·lectives d’obres d’arxius o museus.

Igualment, encara que la directiva no ho contempli, quan estratègicament convingui, pot aprofitar-se l’ocasió d’aquesta translació a les lleis estatals per a denunciar certes problemàtiques, com és el cas de la falta de llibertat de panorama en certs estats membres, notablement França i Itàlia, respecte als seus veïns.

Bengt Oberger, Wikimedia Commons (CC-BY-SA 4.0)

La discrepància entre les diferents lleis estatals i les directives europees originàries a les quals s’havien d’adaptar pot veure’s, per exemple, en el lloc web https://copyrightexceptions.eu per al cas concret de l’encara anterior directiva de copyright.

Una vegada passada la directiva de copyright, a nivell europeu, la preocupació més gran ara seria una nova directiva sobre la prevenció de contingut terrorista en línia o d’incitació a la violència o l’odi.

Més enllà del debat sobre allò que caldria definir-se com a terrorisme, odi o violència, existeix el temor que alguns estats membres puguin fer servir aquest marc legal per a justificar la censura en Internet i, el que és pitjor, que proveïdors de contingut d’Internet que operen internacionalment puguin adoptar el criteri local més restrictiu i al final acabin censurant preventivament contingut legítim. Aquest últim cas seria una circumstància similar als filtres de pujada discutits en la recent directiva de copyright.

En la mateixa línia, també es va aprovar recentment una actualització de la directiva existent sobre la reutilització de dades des d’institucions públiques que, més enllà d’alguns punts qüestionables, és considerada per la majoria de defensors de les dades obertes com un pas positiu. D’altra banda, en l’àmbit de l’accés obert en la publicació acadèmica, el Pla S, impulsat per la Comissió Europea i de la mà de l’associació Science Europe, està prosseguint el seu camí, marcant entre les seves recomanacions que aquells articles que rebin finançament europeu hagin de publicar-se sota llicència CC-BY (o CC-BY-SA o CC0 en defecte d’això), fent-los llavors plenament compatibles amb la Viquipèdia, i reduint la confusió que es genera en importar en projectes Wikimedia l’ús de llicències CC no comercials (per tant, no compatibles). Finalment, ja en l’horitzó, l’any que ve possiblement, es preveu que es començarà a debatre una nova directiva sobre comerç electrònic. Aquesta legislació podria incorporar consideracions d’infraestructura i, per tant, no cal descartar que pogués afectar aspectes d’hostatge de la Viquipèdia i dels seus projectes germans.

Elena Sanz (Secretària de Wikimedia Espanya), Toni Hermoso (President d’Amical Wikimedia)

Versió en castellà

GSoC #4: reconeixement d’imatges traduïbles

Fa un parell de setmanes vaig parlar que calia decidir des d’on apareixeria l’avís de traducció d’imatges. Finalment, amb el meu mentor vam optar per reciclar el codi de l’editor visual, però fent les modificacions necessàries només per l’eina de traducció de contingut.

Des de llavors, he estat treballant en el menú que apareix a la dreta. D’una banda, en el disseny, seguint la tasca que hi ha a Phabricator, i de l’altra, en quan apareixeria el menú. Pel que fa al disseny, va ser relativament senzill, especialment gràcies a la llibreria OOUI, que facilita l’ús d’icones i altres elements normalitzats.

El gruix de la feina va ser programar quan havia d’aparèixer aquest menú. L’eina de traducció d’imatges només permet traduir fitxers vectorials (es veu que hi ha una enciclopèdia en línia amb informació al respecte). Normalment no veiem els fitxers vectorials directament, sinó que en veiem versions rasteritzades, és a dir, amb píxels. Ara bé, si accedim al fitxer vectorial, veurem que està descrit a través d’etiquetes HTML com ara <path>, <rect> o <text>, entre altres. L’eina de traducció d’imatges detecta precisament aquestes etiquetes <text>, i te les deixa modificar. Així doncs, el que calia fer era que el diàleg de la dreta aparegués si el fitxer tenia aquest tag.

Dit de paraula, sembla relativament senzill, però a l’hora de programar-ho calia enllaçar crides a una API, vigilant amb les limitacions de sincronicitat del Javascript, el llenguatge en què treballo amb el projecte. Tot plegat em va portar força maldecaps, però la detecció ja funciona perfectament.

Vegeu les entrades anteriors:

Nova coordinadora de projectes d’Amical Wikimedia: Esther Solé i Martí

Ens complau comunicar-vos que a partir d’avui l’Esther Solé i Martí és la nova coordinadora de projectes de l’Associació Amical Wikimedia. Després d’un rigorós procés de selecció entre els diferents candidats, i amb la màxima transparència i participació possible de la nostra comunitat de membres, el comitè de selecció de l’entitat ha optat per ella pel fet de comptar amb un profund coneixement de la comunitat com a voluntària, l’experiència en l’edició a diferents projectes germans Wikimedia a part de la pròpia Viquipèdia, així com la seva capacitat de discurs en pro del coneixement i la tecnologia lliures en llengua catalana i a través del foment del voluntariat.

Qui és l’Esther Solé?

Esther Solé i Martí és historiadora d’art catalana, professora universitària i membre d’Amical Wikimedia des de l’any 2013. D’origen mollerussenc, es doctorà l’any 2015 amb la tesi L’Art i la vida artística a les terres de Lleida, 1875-1936: lectura sistèmica d’una perifèria i fou la primera viquipedista resident del sud d’Europa al Museu d’Art Jaume Morera de Lleida.

Enric (CC BY-SA 3.0, Wikimedia Commons)

La seva implicació en el sector GLAM (acrònim anglès de «Galleries, Libraries, Archives, and Museums») és més que consolidada tant a nivell professional com a nivell d’activisme cultural. Ha exercit com a documentalista i comissària d’exposicions al Museu de Lleida, al Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega i al Museu d’Art Jaume Morera entre d’altres, a banda d’haver participat en estudis públics acadèmics sobre modernisme. En aquest mateix àmbit, com a voluntària d’Amical ha participat en desenes de tallers d’edició, seminaris, conferències internacionals i viquiprojectes de diferent abast on la cultura i pràctica viquipedista han estat l’eix central.

En paral·lel a la seva nova posició com coordinadora de projectes de l’associació, l’Esther Solé continuarà exercint la seva tasca de docent acadèmica a la Universitat de Lleida. També en el sentit educatiu ja ha demostrat prèviament solvència com a voluntària, atès que ha dut a terme diverses iniciatives d’introducció al coneixement lliure, la Viquipèdia i els seus projectes germans en espais d’educació secundària i actualment integra activitats d’edició a la Viquipèdia a les seves assignatures d’ensenyament superior —durant les quals l’alumnat crea i millora articles enciclopèdics sobre art català i arquitectura d’època contemporània.

L’engranatge final al nou Pla Estratègic 2019-2024

La incorporació laboral de l’Esther Solé a l’organigrama i activitat d’Amical Wikimedia se circumscriu en el marc del recentment aprovat Pla Estratègic 2019-2024, elaborat de manera participativa durant el primer semestre de 2019 per la comunitat de l’associació i amb el suport i interacció de la comunitat viquimedista en català.

El document final d’aquest pla estableix l’horitzó d’Amical durant els cinc anys vinents i té en compte la incertesa pel que fa a l’exponencialitat en el desenvolupament de l’era digital i l’accés al coneixement en línia. Està estructurat en 5 eixos fonamentals: Comunitat, Comunicació, Contingut, Accessibilitat i Lectures. Entre les diverses mesures centrades al llarg de cada eix, hi destaquen el reforçament de discurs pel que fa a la sobirania digital i el coneixement lliure en català, el rol de la comunitat Wikimedia en català en el panorama internacional, l’estimulació de les noves generacions i perfils femenins en el voluntariat viquipedista, l’augment de lectures distribuït a tot el territori de parla catalana, el creixement de projectes educatius en l’àmbit de la secundària i l’estabilització institucional en l’àmbit universitari, però també el creixement dels projectes germans Wikimedia en quantitat i el de la Viquipèdia en articles de qualitat i accessibilitat d’infraestructura.

Xavier Dengra (CC BY-SA 4.0, Wikimedia Commons)

La tasca de l’Esther pren el relleu de la que l’Àlex Hinojo va exercir a l’entitat entre els anys 2012 i 2018. Esdevindrà un nou pal de paller en la interacció amb la comunitat i en la coordinació dels nous projectes de l’entitat. Per una banda, donarà el suport necessari per engrescar i empoderar els voluntaris i les institucions per tal de fer possible que —mitjançant actes, esdeveniments i col·laboracions— el coneixement lliure en català pugui esdevenir cada dia més central en la nostra societat, en formes que no siguin purament enciclopèdiques i amb abast global. Per l’altra, i tot seguint amb el plantejament estratègic i els plans d’activitats anuals de l’associació, estimularà que tant l’edició com la lectura dels projectes Wikimedia en català esdevinguin cada cop més normalitzades i adaptades als territoris on n’és pròpia la llengua i més enllà.

Si voleu desenvolupar cap col·laboració amb l’entitat, podeu posar-vos-hi en contacte a través del correu coordinacio@wikimedia.cat.

Volem també aprofitar aquesta publicació per agrair a totes les persones que ha participat voluntàriament en el comitè de selecció, de la mateixa manera que a tots els candidats que van decidir participar de l’oferta laboral.

GSoC #3: endinsant-se en l’eina de traducció de contingut

La darrera setmana he treballat en solucionar un error que afectava als suggeriments d’imatge (T193132). Quan un usuari seleccionava una imatge i decidia canviar-la per una altra, automàticament es carregaven suggeriments per facilitar-li la feina. Tanmateix, aquestes propostes que apareixien no tenien res a veure amb el tema sobre el qual s’estava escrivint, sinó que per defecte apareixia sempre «Content Translation».

Inicialment, creia que –per lògica– l’error es trobaria en alguna part del codi de l’eina de traducció de contingut. Anava errat, però: finalment, el meu mentor va trobar l’error al codi de l’editor visual. Això és degut a les dependències que té el traductor de contingut: recicla certes parts del codi d’altres extensions, i de vegades n’adapta altres per acomodar les seves necessitats.

Van aparèixer tres enfocaments per resoldre la qüestió. D’una banda, atacar el problema des de l’editor visual tenint en compte el cas per l’eina de traducció de contingut, que vaig proposar. De l’altra, adaptar el codi des de l’eina de traducció de contingut, que va proposar el meu mentor. Finalment, un altre usuari va trobar una variable que sempre servia com a títol de la pàgina que s’està traduint, sense necessitat de diferenciar els dos casos.

De la mateixa manera, ara toca decidir des d’on apareixerà l’avís per traduir imatges a través de l’eina SVG Translate. Espero haver enllestit tot això abans de la següent entrada al blog.

  1. Un estiu desenvolupant
  2. Discussions i instal·lacions

Llengua de signes catalana al Viccionari

Des d’Amical Wikimedia ens ocupem de promoure i difondre la cultura catalana mitjançant els diversos projectes Wikimedia. Sovint s’associa Amical amb la Viquipèdia, però la realitat és que la Viquipèdia és només un dels projectes de coneixement lliure que abastem (si bé el més conegut). Un d’ells  és el Viccionari, el diccionari lliure i multilingüe en català.

També se sol associar Amical amb la llengua catalana, però en realitat ens ocupem de qualsevol aspecte relacionat amb la nostra cultura. I la llengua de signes catalana, tot i no estar lingüísticament relacionada amb el català oral, sí que forma part de la nostra cultura. En aquest sentit, durant les últimes setmanes hem estat engegant un projecte per ampliar els continguts en llengua de signes catalana al Viccionari.

Signar” en llengua de signes catalana

La llengua de signes catalana (LSC) és una llengua natural pròpia de Catalunya parlada per unes 25.000 persones, de les quals aproximadament la meitat són sordes. Tot i estar reconeguda pel Parlament des del 2010, es tracta d’una llengua minoritària però prou viva dins la comunitat sorda; a diferència del que ocorre amb les llengües orals, la LSC és l’única llengua de signes de Catalunya.

A mitjan abril d’aquest any ens vam posar en contacte amb el Centre d’Estudis de la LSC de la Universitat Pompeu Fabra. Donat que  ja feia un temps que volíem iniciar un projecte amb aquesta llengua, la institució ens va donar l’assessorament necessari per dur-la a terme. Durant les següents setmanes, vam realitzar un buidatge dels vídeos del vocabulari bàsic de la LSC publicat per la Direcció General de Política Lingüística sota llicència Creative Commons  Compartir Igual, perfectament compatible amb la llicència del Viccionari.

Després de dos mesos, hem passat de tenir menys de cent entrades en LSC a tenir-ne prop de 1.000. La llista completa de signes està disponible al següent enllaç: https://ca.wiktionary.org/wiki/Categoria:Glosses_en_llengua_de_signes_catalana. La inclusió de la LSC en un diccionari té una complicació important, i és que no hi ha cap convenció universal per a l’ordenament i la representació escrita d’un signe. Nosaltres, amb l’aprovació de la comunitat de voluntaris que editen el Viccionari, vam decidir utilitzar glosses, és a dir, representar-hi el signe utilitzant la paraula (o paraules) més properes en català. Aquest sistema té els seus problemes, però facilita enormement la cerca de signes.

Si bé estem molt orgullos d’haver arribat fins aquí, això és només el principi. A banda de voler incorporar més signes, també estem preparant un sistema per classificar els signes basant-nos en els paràmetres fonològics propis de la LSC com, per exemple, la configuració manual del signe. Un proper pas natural és també la col·laboració amb institucions del País Valencià per incorporar-hi la llengua de signes valenciana, que té la seva pròpia singularitat i no es considera un dialecte de la LSC.

Sobre el Viccionari

Logo del Viccionari

Actualment aquest projecte Wikimedia en català, constituït com a recull lexicogràfic, té més de 400.000 accepcions de mots en català, però també d’altres llengües, i inclou flexions gramaticals, de gènere i de nombre, etimologies, pronunciacions, locucions, sinònims i antònims, etc. De la mateixa manera que la Viquipèdia, és una plataforma editable per qualsevol persona i està sotmès a les llicències Creative Commons Reconeixement i Compartir Igual.

Si voleu estar a l’aguait sobre el progrés del projecte, seguiu-nos al Twitter del @Viccionari. I si us interessen les llengües de signes i ens voleu ajudar, podeu enviar-nos un correu electrònic a comunicació@wikimedia.cat. Esperem que aquesta tasca sigui un pas més en la obertura a la diversitat lingüística del nostre territori!

Hackathon a Praga: educació, estratègia, empleats i algun voluntari

Participants a la Wikimedia Hackathon. Fotografia de Pierre-Selim Huard, retocada per Bryan Davis [CC BY 4.0]

Entre el 17 i el 19 de maig es va celebrar a la Biblioteca Tècnica Nacional de Praga la Wikimedia Hackathon 2019. En aquest esdeveniment hi van assistir més de 200 participants, principalment de perfil tècnic, de més de 20 nacionalitats diferents.

Entre els projectes més interessants que vam conèixer hi ha l’Scribe, un projecte d’una investigadora de la Universitat de Southampton per facilitar la creació d’articles. La manera de facilitar-ho és a través de col·leccions de referències que l’eina troba sola, i a partir de les dades que hi ha sobre el tema a Wikidata. Durant la Hackathon es van posar les primeres pedres d’aquesta eina, que veurem com evoluciona.

Vam assistir també a la sessió sobre l’Outreach Dashboard, una eina que permet crear campanyes i cursos on s’hi poden inscriure professors i alumnes, amb l’avantatge de poder veure les dades quantitatives més fàcilment. Sembla que encara ara l’eina té força problemes, i que els professors no s’han adaptat bé a les diverses interfícies amb què han de treballar.

D’altra banda, vam anar a la trobada que hi havia d’estratègia del moviment, on hi havia una forta presència de membres de la Fundació Wikimedia i de Wikimedia Deutschland (tant a la sessió com a la Hackathon). Sembla ser que el grup de treball sobre tecnologia no ha funcionat gaire bé, i la quantitat de respostes que han rebut és pràcticament nul·la.

Interior de la Biblioteca Tècnica Nacional de Praga

A nivell tècnic, les sessions més interessants han estat la de Kubernetes i la de Pywikibot. Mitjançant Kubernetes es pot facilitar molt el procés d’instal·lació de Mediawiki, i facilitar així l’entrada de nous desenvolupadors. Pel que fa a Pywikibot, és la llibreria principal per programar robots per la Viquipèdia, i automatitzar així moltes tasques. Tots dos projectes tenen molt de potencial, però sembla ser que s’hi estan invertint pocs recursos, en favor d’altres projectes que sovint acaben tenint menys impacte.

Precisament, una tònica al llarg de la Hackathon ha estat el finançament. Cada cop es fa més èmfasi en aquest aspecte, i expliquen que han posposat projectes si els semblava que no es podien fer per falta de recursos.

Abans, semblava que l’única cosa que podia aturar els desenvolupadors era la falta de ganes. Sempre hi havia alguna persona disposada a treballar molt, a canvi de res, per fer un projecte que li interessés. El món dels desenvolupadors s’ha començat a professionalitzar a un ritme frenètic, i la filosofia que havia imperat als projectes, i que ens havia portat on érem, s’està perdent.

Alhora, però, no estem notant els avantatges d’alliberar gent de perfil tècnic: el suport que vam rebre a la Hackathon sovint es va reduir a “obre una tasca a Phabricator” (l’eina de coordinació per resoldre problemes tècnics), que encara esperen resposta. I no són pas problemes menors: hem detectat que hi ha gent que encara veu l’avís del tancament de la Viquipèdia del passat 24 de març, i malgrat saber la font de l’error, encara no s’han posat a esmenar-ho.

En conclusió, va ser una Hackathon interessant, tant per alguns projectes que vam conèixer com pels contactes que vam fer, però que ens va deixar un regust amarg per com s’estan fent les coses a nivell internacional.

GSoC #2: Discussions i instal·lacions

Segona entrada al blog sobre el meu progrés en marc del Google Summer of Code! A la primera vaig parlar sobre l’àmbit del treball, que és, resumidament, millorar l’eina de traducció automàtica que hi ha per als projectes Wikimedia. Oficialment, el període de desenvolupament va començar el 27 de maig; ara bé, per solapament amb el curs acadèmic he hagut d’endarrerir el moment de centrar-hi tots els meus esforços. Així, recuperaré aquest parell de setmanes a partir de l’agost, i espero seguir participant en l’eina de traducció acabat l’estiu.

Discussions

L’eina de traducció de contingut ha arribat per quedar-s’hi. Recentment, des de la Fundació Wikimedia van proposar treure-la de les funcionalitats beta i incorporar-la per defecte a tots els usuaris. Aquesta proposta no va tenir massa bona acollida entre els viquipedistes, que creuen que hi ha problemes massa grans per fer aquest salt. Precisament miraré de solucionar alguna de les queixes que ha aparegut durant aquest estiu.

Instal·lacions

Fa uns mesos, en preparació per començar a desenvolupar, em vaig instal·lar tot el programari necessari, inclosa l’extensió de Content Translation i les dependències necessàries, seguint la documentació que hi havia a la pàgina de Mediawiki. Aparentment, la instal·lació —molt feixuga— s’havia completat satisfactòriament.

Tanmateix, després de jugar-hi una mica, vaig veure que certes parts no es carregaven totalment bé. Després de mirar-nos-ho amb el meu mentor, Petar Petković, vam adonar-nos que la versió que t’acabaves instal·lant si seguies el procediment de la documentació era la de fa dos anys. Vam trobar una solució temporal, a l’espera de reinstal·lar-ho tot i, posteriorment, actualitzar la documentació.

Propers passos

Ara, alliberat ja d’exàmens, començo a familiaritzar-me més amb el flux de l’eina, per començar a treballar en afegir traduccions d’imatges vectorials.

  1. Un estiu desenvolupant

GSoC #1: Un estiu desenvolupant

Sempre havia estat molt crític amb l’eina de traducció de contingut per diverses raons. La qualitat de les traduccions deixava molt a desitjar, sovint deixava coses sense traduir i traduïa el que no feia falta, i provocava destrosses a nivell de codi. Sovint, les traduccions que feia amb aquesta eina em portaven més feina que traduir-lo a la manera clàssica.

Durant l’estiu, treballaré en resoldre molts problemes amb els quals m’havia topat com a usuari, en marc del programa Google Summer of Code. No era la meva intenció inicial, de fet, dedicar-me a la traducció de contingut.

Havia vist que, a partir d’una proposta de la llista de desitjos d’eines de fa un parell d’anys, s’havia creat una eina anomenada SVG Translate, que permetia traduir imatges fàcilment amb aquest format. Amb una interfície molt senzilla, doncs, és possible fer el que es fa en el triple de temps amb programari com Inkscape. Dins de la llista de tasques d’aquest projecte, n’hi havia una que em va cridar molt l’atenció: integrar aquesta eina dins del Content Translator. Així, no caldria sortir de la pròpia Viquipèdia per traduir aquestes imatges.

La proposta va agradar a qui portava la traducció de fitxers SVG, però les persones que tallen el bacallà del Content Translator no ho van veure tant clar. Així, van proposar com a alternativa que aparegués una caixa al costat de les imatges a l’eina de traducció, amb un enllaç cap a l’SVG Translate. Personalment, no em sembla la millor solució: crec que hauríem de, en la mesura que sigui possible, integrar les eines del Labs a la pròpia Viquipèdia.

Vaig comentar que per resoldre aquesta tasca no calien tres mesos, i vaig demanar més feina. En Pau Giner em va suggerir treballar en altres tasques de l’eina de traducció de contingut: d’una banda, arreglar els problemes mencionats al principi amb les referències; de l’altra, arreglar les traduccions d’enllaços (és a dir, que no es tradueixi San Francisco a Sant Francesc, especialment si està enllaçat a la pàgina «San Francisco»).

Malauradament, ningú que treballés en l’eina de traducció va assistir a la Hackathon de Praga, així que allà vaig aprofitar per fer altres contactes i explorar altres projectes. Sí que em va semblar molt interessant el progrés que s’ha fet per instal·lar MediaWiki a través de Kubernetes. Quan ho vaig instal·lar fa un temps, per començar a jugar amb el codi de l’eina de traducció, vaig estar-m’hi ben bé un parell d’hores; amb Kubernetes, amb deu minuts ja ho tenia tot solucionat.

Espero seguir explicant què vaig fent en aquest mateix blog; si teniu qualsevol proposta o comentari, no dubteu en deixar-me un missatge a la discussió de la Viquipèdia o a la tasca del Phabricator.

Eduwiki a l’estil d’Amical: un model basat en el voluntariat

Des de fa una dècada, Amical Wikimedia dedica una part notable dels seus esforços a donar a conèixer la Viquipèdia i els seus projectes germans en l’àmbit educatiu, ja sigui entre la població que cursa educació obligatòria com postobligatòria, així com entre el professorat de totes les etapes educatives. Això és el que en l’argot viquimedista s’acostuma a anomenar eduwiki, un terme sovint emprat per referir-se a qualsevol activitat relacionada amb el sector educatiu.

La celebració de la primera trobada internacional de viquimedistes que centren la seva activitat en l’àmbit educatiu a Donostia (País Basc) durant el primer cap de setmana d’abril va ser una gran oportunitat per fer-nos-hi presents i donar a conèixer el que popularment es coneix com l’Amical Way (l’estil d’Amical), la nostra fórmula d’èxit aplicada a projectes eduwiki.

Ras i curt, l’estil d’Amical en el desenvolupament de projectes no és res més que un treball basat en el voluntariat. Els voluntaris són l’essència de la comunitat que impulsa i vetlla per la Viquipèdia i els seus projectes germans en català, i és per aquest motiu que no ens podem plantejar la col·laboració amb altres membres de la nostra societat d’una altra manera que no sigui cedint el protagonisme i el lideratge als voluntaris, a la comunitat. Fent un símil, el rol d’Amical Wikimedia en aquest plantejament és el d’un catalitzador: durant 10 anys l’entitat ha facilitat les eines, els recursos i tot el suport que la comunitat de voluntaris ha pogut necessitat a fi de dur a terme els projectes que consideri oportuns, habitualment sorgits de la seva pròpia iniciativa i amb relativament poques necessitats d’infraestructura.

En el context català, l’estil d’Amical no suposa cap novetat, sinó que és un exemple més de la profunditat i transversalitat de l’associacionisme i el voluntariat a casa nostra. Tanmateix, el nostre és un cas relativament poc freqüent a escala internacional que, a més a més, està molt ben valorat. Així doncs, i havent constatat que el món viquimedista ha pres una tendència a fomentar un creixement poc orgànic dels projectes que gaudeixen de cert èxit o rellevància, no podíem deixar passar l’oportunitat d’explicar al món com hem desplegat la nostra activitat al sector educatiu de manera sostinguda i sostenible durant més de deu anys.

Aprofitant que la Wikimedia + Education Conference 2019 preveia un track de sessions anomenat “how we make it happen” (com ho fem possible), en Xavier Dengra i jo vam presentar una proposta de comunicació que tenia per objectiu presentar i explicar la nostra experiència de col·laboració entre la Viquipèdia i els seus projectes germans i el món de l’educació formal -especialment universitària- als territoris de parla catalana.

Des del curs 2008/2009 hem dut a terme 163 projectes amb 18 universitats de la Xarxa Vives d’Universitats. La realització d’aquests projectes ha entrat en una dinàmica de consolidació en 8 universitats, la majoria a la zona de Barcelona, que és on es concentra bona part de la massa voluntària que fa possible aquestes iniciatives. Com és previsible, aquesta activitat va arrencar de manera discreta, amb tot just mitja dotzena de projectes duent-se a terme en una xifra similar de facultats amatents al que llavors era pura innovació docent: introduir el coneixement lliure i el treball wiki a les aules. Els primers assajos no seguien cap estratègia preestablerta, però les xifres de projectes realitzats es van disparar d’ençà del curs 2014/2015, data que coincideix amb el reconeixement d’Amical Wikimedia com a organització temàtica dins de la Wikimedia Foundation, la concessió del Premi Nacional de Cultura 2014  i la incorporació d’una persona alliberada a l’entitat, fet que va permetre prioritzar i impulsar estratègicament la tasca eduwiki d’Amical Wikimedia.

Evolució dels projectes eduwiki realitzats en l’àmbit catalanoparlant des del curs 2009/2010.

D’aquesta manera, en temps recents s’ha aconseguit incrementar de manera molt notable el número de projectes i col·laboracions amb el sector educatiu, per bé que el número d’institucions amb les que es treballa s’ha mantingut força estable al llarg dels anys. Alguns projectes van arrencar quan l’activitat eduwiki d’Amical Wikimedia era altament incipient i encara avui segueixen vigents; d’altres han tingut trajectòries més o menys prolongades i d’altres s’han iniciat tot just aquest any. El ventall de disciplines i àrees de coneixement que participen d’aquesta iniciativa és amplíssim, i el que s’ha constatat al llarg d’aquests anys és el canvi d’actitud dels participants (tant alumnes com professors), actualment molt més amatents a la filosofia wiki i a introduir a l’aula propostes relacionades amb les noves tecnologies i l’accés lliure i universal al coneixement.

La nostra intervenció es va centrar en compartir el nostre mètode per travar i dur a terme projectes eduwiki amb universitats en territoris de parla catalana, posant l’accent en mantenir els plantejaments tan simples com sigui possible per tal de facilitar-ne l’execució, la futura repetició i l’eventual creixement en el cas que les circumstàncies siguin favorables. També vam subratllar la importància del rol del(s) voluntari(s) que vetllen per cadascun dels projectes, ja que un acompanyament proper dels participants i unes relacions fluïdes amb la resta de la comunitat viquimedista són ingredients clau per l’èxit del projecte i per evitar frustracions a qualsevol de les dues bandes implicades en el procés. A més, també vam compartir aprenentatges i recomanacions recollits al llarg d’aquests anys d’experiència (dedicar més esforços a explicar què és el coneixement lliure i les llicències Creative Commons en lloc de donar tots els detalls sobre com s’edita la Viquipèdia, subratllar la necessitat que el professorat no sigui un mer observador i avaluador de la feina feta pels alumnes, no oblidar que malgrat totes les previsions els dies immediatament anteriors a les dates d’entrega serà quan es concentrarà bona part de la tasca de seguiment a fer, etc), així com punts on encara podem millorar, entre els que destaquen especialment el marge de millora que encara hi ha pel que fa al nombre d’universitats de la Xarxa Vives que encara no han tastat els projectes eduwiki, la necessitat d’unir esforços amb les biblioteques del sistema universitari català o la importància de documentar i recollir resultats dels projectes realitzats per tal de fer-ne un millor seguiment i facilitar-ne la repetició i creixement.

Xavier Dengra i Esther Solé durant la presentació a la trobada Wikimedia + Education Conference 2019. CC BY SA Xabier Armendariz.

Un plantejament de poca complexitat, sumat a una relació basada en la confiança i salpebrada de bons resultats han permès que l’activitat d’Amical en l’àmbit eduwiki, sobretot universitari, sigui quelcom del que en podem estar ben orgullosos i que pot servir com a model per moltes comunitats de característiques similars a la nostra. L’intercanvi va ser enriquidor i vam poder descobrir diversos punts de contacte entre la nostra manera de treballar i la d’altres comunitats, així com constatar la força de certes problemàtiques recorrents a tot el moviment, que ressonen encara amb més força quan centrem l’atenció en projectes desenvolupats amb el sector educatiu. Per una banda ens trobem amb l’escassa retenció d’usuaris nous, un dels problemes clàssics del món viquimedista, sobre el que fa anys que se’n parla però pel que sembla que encara no s’ha trobat una fórmula per invertir o, si més no, suavitzar la tendència. Per l’altra, no es pot ignorar la macrocefàlia de la Viquipèdia en la gran majoria de projectes eduwiki que es donen a conèixer. Aquesta circumstància eclipsa parcialment el potencial dels projectes germans per acollir iniciatives similars i condueix involuntàriament a l’explotació d’una tipologia de projecte que segons les circumstàncies pot estar presentant signes d’esgotament, quan el camí que ens guia vers la nostra visió d’aconseguir que tot el coneixement humà estigui lliurement disponible en llengua catalana tot just està encetat.