Tot un ‘viqui-univers’ al teu servei

Pel vostre interès, reproduïm aquest article de la Júlia Fernández, cap de la Biblioteca Nacional d’Andorra, publicat al diari Bon Dia el 6 de març del 2019.

L’Església de Sant Cristòfol d’Anyós, fotografiada pel CDani al Wiki Takes Andorra 2013.

Per a aquells que no ho sàpiguen, que a hores d’ara deuen ser ben pocs, la Viquipèdia en català fou un invent andorrà. El 16 de març del 2001, en Daniel José Queraltó, resident al nostre país i editor habitual de la Wikipedia en anglès, va decidir aprofitar que la plataforma fou creada amb programari lliure per fer una versió en català. D’aquesta manera la nostra llengua esdevenia la tercera a tenir una versió oficial, després de l’anglès i l’alemany, i la segona a crear articles amb contingut, cosa que els alemanys encara trigarien uns mesos a dur a terme.

El primer article fou dedicat al mot àbac, una eina de càlcul de suposades arrels orientals. Avui dia les estadístiques oficials ens diuen que aquesta entrada ha estat modificada 335 vegades, per un total de 114 voluntaris, cosa que ens permet fer-nos una idea del nivell participatiu d’aquest projecte. A hores d’ara ningú no dubta de l’èxit d’aquesta enciclopèdia lliure, tot i que sovint vacil·lem pel que fa a la qualitat del seu contingut. Amical Wikimedia, una organització sense ànim de lucre i que dona suport oficialment a la difusió de la llengua catalana, s’encarrega de posar ordre i parametritzar la redacció d’articles de qualitat. Tothom hi pot participar, però no de qualsevol manera. L’estil i la forma són fonamentals, així com dotar els articles de referències bibliogràfiques fiables. D’aquesta manera la Viquipèdia esdevé una font de referència en si mateixa, que pretén recopilar tant fonts primàries, com articles, comentaris i crítiques que hi facin al·lusió.

Però no només d’enciclopèdies viu l’home. Existeixen altres projectes paral·lels que ens permeten gaudir de nombrosos recursos gratuïts i que complementen el programa mare.

En primer lloc tenim Wikimediacommons, una base de dades creada a partir de recursos multimèdia compartits sota llicència d’ús lliure que ens permet utilitzar-los sense finalitat comercial, sempre que en citem la seva procedència. Aquest recurs fou la base per convocar l’any 2010 el concurs Wiki Love Monuments Andorra, que ens permet avui dia gaudir de nombroses imatges de gran qualitat dels monuments més emblemàtics del nostre país. Una bona manera de difondre els mots més típics de les nostres contrades, seria afegir-los al Viccionari, un projecte d’abast mundial que recull, a més de definicions, altres aspectes de les paraules, com el seu ús, context i evolució.

Les dites populars tenen cabuda a l’univers de les Viquidites, on ens podem “fer els andorrans” ben tranquils, sabent que els més intrèpids de la xarxa no ens miraran amb incredulitat.

I per als bibliòfils més moderns, àvids de materials bibliogràfics d’accés lliure trobem el projecte Viquillibres, una biblioteca de llibres de text, manuals i tutorials que posen tot un món pedagògic al teu abast.

Si has arribat a aquesta part de l’article és perquè sens dubte t’ha picat la curiositat, i potser en un futur no gaire llunyà t’acabaràs convertint en un gran viquipedista. Doncs estàs d’enhorabona, perquè Andorra compta amb el seu projecte propi, al qual pots contribuir millorant els articles ja introduïts o afegint-ne de nous. Només cal que accedeixis a la pàgina principal i a l’apartat Viquiprojecte:Andorra trobaràs tot un seguit d’iniciatives, d’entre les quals de ben segur trobaràs alguna que sens dubte s’adaptarà als teus interessos personals.

Aprenentatge servei amb La infanta Tellina i el rei Matarot

Viquitexts és un dels projectes Wikimedia.

Vam mamprendre la col·laboració amb el projecte Viquitexts arran de fer-me jo càrrec de l’assignatura Edició de Textos en Llengua Catalana, una optativa d’últim curs del grau de Filologia Catalana de la Universitat de València. Viquitexts, en anglès Wikisource, és una biblioteca digital i lliure on voluntaris d’arreu del món digitalitzen, transcriuen i revisen fonts primàries els quals els drets han preescrit per tal de posar-les al servei de tothom a Internet.

Mig període d’aquesta assignatura quadrimestral és dedicat a iniciar els alumnes en l’edició filològica de textos. Com que el període és curt, em va semblar apropiat que els estudiants se centrassen en la producció de textos de l’edat moderna, ja que arriben a quart sense prou base com per fer tasques profitoses en l’àrea medieval.

Dit això, volia també que, de ser possible, contribuïssen amb la seua tasca a ajudar la seua societat, aplicant el sistema d’aprenentatge servei. Per això vaig triar tasques d’ajuda a Viquitexts, amb el suport d’Amical Wikimedia, l’associació promotora dels projectes Wikimedia als territoris de parla catalana.

El Pare Mulet, autor del text utilitzat.

Amb el voluntari i membre d’Amical, Carles Paredes Lanau, vam dissenyar un pla per transcriure dues versions d’una mateixa obra, perquè els estudiants n’experimentassen les diferències. L’obra triada va ser la comèdia burlesca La infanta Tellina i el rei Matarot, del pare Mulet, obra d’inicis del s. XIX, de la qual existia la versió editada per Constantí Llombart en 1876, i un manuscrit de 1809 deturpat, conservat a la Biblioteca Valenciana. Sota la meua supervisió, i com a pràctiques de classe, els estudiants van transcriure primer, i després revisar, ambdues versions, que ara es poden llegir a Viquitexts: l’edició de 1876 i el manuscrit de 1809.

 

Ha estat una tasca molt enriquidora, que els ha fet iniciar-se a la pràctica de la transcripció, i sentir la satisfacció d’haver ajudat, ells mateixos, a fer accessibles dos testimonis antics de la nostra cultura.

Més avall podeu llegir els seus comentaris de l’experiència.

Rosanna Cantavella

+++

Els estudiants:

Certament, ha estat una experiència enriquidora. D’una banda, ens hem iniciat en l’edició filològica alhora que hem fet un tast de la literatura de l’edat moderna. De l’altra, hem fet un treball xicotet, però important, d’amplificació de la nostra cultura i ha estat en equip, de manera cooperativa. Ara està obert al món, de totes i per a totes!

Xavi Vallés i Faulí

 

Ha estat una experiència introductòria amb la transcripció molt satisfactòria, gràcies per ensenyar-nos tot el que hem aprés a Viquitexts.

Alba Sanz Mira

 

El fet de veure com les teues aportacions serveixen per a engreixar la gegantesca feina de Viquitexts i la Viquipèdia és engrescador. Amb l’assignatura hem fet un repàs genèric que serveix per a analitzar l’edició des dels orígens fins a les tauletes. Una visió molt àmplia per a viure la realitat literària i tecnològica.

Álvaro Muñoz Hernández

 

Aquesta ha estat una de les millors activitats ja no de l’assignatura o del curs, sinó del grau al complet. És essencialíssim tindre textos a l’abast de tothom, i Viquitexts és la plataforma més adequada per a complir aquesta funció. També ha sigut molt interessant conèixer el treball que s’oculta rere les plataformes com aquesta, i participar-hi, sense cap mena de dubte, ha estat tot un plaer.

Carles Tortosa Sanchis

 

L’arxiu Ismael Latorre Mendoza i el seu compromís amb la cultura del País

Ismael Latorre Mendoza.

Des que Ismael Latorre Mendoza va faltar, en desembre del 2011, els hereus d’aquest patrimoni cultural van assumir la responsabilitat de custodiar, preservar, difondre i compartir la seua obra.

Aquesta responsabilitat no era senzilla:

a) Custodiar l’obra d’aquest fotògraf tan reconegut al País Valencià era una tasca àrdua. La família es trobà moltes publicacions, revistes, llibres, audiovisuals, etc., obres fetes per gent de cultura i esports i també per institucions públiques, on hi havia fotografies de Latorre que s’utilitzaven sense citar l’autoria, sense haver demanat permís a l’autor -en vida-, i des del 2012, sense haver contactat amb els hereus. Actualment el respecte a l’obra ha millorat per part de molts editors, encara que no per part de tots.

b) Preservar la documentació, els objectes i càmeres, les fotografies i els negatius comportava temps, diners per a tota mena de materials i espai. Sense cap ajuda pública ni privada, s’havia d’intentar aconseguir finançament, o bé, a proposta dels propietaris, vendre l’Arxiu amb les condicions necessàries. Aleshores, es van fer diferents propostes, i entre elles l’Arxiu va contactar amb la Diputació de València, sense obtindre cap resultat. De moment una part del finançament s’aconsegueix amb la publicació de fotografies en llibres i treballs audiovisuals, com per exemple al Programa Homenatges d’À Punt Mèdia dedicat a Juliet d’Alginet, amb fotografies d’Ismael Latorre i gravació de Gerard Latorre, ”Homenatge a Carboneret”; i l’altra part més gran ve del patrimoni familiar.

c) Difondre l’obra ha sigut la part més senzilla ja que el mateix autor en vida ja havia publicat en diferents llibres, revistes i premsa moltes fotografies. L’Arxiu actualment continua editant en diferents mitjans l’obra d’Ismael, i actualment es poden trobar imatges d’aquest patrimoni tant en col·leccions editorials com en periòdics, institucions públiques, fundacions, llibres d’investigació, televisions, etc. Si sumem l’obra dels cinc fotògrafs de l’Arxiu, més de mil fotos diferents -a més de les imatges editades dues o tres vegades i les exposicions- s’han publicat en revistes, llibres, premsa i audiovisuals.

d) Compartir l’obra és la part que il·lusiona més als propietaris. Poder col·laborar amb Viquipèdia és un gran honor per a la família Latorre i és un compromís que comporta reunions per a decidir quines fotografies es poden alliberar. La recerca passa per trobar articles de la Viquipèdia sense imatge, ja siguen de personatges, indrets, etc., com per exemple Antoni Puchades.

Si en el fons de l’Arxiu no trobem una imatge, aleshores fem com qualsevol viquipedista, una excursió. De vegades, però, podem fer fotos d’indrets que encara no tenen pàgina a Viquipèdia, però són valorats com a importants encara que cap company s’ha decidit a escriure l’entrada a l’enciclopèdia lliure. Aleshores cal fer fotos, com per exemple aquesta del port de Silla, ja que del Port de Silla només hi havia una foto del nostre company Pacopac.

PROJECTES

Els projectes més presents en l’obra de l’Arxiu són els dedicats a La Ribera del Xúquer, la ceràmica del País Valencià, les fotografies històriques, els personatges, la recuperació i difusió de l’obra de diferents fotògrafs i la Baixa Ribagorça.

El projecte de fotografia històrica comporta un treball afegit, de recerca del negatiu i d’una possible publicació de la imatge, escanejat i treball digital. Aquestes imatges majoritàriament són d’Ismael Latorre Mendoza, però també s’han publicat fotos dels seus fills, Gerard i Carolina Latorre Canet i de Vicente Nàcher Vendrell, d’Algemesí. De moment s’han publicat algunes imatges històriques d’Algemesí, Xàtiva, Alginet, Carlet, Guadassuar, Picassent i València.

L’arxiu, en l’actualitat.

NOUS REPTES

La recuperació de l’Arxiu Fotogràfic Familiar Nàcher és un dels reptes més importants. Aquest arxiu es va perdre en l’última riuada que va patir Algemesí. Actualment no tenim negatius i moltes fotografies estan deteriorades. Fem el tractament digital sobre imatges positivades que moltes vegades tenen defectes, taques, estan trencades, tenen ratlles o arrugues. Cal sempre un gran treball digital. La família Nàcher i la família Latorre treballen conjuntament i fan recerca arreu de les fotografies del seu pare, Vicente Nàcher Vendrell. Això vol dir dedicar prou temps a parlar amb molta gent d’Algemesí i La Ribera del Xúquer. Moltes fotografies ja localitzades en paper i Internet no es publiquen a Wikimedia Commons de moment perquè tenim l’esperança de trobar la mateixa imatge en un estat molt millor. Tot i així ja s’ha començat la publicació d’aquest arxiu fotogràfic.

Després de la primera Viquimarató a la biblioteca de Benifaió (@bibliobenifaio), l’Arxiu ha ofert una proposta sense cap cost econòmic: digitalitzar, fer el tractament digital i publicar a Wikimedia Commons l’obra del fotògraf Maiques, de Benifaió i Almussafes, que actualment es troba dipositada a l’ajuntament de Benifaió.

Finalment, encara no hem publicat cap fotografia de l’obra de Laura Canet Lozano (Alginet), fotògrafa d’estudi del nostre arxiu que treballà la imatge des de la dècada dels 50 fins a la dècada dels 80.

Si voleu conéixer les publicacions que s’han fet i algunes de les imatges que s’han compartit a Wikimedia Commons, vos convide a entrar a la pàgina d’usuari d’aquest gran arxiu: Arxiu Ismael Latorre Mendoza.

Vicenç Salvador, arxiver (Usuari General Basset)

Amical Wikimedia renova la seua junta

Ester Bonet, Francesc Fort, Roc Humet, Toni Hermoso i Vicenç Allué.

El passat dissabte 19 de gener es va celebrar la primera assemblea ordinària de socis d’Amical Wikimedia per a l’any 2019.

L’acte, celebrat a la seu d’Amical a la Casa Orlandai de Barcelona, va estar marcat per la renovació interna amb l’elecció de la nova junta de l’associació.

La nova junta, elegida per unanimitat, està formada per sis persones i té el repte de coordinar el nou pla estratègic d’Amical per als pròxims quatre anys.

Toni Hermoso Pulido @Toniher, és el nou president de l’entitat. Treballa com a bioinformàtic en un centre de recerca i és membre d’Amical des dels inicis de l’associació. Va ser un dels coordinadors de la Wikimedia Hackathon celebrada a Barcelona el maig de 2018. També col·labora amb altres entitats amb una missió compartida amb Amical, com és Softcatalà.

Ester Bonet Solé @Tiputini, és la nova secretària de l’entitat. És membre d’Amical i de Wikimujeres, impulsora de l’espai Viquidones a la Universitat Pompeu Fabra. També col·labora amb la Societat Catalana de Terminologia.

Xavier Dengra es manté com a tresorer per tercer mandat consecutiu. Ha contribuït del creixement dels projectes germans Viquidites i Viquillibres durant els darrers deu anys, i també gestiona diversos viquiprojectes educatius en universitats i altres institucions públiques. És biotecnòleg (resident a l’estranger) i és membre d’altres entitats locals i científiques.

Pel que fa als altres membres de la junta, hi trobem a Francesc Fort @TaronjaSatsuma. Va ser el primer viquipedista resident a un museu valencià amb el projecte a la biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia. També col·labora amb diversos mitjans de comunicació.

Roc Humet @Unapersona, és viquipedista des del 2013. És un dels socis més joves de l’associació, estudia traducció i edita sobre temes relacionats amb el moviment LGBT.

Vicenç Allué @Vallue, és un dels molts bibliotecaris que formen part d’Amical. Treballa a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb qui Amical ha mantingut una col·laboració a llarg termini. Edita sobre temes relacionats amb les Terres de l’Ebre i ciència en general.

La nova junta ja ha presentat un calendari per a l’elaboració del nou pla estratègic de l’entitat, que es preveu enllestir per a finals de primavera.

Des de l’associació volem agrair a la junta sortint tota la dedicació i entrega realitzats a favor d’Amical i del moviment viquipedista, especialment al nostre exdirector de projectes, Àlex Hinojo, així com a l’expresidenta de l’entitat, Laia Benito Pericas, per tot el seu treball.

XARXES. Un exemple d’integració d’un projecte d’humanitats digitals amb la Viquipèdia

El Centre de Visió per Computador (CVC) i el Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) treballen des del 2015 amb padrons històrics de població, primer amb el projecte EINES i ara amb XARXES, dos projectes de recerca en humanitats digitals finançats pel programa Recercaixa de l’obra social La Caixa amb la col·laboració de l’ACUP (Associació Catalana d’Universitats Públiques). L’objectiu primordial dels projectes és desenvolupar tècniques informàtiques per a construir xarxes socials històriques. Primer de tot, mitjançant tecnologies de visió per computador es desenvolupen programes de reconeixement de text manuscrit per tal de transcriure de forma semi-automàtica els documents originals (padrons) prèviament digitalitzats. En segon lloc, es construeix la xarxa social a partir de la vinculació nominativa dels habitants registrats en els diferents padrons d’un mateix municipi o dels municipis veïns. Fins ara els padrons que s’estan vinculant corresponen a les poblacions catalanes de Sant Feliu de Llobregat, Begues, Castellví de Rosanes, Collbató, Corbera de Llobregat, El Papiol, Molins de Rei, Sant Vicenç de Castellet, Santa Coloma de Cervelló i Torrelles de Llobregat.

Captura de pantalla de la interfície web de la xarxa de padrons històrics. La secció de dalt a la dreta mostra informació recollida de la Viquipèdia

En aquests projectes s’ha comptat amb la participació activa de la ciutadania i dels arxivers tant en l’extracció i validació de les dades (a través de plataformes web de crowdsourcing i de jocs informàtics), com en el disseny de noves experiències d’usuari més atractives (talment com a cercadors i visualitzadors tipus Facebook o geoprojeccions en mapes interactius). D’aquesta manera es converteix el patrimoni històric demogràfic en actiu digital, permetent entendre i explicar millor l’evolució social i econòmica del passat, i també, facilitant el consum i divulgació d’aquest coneixement d’una manera gràfica i pedagògica.

 

Recentment, la informació que proporcionen els padrons històrics, de per si ja resulta atractiva pel gran valor que aporta a nivell històric, es veu complementada per la seva integració amb la Viquipèdia, permetent així oferir informació ampliada i complementària a la informació inicial proporcionada per XARXES tant a nivell individual (dels habitants registrats als padrons) com del context històric. Aquesta integració ha estat possible gràcies a Wikidata SDK, un conjunt d’eines JavaScript que facilita la realització de consultes a Wikidata mitjançant SPARQL, confeccionar cerques o simplificar les respostes JSON de l’API. La integració permet mostrar vincles enriquits (similars als que podem veure quan es comparteix un vincle en aplicacions com el WhatsApp) amb informació bàsica provinent de diferents entrades de la Viquipèdia. Com a exemple, si cerquem «Pedro Dot», un dels personatges il·lustres del municipi de Sant Feliu, des del cercador de la plataforma, també es mostren resultats provinents de la Viquipèdia d’aquest famós rosarista, juntament amb la imatge de l’article, detalls del seu ofici, etc. Per altra banda, també s’hi inclou el context històric, amb fets destacats que van ocórrer durant la seva vida (o poc abans o poc després) com ara el cop d’estat de 1936 a Barcelona.

Paral·lelament també s’està treballant en una aplicació mòbil per tal de facilitar l’accés a la informació dels padrons històrics i animar als usuaris a incorporar material gràfic (com per exemple, fotografies dels seus propis avantpassats que foren registrats en els padrons). L’aplicació estarà disponible per a Android i iOS, on també s’ha integrat la informació provinent de la Viquipèdia.

Aquesta feina d’integració de XARXES amb la Viquipèdia ha estat possible gràcies al projecte final de grau de Rafael Diaz Rodriguez (enllaç al TFG), estudiant d’Enginyeria Informàtica de l’Escola d’Enginyeria de la UAB i dirigit per Alícia Fornés i Joana Maria Pujadas-Mora (de la UAB) i Toni Hermoso (d’Amical Wikimedia). Precisament la UAB va acollir la Wikimedia Hackathon 2018 el proppassat mes de maig, esdeveniment que va permetre a Rafael i a altres estudiants que hi van participar conèixer de més a prop l’última tecnologia darrere de la Viquipèdia, un dels portals més importants d’Internet.

Com la proposta de drets d’autor de la UE farà mal a Internet i a la Viquipèdia

M0tty, CC BY-SA 3.0.

M0tty, CC BY-SA 3.0.

La proposta de reforma legal de la Unió Europea és una amenaça al nostre dret fonamental de compartir informació lliurement. Ara és l’hora de manifestar-nos.

Wikimedia és una part integral d’un gran moviment d’actors de la societat civil, tecnòlegs, creadors i defensors dels drets humans. Tots ells reconeixen la importància d’una Internet lliure i oberta a la cultura, progrés i democràcia. El nostre moviment treballa per promoure la llibertat en línia en benefici de tothom. Els nostres esforços en aquesta esfera de polítiques públiques són encara més importants en una època de creixents restriccions sobre la llibertat d’expressió i el lliure accés al coneixement arreu, que amenacen directament la missió i visió de Wikimedia i els seus projectes, com la Viquipèdia. Aquest és el motiu pel qual rebutgem rotundament les propostes de directives de drets d’autor de la Unió Europea, i demanem als Membres del Parlament Europeu que reconsiderin tirar endavant amb la versió que el Comitè d’Afers Legals ha adoptat recentment. Estem preocupats perquè aquestes propostes defectuoses perjudiquen el dret a la llibertat d’expressió i la capacitat d’Europa de millorar el benestar dels seus ciutadans en línia. S’espera que dijous 5 de juliol el Parlament Europeu voti si procedeix amb la versió que ha adoptat el Comitè. Si els Membres del Parlament Europeu ho rebutgen, hi haurà una nova oportunitat per esmenar bona part dels requisits negatius que conté la proposta actual. Ara podria ser l’última oportunitat per millorar la directiva. Rebutgem aquesta proposta a causa de les conseqüències perjudicials sobre la llibertat a Internet, l’accés al coneixement i a la col·laboració en línia. Creiem que:

  • El requisit que les plataformes implementin filtres és una amenaça seriosa a la llibertat d’expressió i a la privacitat. La nostra visió fundacional depèn en el lliure intercanvi de coneixement a tota Internet, més enllà de les fronteres dels projectes de Wikimedia.
  • La concessió d’un nou dret exclusiu que permeti als publicadors de premsa restringir l’ús de fragments de notícies dificultarà l’accés i la compartició d’informació sobre fets d’actualitat al món. Així, serà més difícil que els contribuïdors de la Viquipèdia trobin fonts per articles en línia.
  • La proposta no dona suport als drets dels usuaris, no té garanties per salvaguardar el domini públic i no crea excepcions que poden empoderar la població per participar en la recerca i la cultura.

Creiem que l’aplicació d’aquestes mesures farà decréixer significativament la quantitat de contingut a què es pot accedir lliurement. Els costs relacionats amb filtrar preventivament el contingut que pugui violar les directrius àmplies de drets d’autor poden portar a una concentració de determinacions de contingut en un nombre reduït de grans plataformes.

El moviment Wikimedia s’ha oposat a aquesta proposta perjudicial des que el primer esborrany decepcionant es va presentar fa gairebé dos anys, després d’encoratjar inicialment passos preparatoris. Ja llavors, vam avisar sobre les possibles repercussions d’imposar filtres i vam demanar garanties per salvaguardar el domini públic. Més recentment, vam escriure sobre els efectes negatius que la detecció automàtica obligada de contingut tindria sobre la col·laboració i la llibertat d’expressió. Les comunitats Wikimedia d’arreu s’han oposat activament a la reforma sobre els drets d’autor. El maig, les comunitats de la Viquipèdia alemanya i búlgara van mostrar bàners oposant-se a l’Article 13 de la proposta. Diverses organitzacions d’usuaris europees de Wikimedia, incloent-hi els capítols de França, Estònia, Alemanya, Dinamarca i Espanya, van participar en un Dia d’Acció contra la reforma el 12 de juny, escrivint entrades als blogs i piulant amb l’etiqueta #SaveYourInternet. El capítol alemany ha organitzat fins i tot un esdeveniment als carrers de Berlín i més comunitats estan debatent com procedir.

La proposta és una amenaça real a la nostra missió en no aconseguir modernitzar veritablement els drets d’autors ni assegurar-se que la llei es manté al ritme de la realitat. Wikimedia només pot assolir la seva missió quan tothom pot compartir la informació lliurement i contribuir a la col·lecció de coneixement a la Viquipèdia i als seus projectes germans, i quan donem suport a la llibertat i a l’obertura. La proposta xoca amb aquesta missió.

Malgrat que Wikimedia opera llocs web no comercials, que poden aprofitar-se d’exempcions en certes parts de la proposta de reforma, la nostra missió global és molt depenent d’un ecosistema a una Internet lliure i oberta.

Demanem al Parlament Europeu que rebutgi aquesta proposta a la votació de dijous, i que reconsideri l’oportunitat per crear una llei equilibrada i que miri al futur. No és massa tard: pots ajudar a aturar aquesta proposta. Contacta amb el teu Membre del Parlament Europeu a changecopyright.org, i escampa la notícia al món als teus cercles i a les xarxes socials!

Eileen B. Hershenov, Consell General Fundació Wikimedia

Text original disponible en anglès aquí.

La Wikimedia Hackathon impulsa 84 nous projectes sobre llengua, dades i intel·ligència artificial

La Wikimedia Hackathon 2018, que ha reunit a la UAB de Barcelona uns 300 assistents de 48 països, ha tancat aquest diumenge després d’impulsar 84 nous projectes. La majoria d’aquestes idees serviran per fomentar la diversitat lingüística, millorar la base de dades Wikidata i progressar en l’automatització de la lluita contra el vandalisme.

Alguns d’aquests treballs són la creació d’un teclat virtual per la llengua fon que es parla a Benín i un prototip per poder traduir articles des del mòbil. El multilingüisme ha estat un dels pilars d’aquesta edició organitzada per Amical Wikimedia, amb el suport de la Fundació Wikimedia i la UAB. Entre els altres projectes, hi ha diverses millores en el sistema anomenat Ores per la detecció del vandalisme a la Viquipèdia, un nou joc per millorar la base de dades Wikidata i un espai al núvol per projectes de desenvolupadors.

Per primera vegada en la història d’un esdeveniment d’aquestes característiques, s’ha rebutjat l’ajuda de grans empreses per posar l’organització en mans d’un equip de voluntaris. Inspirats per aquest fet, una quarta part dels inscrits s’ha ofert també per ajudar en tasques de voluntariat. D’aquesta manera Amical Wikimedia ha volgut ser coherent entre els valors que defensa en projectes com la Viquipèdia, que tothom edita lliurement, i la resta d’actes que organitza, tal i com ha reconegut la directora del programa d’esdeveniments de la Fundació Wikimedia, Rachel Farrand en l’acte de tancament.

Un altre dels aspectes del moviment wiki és el foment de la diversitat. En aquest sentit, la política de beques ha permès que el 20% dels registrats fossin dones, el doble del percentatge habitual en aquests àmbits. S’ha fet un esforç per acollir les necessitats de cadascú, tenint en compte les persones amb necessitats dietètiques especials i les qui celebren el ramadà. També s’ha donat resposta a les famílies amb nens, persones amb mobilitat reduïda o altres necessitats per tal de facilitar que tothom se sentís acollit i a gust a l’esdeveniment. S’ha fomentat la sostenibilitat amb l’ús de vaixelles biodegradables i el reaprofitament del menjar per part de menjadors socials.

La propera edició de la Wikimedia Hackathon tindrà lloc a Praga, capital de la República Txeca, on s’espera que es mantingui l’esperit de la present convocatòria, que tinguin continuïtat els projectes tècnics començats enguany i que les aliances forjades entre desenvolupadors de diferents comunitats donin fruit en col·laboracions a llarg termini.

Apropant el coneixement lliure als professionals

Moment durant la sessió al PRBB

Durant el mes d’abril hem dut a terme dos actes per a la promoció del coneixement obert, per complir amb els objectius fundacionals d’Amical Wikimedia. El primer va ser una jornada sobre ciència oberta i projectes Wikimedia, coorganitzada amb el CRG en el marc dels actes previs de la Wikimedia Hackathon que tindrà lloc a finals de maig. El segon va consistir en una viquimarató de dades obertes dirigida a tècnics de les administracions públiques, coorganitzada amb el CCCB.

Ambdós actes tenen en comú la voluntat d’apropar els professionals i les persones que prenen decisions sobre el coneixement i la informació als entorns del Open Knowledge. Vam presentar el potencial de Wikidata, vam insistir en el rol divulgador de la Viquipèdia com a pont entre especialistes i la ciutadania i vam recalcar la importància que totes aquelles dades obtingudes amb diners públics (universitats, centres de recerca, ajuntaments…) estiguin disponibles per a tothom.

Un altre tret comú és la coorganització amb partners de llarga durada, que permeten fer projectes de més entitat. Al PRBB hem muntat ja diverses viquimaratons i amb el CCCB tenim un projecte des de fa anys que inclou posts sobre discurs, un viquipedista resident, actes de difusió i participació en el seu programa estable. Aquesta relació ens permet no sols comptar amb un espai i les seves xarxes, sinó anar més enllà de l’acte concret i aprofundir en la qualitat. Podem dirigir-nos a experts dins i fora del moviment i donar continuïtat a iniciatives que sorgeixin dels diàlegs establerts dins d’aquestes jornades.

Moment durant la Viquimarató al CCCB

Moment durant la Viquimarató al CCCB

Algunes qüestions que van sorgir als diferents debats informals van versar sobre la centralitat de les bases de dades al segle XXI, els incentius per publicar en obert, la coordinació de tècnics i ciutadans que facin possible iniciatives més enllà de subvencions limitades en el temps, la necessitat de visibilitzar tot l’ecosistema del coneixement o d’apoderar els usuaris amb el domini de diferents eines. Es va parlar de la necessitat de repensar el treball en xarxa a les administracions, de polèmiques ontològiques de classificació d’elements, dels reptes que afronta l’educació superior o la formació dels experts dels llocs de poder.

Entre els participants als dos actes ja han sorgit projectes individuals i en grup que tindran continuïtat en els propers mesos. Malgrat la diferència de públic i dinàmiques les dues jornades ens han deixat un regust molt positiu perquè permeten seguir treballant en els eixos del nostre pla estratègic i establir aliances d’alt interès.

 

Autora: [[Usuària:Barcelona]]

La Viquipèdia en català és la primera en tenir els articles de tots els mamífers

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Killerwhales_jumping.jpg/800px-Killerwhales_jumping.jpgDesprés de 3.533 dies de feina del Viquiprojecte Mamífers, la Viquipèdia en català ja té articles sobre totes les espècies, tots els gèneres, totes les famílies i tots els ordres de mamífers vivents. La versió en català de l’enciclopèdia és la primera a assolir aquesta fita. De fet, és el primer compendi de coneixement del món en aconseguir-ho. En total, s’han creat aproximadament 7600 articles sobre aquesta temàtica.

El Viquiprojecte Mamífers va néixer l’estiu de 2008 i des de llavors hi han treballat sis viquipedistes. Tots ells han treballat en diferents fases per anar cobrint tots els buits sobre aquesta temàtica. Com que ja s’han creat tots els articles sobre mamífers, ara el projecte es troba en una fase de manteniment de la informació per afegir les noves espècies i gèneres que es puguin descriure en un futur. Paral·lelament, també treballen per millorar la qualitat de tots els articles creats.

La Viquipèdia en anglès té articles sobre totes les espècies enumerades a Mammal Species of the World, però aquesta obra del 2005 no inclou un bon grapat d’espècies descrites en els anys immediatament anteriors a la seva publicació. De fet, algunes d’elles encara no tenen article a la Viquipèdia en anglès. La Viquipèdia en català, en canvi, fins i tot inclou espècies descrites el passat Nadal.

Wiki or not wiki

Article d’Encarna Sant-Celoni publicat al seu blog

Fins al matí del proppassat dissabte, quan vaig participar en l’EditaDona, la viquimarató organitzada per l’IVAJ amb motiu del Dia de la Dona, no sabia que sabia tan poc de la Viquipèdia. M’explique. Fins fa no massa, era més aviat del pensar –bastant generalitzat, per cert, almenys en el món academicista– que la Viquipèdia és una enciclopèdia lliure i gratuïta amb ínfules; una enciclopèdia virtual d’escassa confiança, irregular i poca cosa més, feta servir sobretot per joves estudiants. Vaig començar a intuir que m’equivocava en comprovar de primera mà que, a l’hora de la veritat, qui més qui menys hi entra per consultar-la o per veure què consulten altres. Encara que juren que no.

Tant és, com que sóc feminista i volia esbrinar per què hi ha tan poques dones, concretament en català, el 3 de març vaig posar fil a l’agulla, em vaig presentar al MUVIM, vaig conèixer Francesc Guillem i altres patums viquipedistes, i al cap de mitja hora vaig entendre moltes coses. En primer lloc, que els articles no s’escriuen sols: els redacta una xarxa de voluntariat altruista que, mai millor dit, deixa empremta, i tant que sí. En segon lloc i igual d’important, que, si la immensa majoria de la gent que hi redacta articles és masculina –en concret, el 91%–, no és res estrany que, inconscientment o conscient, escriga sobre allò que més coneix, els homes. I en tercer lloc, que només hi ha una manera de subvertir aquesta tendència: que les dones aprenguen a editar i es facen ressò d’una ferramenta amb un munt de possibilitats divulgatives i acadèmiques. “Tota dona val més quan lletra aprèn”, deia Francesca Bonnemaison, i ací, com en qualsevol altra lluita, pedra a pedra fem paret.

I per acabar, unes dades que haurien de donar peu a més d’una reflexió –si no és així, malament–: en la Viquipèdia en anglès hi ha més de 5 milions d’articles; en l’alemanya, més de 2 milions; en la francesa, gairebé 2 milions; en la italiana, la russa i l’espanyola, quasi 1 milió i mig; en la portuguesa, la japonesa i la xinesa, 1 milió, i en la meua llengua –vergonya em fa dir-ho-, poc més de mig milió, i no vull saber quants són de dones.

Bé, gràcies a l’EditaDona, ja sóc viquipedista…, principiant encara, sí; però puc traduir i referenciar, i temps al temps: hui hi ha unes quantes pàgines de dones més que despús-ahir en Viquipèdia. En lloc de queixar-nos, editem!, i com més siguem, més riurem!; car, com diu el refrany, “De mica en mica, s’ompli la pica”.