Amical Wikimedia, present a la Donostiapedia

Amical Wikimedia va ser present a la constitució del flamant Grup d’Usuaris Viquimedistes Bascos de la mà d’en Xavier Dengra. El nou grup oficialitzat es va presentar a la premsa i als altres grups Wikimedia presents, com Wikimedia España, Wikimedia France, la Viquipèdia en asturià i Wikimedia Community Malta, amb els que vam poder intercanviar experiències. També es va dur a terme una viquimarató consistia en millorar els articles sobre obres d’art de l’exposició Tractats de pau del museu de San Telmo, coorganitzada amb la comissió de Donostia Capital Europea de la Cultura 2016. Els articles creats seran impresos a posteriori en un llibre amb el nom de Donostiapedia.

El següent vídeo resumeix la jornada:

Amical Wikimedia s’inscriu com a grup d’interès

Amical Wikimedia s’inscriu com a grup d’interès al registre de la Generalitat de Catalunya, un mecanisme per garantir la transparència en la presa de decisions dels poders públics. Els àmbits d’interès d’Amical són la informació i comunicació, la cultura, l’educació i formació i la llengua i identitat. L’objectiu d’Amical és contribuir que el saber i la cultura siguin accessibles per a tothom, a través de la difusió d’enciclopèdies, llibres i altres complicacions de documents que es presentin amb un format lliure.

Els representants de l’associació es reuneixen regularment amb les institucions públiques. Amical publica cada mes en català i anglès els informes d’activitats que recullen aquestes reunions, així com totes les trobades, actes i programes de l’associació. Paral·lelament, també es poden veure de forma pública els resums dels comptes des del seu naixement fins als darrers aprovats en assemblea.

El juny el govern català va aprovar el Codi de conducta dels alts càrrecs i personal directiu de l’Administració de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic, i altres mesures en matèria de transparència, grups d’interès i ètica pública, entre les quals hi ha el protocol d’actuació aplicable a les relacions dels alts càrrecs i del personal directiu de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic amb els grups d’interès.

Repte #MakingAfrica: Millorem la presència de Cap Verd a la Viquipèdia

L’Àfrica és un continent subrepresentat a la Viquipèdia. Us proposem un repte: durant un mes, millorar o crear nous continguts en català sobre Cap Verd, un dels països africans amb menys articles a la Viquipèdia. Què espereu, viquipedistes, ens hi ajudeu?

L’Àfrica és l’únic continent que disposa de menys de mil articles de producció pròpia geolocalitzats entre tots els països que el conformen. Hi ha més articles sobre l’Antàrtida o territoris ficticis com la Terra Mitjana o Discworld que dels 53 països que integren el continent africà.

Coincidint amb l’exposició «Making Africa», convoquem un concurs en línia amb el CCCB. L’objectiu: millorar la visibilització a la Viquipèdia en català de Cap Verd, un estat que té molt poques entrades a l’enciclopèdia. El 5 de juliol, 41è aniversari de la independència de Cap Verd, obrim la convocatòria per editar entrades relacionades amb biografies, cultura, arquitectura, economia, geografia, història i política del país. Per facilitar la proposta de temes i d’idees, disposeu d’una llista que hem preparat des d’Amical Wikimedia. Teniu fins al 25 de juliol per editar entrades. Les tres millors publicacions entre tots els participants opten als premis següents:

1r. Catàleg de l’exposició «Making Africa» + carnet d’Amic del CCCB
2n. Catàlegs d’exposicions anteriors del CCCB relacionades amb Àfrica + carnet d’Amic del CCCB
3r. Lot de «Breus CCCB» + carnet d’Amic del CCC

Us hi animeu?

La llengua de signes catalana al Viccionari

L’objectiu últim d’Amical Wikimedia és “que la suma de tot el coneixement humà estigui disponible lliurement en català, i que tot el coneixement sobre la cultura catalana estigui disponible per a tothom en qualsevol llengua.” Entre totes les llengües cal comptar també amb les llengües de signes.

A la Viquipèdia ja s’expliquen què són les llengües de signes i en especial algunes d’elles com la llengua de signes catalana o la llengua de signes valenciana. A banda de la descripció enciclopèdica teníem la sensació de que calia fer alguna cosa més per integrar-les en l’entorn Wikimedia.

El projecte adequat per a tractar-les lingüísticament és el Viccionari. Aquest projecte, a més d’un diccionari català, també inclou les traduccions i explicacions de totes les llengües possibles. Que les llengües de signes no tinguin una forma escrita divulgativa només és un repte, no cap impediment per deixar-les de banda.

La millor forma per explicar una expressió signada és mostrant un vídeo. Per això s’hi implica un altre projecte: Wikimedia Commons, el repositori lliure de fitxers multimèdia. A més de les imatges, que poden ser d’utilitat per la dactilologia, un signant pot mostrar-nos un vídeo breu.

Tot això feia temps que ho teníem present, amb ganes d’engegar algun projecte. L’oportunitat per començar ha sortit gràcies a un projecte aturat entre Wikimedia Suècia i el portal Spreadthesign. Aquest era un projecte ambiciós per disposar a Wikimedia Commons de centenars de milers de vídeos de diferents llengües de signes. Malauradament va quedar aturat a l’espera de resoldre uns problemes tècnics menors, però la base ja estava preparada. La llengua de signes catalana també hi és present, encara que modestament i de forma confusa classificada sota la bandera estatal dificultant la seva localització. Ens hi hem llançat per disposar de vídeos i usar-los al Viccionari. El Viccionari en català és el primer que els incorpora sistemàticament.

Falta completar-ho amb explicacions de les configuracions i altres components bàsics, a més d’anar ampliant, però tot és començar. Una altra font interessant és Wikisign, un diccionari lliure de llengua de signes pràcticament abandonat. Com que té el mateix esperit Wikimedia hi podem convergir fàcilment i difondre millor la feina feta. Altres fonts són interessants didàcticament però no utilitzables de forma lliure cosa que restringeix la seva difusió.

Si hi voleu col·laborar, llanceu-vos-hi, això és un wiki obert a tothom, o contacteu-nos.

Text escrit per l’usuari:Vriullop

Amical Wikimedia, a les ràdios valencianes

Aquest mes de maig Amical Wikimedia ha estat present a les ràdios. La primera d’aquestes intervencions va ser el 10 de maig al programa Hoy por Hoy – Locos por Valencia de la Cadena Ser (Radio Valencia). En horari de migdia, el company TaronjaSatsuma (Francesc Fort) va raonar amb Amadeo Salvador i Arturo Blay sobre el projecte de Viquipedista resident, el primer a tota València, que s’està duent a terme al Museu Valencià d’Etnologia.

Entre d’altres coses, el nostre company va destacar que, per les mètriques que per aquelles dates s’havien analitzat, s’havien apujat a Wikimedia Commons centenars d’imatges provinents de la col·lecció del museu, de les quals més del 17% ja estaven en ús a algun dels projectes wikimedia.<

A més, el dilluns 23 el mateix viquipedista va acompanyar a la directora del Museu Comarcal de l’Horta Sud (Torrent) i el director del Museu de Ceràmica de Paterna per a parlar al programa Les comarques amb Toni Vilar de la CVRàdio. Allà no només es va reflexionar sobre la necessitat de donar una ”capa wiki” als museus tradicionals, sinó que es va presentar el projecte de la ”Xarxa d’Entitats pel Patrimoni de l’Horta”, que coordina associacions culturals com la nostra amb institucions culturals com diferents museus de la comarca. Una de les activitats que des de la Xarxa es llançarà serà un ciclo-passeig pel patrimoni de l’Horta, les fotos que es realitzen durant el trajecte seran hostatjades a Wikimedia Commons.

Tampoc no hem d’oblidar la col·laboració que s’està duent a terme entre Ràdio Godella i Amical Wikimedia. En base al viquiprojecte “La ràdio és lliure“, s’estan apujant a Wikimedia Commons fitxers d’àudio lliure provinents dels programes gravats a aquella ràdio municipal per a ser utilitzats a diferents articles de l’enciclopèdia. Esta col·laboració naix del fet que TaronjaSatsuma siga el director d’un programa d’entrevistes anomenat “La Represa”, produït als estudis d’aquella localitat.

Amical Wikimedia, Wikimujeres i la Universitat Pompeu Fabra impulsen un projecte col·laboratiu vol reduir la bretxa de gènere a la Viquipèdia

Una viquipedista editant l'article sobre l'artista contemporani Modest Cuixart durant una viquimarató

Una viquipedista editant l’article sobre Modest Cuixart durant una viquimarató

Només el 12% de biografies de la Viquipèdia en català són de dones. I s’estima que només un 15% de la comunitat viquipedista són dones. Per posar-hi remei d’una manera positiva, es promou un projecte col·laboratiu per ampliar el contingut sobre dones a la Viquipèdia, incrementar la participació activa de les dones a la Viquipèdia en català i millorar la visió de gènere de la Viquipèdia en català.

El nou portal també agrupa els projectes que organitzen altres grups d’arreu del món amb l’objectiu d’ampliar la participació i la presència de la dona a la Viquipèdia i als seus projectes germans, amb l’objectiu de sumar-nos-hi traduint continguts al català.

Avui a la Universitat Pompeu Fabra es posa en marxa un grup de treball col·laboratiu per eliminar la bretxa de gènere de la Viquipèdia. Impartirà el taller la viquipedista Ester Bonet, autora de l’article 500.000 amb l’entrada de la pintora noruega Oda Krohg. El projecte és coorganitzat per l’Amical Wikimedia, Wikimujeres, UPF igualtat i la Unitat d’Excel·lència Maria de Maeztu, DTIC-UPF, amb la col·laboració de Dones en Xarxa.

Tertúlia sobre educació i cultura organitzada per Indigestió

El passat 9 de maig de 2016, l’equip d’Indigestió va organitzar una tertúlia sobre educació i cultura a l’Heliogàbal de Barcelona. És un tema que ens és proper i ens interessa molt, i hi vam anar per veure quins són els posicionaments al respecte dels diversos agents implicats, tant a nivell professional com associatiu. Compartim aquí amb vosaltres els nostres apunts i impressions de la jornada, en un format de llista. La intenció no és tant fer una crònica com deixar constància de les idees que van plantejar-se durant la xerrada.

INTERVENCIÓ

Després de les oportunes presentacions, l’acte va començar amb una intervenció de Judit Vidiella: De la seva intervenció destaquem:

Educació formal i no formal cada cop es barregen més:

  • Com a conseqüència de les retallades i la privatització de serveis públics, progressivament s’obren nous canas de gestió de la formació, i adquireixen més importància els sistemes no formals.
  • Existeixen nous perfils de professionals que encara no han sigut assumits per l’educació formal.
  • L’educació formal s’està repensant, però a un ritme molt lent.
  • Els docents són sovint criticats de facto pel sector cultural, tot i que cada vegada estan fent més coses. Cal fer un mapeig i conèixer millor el sector educatiu abans de generalitzar la crítica.

Quin són els Rols d’educació i cultura?

  • Des del sector cultura hi ha visió de l’educació una mica paternalista: L’educació com a alliberadora de l’home, com una missionera que forma persones. El sector cultural sovint es posa en qüestió a sí mateix, però fa servir tòpics quan parla del sector educatiu.
  • Quin és el rol de l’educador per a un professional del sector cultural?
  • S’ha promogut la idea d’educació i cultura com a recurs assistencial (cultura per la pau, socialdemocràcia) més com una cosa que et fa millor persona, no com una cosa que et fa un ciutadà crític.

Quina cultura entra en l’escola?

  • Des de l’escola es promou un canon d’alta cultura i de cultura popular, sovint enfrontades, amb una forta visió patrimonialista de la mateixa, eurocèntrica i heteropatriarcal. Som el centre del món.
  • Estan emergint organitzacions diferents que pensen la cultura com un fenòmen de participació activa, igual que l’educació, però entenent que aquestes organitzacions estan en tensió amb la cultura de l’excel·lència, que està de moda.
  • Cal repensar el vocabulari que fem servir: innovació es fa servir tant com a fenomen neoliberal que com a exemple d’innovació social.
  • Cultura i educació comparteixen una realitat: Ambdos sectors són precaris.
  • Es promociona la cultura com un dret bàsic ciutadà, intentant garantir la seva facilitat d’accès. Però d’accès a una cultura “enciclopèdica”, no crítica: es promou l’accés universal al cànon, no a qüestionar el cànon.
  • Es promou la cultura com un espai de consens identitari, no com un espai de conflicte o negociació.
  • Es promou cert discurs salvador de l’art i la cultura: Exemple: artista en residència: programa d’artistes que van a les escoles on -depèn de l’artista- l’alumne treballa amb ell i fan obra col·lectiva, però signada per l’artista.

Dilemes

  • Cal mapejar què està passant al sector educatiu abans de repetir l’imaginari de l’educació formal antiga. Professionals del sector cultural tenen assumit el rol de “jo molo més que el sector educatiu” quan això -potser- no és cert.
  • Cal fer glossari de conceptes comuns per a poder fer un debat sincer
  • Si espai no formal agafa el rol de l’espai formal, com fer el reconeixement ? Cal reinstucionalitzar? Com avaluem espais de coneixement no formal? Fragilitat i manca de sostenibilitat d’aquests espais.
  • Institucionalització dels marges? Què passa quan institucions volen assumir activitats i discurs generat a les associacions? Com fer-ho sense que quedi forçat, o com una mera subcontracta en precari?

DEBAT

Un cop finalitzada l’exposició de Vidiella, durant el debat posterior es van apuntar moltes idees, aquí en destaquem unes quantes:

  • Visió de la cultura com a element dispers i educació com a element formal estandarditzat.
  • Els continguts de l’educació són universalitzants i i no ho haurien de ser: s’han de repensar els currículums oficials : eduquem per a consumidors i alta cultura?
  • S’accepta sense menció el debat entre alta i baixa cultura tot i que es critiqui. “Cultura sí, però quina?”
  • Educació i cultura són vistos com a tòtems salvadors de la societat que estan condemnats a entendre’s.
  • Algun dels professionals del sector cultural diuen que veuen el tàndem “educació i cultura” com una moda, com una cançoneta assumida darrerament, però que en el fons és una manera de generar nous públics. No creuen que hi hagi una voluntat real.
  • Què passa quan la renovació pedagògica a casa nostra és liderada i finançada per entitats financeres o religioses? O Com a mínim són els quals s’emporten el protagonisme?
  • Algunes escoles disposen d’un “artista en residència” : I per què no un científic en residència? Visió de l’art com a cosa exòtica. I de l’artista com a icona.
  • Hi ha escoles que apliquen nous models pedagògics oberts perquè està demostrat que els estudiants obtenen millors rendiments acadèmics, més eficients. En el fons no ho fan per a crear futurs agents crítics. Es qüestiona la noció i el concepte d’èxit que promouen a les escoles els models d’artista en residència.
  • Quan s’institucionalitzen pràctiques artistiques o educatives, sovint es produeix un “segrest estètic“: perquè només agafen la superfície oblidant-se del fons.

5 aprenentatges de la Wikimedia Conference 2016

Wikimedia Conference 2016 – Group photoLa Wikimedia Conference 2016, que va tenir lloc entre el 22 i el 24 d’abril de 2016 a Berlín, és la reunió anual de representants de totes les organitzacions que formem part del moviment Wikimedia (capítols, organitzacions temàtiques, grups d’usuaris i la mateixa Fundació Wikimedia) per discutir el futur del moviment en termes de col·laboració, estructures i governança interna. Aquesta conferència està organitzada per Wikimedia Deutschland (WMDE) en cooperació amb la Fundació Wikimedia (WMF). És una conferència bàsica per a conèixer com respira el moviment a nivell global, descobrir projectes interessants i entrar en contacte amb altres apassionants pel coneixement lliure. Si Wikimania és la trobada anual de Viquipedistes, aquesta és la trobada d’organitzacions que promouen la Viquipèdia, els seus projectes germans i el coneixement lliure en general. Durant 3 dies parlem sobre el moviment, compartim experiències i fem contactes per poder continuar treballant col·laborativament durant la resta de l’any.

Un cop assumit que em perdria el meu estimat Sant Jordi, vaig intentar aprofitar al màxim el viatge. Aquestes són algunes de les idees, conceptes o projectes que més m’han impactat i que m’emporto cap a casa:

01: El moviment és més divers, més complex… i més madur

Enguany s’ha pogut veure com la tipologia d’agents s’ha diversificat, on destaca especialment la proliferació dels grups d’usuaris. Es tracta d’agrupacions unides per una relació geogràfica (Bascos, Egipcis…) o per algun interés o projecte en comú (Wikisource, Mediawiki, Wikiproject Med). La facilitat d’associació ha permés que sorgeixin projectes molt interessants i que veus que no hi eren representades en aquest tipus d’esdeveniments ara ho estiguin. Aquest fet facilita la diversificació i dilució d’un cert discurs etnocèntric occidental del qual patia històricament la governança del projècte. Espero que el moviment avanci en aquest sentit.

Tots aquests nous agents incrementen la complexitat del moviment, ja que en haver-hi agrupacions menys homogènies en quant a forma i objectius també s’incrementa la diversitat d’opinions i punts de vista, així com dels requeriments de cada agent. Caldrà que la Wikimedia Foundation i els mateixos membres fem un esforç especial en escoltar-nos els uns als altres, tot reforçant el nostre punt d’unió, la promoció del coneixement lliure.

També he pogut observar com el moviment ha madurat en franquesa. Durant aquest hivern la Wikimedia Foundation i part del moviment van travessar una experiència traumàtica que va suposar la renúncia de Lila Tretikov, antiga directora executiva de la fundació, així com la marxa de desenes d’empleats senior. Podeu llegir una síntesi cronològica dels fets aquí. Durant aquests dies a Berlín es van crear diversos espais per parlar francament del tema, per assumir errors i mirar possibles maneres d’evitar que aquest tipus de situacions es tornin a repetir. El que més em va agradar és la bona predisposició que es veia entre els diversos membres de la comunitat i especialment amb les persones directament afectades pel conflicte. El lema “pressuposeu bona fe“, tant difícil de complir en línia, es va aplicar en el món físic.

02: Nou enfocament del discurs sobre l’equilibri de gènere

És per molts conegut que el moviment necessita a corregir la subrepresentació de les dones a la Viquipèdia, tant a nivell de continguts, com de participació, com de perspectiva. Un més que recomanable text de Max Klein (en anglès) parla del tema:

  • En relació al biaix de contingut, un estudi fet amb sis de les grans enciclopèdies (anglès, francès, italià, castellà i rus) mostra que la presència de continguts de dones a la Viquipèdia es podria considerar fins i tot parcialment sobre-representada en comparació amb d’altres fonts clàssiques. En canvi, pel que fa al biaix estructural, es va trobar que els articles de dones tendeixen a enllaçar més a articles d’homes que a l’inrevés, el que es coneix com a Síndrome de la barrufeta, que consisteix en el fet que en el grup de persones de ficció, els membres masculins solen tenir alguna característica que els defineixi (com en els barrufets, per exemple, el filòsof, el que canta malament, el bromista, el que té mala sort, el jardiner, etc.) mentre que només hi ha un membre femení, la particularitat del qual és ser dona o noia i que no té cap altra característica especial (com en la comunitat dels barrufets, la barrufeta).
  • El biaix de lèxic agafa la idea del test de Finkbeiner, segons el qual una dona científica serà sovint més destacada per ser una dona que per ser una bona científica. A més, estima que les biografies de dones posen més emfasi en aspectes relacionals, de gènere i familiars, mentre que les biografies d’homes del mateix àmbit laboral se centren en els seus èxits professionals. Per exemple, la paraula divorci és 4,4 vegades més freqüent en articles de dones que d’homes a la viquipèdia en anglès, xifra que puja fins el 4,7 i 4,8 en alemany i rus, respectivament. No disposem d’aquests estudis per a la Viquipèdia en català.
  • Pel que fa al biaix de visibilitat, l’estudi no va detectar grans diferències entre gèneres en relació a l’article del dia en aquestes viquipèdies. Es preveu fer aquesta recerca per a la Viquipèdia en català. Si voleu ajudar-nos, contacteu-nos

El fet destacat de Berlín i la novetat per a mi va ser trobar-me amb nous disposats a posar-hi remei activament i amb un missatge positiu: S’han creat diversos grups com Wikimujeres o Wikiwomen, i s’estan realitzant campanyes molt intel·ligents com Wikiwomen in Red, que crea articles sobre dones rellevants en diversos àmbits.

03: Multilingüisme: La col·laboració entre organitzacions per fí és una realitat: CEE Spring, Europeana 280 et al
Fa anys que Amical promou la col·laboració entre wikis, intentant fer arribar la cultura catalana a totes les llengües del món. El nostre projecte internacional més reeixit és el Catalan Culture Challenge, del qual hem fet diverses edicions. Sembla ser que la idea de cooperació interwiki per fi comença a quallar en algunes comunitats: Enguany, els països d’Europa de l’Est han organitzat el CEE Spring, un concurs de traducció entre ells però obert a la resta de llengües. Es tracta d’un projecte molt similar al nostre Viquiprojecte Unió Europea que està tenint molt èxit. Pel que vaig sentir, els capítols i grups d’usuaris d’Europa de l’Est s’estan organitzant prou bé i tenen consciència de grup,  cosa que no s’ha aconseguit tant amb els d’Europa occidental. Sentirem a parlar d’ells. Algú s’hi suma a traduir articles al català? El concurs dura unes sis setmanes i ens han demanat participació.
Un altre projecte similar és Europeana 280, on els 28 països de la UE han seleccionat 10 obres d’art representatives de cada estat i la idea és traduir-ho al màxim nombre de llengües possibles, incloent-hi el català. Per organitzar-ho, hem estat col·laborant amb Wikimedia Espanya, on cal reconèixer que l’Usuari Millars ha fet pressió per incloure totes les llengües de l’estat al concurs, no només les quatre oficials. S’aprecia el gest.
A Berlín ens vam reunir totes les organitzacions que promovem activament les traduccions interwikis per poder debatre oportunitats i reptes comuns. La idea és que tenim els voluntaris, tenim els recursos i les ganes però sovint no ens comuniquem prou bé. Passen masses coses arreu del moviment i costa trobar una manera òptima de saber on col·laborar.  A destacar les comunitats del sud-est asiàtic, actualment molt més organitzades que fa uns anys i amb moltes ganes de traduir coses i de participar més activament en el discurs global.
04: The Amical Way
Durant els dies previs a la conferència es van realitzar un parell de “pre-conference days” amb tallers de formació, on no vaig poder assistir per motius d’agenda. Es veu que en diverses ocasions es va parlar del model Amical i de la nostra manera de fer les coses com a referent. Quan vaig arribar-hi, molta gent volia conèixer millor els nostres projectes. Comencem a ser referents a nivell global. Potser no “el referent” però sí un agent a tenir en compte. Felicitacions per la part que us toca. Un dels nostres projectes més reeixits és -sense dubte- la col·laboració amb biblioteques. Aquí podeu llegir el cas d’estudi (en anglès) que fem servir com a referència per a facilitar que el projecte es repliqui en d’altres zones del món. També s’han interessat pel nostre sistema de gestió de la comunitat i sobre els nostres sistemes per mantenir la comunitat cohessionada. Altres capítols van preguntar-nos sobre la nostra experiència en gestió de projectes.
Alex Stinson, un dels promotors de The Wikipedia Library i empleat de la Wikimedia Foundation, ens va definir com “Treballen molt, ajuden a tothom d’una manera molt eficient, sempre amb un somriure a la boca i sabent molt bé el què fan i perquè ho fan. S’han guanyat la confiança de les institucions culturals, dels viquipedistes catalans i de la resta del moviment: Són un model per al moviment, especialment per a totes aquelles comunitats petites o mitjanes amb ganes de fer les coses millors” Una vegada més, se’ns veu com el germà gran de les comunitats petites.
05: Wikipedia to the moon.
No podia acabar el resum sense parlar d’un viquiprojecte boig. Molt boig. Com ho llegiu: Un grup d’entusiastes de la ciència de Berlín, volen enviar el seu propi robot a la Lluna. I volen emportar-s’hi la Viquipèdia! L’any del 15è aniversari de la Viquipèdia, la nostra comunitat global d’editors està convidada a preparar la càpsula del temps (i de l’espai) del coneixement més gran que s’ha fet mai. Aquí podeu fer seguiment del projecte.

El Museu Valencià d’Etnologia incorpora un viquipedista resident

Detall de la Sala Secà i Muntanya (Usuari Joanbanjo)

Detall de la Sala Secà i Muntanya (Autor: Joanbanjo)

Una col·laboració entre el Museu Valencià d’Etnologia i els viquipedistes valencians es posa en marxa des d’este mes d’abril de 2016 per tal d’aprofitar els fons i continguts del museu a la popular enciclopèdia online Viquipèdia.

Esta col·laboració, anomenada Viquipedista resident, farà que Amical Wikimedia, l’associació dels viquipedistes en llengua valenciana, i el Museu Valencià d’Etnologia posen en comú els seus coneixements per tal de difondre el coneixement valencià i fet des de València a tot el món.

El Viquipedista resident és un editor voluntari que editarà la Viquipèdia de manera presencial des de la Biblioteca del Museu d’Etnologia, situat al Centre Beneficiència  del carrer Corona de València. El viquipedista ampliarà articles existents i crearà nous a partir del fons bibliogràfic del museu i els documents conservats a la biblioteca.

Dins d’esta col·laboració es preveu que es pose en valor tot el fons audiovisual del Museu Valencià d’Etnologia, i que tant vídeos com imatges editades pel museu estiguen disponibles a la ciutadania mitjançant el repositori multimèdia Wikimedia Commons.

Esta iniciativa, pionera en la Ciutat de València i tota la comunitat, naix de la col·laboració entre Amical Wikimedia i l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, que estan realitzant projectes culturals de manera conjunta des de setembre de 2016.

Borses de viatge per assistir a Wikimania 2016

Amical Wikimedia té pressupostats aquest 2016 3.500 euros per ajuts a viquipedistes que vulguin assistir a la trobada internacional Wikimania 2016, que se celebrarà a Itàlia del 24 al 26 de juny d’enguany.

Les borses de viatge són obertes a tot membre de la comunitat viquipedista, no només a membres d’Amical. En queden exclosos els membres de la Junta d’Amical.

S’ofereixen 10 borses de viatge de 350 euros cadascuna. Aquesta quantitat cobreix l’entrada a l’esdeveniment  i el que el receptor desitgi (vol, allotjament, etc.).

  • En cas que es presentin menys persones que les 10 borses ofertes, la quantitat sobrant no es repartirà a parts iguals entre els candidats.
  • En cas que es presentin més persones que les 10 borses ofertes, un jurat (a determinar) decidirà els assistents segons els següents criteris de selecció, per aquest ordre:
    1. Presentació acceptada a Wikimania 2016
    2. Contribucions als projectes catalans de Wikimedia (nombre d’edicions, participació en projectes d’Amical, etc.)
    3. Participació en altres projectes de coneixement lliure, programari lliure, projectes educatius.
    4. Recursos econòmics (si fos necessari, el jurat sol·licitarà als candidats la informació necessària)

La data límit per presentar la candidatura per obtenir una borsa de viatge d’Amical és el 25 d’abril.

Per qualsevol qüestió, contacteu amb amical@wikimedia.cat o entreu al xat. Qualsevol imprevist no contemplat en aquestes bases serà resolt per la Junta d’Amical.

Informació per als candidats

Requisits

  • Ser catalanoparlant
  • Tenir suficient nivell d’anglès (escrit i fluid) per atendre i comunicar-se a les sessions
  • Haver contribuït als projectes Wikimedia en català abans de començar el 2016
  • Comprometre’s a fer un informe en català per Amical i una entrada pel blog de l’associació (posterior a l’esdeveniment; potser conjunta entre tots)
  • Serà necessari enviar justificants per un import igual o superior a l’import de la subvenció (350€) al tresorer de l’associació

Enviar la sol·licitud

Cal enviar la següent documentació a amical@wikimedia.cat :

  • Dades personals (nom i cognoms, edat i ciutat/comarca de residència)
  • Breu carta de presentació. Historial als projectes Wikimedia. Participació en altres projectes de coneixement lliure, programari lliure, projectes educatius.
  • Motivació i interès per assistir a Wikimania. Què pots aportar-hi? Quin benefici en trauran els projectes Wikimedia en català?

Terminis

  • 25 d’abril: data límit per presentar la candidatura per rebre borsa de viatge d’Amical
  • 30 d’abril: resolució borses de viatge d’Amical
  • 24-26 de juny: Wikimania