Oferta de feina: coordinador/ora de projectes

  • Descripció: contribuir al disseny, planificació, coordinació i execució de projectes i activitats juntament amb partners i voluntaris per a materialitzar i fer viables els valors i missió d’Amical Wikimedia.
  • Jornada completa: 40 hores per setmana.
  • El gruix més gran de la feina serà remot, però amb freqüents trobades i reunions presencials principalment a Barcelona i a la seva àrea metropolitana, i tot seguit també a la resta de Catalunya i dels territoris catalanoparlants.

Tasques

  • Contribuir al disseny, planificació, coordinació i execució de projectes i activitats per a materialitzar i fer viables els valors i missió d’Amical Wikimedia.
  • Avaluar la viabilitat, necessitat de recursos i personal de les activitats planificades per l’associació i aconsellar a la junta a aquest respecte.
  • Assessorar la junta i la resta de l’organització en la definició d’activitats que s’adiguin al pla estratègic en curs.
  • Representar l’organització davant de partners futurs i actuals, sempre amb el coneixement i vistiplau de la junta.
  • Mirar de captar, engrescar i fer créixer els voluntaris, tant novells com experimentats, en activitats i projectes, des del bon començament de llur disseny i definició fins a llur final i seguiment posterior.
  • Garantir l’autosostenibilitat de les iniciatives per tal que partners i voluntaris estiguin plenament apoderats per poder prendre la iniciativa d’activitats futures. Això permet deixar marge per explorar altres col·laboracions on l’entrada amb voluntariat a nivell de dedicació de temps pugui ser més difícil.
  • Sempre que no hi hagi un altre perfil implicat, afavorir i liderar que les experiències o activitats portades a terme puguin desembocar en publicació científica o acadèmica d’accés obert i indexable.
  • Coordinar-se amb altres perfils per garantir la correcta gestió de l’organització, tant com una correcta comunicació interna i externa, sense assumir concretament aquestes tasques, però indicant les repercussions a causa dels projectes en curs i per iniciar.
  • Mantenir una relació estreta de col·laboració amb tota la comunitat de membres d’Amical Wikimedia i de viquimedistes en línia, per tal de contribuir al seguiment de les activitats, problemes i progressos -així com recollir les seves inquietuds o propostes per l’Associació i pel coneixement lliure.
  • Explorar i aconsellar la junta sobre noves fonts de finançament i assumir tasques de captació de fons que puguin garantir la sostenibilitat dels projectes en curs com de la mateixa associació. Ajudar, escriure i/o coordinar en la paperassa associada a beques o a altres fonts de finançament.

Perfil

Experiència

  • Haver conduït projectes culturals de voluntariat prèviament, especialment relacionats amb la Viquipèdia.
  • Haver liderat o col·laborat en projectes que tinguin un component important de participació o treball en línia.
  • Es valorarà positivament haver format part de projectes on hagin intervingut participants de diferents perfils professionals i de diferents cultures.
  • Es valorarà positivament experiència en recerca, coneixement i publicació en l’àmbit acadèmic.

Qualificacions

  • Titulació de grau universitari i/o superior, preferentment en ciències socials, humanitats, gestió cultural, biblioteconomia o ciències de la informació i de la comunicació.
  • Màster universitari, preferentment en ciències socials, humanitats, gestió cultural, biblioteconomia o ciències de la informació i de la comunicació.
  • Es valoraran positivament altres qualificacions acadèmiques i professionals addicionals.

Idiomes

  • Nivell professional (C1 o superior) de català amb coneixement de les seves variants.
  • Nivell professional d’anglès (C1 o superior).
  • Nivell avançat d’espanyol (B2 o superior).
  • Mèrit: nivell intermedi o avançat d’una quarta o cinquena llengua, especialment francès.

Competències

  • Coneixement elevat d’edició, mecanismes interns, polítiques i comunitat dels projectes Wikimedia en general i molt particularment en català.
  • Habilitat per parlar en públic, fer presentacions i conduir reunions amb institucions culturals, governamentals i homòlogues estrangeres.
  • Capacitat per treballar en remot i alhora mantenir contactes i iniciatives només amb trobades presencials periòdiques o puntuals.
  • Domini professional del codi wiki.
  • Es valorarà el coneixement en codi Latex, Lua, Javascript, CSS i/o altres combinables amb wiki.

Altres

  • Disponibilitat per viatjar arreu de la geografia dels territoris catalanoparlants i, quan s’escaigui, a l’estranger.
  • Flexibilitat horària per treballar, sigui per actes o reunions puntuals, durant el cap de setmana o al vespre. El temps treballat es compensaria per no superar les 40h per setmana.

Oferta

  • Duració del contracte: contracte indefinit (6 mesos de prova).
  • Salari: 1.800€ nets mensuals i 14 pagues, revisables segons l’IPC.
  • Data d’inici: Tan aviat com sigui possible (juny).

Procediment d’aplicació

S’enviarà la següent documentació al correu amical@wikimedia.cat:

  • Carta de presentació i (alhora) de motivació.
  • 2 cartes de recomanació (com a mínim de 2 antics supervisors/col·laboradors amb mètodes o adreces de contacte).
  • Currículum vitae actualitzat.
  • Data límit: dilluns 27 de maig a les 12.00 CEST

Wikimedia Summit 2019: reptes en estratègia i governança del moviment viquimedista

Del 29 al 31 de març va tenir lloc a Berlín la Wikimedia Summit 2019, la trobada anual sobre governança del moviment Wikimedia. En aquesta onzena edició, anteriorment coneguda com a Wikimedia Conference, s’hi han aplegat al voltant de 200 persones entre representants de les diferents organitzacions filials, de la mateixa junta de la Fundació Wikimedia i alguns dels seus treballadors. Amical Wikimedia, representada en aquesta ocasió pel seu president, va participar-hi tal com ho ha fet al llarg dels darrers anys.

Foto de grup dels participants de la conferència al barri berlinès de Neukölln.
Jason Krüger, per a Wikimedia Deutschland e.V. [CC BY-SA 4.0]. Origen

Recentment la junta de la Fundació Wikimedia va aprovar la modificació dels seus estatuts per tal d’incloure els anomenats grups d’usuaris (p. ex., Wikimedia LGBT+ o el Grup d’Usuaris Viquimedistes Bascos) en els processos de decisió com els d’elecció d’alguns dels membres de la mateixa junta. Fins llavors, només hi podien participar els capítols (p. ex., Wikimedia Alemanya) i les organitzacions temàtiques (p. ex. Amical Wikimedia). Aquest canvi implica una modificació substancial en la representació de vot, passant dels fins ara menys de 40 votants entre capítols i organitzacions temàtiques a afegir-s’hi fins a potser més de 100 grups d’usuari que ara mateix existeixen, els quals sovint no tenen una estructuració tan formal i definida com els primers. El canvi ha estat motivat per mirar de representar millor la diversitat existent en el moviment, però alhora hi ha hagut crítiques des de diferents actors sobretot per les presses per acomodar-ho, especialment en els processos de governança en curs. Durant l’esdeveniment s’ha aprofundit en això i s’ha debatut sobre com procedir d’acord amb aquest nou paradigma en motiu de la votació de nous membres de la junta de la Fundació Wikimedia triats per la comunitat, que tindrà lloc en no més d’un parell de mesos.

Paral·lelament a això, la temàtica central de la conferència ha estat al voltant de la definició d’una nova estratègia per al moviment Wikimedia en perspectiva de com ha de ser d’aquí a més de 10 anys, tant en l’àmbit de la innovació com alhora adaptant-se a tot allò que pugui esdevenir al llarg d’aquest període. Coincidint amb l’esdeveniment, s’han presentat de forma pública els plantejaments inicials de nou grups de treball, que desenvoluparan l’enfocament estratègic en els respectius eixos temàtics: rols i responsabilitats, fluxos d’ingressos, assignació de recursos, diversitat, partenariat, desenvolupament de capacitats, salut comunitària, producte i tecnologia i incidència política. La conferència va permetre que alguns dels integrants d’aquests grups poguessin conèixer-se en persona per primera vegada (ja que fins llavors havien treballat només de forma remota) i alhora incorporar les opinions tant d’altres grups de treball com d’altres participants de l’esdeveniment que no formaven part de cap d’aquests grups.

Precisament un dels reptes subseqüents d’aquests grups és fer conèixer els enfocaments que s’estan elaborant a la resta de la comunitat d’usuaris, tant de la Viquipèdia com de la resta de projectes germans, com també a un públic ampli general, grups que no sempre estan familiaritzats amb aquests procediments o, fins i tot, no necessàriament comparteixen com es porten a terme. El resultat d’això ha de desembocar a la finalització d’unes recomanacions sota aquests nou eixos, que seran presentades durant la Wikimania, l’esdeveniment central del moviment viquimedista global, que enguany tindrà lloc a Estocolm del 14 al 18 d’agost.

Tot aquest procés també coincideix amb la confecció del nou pla estratègic d’Amical Wikimedia, a cinc anys vista, que està elaborant-se obertament i col·laborativa des de la comunitat àmplia catalanoparlant, i del qual se n’espera la publicació final abans de l’estiu.

Vegeu també

No donem suport a la directiva de copyright de la UE. Aquí us expliquem per què hauríeu de fer el mateix.

Imatge d’Eutouring amb llicència CC BY-SA 4.0, des de Wikimedia Commons.

Article traduït i adaptat de l’original d’Allison Davenport (Fundació Wikimedia).

El text final de la directiva sobre drets d’autor per al mercat únic digital impedirà l’accés al coneixement i beneficiarà indegudament les grans empreses i les indústries titulars de drets. Tot i la incorporació d’alguns avenços en el text, des de Wikimedia no es pot donar suport a una reforma que, en el seu nucli, pretén controlar radicalment la compartició d’informació a la xarxa.


Després d’un llarg procés legislatiu, el text final de la Directiva sobre drets d’autor de la UE es va consolidar fa unes setmanes, quan es van tancar les negociacions trilaterals entre la Comissió, el Parlament i el Consell de la Unió Europea. Després que el text final s’hagi posat a disposició de tothom, només a l’espera d’un vot afirmatiu o negatiu al Parlament que impedeixi la seva implementació, des de Wikimedia s’ha determinat que no podem donar suport a la reforma tal com  ara. A continuació n’expliquem els motius.


L’evolució del text de la directiva

Al llarg dels darrers anys hem parlat sobre les parts problemàtiques de la Directiva sobre propietat intel·lectual de la UE. Inicialment teníem certa esperança. La nostra comunitat va donar suport a la reforma i es va comprometre amb la Comissió Europea abans de proposar la directiva, i amb els diputats europeus i els representants dels estats membres al principi sobre què esperaven veure en la directiva. Entre aquestes preguntes hi havia una àmplia excepció per a la llibertat de panorama, perquè els fotògrafs poguessin prendre i compartir lliurement fotografies del patrimoni artístic i dels edificis públics, i una major harmonització de les lleis al voltant del domini públic, de manera que les reproduccions fidels de les obres de domini públic no estiguessin subjectes a nous drets.No obstant això, la Comissió Europea va presentar una proposta unilateral tot afegint preocupants elements a la directiva. A mesura que la comunitat veia que els seus suggeriments eren desplaçats a favor de disposicions que beneficiaven les grans indústries titulars de drets i els editors de notícies, les crítiques a la directiva van començar a créixer. Les dues disposicions més perjudicials, els articles 11 i 13 (reanomeants després com 15 i 17), s’han mantingut malgrat totes les crítiques, i formen part del text final que el Parlament de la UE i el Consell de la UE van concloure fa unes setmanes. Tot i que alguns bons aspectes van acabar incloent-se al paquet de reformes, és impossible que Wikimedia pugui sostenir una reforma que inclogui aquests dos darrers articles. Com a últim pas, la Directiva sobre drets d’autor de la UE tornarà al parlament aquesta mateixa primavera per a la seva votació final.


Malgrat algunes millores, encara una pèrdua respecte al coneixement lliure

L’article 11, que s’adreça als agregadors de notícies però que té un abast molt ampli, requerirà llicències per a tots els usos dels continguts de les notícies a la xarxa, excepte per algunes excepcions. Això vol dir que els llocs web que agreguin, organitzin o donin sentit a les notícies ja no podran mostrar fragments al costat d’aquests articles, cosa que dificultarà que els usuaris puguin trobar i utilitzar informació en línia. Estem agraïts que l’article 11 inclogui almenys algunes excepcions, per a usos individuals o per a entitats sense ànim de lucre, o bé per a “paraules individuals” o “extractes molt curts”. Tanmateix, en fer més difícil trobar informació a la xarxa, l’article 11 afecta la capacitat dels nostres col·laboradors voluntaris per millorar la Viquipèdia, especialment si s’utilitzen fonts específiques europees.L’article 13 carregarà les plataformes amb la responsabilitat sobre el contingut que infringeixi els drets d’autor que els usuaris hagin pujat, si no és que es compleixen una sèrie d’estrictes requisits. La disposició exigeix ​​que els llocs web realitzin “els millors esforços” per obtenir l’autorització de tots els continguts dels seus llocs web, així com eliminar de forma ràpida el contingut infractor i impedir que es torni a carregar. Són tasques gens menyspreables per a qualsevol plataforma que permeti a un gran nombre d’usuaris pujar contingut i només els llocs web més sofisticats i ben finançats podran desenvolupar la tecnologia per tal de complir aquestes normes. Això reduirà dràsticament la diversitat de continguts disponibles a la xarxa si els llocs web compleixen estrictament aquests requisits, i estableix un sistema d’aplicació privada de drets d’autor mitjançant filtres de càrrega, que pot portar a una sobre-eliminació del contingut per la por de la responsabilitat i els falsos positius. Com que el contingut fora de la Viquipèdia es redueix, al final la profunditat, exactitud i qualitat del contingut de la Viquipèdia també ho farà. Ens basem en el món exterior per construir la nostra enciclopèdia col·laborativa, i el que afecta l’ecosistema d’Internet en general acaba afectant la Viquipèdia, independentment de l’explotació legal directa.

Tot i això, donada la dura batalla en què ens hem enfrontat, la comunitat del coneixement lliure pot estar orgullosa de l’impacte que ha tingut en la reforma fins ara. El text actual inclou una àmplia excepció per a la mineria de text i dades, una salvaguarda de la digitalització per a obres de domini públic, una prestació de treballs fora de l’ús comercial, que farà que el contingut del patrimoni cultural estigui disponible en línia i que es tracti de limitar l’efecte negatiu del text en projectes no comercials. Aquestes són bones mesures i tenen com a objectiu fer el que la reforma s’havia de plantejar originalment: fer que la legislació antiga sigui la línia del futur digital. També ens recorden dolorosament que les altres parts d’aquesta reforma no són orientades al futur.


En poques paraules: el coneixement lliure no només afecta la Viquipèdia

Se’ns preguntarà per què no estem satisfets amb aquesta reforma si certs projectes no comercials n’estan exclosos i, fins i tot, podem assenyalar algunes millores per al domini públic. Bé, aquestes mesures no converteixen la reforma en bona ni equilibrada. Malgrat algunes bones intencions, la inclusió totalment problemàtica dels articles 11 i 13 significa que els principis fonamentals de l’intercanvi de coneixement s’han anul·lat: en la pràctica, els usuaris i els projectes hauran de demostrar que se’ls permet compartir el coneixement abans que una plataforma en permeti la pujada. La Directiva sobre drets d’autor de la UE preveu una infraestructura tècnica i jurídica que tracta el contingut generat per l’usuari amb sospita, llevat que es demostri que sigui legal. No podem donar-hi suport: és millor no tenir cap reforma, que tenir-ne una amb aquestes disposicions tòxiques.

Hi haurà una última votació sobre la directiva al Parlament, que tindrà lloc a finals de març. Aquest vot és l’última oportunitat per a la comunitat de Wikimedia a Europa de dir-li al Parlament Europeu que no defensaran una reforma dels drets d’autor que lliuri excepcions a la comunitat oberta sense tenir en compte tot l’ecosistema d’Internet. En aquest moment del procés legislatiu ha passat ja el temps de les esmenes i negociacions. El Parlament Europeu hauria de rebutjar tota la reforma. Amb un text controvertit i molts diputats per a reelecció al maig, el més prudent seria rebutjar la proposta tal com està i continuar treballant en una solució en el marc d’un mandat nou.No és encara massa tard per a Europa per tenir una reforma en clau positiva dels drets d’autor, però aviat sí que podria ser-ho.

Salvem Internet! No a la proposta de directiva sobre drets d’autor en el Mercat Únic Digital de la Unió Europea

Després de mesos de treball entre diferents institucions de la Unió Europea, està previst que els propers dies es voti al Parlament Europeu una nova Directiva sobre drets d’autor en el Mercat Únic Digital que, si finalment s’aprova, podria representar una seriosa amenaça a Internet tal com la coneixem avui dia i, per extensió, també per a la llibertat dels ciutadans de la Unió Europea. Tot i els reiterats advertiments i critiques per part diverses institucions i entitats al llarg d’aquests darrers mesos, especialment per les conseqüències dels articles originals 11 i 13 de la directiva en qüestió, les parts implicades en la confecció de la directiva han preferit fer-ne cas omís. Per aquest motiu, s’estan organitzant diferents concentracions i actes per fer conèixer la problemàtica i mostrar el màxim rebuig arreu d’Europa.


Punts
Article 13 original: filtres de pujada.

Els llocs comercials i les aplicacions on els usuaris poden pujar material han de fer els «millors esforços» per comprar preventivament llicències per qualsevol cosa que els usuaris puguin pujar. És a dir, tot el contingut protegit per copyright del món. Una cosa pràcticament impossible i, en tot cas, inabastable excepte per les grans empreses tecnològiques, paradoxalment les quals ara mateix no són tampoc europees.    Això implica que tots, excepte uns pocs llocs (aquells alhora petits i molt nous), hauran de fer tot el que tinguin a l’abast per prevenir que qualsevol cosa pugui arribar a estar en línia que no sigui una còpia autoritzada d’un treball del qual el propietari n’hagi registrat els drets a la plataforma. No hi haurà més remei que implementar filtres de pujada, que són cars i propensos a l’error.

A més a més, si un tribunal troba mai que les llicències o els esforços de filtratge no han estat prou durs, els llocs web seran directament subjectes a infraccions com si els haguessin comès ells mateixos. Aquesta amenaça massiva portarà les plataformes a sobre-complir amb aquestes regles per anar sobre segur, empitjorant així l’impacte de la nostra llibertat d’expressió i esdevenint, per tant, en potència una excusa perfecta per a una censura efectiva.

Article 11 original: la taxa d’enllaç

Per reproduir més que «paraules soltes o extractes molt curts» de notícies caldrà una llicència. Això cobrirà la majoria de titulars que es mostren habitualment amb enllaços per donar una idea d’on portarà l’enllaç. Haurem d’esperar com interpreten a la pràctica els tribunals aquest «molt curts»; mentrestant, els hiperenllaços (amb titulars) es quedaran amb una incertesa legal.

No s’hi han previst excepcions ni per a serveis portats per individus, petites empreses o entitats sense afany de lucre, cosa que probablement inclouria qualsevol bloc o web autosostingut pels usuaris.


Convocatòria

Com a moltes altres ciutats europees, a Barcelona també hi haurà una concentració aquest mateix dissabte 23 de març a les 16.00 a Passeig de Gràcia, 90, davant de la seu de la Comissió Europea a Barcelona. La convoquen Amical Wikimedia, Pirates de Catalunya, Softcatalà, Caliu i el capítol català de la Internet Society.

Tot un ‘viqui-univers’ al teu servei

Pel vostre interès, reproduïm aquest article de la Júlia Fernández, cap de la Biblioteca Nacional d’Andorra, publicat al diari Bon Dia el 6 de març del 2019.

L’Església de Sant Cristòfol d’Anyós, fotografiada pel CDani al Wiki Takes Andorra 2013.

Per a aquells que no ho sàpiguen, que a hores d’ara deuen ser ben pocs, la Viquipèdia en català fou un invent andorrà. El 16 de març del 2001, en Daniel José Queraltó, resident al nostre país i editor habitual de la Wikipedia en anglès, va decidir aprofitar que la plataforma fou creada amb programari lliure per fer una versió en català. D’aquesta manera la nostra llengua esdevenia la tercera a tenir una versió oficial, després de l’anglès i l’alemany, i la segona a crear articles amb contingut, cosa que els alemanys encara trigarien uns mesos a dur a terme.

El primer article fou dedicat al mot àbac, una eina de càlcul de suposades arrels orientals. Avui dia les estadístiques oficials ens diuen que aquesta entrada ha estat modificada 335 vegades, per un total de 114 voluntaris, cosa que ens permet fer-nos una idea del nivell participatiu d’aquest projecte. A hores d’ara ningú no dubta de l’èxit d’aquesta enciclopèdia lliure, tot i que sovint vacil·lem pel que fa a la qualitat del seu contingut. Amical Wikimedia, una organització sense ànim de lucre i que dona suport oficialment a la difusió de la llengua catalana, s’encarrega de posar ordre i parametritzar la redacció d’articles de qualitat. Tothom hi pot participar, però no de qualsevol manera. L’estil i la forma són fonamentals, així com dotar els articles de referències bibliogràfiques fiables. D’aquesta manera la Viquipèdia esdevé una font de referència en si mateixa, que pretén recopilar tant fonts primàries, com articles, comentaris i crítiques que hi facin al·lusió.

Però no només d’enciclopèdies viu l’home. Existeixen altres projectes paral·lels que ens permeten gaudir de nombrosos recursos gratuïts i que complementen el programa mare.

En primer lloc tenim Wikimediacommons, una base de dades creada a partir de recursos multimèdia compartits sota llicència d’ús lliure que ens permet utilitzar-los sense finalitat comercial, sempre que en citem la seva procedència. Aquest recurs fou la base per convocar l’any 2010 el concurs Wiki Love Monuments Andorra, que ens permet avui dia gaudir de nombroses imatges de gran qualitat dels monuments més emblemàtics del nostre país. Una bona manera de difondre els mots més típics de les nostres contrades, seria afegir-los al Viccionari, un projecte d’abast mundial que recull, a més de definicions, altres aspectes de les paraules, com el seu ús, context i evolució.

Les dites populars tenen cabuda a l’univers de les Viquidites, on ens podem “fer els andorrans” ben tranquils, sabent que els més intrèpids de la xarxa no ens miraran amb incredulitat.

I per als bibliòfils més moderns, àvids de materials bibliogràfics d’accés lliure trobem el projecte Viquillibres, una biblioteca de llibres de text, manuals i tutorials que posen tot un món pedagògic al teu abast.

Si has arribat a aquesta part de l’article és perquè sens dubte t’ha picat la curiositat, i potser en un futur no gaire llunyà t’acabaràs convertint en un gran viquipedista. Doncs estàs d’enhorabona, perquè Andorra compta amb el seu projecte propi, al qual pots contribuir millorant els articles ja introduïts o afegint-ne de nous. Només cal que accedeixis a la pàgina principal i a l’apartat Viquiprojecte:Andorra trobaràs tot un seguit d’iniciatives, d’entre les quals de ben segur trobaràs alguna que sens dubte s’adaptarà als teus interessos personals.

Aprenentatge servei amb La infanta Tellina i el rei Matarot

Viquitexts és un dels projectes Wikimedia.

Vam mamprendre la col·laboració amb el projecte Viquitexts arran de fer-me jo càrrec de l’assignatura Edició de Textos en Llengua Catalana, una optativa d’últim curs del grau de Filologia Catalana de la Universitat de València. Viquitexts, en anglès Wikisource, és una biblioteca digital i lliure on voluntaris d’arreu del món digitalitzen, transcriuen i revisen fonts primàries els quals els drets han preescrit per tal de posar-les al servei de tothom a Internet.

Mig període d’aquesta assignatura quadrimestral és dedicat a iniciar els alumnes en l’edició filològica de textos. Com que el període és curt, em va semblar apropiat que els estudiants se centrassen en la producció de textos de l’edat moderna, ja que arriben a quart sense prou base com per fer tasques profitoses en l’àrea medieval.

Dit això, volia també que, de ser possible, contribuïssen amb la seua tasca a ajudar la seua societat, aplicant el sistema d’aprenentatge servei. Per això vaig triar tasques d’ajuda a Viquitexts, amb el suport d’Amical Wikimedia, l’associació promotora dels projectes Wikimedia als territoris de parla catalana.

El Pare Mulet, autor del text utilitzat.

Amb el voluntari i membre d’Amical, Carles Paredes Lanau, vam dissenyar un pla per transcriure dues versions d’una mateixa obra, perquè els estudiants n’experimentassen les diferències. L’obra triada va ser la comèdia burlesca La infanta Tellina i el rei Matarot, del pare Mulet, obra d’inicis del s. XIX, de la qual existia la versió editada per Constantí Llombart en 1876, i un manuscrit de 1809 deturpat, conservat a la Biblioteca Valenciana. Sota la meua supervisió, i com a pràctiques de classe, els estudiants van transcriure primer, i després revisar, ambdues versions, que ara es poden llegir a Viquitexts: l’edició de 1876 i el manuscrit de 1809.

 

Ha estat una tasca molt enriquidora, que els ha fet iniciar-se a la pràctica de la transcripció, i sentir la satisfacció d’haver ajudat, ells mateixos, a fer accessibles dos testimonis antics de la nostra cultura.

Més avall podeu llegir els seus comentaris de l’experiència.

Rosanna Cantavella

+++

Els estudiants:

Certament, ha estat una experiència enriquidora. D’una banda, ens hem iniciat en l’edició filològica alhora que hem fet un tast de la literatura de l’edat moderna. De l’altra, hem fet un treball xicotet, però important, d’amplificació de la nostra cultura i ha estat en equip, de manera cooperativa. Ara està obert al món, de totes i per a totes!

Xavi Vallés i Faulí

 

Ha estat una experiència introductòria amb la transcripció molt satisfactòria, gràcies per ensenyar-nos tot el que hem aprés a Viquitexts.

Alba Sanz Mira

 

El fet de veure com les teues aportacions serveixen per a engreixar la gegantesca feina de Viquitexts i la Viquipèdia és engrescador. Amb l’assignatura hem fet un repàs genèric que serveix per a analitzar l’edició des dels orígens fins a les tauletes. Una visió molt àmplia per a viure la realitat literària i tecnològica.

Álvaro Muñoz Hernández

 

Aquesta ha estat una de les millors activitats ja no de l’assignatura o del curs, sinó del grau al complet. És essencialíssim tindre textos a l’abast de tothom, i Viquitexts és la plataforma més adequada per a complir aquesta funció. També ha sigut molt interessant conèixer el treball que s’oculta rere les plataformes com aquesta, i participar-hi, sense cap mena de dubte, ha estat tot un plaer.

Carles Tortosa Sanchis

 

L’arxiu Ismael Latorre Mendoza i el seu compromís amb la cultura del País

Ismael Latorre Mendoza.

Des que Ismael Latorre Mendoza va faltar, en desembre del 2011, els hereus d’aquest patrimoni cultural van assumir la responsabilitat de custodiar, preservar, difondre i compartir la seua obra.

Aquesta responsabilitat no era senzilla:

a) Custodiar l’obra d’aquest fotògraf tan reconegut al País Valencià era una tasca àrdua. La família es trobà moltes publicacions, revistes, llibres, audiovisuals, etc., obres fetes per gent de cultura i esports i també per institucions públiques, on hi havia fotografies de Latorre que s’utilitzaven sense citar l’autoria, sense haver demanat permís a l’autor -en vida-, i des del 2012, sense haver contactat amb els hereus. Actualment el respecte a l’obra ha millorat per part de molts editors, encara que no per part de tots.

b) Preservar la documentació, els objectes i càmeres, les fotografies i els negatius comportava temps, diners per a tota mena de materials i espai. Sense cap ajuda pública ni privada, s’havia d’intentar aconseguir finançament, o bé, a proposta dels propietaris, vendre l’Arxiu amb les condicions necessàries. Aleshores, es van fer diferents propostes, i entre elles l’Arxiu va contactar amb la Diputació de València, sense obtindre cap resultat. De moment una part del finançament s’aconsegueix amb la publicació de fotografies en llibres i treballs audiovisuals, com per exemple al Programa Homenatges d’À Punt Mèdia dedicat a Juliet d’Alginet, amb fotografies d’Ismael Latorre i gravació de Gerard Latorre, ”Homenatge a Carboneret”; i l’altra part més gran ve del patrimoni familiar.

c) Difondre l’obra ha sigut la part més senzilla ja que el mateix autor en vida ja havia publicat en diferents llibres, revistes i premsa moltes fotografies. L’Arxiu actualment continua editant en diferents mitjans l’obra d’Ismael, i actualment es poden trobar imatges d’aquest patrimoni tant en col·leccions editorials com en periòdics, institucions públiques, fundacions, llibres d’investigació, televisions, etc. Si sumem l’obra dels cinc fotògrafs de l’Arxiu, més de mil fotos diferents -a més de les imatges editades dues o tres vegades i les exposicions- s’han publicat en revistes, llibres, premsa i audiovisuals.

d) Compartir l’obra és la part que il·lusiona més als propietaris. Poder col·laborar amb Viquipèdia és un gran honor per a la família Latorre i és un compromís que comporta reunions per a decidir quines fotografies es poden alliberar. La recerca passa per trobar articles de la Viquipèdia sense imatge, ja siguen de personatges, indrets, etc., com per exemple Antoni Puchades.

Si en el fons de l’Arxiu no trobem una imatge, aleshores fem com qualsevol viquipedista, una excursió. De vegades, però, podem fer fotos d’indrets que encara no tenen pàgina a Viquipèdia, però són valorats com a importants encara que cap company s’ha decidit a escriure l’entrada a l’enciclopèdia lliure. Aleshores cal fer fotos, com per exemple aquesta del port de Silla, ja que del Port de Silla només hi havia una foto del nostre company Pacopac.

PROJECTES

Els projectes més presents en l’obra de l’Arxiu són els dedicats a La Ribera del Xúquer, la ceràmica del País Valencià, les fotografies històriques, els personatges, la recuperació i difusió de l’obra de diferents fotògrafs i la Baixa Ribagorça.

El projecte de fotografia històrica comporta un treball afegit, de recerca del negatiu i d’una possible publicació de la imatge, escanejat i treball digital. Aquestes imatges majoritàriament són d’Ismael Latorre Mendoza, però també s’han publicat fotos dels seus fills, Gerard i Carolina Latorre Canet i de Vicente Nàcher Vendrell, d’Algemesí. De moment s’han publicat algunes imatges històriques d’Algemesí, Xàtiva, Alginet, Carlet, Guadassuar, Picassent i València.

L’arxiu, en l’actualitat.

NOUS REPTES

La recuperació de l’Arxiu Fotogràfic Familiar Nàcher és un dels reptes més importants. Aquest arxiu es va perdre en l’última riuada que va patir Algemesí. Actualment no tenim negatius i moltes fotografies estan deteriorades. Fem el tractament digital sobre imatges positivades que moltes vegades tenen defectes, taques, estan trencades, tenen ratlles o arrugues. Cal sempre un gran treball digital. La família Nàcher i la família Latorre treballen conjuntament i fan recerca arreu de les fotografies del seu pare, Vicente Nàcher Vendrell. Això vol dir dedicar prou temps a parlar amb molta gent d’Algemesí i La Ribera del Xúquer. Moltes fotografies ja localitzades en paper i Internet no es publiquen a Wikimedia Commons de moment perquè tenim l’esperança de trobar la mateixa imatge en un estat molt millor. Tot i així ja s’ha començat la publicació d’aquest arxiu fotogràfic.

Després de la primera Viquimarató a la biblioteca de Benifaió (@bibliobenifaio), l’Arxiu ha ofert una proposta sense cap cost econòmic: digitalitzar, fer el tractament digital i publicar a Wikimedia Commons l’obra del fotògraf Maiques, de Benifaió i Almussafes, que actualment es troba dipositada a l’ajuntament de Benifaió.

Finalment, encara no hem publicat cap fotografia de l’obra de Laura Canet Lozano (Alginet), fotògrafa d’estudi del nostre arxiu que treballà la imatge des de la dècada dels 50 fins a la dècada dels 80.

Si voleu conéixer les publicacions que s’han fet i algunes de les imatges que s’han compartit a Wikimedia Commons, vos convide a entrar a la pàgina d’usuari d’aquest gran arxiu: Arxiu Ismael Latorre Mendoza.

Vicenç Salvador, arxiver (Usuari General Basset)

Amical Wikimedia renova la seua junta

Ester Bonet, Francesc Fort, Roc Humet, Toni Hermoso i Vicenç Allué.

El passat dissabte 19 de gener es va celebrar la primera assemblea ordinària de socis d’Amical Wikimedia per a l’any 2019.

L’acte, celebrat a la seu d’Amical a la Casa Orlandai de Barcelona, va estar marcat per la renovació interna amb l’elecció de la nova junta de l’associació.

La nova junta, elegida per unanimitat, està formada per sis persones i té el repte de coordinar el nou pla estratègic d’Amical per als pròxims quatre anys.

Toni Hermoso Pulido @Toniher, és el nou president de l’entitat. Treballa com a bioinformàtic en un centre de recerca i és membre d’Amical des dels inicis de l’associació. Va ser un dels coordinadors de la Wikimedia Hackathon celebrada a Barcelona el maig de 2018. També col·labora amb altres entitats amb una missió compartida amb Amical, com és Softcatalà.

Ester Bonet Solé @Tiputini, és la nova secretària de l’entitat. És membre d’Amical i de Wikimujeres, impulsora de l’espai Viquidones a la Universitat Pompeu Fabra. També col·labora amb la Societat Catalana de Terminologia.

Xavier Dengra es manté com a tresorer per tercer mandat consecutiu. Ha contribuït del creixement dels projectes germans Viquidites i Viquillibres durant els darrers deu anys, i també gestiona diversos viquiprojectes educatius en universitats i altres institucions públiques. És biotecnòleg (resident a l’estranger) i és membre d’altres entitats locals i científiques.

Pel que fa als altres membres de la junta, hi trobem a Francesc Fort @TaronjaSatsuma. Va ser el primer viquipedista resident a un museu valencià amb el projecte a la biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia. També col·labora amb diversos mitjans de comunicació.

Roc Humet @Unapersona, és viquipedista des del 2013. És un dels socis més joves de l’associació, estudia traducció i edita sobre temes relacionats amb el moviment LGBT.

Vicenç Allué @Vallue, és un dels molts bibliotecaris que formen part d’Amical. Treballa a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb qui Amical ha mantingut una col·laboració a llarg termini. Edita sobre temes relacionats amb les Terres de l’Ebre i ciència en general.

La nova junta ja ha presentat un calendari per a l’elaboració del nou pla estratègic de l’entitat, que es preveu enllestir per a finals de primavera.

Des de l’associació volem agrair a la junta sortint tota la dedicació i entrega realitzats a favor d’Amical i del moviment viquipedista, especialment al nostre exdirector de projectes, Àlex Hinojo, així com a l’expresidenta de l’entitat, Laia Benito Pericas, per tot el seu treball.

XARXES. Un exemple d’integració d’un projecte d’humanitats digitals amb la Viquipèdia

El Centre de Visió per Computador (CVC) i el Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) treballen des del 2015 amb padrons històrics de població, primer amb el projecte EINES i ara amb XARXES, dos projectes de recerca en humanitats digitals finançats pel programa Recercaixa de l’obra social La Caixa amb la col·laboració de l’ACUP (Associació Catalana d’Universitats Públiques). L’objectiu primordial dels projectes és desenvolupar tècniques informàtiques per a construir xarxes socials històriques. Primer de tot, mitjançant tecnologies de visió per computador es desenvolupen programes de reconeixement de text manuscrit per tal de transcriure de forma semi-automàtica els documents originals (padrons) prèviament digitalitzats. En segon lloc, es construeix la xarxa social a partir de la vinculació nominativa dels habitants registrats en els diferents padrons d’un mateix municipi o dels municipis veïns. Fins ara els padrons que s’estan vinculant corresponen a les poblacions catalanes de Sant Feliu de Llobregat, Begues, Castellví de Rosanes, Collbató, Corbera de Llobregat, El Papiol, Molins de Rei, Sant Vicenç de Castellet, Santa Coloma de Cervelló i Torrelles de Llobregat.

Captura de pantalla de la interfície web de la xarxa de padrons històrics. La secció de dalt a la dreta mostra informació recollida de la Viquipèdia

En aquests projectes s’ha comptat amb la participació activa de la ciutadania i dels arxivers tant en l’extracció i validació de les dades (a través de plataformes web de crowdsourcing i de jocs informàtics), com en el disseny de noves experiències d’usuari més atractives (talment com a cercadors i visualitzadors tipus Facebook o geoprojeccions en mapes interactius). D’aquesta manera es converteix el patrimoni històric demogràfic en actiu digital, permetent entendre i explicar millor l’evolució social i econòmica del passat, i també, facilitant el consum i divulgació d’aquest coneixement d’una manera gràfica i pedagògica.

 

Recentment, la informació que proporcionen els padrons històrics, de per si ja resulta atractiva pel gran valor que aporta a nivell històric, es veu complementada per la seva integració amb la Viquipèdia, permetent així oferir informació ampliada i complementària a la informació inicial proporcionada per XARXES tant a nivell individual (dels habitants registrats als padrons) com del context històric. Aquesta integració ha estat possible gràcies a Wikidata SDK, un conjunt d’eines JavaScript que facilita la realització de consultes a Wikidata mitjançant SPARQL, confeccionar cerques o simplificar les respostes JSON de l’API. La integració permet mostrar vincles enriquits (similars als que podem veure quan es comparteix un vincle en aplicacions com el WhatsApp) amb informació bàsica provinent de diferents entrades de la Viquipèdia. Com a exemple, si cerquem «Pedro Dot», un dels personatges il·lustres del municipi de Sant Feliu, des del cercador de la plataforma, també es mostren resultats provinents de la Viquipèdia d’aquest famós rosarista, juntament amb la imatge de l’article, detalls del seu ofici, etc. Per altra banda, també s’hi inclou el context històric, amb fets destacats que van ocórrer durant la seva vida (o poc abans o poc després) com ara el cop d’estat de 1936 a Barcelona.

Paral·lelament també s’està treballant en una aplicació mòbil per tal de facilitar l’accés a la informació dels padrons històrics i animar als usuaris a incorporar material gràfic (com per exemple, fotografies dels seus propis avantpassats que foren registrats en els padrons). L’aplicació estarà disponible per a Android i iOS, on també s’ha integrat la informació provinent de la Viquipèdia.

Aquesta feina d’integració de XARXES amb la Viquipèdia ha estat possible gràcies al projecte final de grau de Rafael Diaz Rodriguez (enllaç al TFG), estudiant d’Enginyeria Informàtica de l’Escola d’Enginyeria de la UAB i dirigit per Alícia Fornés i Joana Maria Pujadas-Mora (de la UAB) i Toni Hermoso (d’Amical Wikimedia). Precisament la UAB va acollir la Wikimedia Hackathon 2018 el proppassat mes de maig, esdeveniment que va permetre a Rafael i a altres estudiants que hi van participar conèixer de més a prop l’última tecnologia darrere de la Viquipèdia, un dels portals més importants d’Internet.

Com la proposta de drets d’autor de la UE farà mal a Internet i a la Viquipèdia

M0tty, CC BY-SA 3.0.

M0tty, CC BY-SA 3.0.

La proposta de reforma legal de la Unió Europea és una amenaça al nostre dret fonamental de compartir informació lliurement. Ara és l’hora de manifestar-nos.

Wikimedia és una part integral d’un gran moviment d’actors de la societat civil, tecnòlegs, creadors i defensors dels drets humans. Tots ells reconeixen la importància d’una Internet lliure i oberta a la cultura, progrés i democràcia. El nostre moviment treballa per promoure la llibertat en línia en benefici de tothom. Els nostres esforços en aquesta esfera de polítiques públiques són encara més importants en una època de creixents restriccions sobre la llibertat d’expressió i el lliure accés al coneixement arreu, que amenacen directament la missió i visió de Wikimedia i els seus projectes, com la Viquipèdia. Aquest és el motiu pel qual rebutgem rotundament les propostes de directives de drets d’autor de la Unió Europea, i demanem als Membres del Parlament Europeu que reconsiderin tirar endavant amb la versió que el Comitè d’Afers Legals ha adoptat recentment. Estem preocupats perquè aquestes propostes defectuoses perjudiquen el dret a la llibertat d’expressió i la capacitat d’Europa de millorar el benestar dels seus ciutadans en línia. S’espera que dijous 5 de juliol el Parlament Europeu voti si procedeix amb la versió que ha adoptat el Comitè. Si els Membres del Parlament Europeu ho rebutgen, hi haurà una nova oportunitat per esmenar bona part dels requisits negatius que conté la proposta actual. Ara podria ser l’última oportunitat per millorar la directiva. Rebutgem aquesta proposta a causa de les conseqüències perjudicials sobre la llibertat a Internet, l’accés al coneixement i a la col·laboració en línia. Creiem que:

  • El requisit que les plataformes implementin filtres és una amenaça seriosa a la llibertat d’expressió i a la privacitat. La nostra visió fundacional depèn en el lliure intercanvi de coneixement a tota Internet, més enllà de les fronteres dels projectes de Wikimedia.
  • La concessió d’un nou dret exclusiu que permeti als publicadors de premsa restringir l’ús de fragments de notícies dificultarà l’accés i la compartició d’informació sobre fets d’actualitat al món. Així, serà més difícil que els contribuïdors de la Viquipèdia trobin fonts per articles en línia.
  • La proposta no dona suport als drets dels usuaris, no té garanties per salvaguardar el domini públic i no crea excepcions que poden empoderar la població per participar en la recerca i la cultura.

Creiem que l’aplicació d’aquestes mesures farà decréixer significativament la quantitat de contingut a què es pot accedir lliurement. Els costs relacionats amb filtrar preventivament el contingut que pugui violar les directrius àmplies de drets d’autor poden portar a una concentració de determinacions de contingut en un nombre reduït de grans plataformes.

El moviment Wikimedia s’ha oposat a aquesta proposta perjudicial des que el primer esborrany decepcionant es va presentar fa gairebé dos anys, després d’encoratjar inicialment passos preparatoris. Ja llavors, vam avisar sobre les possibles repercussions d’imposar filtres i vam demanar garanties per salvaguardar el domini públic. Més recentment, vam escriure sobre els efectes negatius que la detecció automàtica obligada de contingut tindria sobre la col·laboració i la llibertat d’expressió. Les comunitats Wikimedia d’arreu s’han oposat activament a la reforma sobre els drets d’autor. El maig, les comunitats de la Viquipèdia alemanya i búlgara van mostrar bàners oposant-se a l’Article 13 de la proposta. Diverses organitzacions d’usuaris europees de Wikimedia, incloent-hi els capítols de França, Estònia, Alemanya, Dinamarca i Espanya, van participar en un Dia d’Acció contra la reforma el 12 de juny, escrivint entrades als blogs i piulant amb l’etiqueta #SaveYourInternet. El capítol alemany ha organitzat fins i tot un esdeveniment als carrers de Berlín i més comunitats estan debatent com procedir.

La proposta és una amenaça real a la nostra missió en no aconseguir modernitzar veritablement els drets d’autors ni assegurar-se que la llei es manté al ritme de la realitat. Wikimedia només pot assolir la seva missió quan tothom pot compartir la informació lliurement i contribuir a la col·lecció de coneixement a la Viquipèdia i als seus projectes germans, i quan donem suport a la llibertat i a l’obertura. La proposta xoca amb aquesta missió.

Malgrat que Wikimedia opera llocs web no comercials, que poden aprofitar-se d’exempcions en certes parts de la proposta de reforma, la nostra missió global és molt depenent d’un ecosistema a una Internet lliure i oberta.

Demanem al Parlament Europeu que rebutgi aquesta proposta a la votació de dijous, i que reconsideri l’oportunitat per crear una llei equilibrada i que miri al futur. No és massa tard: pots ajudar a aturar aquesta proposta. Contacta amb el teu Membre del Parlament Europeu a changecopyright.org, i escampa la notícia al món als teus cercles i a les xarxes socials!

Eileen B. Hershenov, Consell General Fundació Wikimedia

Text original disponible en anglès aquí.