Amical Wikimedia lidera el bolcatge de 21.500 imatges de la Memòria Digital de Catalunya a la Viquipèdia per a il·lustrar la vida i el territori dels segles XIX i XX

L’associació de voluntaris i sense ànim de lucre que promou la Viquipèdia en català dóna una nova vida enciclopèdica i contextualitzada a més de 21.500 fitxers sobre patrimoni i indrets catalans que es troben en domini públic.

Una imatge de l’Estany Gento del 1888

La Viquipèdia en català ha arribat a una altra fita: la inclusió de contingut multimèdia de les darreries del segle XIX i principis del segle XX sobre patrimoni, paisatges i vida de Catalunya i d’altres parts d’Europa. Els voluntaris d’Amical Wikimedia, l’associació oficial i sense ànim de lucre que promou la Viquipèdia en català i la llengua i cultura catalanes a la xarxa, han gestionat el bolcatge de 21.666 imatges d’entre els anys 1880 i 1930 que es trobaven emmagatzemades en domini públic a la Memòria Digital de Catalunya (gestionada pel Departament de Cultura de la Generalitat) al repositori Wikimedia Commons -que nodreix de material multimèdia a tots els projectes Wikimedia, entre els quals les 300 versions lingüístiques de la Viquipèdia.

Liderat pels voluntaris Carles Paredes i Isidre Sunyé, aquest viquiprojecte ha consistit en la càrrega massiva, classificació i revisió d’aquests milers de reproduccions de  sobre placa de vidre a Wikimedia Commons. Després, s’ha connectat aquestes imatges a les categories de municipis, obres patrimonials i indrets geogràfics ja existents. Aquestes reproduccions també es troben classificades segons dècada i fotògraf. En la majoria de casos, s’han conservat les metadades de la Memòria Digital de Catalunya. Tot i això, els voluntaris també han esmenat errors en centenars de descripcions, que es remetran al repositori original perquè puguin ser esmenats.

Posteriorment, i gràcies a un concurs d’edició organitzat per la pròpia Amical Wikimedia, fins a una quinzena de participants han col·laborat en la minuciosa tasca de distribuir i assignar aquestes imatges als articles corresponents de la Viquipèdia en català. En total, 663 fotografies han passat a il·lustrar articles que fins al moment estaven orfes d’imatges o que no disposaven d’una contextualització gràfica del passat. En són exemples edificis o símbols desapareguts o canviats com la masia de Can Codina de Sant Joan Despí, la Casa de la Coromina de la Vall de Bianya, la Puda de Montserrat o el Pi de les Tres Branques, esglésies i monestirs d’arreu del territori catalanoparlant com ara el monestir de Santa Maria de Poblet o la Seu Vella de Lleida, així com múltiples creus de terme com la de Belltall, la del Pal de Castellbò o la de Can Grau de Begues.

És especialment rellevant el mapeig dels Pirineus i de la Vall d’Aran, de la qual se n’han il·lustrat prop d’un centenar d’articles amb imatges històriques sobre indrets geogràfics, edificis històrics i nuclis de població. Ha estat el territori cobert més exhaustivament, amb diversos exemples com l’Hospital de Sant Nicolau dels Pontells, l’estany Gento, Port de Vielha, l’església de Sant Miquèu de Vielha e Mijaran o Era Mòla de Baguergue. A més a més, alguns articles de les Illes Balears, l’Aragó o el País Valencià també han vist il·lustrades les seves explicacions, i fins i tot altres d’arreu del món com ara l’illa de Hinnøya o el municipi noruec de Hammerfest amb fotografies d’expedicions històriques.

Els participants també han complementat amb imatges fins a una cinquantena d’articles en castellà, anglès, francès, alemany, portuguès i cebuà. A fi de facilitar la seva difusió entre altres versions idiomàtiques de la Viquipèdia, prop de 200 d’aquestes imatges i les seves descripcions s’han introduït a la base de dades lliure Wikidata -a partir de la qual altres idiomes de la Viquipèdia poden “absorbir” directament aquestes imatges i la informació que les acompanya a les infotaules, les fitxes tècniques que acompanyen molts dels dels articles.

Aquest projecte és un pas més en l’acord de col·laboració institucional entre Amical Wikimedia i la Generalitat de Catalunya, signat l’any 2018 i que pretén fomentar la creació, la reutilització i l’ús divulgatiu de continguts generats en domini públic per l’ens de govern, així com afavorir la transferència de coneixement cultural cap a la Viquipèdia en català i en altres llengües.

Dol viquipedista: descansa en pau, Gerard

El passat divendres 9 d’agost de 2019 ens va deixar el nostre jove amic i viquipedista Gerard Ticó i Guiu, àlies Gerhidt.

En Gerard era un dels membres més actius de la nostra comunitat. El trobarem molt a faltar. Imatge: BY SA jmagno1998, via Wikimedia Commons

Durant vuit anys de voluntariat i compromís, en Gerard ens ha obsequiat amb milers d’edicions i centenars d’articles i de fotografies que esdevenen una suma de coneixement lliure de valor incalculable: un llegat que romandrà accessible a l’abast de tothom i obert a la millora col·lectiva. El seu interès insaciable per la història, l’esport i el cinema s’ha fet palès dia rere dia, prenent la forma de ni més ni menys que 16.200 edicions a la Viquipèdia.

Els seus esforços a favor de la difusió lliure del coneixement en català s’han traduït en aportacions de gran qualitat tant a la Viquipèdia com als seus projectes germans. Alguns articles escollits amb la màxima distinció de qualitat, com els de la península ibèrica cartaginesa, J.R.R. Tolkien, l’Alçament de Pasqua o les llengües de l’Imperi Romà, són fruit de la seva passió viquipedista. Compromès amb la diversitat, en Gerard també és autor de desenes d’articles sobre la història de l’Apartheid sud-africà, grups ètnics i obres de la literatura escandinava. Enamorat del futbol, ens ha premiat també amb articles sobre jugadors, equips, seleccions i competicions de futbol d’arreu.

No només dedicat davant la pantalla, en Gerard va esdevenir membre i voluntari d’Amical Wikimedia l’any 2017, a fi de promoure la llengua i cultura catalanes en l’entorn digital a través d’actes, concursos i esdeveniments. És una pèrdua molt sentida per tota la comunitat atesa la seva joventut, humilitat i caràcter conciliador.

De part d’Amical Wikimedia i de la comunitat viquipedista en català volem expressar el nostre sincer condol a tota la seva família i amistats. El trobarem immensament a faltar: la seva marxa ens encoratja encara més a seguir el seu exemple de compromís i passió en el voluntariat.

Una gran peça del trencaclosques de la Viquipèdia serà sempre teva, Gerhidt.

Signatura d’un conveni marc de col·laboració amb el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana (COBDCV)

El passat 26 de juliol, Amical Wikimedia i el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana (COBDCV) van signar un conveni marc de col·laboració. Aquest document ratifica les bones relacions teixides amb el COBDCV i estableix un marc permanent de col·laboració entre ambdues institucions, atesa la complementarietat i coincidència de les seves missions.

Amparo Pons (presidenta del COBDCV) i Francesc Fort (membre de la junta d'Amical Wikimedia) en plena signatura del conveni.

Amparo Pons (presidenta del COBDCV) i Francesc Fort (membre de la junta d’Amical Wikimedia) en plena signatura del conveni. Imatge: CC BY SA ESM, via Wikimedia Commons

Gràcies a aquest conveni, Amical Wikimedia i el COBDCV podran desenvolupar activitats i accions conjuntes que resultin d’interès per ambdues parts, entre les que destaquen formacions en coneixement lliure i edició de la Viquipèdia i els seus projectes germans a professionals col·legiats, el foment de l’elaboració d’estudis i treballs de recerca en l’àmbit específic de la lliure compartició del coneixement o l’assessorament mutu en qüestions relacionades amb l’activitat d’ambdues entitats.
L’acte de signatura del conveni fou compartit amb Wikimedia España, que per la seva banda també signà el mateix conveni marc de col·laboració amb el COBDCV. D’aquesta manera, les tres entitats podrem unir esforços i desplegar la nostra activitat en un territori i àmbit lingüístic i cultural compartit per tal de continuar avançant tant vers el reconeixement i el desenvolupament professional de bibliotecaris i documentalistes com vers la visió viquimedista d’aconseguir que tot ésser humà pugui accedir lliurement al coneixement en la seva llengua materna.

Fotografia de grup

Fotografia dels representants de les entitats signants dels convenis. D’esquerra a dreta: Santi Navarro (Wikimedia España), Francesc Fort (Amical Wikimedia), Amparo Pons, Bàrbara Gascó i Borja Fuster (COBDV). Imatge: CC BY SA ESM,via Wikimedia Commons

L’aliança entre els professionals de la gestió de la informació del País Valencià i Amical Wikimedia segella una complicitat que s’ha anat engrandint des de la primavera de l’any 2016. Llavors fou quan es donà el tret de sortida al viquiprojecte del Museu Etnològic i s’obrí la porta a un gruix notable d’iniciatives (com l’alliberament de material visual del Museu Valencià d’Etnologia, el Viquiprojecte L’Eliana, o la iniciativa Wiki Loves Folk) que arribaren a un punt àlgid la tardor del 2016, quan València fou la ciutat acollidora de la Viquitrobada d’aquell any. En tots aquests esdeveniments, el col·lectiu de bibliotecaris i documentalistes —alguns d’ells també membres d’Amical Wikimedia— sempre hi ha estat present, comboiant a aquells interessats en els projectes Wikimedia a llençar-s’hi sense por i a descobrir les possibilitats gairebé inabastables de l’univers viquimedista i del treball col·laboratiu i voluntari a favor del coneixement lliure.

Fa un mes vam assistir al Celtic Knot. Avui us en compartim les experiències.

El mes passat va tenir lloc el congrés anual Celtic Knot, una trobada de viquimedistes involucrats en llengües minoritàries. Al congrés sempre hi tenen un gran pes les llengües cèltiques (d’aquí el nom) i aquest any es va celebrar a Cornualla, on es parla el còrnic, una llengua amb tan sols 600 parlants nadius. A banda de representants d’altres projectes cèltics, també hi van assistir representants dels projectes en gallec, de les famílies berber i sami, i, per la nostra banda, del català.

La sala principal del congrés durant la presentació de Marc Miquel.

Durant els dos dies que va durar el congrés es van fer diverses presentacions explicant els projectes que s’estan fent per promoure tant les llengües com els projectes Wikimedia minoritaris. Un tema molt constant en gran part de les presentacions eren les diverses dificultats amb què es troben simplement a causa de la llengua que utilitzen. Llengües com el bretó o el berber es troben amb dificultats no només socials (molta gent no les considera llengües enciclopèdiques, rebaixant-les a “llengües rurals”) sinó també polítics, ja que els estats on es parlen no n’afavoreixen la normalització. Podeu veure algunes de les presentacions aquí.

També vam tenir dues presentacions de membres d’Amical. D’una banda, en Marc Miquel va presentar el nou projecte de l’Observatori de Diversitat Cultural de la Viquipèdia: el Contingut de Context Cultural, una llista d’articles relacionats amb el context cultural de cada llengua. S’ha desenvolupat una eina que permet analitzar les diverses versions lingüístiques de la Viquipèdia per detectar quines mancances tenen sobre el seu context cultural, i els resultats són verament interessants. En casos de llengües que conviuen amb una altra llengua de més prestigi, ens trobem que hi manquen molts articles sobre el seu context, mentre que la llengua de prestigi en té molts més. Per exemple, la Viquipèdia en anglès té més articles del context cultural del luganda que no pas la pròpia Viquipèdia en luganda, que ni tan sols té un article pel primer ministre del seu país. Podeu veure l’enregistrament de la seva presentació.

D’altra banda, en Roc Humet va exposar l’estat actual dels projectes germans en català (Viccionari, Viquidites, Viquitexts, Viquillibres i Viquinotícies), que tot i ser petits en comunitat i contingut, en general continuen tirant endavant gràcies als esforços d’un grup reduït de persones. Pel fet de ser projectes petits per naturalesa que a més estan escrits en una llengua minoritària, comparteixen una sèrie de reptes que dificulten l’entrada de nous editors. Tanmateix, és possible trobar entitats i projectes per promoure’ls; el Viccionari ha iniciat un projecte per potenciar les entrades en llengua de signes catalana i Viquidites va celebrar recentment la segona viquimarató de refranys. Podeu consultar les diapositives i també l’enregistrament de la presentació.

De totes les llengües amb representació al Celtic Knot, el català era la que tenia una situació social i política més favorable. Això és una sort que tenim, però també una responsabilitat, ja que ens col·loca en una posició de mentors respecte les llengües més petites. De fet, al llarg de les presentacions ens van mencionar diverses vegades, comentant que s’havien inspirat en els nostres projectes amb biblioteques i institucions educatives. Va ser una experiència positiva i útil, i esperem que tots els projectes presentats puguin tirar endavant amb el màxim d’èxit.

GSoC #5: Aturada i linting

Així com a l’entrada anterior el progrés fet era notable, les dues darreres setmanes no han estat massa productives. El repte que tenia era aconseguir fer aparèxier un diàleg després de clicar un enllaç, i malgrat que sembla senzill, el funcionament que hi ha darrere és força complex. Existeixen diferents classes de diàleg, i com que el que havia de carregar era especialment complex, no funcionava tal com apareixia a la documentació.

Entre la manca de documentació i el fet que el meu mentor va tenir problemes de disponibilitat, em vaig quedar força aturat, buscant altres exemples sense arribar a bon port.

Finalment, després de més d’una setmana, el meu mentor ha preferit que arreglés part del codi existent abans de posar-me amb el diàleg. El que cal solucionar és l’anomenat linting, errors estètics del codi que cal esmenar per tal d’unificar el format de tot el codi existent. Així és com he passat els darrers dies.

Vegeu les entrades anteriors:

El Tribunal d’Estrasburg ha accelerat el procés legal contra el bloqueig de la Viquipèdia a Turquia

El Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) ha decidit fer un gran pas a l’hora de donar prioritat al nostre cas, tot assenyalant-ne la importància pública que té i reforçant la nostra esperança que una decisió final podria crear un nou precedent sobre com es comparteix  la informació en línia i com actuen els estats que intenten limitar el lliure intercanvi d’informació.


Ahir la Fundació Wikimedia i totes les organitzacions que en formen part -inclosa Amical Wikimedia- vam rebre una molt bona notícia: el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) ha comunicat al govern turc el cas presentat per aixecar el bloqueig de la Viquipèdia a aquest país. A més a més, li ha donat prioritat només dos mesos després que el cas fos declarat. El tribunal només dona la condició de prioritaris als casos més importants, seriosos i urgents, cosa que mostra l’impacte crític que aquest assumpte podria tenir en la contenció de la censura governamental a internet.

Fa dos anys el govern turc va bloquejar la Viquipèdia. Creiem que l’accés lliure al coneixement i la llibertat d’expressió són drets humans fonamentals, i en bloquejar la Viquipèdia, el govern turc va violar els drets de tots els residents del país. Després d’extensius debats amb el govern turc i de portar la nostra petició als tribunals turcs, no ens va quedar altra opció que portar-la al TEDH.

La nova condició que el tribunal ha atorgat al nostre cas és important per diverses raons. En qualificar el nostre cas de prioritari, segurament es resoldrà més ràpid que el que seria normal. Els casos presentats al TEDH a vegades han d’esperar mesos o fins i tot anys per arribar on ara som. El govern de Turquia té fins a finals d’octubre per presentar les seves observacions sobre el cas al tribunal. Esperem que aquest cas ratificarà els drets fonamentals de les persones a la llibertat d’expressió. Per altra banda, aquest cas també podria ajudar a establir un precedent quant a decisions futures pel que fa a governs que limiten l’accés a la informació, i arriba just en un moment en què hem pogut observar un augment de la censura a internet per part de diversos governs a nivell global.

Per què és important?

La Viquipèdia és escrita per i per a persones de tot el món. És una font de coneixement completament lliure i gratuïta, i qualsevol persona al món hauria de ser lliure de contribuir-hi coneixement. De la mateixa manera, tothom hauria de ser lliure de llegir-ne les pàgines i aprendre més sobre el món que els envolta. Però no tothom pot fer-ho. I quan la Viquipèdia i altres fonts de coneixement lliure es censuren i bloquegen en algunes parts del món, tots en patim les conseqüències. La gent vivint a les àrees afectades perden accés a una de les meravelles del món modern i són obligades a renunciar a milions temes que podrien inspirar innovació i creació. La resta del món perd les perspectives de les persones d’aquests llocs —les seves històries, cultures, i fonts úniques de coneixement creades i mantingudes al llarg de mil·lennis.

Les persones es mereixen l’oportunitat de descobrir per elles mateixes dades sobre el món on viuen. Es mereixen la possibilitat de retornar el favor i contribuir la seva perspectiva i visió del món al coneixement digital comú que tots compartim. Quan qualsevol coneixement lliure es censura, tots en sortim perdent.

Així doncs, instem el govern turc a desbloquejar la Viquipèdia i permetre que els habitants de Turquia i de qualsevol altra part del món puguin, de nou, compartir i participar al coneixement lliure en aquest territori.
Si creus en la nostra causa, aquí tens dues coses que pots fer:

  • Utilitza les etiquetes de Twitter #WeMissTurkey i #UnblockWikipedia perquè tothom sàpiga que dones suport als esforços per desbloquejar la Viquipèdia a Turquia.

Per consultar la declaració formal de la Fundació Wikimedia sobre la decisió del TEDH per accelerar el nostre cas legal, vegeu la nota de premsa original en anglès.

Sisena trobada viquimedista d’incidència política a Brussel·les i propers passos

El primer cap de setmana de juny es van reunir a Brussel·les prop de 20 persones representants de les diferents organitzacions afiliades a la Fundació Wikimedia a la Unió Europea per a discutir i establir mesures conjuntes d’incidència política per a defensar i promocionar el treball i els valors del moviment Wikimedia. Aquesta va ser la sisena edició de l’esdeveniment, de periodicitat anual, que va coincidir amb la recent aprovació de la criticada nova directiva de copyright de la UE, fet que havia deixat un regust amarg entre viquimedistes i activistes per una Internet lliure.

Bengt Oberger, Wikimedia Commons (CC-BY-SA 4.0)

Una de les activitats centrals durant l’esdeveniment va ser un joc de rol on es va exemplificar el procés de creació, aprovació i consecució de les noves directives. Es partia d’una proposta inicial de la Comissió Europea que es passa a un debat i modificació posterior, on participen el Parlament Europeu i el Consell d’Europa. Precisament, durant aquests estadis és on actuen els grups de lobby i activistes per a influir en la redacció final de les propostes. Si després de l’anar i venir no hi ha acord entre Parlament i Consell, la Comissió assumeix la mediació per a fer-ho possible mitjançant un trilog (o diàleg a tres bandes). Al final, en resulta un text que serà votat pel Parlament, per a després ser ratificat pel Consell. Mesos o anys després, la directiva que s’aprova ha de traslladar-se mitjançant la modificació i adaptació de diferents lleis en cadascun dels estats membres. 

Després de compartir experiències sobre les campanyes que es van organitzar abans de l’aprovació de la directiva, la totalitat de participants vam coincidir que per a aconseguir guanyar suport social és vital comptar amb aliats amb els quals compartim objectius, si més no, pel que fa als drets digitals i a la llibertat d’accés a la informació.

Hem esbossat un pla de treball conjunt, entre Amical Wikimedia i Wikimedia Espanya, per a abordar futures accions relacionades amb aquesta transposició. Això passa per la cerca d’entitats amb què col·laborar, contactes amb partits polítics i grups parlamentaris, elaboració de propostes, etc.

En aquest procés d’adaptació a cada estat membre, centrant-nos per exemple en la recentment aprovada directiva de copyright, un dels reptes seria minimitzar aquells aspectes més lesius que s’hagin introduït en el text i evitar que poguessin afectar excepcions ja existents en les lleis estatals, més favorables als valors del coneixement lliure, com per l’exemple en l’àmbit de contingut educatiu en alguns estats membres. D’altra banda, al contrari, aquelles inclusions que resultessin en millores substancials respecte a la legislació estatal actual, haurien de ser promogudes, com pogués ser el cas de les llicències col·lectives d’obres d’arxius o museus.

Igualment, encara que la directiva no ho contempli, quan estratègicament convingui, pot aprofitar-se l’ocasió d’aquesta translació a les lleis estatals per a denunciar certes problemàtiques, com és el cas de la falta de llibertat de panorama en certs estats membres, notablement França i Itàlia, respecte als seus veïns.

Bengt Oberger, Wikimedia Commons (CC-BY-SA 4.0)

La discrepància entre les diferents lleis estatals i les directives europees originàries a les quals s’havien d’adaptar pot veure’s, per exemple, en el lloc web https://copyrightexceptions.eu per al cas concret de l’encara anterior directiva de copyright.

Una vegada passada la directiva de copyright, a nivell europeu, la preocupació més gran ara seria una nova directiva sobre la prevenció de contingut terrorista en línia o d’incitació a la violència o l’odi.

Més enllà del debat sobre allò que caldria definir-se com a terrorisme, odi o violència, existeix el temor que alguns estats membres puguin fer servir aquest marc legal per a justificar la censura en Internet i, el que és pitjor, que proveïdors de contingut d’Internet que operen internacionalment puguin adoptar el criteri local més restrictiu i al final acabin censurant preventivament contingut legítim. Aquest últim cas seria una circumstància similar als filtres de pujada discutits en la recent directiva de copyright.

En la mateixa línia, també es va aprovar recentment una actualització de la directiva existent sobre la reutilització de dades des d’institucions públiques que, més enllà d’alguns punts qüestionables, és considerada per la majoria de defensors de les dades obertes com un pas positiu. D’altra banda, en l’àmbit de l’accés obert en la publicació acadèmica, el Pla S, impulsat per la Comissió Europea i de la mà de l’associació Science Europe, està prosseguint el seu camí, marcant entre les seves recomanacions que aquells articles que rebin finançament europeu hagin de publicar-se sota llicència CC-BY (o CC-BY-SA o CC0 en defecte d’això), fent-los llavors plenament compatibles amb la Viquipèdia, i reduint la confusió que es genera en importar en projectes Wikimedia l’ús de llicències CC no comercials (per tant, no compatibles). Finalment, ja en l’horitzó, l’any que ve possiblement, es preveu que es començarà a debatre una nova directiva sobre comerç electrònic. Aquesta legislació podria incorporar consideracions d’infraestructura i, per tant, no cal descartar que pogués afectar aspectes d’hostatge de la Viquipèdia i dels seus projectes germans.

Elena Sanz (Secretària de Wikimedia Espanya), Toni Hermoso (President d’Amical Wikimedia)

Versió en castellà

GSoC #4: reconeixement d’imatges traduïbles

Fa un parell de setmanes vaig parlar que calia decidir des d’on apareixeria l’avís de traducció d’imatges. Finalment, amb el meu mentor vam optar per reciclar el codi de l’editor visual, però fent les modificacions necessàries només per l’eina de traducció de contingut.

Des de llavors, he estat treballant en el menú que apareix a la dreta. D’una banda, en el disseny, seguint la tasca que hi ha a Phabricator, i de l’altra, en quan apareixeria el menú. Pel que fa al disseny, va ser relativament senzill, especialment gràcies a la llibreria OOUI, que facilita l’ús d’icones i altres elements normalitzats.

El gruix de la feina va ser programar quan havia d’aparèixer aquest menú. L’eina de traducció d’imatges només permet traduir fitxers vectorials (es veu que hi ha una enciclopèdia en línia amb informació al respecte). Normalment no veiem els fitxers vectorials directament, sinó que en veiem versions rasteritzades, és a dir, amb píxels. Ara bé, si accedim al fitxer vectorial, veurem que està descrit a través d’etiquetes HTML com ara <path>, <rect> o <text>, entre altres. L’eina de traducció d’imatges detecta precisament aquestes etiquetes <text>, i te les deixa modificar. Així doncs, el que calia fer era que el diàleg de la dreta aparegués si el fitxer tenia aquest tag.

Dit de paraula, sembla relativament senzill, però a l’hora de programar-ho calia enllaçar crides a una API, vigilant amb les limitacions de sincronicitat del Javascript, el llenguatge en què treballo amb el projecte. Tot plegat em va portar força maldecaps, però la detecció ja funciona perfectament.

Vegeu les entrades anteriors:

Nova coordinadora de projectes d’Amical Wikimedia: Esther Solé i Martí

Ens complau comunicar-vos que a partir d’avui l’Esther Solé i Martí és la nova coordinadora de projectes de l’Associació Amical Wikimedia. Després d’un rigorós procés de selecció entre els diferents candidats, i amb la màxima transparència i participació possible de la nostra comunitat de membres, el comitè de selecció de l’entitat ha optat per ella pel fet de comptar amb un profund coneixement de la comunitat com a voluntària, l’experiència en l’edició a diferents projectes germans Wikimedia a part de la pròpia Viquipèdia, així com la seva capacitat de discurs en pro del coneixement i la tecnologia lliures en llengua catalana i a través del foment del voluntariat.

Qui és l’Esther Solé?

Esther Solé i Martí és historiadora d’art catalana, professora universitària i membre d’Amical Wikimedia des de l’any 2013. D’origen mollerussenc, es doctorà l’any 2015 amb la tesi L’Art i la vida artística a les terres de Lleida, 1875-1936: lectura sistèmica d’una perifèria i fou la primera viquipedista resident del sud d’Europa al Museu d’Art Jaume Morera de Lleida.

Enric (CC BY-SA 3.0, Wikimedia Commons)

La seva implicació en el sector GLAM (acrònim anglès de «Galleries, Libraries, Archives, and Museums») és més que consolidada tant a nivell professional com a nivell d’activisme cultural. Ha exercit com a documentalista i comissària d’exposicions al Museu de Lleida, al Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega i al Museu d’Art Jaume Morera entre d’altres, a banda d’haver participat en estudis públics acadèmics sobre modernisme. En aquest mateix àmbit, com a voluntària d’Amical ha participat en desenes de tallers d’edició, seminaris, conferències internacionals i viquiprojectes de diferent abast on la cultura i pràctica viquipedista han estat l’eix central.

En paral·lel a la seva nova posició com coordinadora de projectes de l’associació, l’Esther Solé continuarà exercint la seva tasca de docent acadèmica a la Universitat de Lleida. També en el sentit educatiu ja ha demostrat prèviament solvència com a voluntària, atès que ha dut a terme diverses iniciatives d’introducció al coneixement lliure, la Viquipèdia i els seus projectes germans en espais d’educació secundària i actualment integra activitats d’edició a la Viquipèdia a les seves assignatures d’ensenyament superior —durant les quals l’alumnat crea i millora articles enciclopèdics sobre art català i arquitectura d’època contemporània.

L’engranatge final al nou Pla Estratègic 2019-2024

La incorporació laboral de l’Esther Solé a l’organigrama i activitat d’Amical Wikimedia se circumscriu en el marc del recentment aprovat Pla Estratègic 2019-2024, elaborat de manera participativa durant el primer semestre de 2019 per la comunitat de l’associació i amb el suport i interacció de la comunitat viquimedista en català.

El document final d’aquest pla estableix l’horitzó d’Amical durant els cinc anys vinents i té en compte la incertesa pel que fa a l’exponencialitat en el desenvolupament de l’era digital i l’accés al coneixement en línia. Està estructurat en 5 eixos fonamentals: Comunitat, Comunicació, Contingut, Accessibilitat i Lectures. Entre les diverses mesures centrades al llarg de cada eix, hi destaquen el reforçament de discurs pel que fa a la sobirania digital i el coneixement lliure en català, el rol de la comunitat Wikimedia en català en el panorama internacional, l’estimulació de les noves generacions i perfils femenins en el voluntariat viquipedista, l’augment de lectures distribuït a tot el territori de parla catalana, el creixement de projectes educatius en l’àmbit de la secundària i l’estabilització institucional en l’àmbit universitari, però també el creixement dels projectes germans Wikimedia en quantitat i el de la Viquipèdia en articles de qualitat i accessibilitat d’infraestructura.

Xavier Dengra (CC BY-SA 4.0, Wikimedia Commons)

La tasca de l’Esther pren el relleu de la que l’Àlex Hinojo va exercir a l’entitat entre els anys 2012 i 2018. Esdevindrà un nou pal de paller en la interacció amb la comunitat i en la coordinació dels nous projectes de l’entitat. Per una banda, donarà el suport necessari per engrescar i empoderar els voluntaris i les institucions per tal de fer possible que —mitjançant actes, esdeveniments i col·laboracions— el coneixement lliure en català pugui esdevenir cada dia més central en la nostra societat, en formes que no siguin purament enciclopèdiques i amb abast global. Per l’altra, i tot seguint amb el plantejament estratègic i els plans d’activitats anuals de l’associació, estimularà que tant l’edició com la lectura dels projectes Wikimedia en català esdevinguin cada cop més normalitzades i adaptades als territoris on n’és pròpia la llengua i més enllà.

Si voleu desenvolupar cap col·laboració amb l’entitat, podeu posar-vos-hi en contacte a través del correu coordinacio@wikimedia.cat.

Volem també aprofitar aquesta publicació per agrair a totes les persones que ha participat voluntàriament en el comitè de selecció, de la mateixa manera que a tots els candidats que van decidir participar de l’oferta laboral.

GSoC #3: endinsant-se en l’eina de traducció de contingut

La darrera setmana he treballat en solucionar un error que afectava als suggeriments d’imatge (T193132). Quan un usuari seleccionava una imatge i decidia canviar-la per una altra, automàticament es carregaven suggeriments per facilitar-li la feina. Tanmateix, aquestes propostes que apareixien no tenien res a veure amb el tema sobre el qual s’estava escrivint, sinó que per defecte apareixia sempre «Content Translation».

Inicialment, creia que –per lògica– l’error es trobaria en alguna part del codi de l’eina de traducció de contingut. Anava errat, però: finalment, el meu mentor va trobar l’error al codi de l’editor visual. Això és degut a les dependències que té el traductor de contingut: recicla certes parts del codi d’altres extensions, i de vegades n’adapta altres per acomodar les seves necessitats.

Van aparèixer tres enfocaments per resoldre la qüestió. D’una banda, atacar el problema des de l’editor visual tenint en compte el cas per l’eina de traducció de contingut, que vaig proposar. De l’altra, adaptar el codi des de l’eina de traducció de contingut, que va proposar el meu mentor. Finalment, un altre usuari va trobar una variable que sempre servia com a títol de la pàgina que s’està traduint, sense necessitat de diferenciar els dos casos.

De la mateixa manera, ara toca decidir des d’on apareixerà l’avís per traduir imatges a través de l’eina SVG Translate. Espero haver enllestit tot això abans de la següent entrada al blog.

  1. Un estiu desenvolupant
  2. Discussions i instal·lacions