El viquiprojecte «La veu és lliure» reemprèn el vol

Amical Wikimedia ha rellançat una nova versió del viquiprojecte «La veu és lliure», la iniciativa que té com a objectiu recollir en format àudio una presentació de cada biografia de la Viquipèdia. Aquest projecte habilita la recollida de talls de veu de 10-15 segons d’aquelles persones vives que tenen un article a l’enciclopèdia lliure tot exposant-ne el seu nom, cognoms, lloc i data de naixement exacte i la seva professió o activitat reeixida. Davant el nou interès pels fitxers de parla i després d’uns anys de molt baixa activitat, aquest viquiprojecte ha estat reformulat per voluntaris de l’entitat per tal que sigui més senzill i entenedor d’apujar-hi un fragment sonor i també per compartir-lo a les xarxes socials -de manera que qualsevol persona notòria pugui autoritzar-ne el fragment per a ser carregat a la plataforma.

Recopilant aquesta informació, ja sigui de forma directa com delegada, la finalitat és articular un banc d’arxius de veu degudament certificat tant pel que fa a la verificabilitat com a la cessió de drets. D’aquesta forma, la iniciativa permet posar de relleu la necessitat de coneixement lliure en la seva manifestació sonora i no només en les més habituals en l’àmbit viquipedista, que són l’escrita o la visual.

Els voluntaris d’Amical Wikimedia han volgut prioritzar preferentment la llicència de domini públic (CC-0) en les instruccions dels formularis de càrrega, conscients que altres iniciatives amb comunitats catalanoparlants com la de «Common Voice» —que cerca un sistema de parla intel·ligent en català— se’n puguin dotar per complementar els seus bancs sonors. Un altre aspecte rellevant del projecte és l’avenç en competències d’accessibilitat per a persones amb discapacitat visual i la possibilitat de narrar el tall sonor en qualsevol dialecte de la llengua, fets que contribueixen amb un gran valor afegit a la riquesa lingüística i a l’accessibilitat dels projectes de Wikimedia, dos dels eixos claus del Pla Estratègic 2019-2024 d’aquesta entitat.

Actualment, la Viquipèdia en català és la tercera llengua del món amb més feina feta i disposa de 74 arxius de veu, a tocar dels 79 de la versió en neerlandès i després dels 287 en anglès. Els voluntaris re-impulsors del projecte hi veuen una nova finestra d’oportunitat per dotar de referencialitat els projectes Wikimedia en català i per a crear sinergies amb altres iniciatives de reutilització de continguts i de promoció de la tradició oral i de la diversitat lingüística.

L’autorització per aquelles persones biografiades que vulguin delegar la cessió de l’àudio és la següent (aquí en PDF):

Gerard Soler i Xavier Dengra, juny de 2020

Dol viquipedista: descansa en pau, Adrià

El passat divendres 5 de juny de 2020 ens va deixar el nostre jove amic i viquipedista Adrià Girbés Ferrer, natural d’Algemesí, a 26 anys.

L’Adrià, àlies “Hienafant”, era un usuari molt participatiu que va arribar a crear 1.013 articles nous creats. Alguns dels seus articles d’ençà que es registrà el 2015 han estat Sistema Arxivístic ValenciàBiblioteca digitalQinggongMitologia coreana ‎o Documentació de la Unió Europea.

La seua passió viquipedista ha permès de visibilitzar la llengua i cultura valencianes als projectes Wikimedia amb més de 23.000 edicions.

De part de la comunitat viquipedista en valencià volem expressar el nostre sincer condol a tota la seua família i amistats. El trobarem immensament a faltar: la seua marxa ens encoratja encara més a seguir el seu exemple de compromís i passió en el voluntariat.

Una gran peça del trencaclosques de la Viquipèdia serà sempre teua, Hienafant.

La Viquipèdia ajuda a preparar les PAU amb un concurs per “estudiar editant”

Amical Wikimedia proposa 180 articles per crear i 90 per millorar sobre totes les matèries avaluables d’arreu del territori catalanoparlant

Aquest dimecres ha començat el viquiprojecte #ViquiPAU 2020, una proposta educativa en forma de concurs en línia que té l’objectiu de millorar els continguts de la Viquipèdia per facilitar la preparació dels alumnes que aspiren a accedir a la Universitat. Després de l’èxit del projecte de Sant Jordi del mes passat, l’Associació de voluntaris Amical Wikimedia ha apostat per un nou repte que contribueixi a reduir més biaixos temàtics de la Viquipèdia, i aquest cop amb l’ajuda del grup de viquipedistes més joves, que han contribuït a l’agrupació i selecció d’assignatures i de les entrades més necessàries.

La pandèmia per la covid-19 ha provocat una situació excepcional en el calendari escolar i universitari que ha afectat especialment els alumnes de batxillerat que preparen les Proves d’Accés a la Universitat. En un context marcat pel treball a distància, l’autoaprenentatge i l’accés sovint poc equitatiu als recursos educatius disponibles, la raó d’aquest projecte és que la Viquipèdia esdevingui una font de qualitat acadèmica i de suport docent encara més present i acceptada.

El concurs romandrà obert fins el dia 10 de juliol, darrer dia de la convocatòria d’estiu de les PAU. Està especialment destinat als propis alumnes de batxillerat, que la poden “editar estudiant”, però també als estudiants universitaris, personal docent i a tothom que hi vulgui col·laborar. Només es demana als participants que tinguin un nom d’usuari i que incloguin l’etiqueta #ViquiPAU a les edicions. La llista de participants i el recompte dels punts s’actualitzaran automàticament de manera periòdica.

Entre els conceptes proposats hi ha temari avaluable de Selectivitat de tot el territori catalanoparlant i s’han tingut en compte les diferents assignatures entre comunitats autònomes. Alguns exemples d’entrades suggerides són «poesia modernista», «Tractat del Pont dels Escalls», «funció irracional», «teoria del disseny», «auditoria comptable», «neodarwinisme», «intersecció de plans», «arqueologia musical» o «política ambiental». El guanyador rebrà una inscripció en un curs d’idiomes en qualsevol de les 22 universitats de la Xarxa Vives d’Universitats. Entre la resta de concursants es sortejaran, a més a més, diversos vals per a material universitari.

La Viquipèdia segueix consolidant-se com l’eina acadèmica lliure a l’Open Education Week de la UAB

El 5 de març passat, la sala de graus de la Facultat de Lletres de la UAB va acollir la jornada «Recursos educatius en obert: comparteix per educar». L’esdeveniment, programat en el marc de l’Open Education Week, tenia un doble objectiu: per una banda se cercava sensibilitzar al PDI de la UAB sobre els avantatges de realitzar una pràctica educativa en obert; per l’altra, es va donar a conèixer la Viquipèdia i els seus projectes germans com un exemple de recurs educatiu en obert, així com les seves possibilitats en el context de l’educació universitària.

Cartell de la jornada. Tot el material gràfic i audiovisual està disponible al DDD de la UAB i a Wikimedia Commons. Imatge: CC-BY-SA Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Biblioteques, via Dipòsit Digital de Documents UAB

Des del Servei de Biblioteques de la UAB, Cristina Azorín i Marina Carbonell van centrar l’abast conceptual de la jornada tot detallant les característiques definitòries tant de la ciència oberta com de l’accés obert. Ambdós conceptes, així com l’ús de repositoris institucionals –com el DDD de la UAB–, són molt vius a la quotidianitat universitària, per bé que el conjunt es dilueix i sorgeixen les confusions quan es gira la vista cap als materials d’ensenyament-aprenentatge, la ventafocs de molts d’aquests repositoris.

Des d’Amical Wikimedia, Esther Solé i Xavier Dengra van fer una presentació a quatre mans sobre el valor de les polítiques d’accés obert més enllà del context purament acadèmic i de recerca, ja que la seva incidència en projectes com la Viquipèdia és primordial. La Viquipèdia és un escenari clau per a la transferència i democratització del coneixement, de tal manera que és un aliat natural dels recursos educatius i les publicacions en accés obert. Tanmateix, el rol d’aquesta enciclopèdia en línia, lliure i col·laborativa com a amplificador del coneixement posat a l’abast del públic pren una nova dimensió quan s’observa a través del prisma de l’educació, ja que l’ús i aprofitament de la Viquipèdia pot esdevenir una acció d’ensenyament-aprenentatge altament valuosa.

En aquest sentit, Amical Wikimedia ha impulsat el programa d’educació, popularment conegut com el programa #Eduwiki. Aquesta iniciativa, que fomenta que l’aprofitament i l’edició de la Viquipèdia i els seus projectes germans esdevinguin una activitat habitual a les aules, suposa un benefici per a tots els actors del procés: alumnes, professorat i institucions que acullen aquesta mena d’iniciatives, que en tot moment són acompanyats pels voluntaris que fan possible l’enciclopèdia en línia més consultada del planeta.

Des de la seva creació, el programa #eduwiki s’ha fet present al 81% de les universitats de la Xarxa Vives. Imatge: CC-BY-SA Xavier Dengra, via Dipòsit Digital de Documents UAB

Des del curs 2009-2019 s’han dut a terme més de 170 projectes amb 18 de les 22 universitats de la Xarxa Vives d’universitats dels territoris de parla catalana, però aquests no constitueixen l’única tipologia de projecte eduwiki a l’abast del sector educatiu: durant la jornada es van donar a conèixer quatre experiències d’ús de la Viquipèdia com a eina i plataforma d’ensenyament-aprenentatge en diversos contextos d’educació superior. Teresa Gea i Màrius Montón van presentar llums i ombres de la seva experiència des del punt de vista del professorat que ha decidit embrancar-se en l’edició de la Viquipèdia com a part de la metodologia docent de les assignatures que imparteixen a la UAB –biotecnologia alimentària i prototipatge de sistemes encastats, respectivament–. Seguidament, Anna Costal i Enric Guaus van explicar el cas de l’Escola Superior de Música de Catalunya, que ha incorporat el treball a la Viquipèdia i a Wikimedia Commons com un eix fonamental de la planificació docent del centre any rere any des del curs 2013-2014. A continuació, Lluís Madurell va presentar el projecte WikiArs, una iniciativa desenvolupada entre els anys 2011 i 2014 on alumnes d’escoles d’art i disseny realitzaren treballs d’il·lustració amb l’objectiu de proveir de materials visuals tant la Viquipèdia com altres projectes de cultura lliure. Tot seguit, en Xavier Dengra va prendre la paraula de nou per explicar la seva experiència personal en l’elaboració del seu treball de Final de Grau, que va prendre la forma d’un article a la Viquipèdia que va superar el procés d’avaluació i actualment ostenta la distinció d’article de qualitat.

La jornada va finalitzar amb una breu taula rodona, on els ponents que havien compartit les seves experiències van coincidir en diversos punts. Per una banda, es va subratllar la importància de preparar bé i fer una programació realista dels projectes, considerant la possibilitat que els alumnes adquireixin progressivament i amb un acompanyament proper les competències necessàries per dur a terme el projecte de manera satisfactòria. Per l’altra, la necessitat que el professorat que decideix submergir-se en aquestes iniciatives realitzi un aprenentatge previ al dels alumnes i la conveniència de limitar el lliure albir d’aquests, car una alta optativitat sovint resulta contraproduent per al bon desenvolupament d’aquests projectes en contextos docents. Finalment, també es va constatar la gran disponibilitat de repositoris amb material susceptible d’ésser aprofitat per millorar els continguts de la Viquipèdia i els seus projectes germans i es va animar vivament als assistents a participar activament d’una experiència innovadora i beneficiosa no només en l’àmbit de l’educació formal i adquisició de competències, sinó també i molt especialment en l’àmbit de retorn social i de transferència de coneixement.

La jornada va finalitzar amb una taula rodona. Imatge: CC-BY-SA Anna Lopo i Vicenç Allué, via Dipòsit Digital de Documents UAB

Llegiu aquest article al blog Biblioteca Informacions de la UAB.

El Sant Jordi digital més ambiciós: la Viquipèdia proposa crear més de 1.600 articles nous sobre literatura catalana

Amical Wikimedia impulsa un concurs perquè la comunitat viquipedista creï nous articles sobre les figures i obres recollides al Diccionari de la Literatura Catalana

La Viquipèdia en català dona el tret de sortida aquest dilluns a un repte de 10 dies per crear nous articles sobre literatura catalana. Per fer-ho, els viquipedistes es guiaran a través d’una llista de biografies, obres i personatges que figuren al Diccionari de la Literatura Catalana, però que encara no tenen article a l’enciclopèdia lliure i col·laborativa.

La feina dels voluntaris va començar a principis d’any, amb la introducció a Wikidata —la base de dades lliure amb la que es nodreixen les fitxes tècniques dels articles de la Viquipèdia— de totes les obres de referència d’aquest compendi. Gràcies a aquesta tasca preliminar, ara ambdós corpus estan vinculats  gràcies a l’identificador únic que acompanya cada element del Diccionari. Les xifres revelen que hi ha més de 1.600 entrades d’aquesta obra de referència que no estan incloses a la Viquipèdia en català, per la qual cosa Amical Wikimedia, l’entitat de voluntaris que fomenta el coneixement lliure i la llengua catalana a través de la Viquipèdia i els seus projectes germans, ha proposat aquest repte a la comunitat d’editors.

Els viquipedistes, doncs, disposen d’aquesta llista com a punt de partida per provar de crear el màxim d’articles possibles a la Viquipèdia i difondre la literatura catalana des de casa: l’objectiu és celebrar un Sant Jordi digital que promogui la responsabilitat social, atesa la situació de pandèmia provocada per la COVID-19. El repte acabarà justament el 23 d’abril a mitjanit i els participants més prolífics podran rebre lots de llibres i formar part d’un sorteig d’una subscripció mensual a l’iQuiosc. A més a més, Amical Wikimedia planteja celebrar una segona fase del concurs davant la possibilitat d’una  participació elevada.

Els tres dies d’or, el concurs de la Viquipèdia centrat en els articles de qualitat

La Viquipèdia ha posat en marxa un nou concurs de llarga durada que posa el focus en els articles de qualitat. La iniciativa, anomenada «Els tres dies d’or», cerca estimular l’avaluació d’articles especialment remarcables d’aquesta enciclopèdia lliure i col·laborativa per tal que rebin la distinció d’Article de Qualitat, ajudant així a incrementar la qualitat general del projecte.

Cartell promocional del concurs. Imatge: Xavier Dengra, CC BY-SA

El concurs està plantejat com un esprint de tres dies que es repeteix aleatòriament cada quatre setmanes aproximadament. Durant aquesta finestra de temps tan curta, els voluntaris que fan possible l’enciclopèdia en línia més visitada del món són convidats a realitzar diverses accions per incrementar el gruix d’articles distingits com a articles de qualitat a la Viquipèdia. Per una banda, poden optar per iniciar el procés de distinció d’aquells articles que destaquen per la seva completesa, que han superat un procés d’avaluació i que acompleixen els criteris de qualitat consensuats per la comunitat. Per l’altra, poden avaluar aquells articles que han estat presentats al procediment per altres usuaris o bé participar a les votacions que determinen si un article que ja ha estat sotmès a avaluació mereix finalment la distinció d’Article de Qualitat.

Per tal d’estimular la participació s’ha previst la realització d’un sorteig en finalitzar cadascun dels esprints. Els participants podran optar-hi tot acumulant tiquets simbòlics, que els seran concedits en major o menor quantitat segons la tasca realitzada durant l’esprint en qüestió. Tal com succeeix a la vida real, una major acumulació de tiquets pel sorteig incrementa les probabilitats que el participant resulti premiat.

Actualment, la Viquipèdia compta amb 807 articles de qualitat. La xifra equival a un 0’13% del total d’articles que ofereix el projecte i és sovint emprada com un indicador del rigor del procediment, car obtenir aquest distintiu no és senzill. El mètode de treball mitjançant el qual s’aconsegueix crear un article de qualitat és una adaptació del procediment de revisió habitual en entorns acadèmics, on autoritats d’una àrea de coneixement avaluen una producció científica a cegues, és a dir, sense conèixer-ne l’autor. En el cas de la Viquipèdia l’avaluació es realitza parcialment a cegues, ja que els usuaris sovint només es coneixen per les seves interaccions en el marc del projecte. A més, la majoria no són grans experts en la matèria tractada, de tal manera que la seva tasca avaluadora es fonamenta en la verificació dels continguts que ofereixen els articles proposats a avaluació –aquí rau la importància de citar les fonts d’on s’extreu la informació–, així com del rigor amb el que són presentats. El treball de lectura crítica i millora dels articles presentats per a rebre la distinció d’articles de qualitat és una mostra altament valuosa d’un dels principis bàsics del projecte, el treball col·laboratiu entre voluntaris per apropar-nos cada dia més a l’objectiu d’un món on tothom pugui accedir, lliurement i en la seva llengua, a coneixement rigorós, complet i de la màxima qualitat possible.

Un cicle de videoconferències sobre els projectes Wikimedia per afrontar el confinament

L’univers on es desenvolupa bona part de l’activitat d’Amical Wikimedia és essencialment en línia. Voluntaris d’arreu uneixen forces i dediquen el seu temps a fomentar i a incrementar el volum de coneixement lliure disponible en llengua catalana a Internet. No obstant això, una part molt significativa de la tasca de l’entitat es desenvolupa en un pla tangible, caracteritzat per l’intercanvi i el contacte proper entre persones: l’agenda de l’entitat és salpebrada de tallers, viquimaratons, trobades amb possibles col·laboradors, formacions, jornades de divulgació…

Les circumstàncies actuals han portat a Amical Wikimedia a cessar tota la seva activitat presencial per a reduir al màxim el risc de propagació del coronavirus SARS-CoV-2. Per tal de mitigar l’efecte que el confinament i la distanciació social poden causar entre la nostra comunitat, així com per recuperar progressivament la dinàmica de portes enfora que l’havia caracteritzat, Amical Wikimedia ha programat una sèrie de videoconferències obertes al públic i una altra d’interna enfocada a formar els seus membres en matèria de coneixement lliure, desenvolupament tècnic i en tasques de gestió i difusió de l’entitat.

Vista d'una taula amb gent asseguda treballant amb ordinadors portàtils. En primer terme, un ordinador amb la pàgina principal de la Viquipèdia a la pantalla

Responent al repte que el confinament suposa a una part significativa de l’activitat d’Amical Wikimedia. Imatge: Sandra Ratkovic, CC BY SA, via Wikimedia Commons

Aquestes sessions públiques, de caràcter formatiu i divulgatiu, seran a càrrec de viquipedistes amb una trajectòria consolidada dins dels projectes Wikimedia en llengua catalana. Entre les temàtiques que es tractaran destaquen tallers introductoris a l’edició de la Viquipèdia i dels seus projectes germans, sessions per alliberar imatges i documents sota llicència lliure, formacions específiques per a professorat o personal d’institucions culturals i també ponències dedicades a explicar en detall el funcionament i les polítiques consensuades per les comunitats que fan possibles aquests projectes.

Les videoconferències, així com la seva durada, continguts i nivell de dificultat, s’anunciaran a l’agenda d’actes de la Viquipèdia i a través de les xarxes socials, seran gratuïtes i estaran obertes a tothom que hi vulgui participar. Les sessions se celebraran a través de Jitsi, un servei de videoconferències de codi obert i multiplataforma que no requereix ni registre ni instal·lació, i es regiran pel protocol antiassetjament d’Amical Wikimedia.

La primera d’aquestes sessions serà un taller introductori a l’edició a la Viquipèdia, moderat per la coordinadora de projectes d’Amical Wikimedia, Esther Solé. En aquesta formació, d’una hora de durada, es guiarà als participants en els seus primers passos com a viquipedistes tot presentant-los recursos com la pàgina de proves i l’eina que s’empra per a referenciar els continguts. Aquesta formació està prevista pel 31 de març a les 18:00 i les inscripcions ja són obertes.

Comunicat sobre les mesures de contenció del coronavirus

Seguint les indicacions de les autoritats sanitàries locals, Amical Wikimedia cessa tota la seva activitat presencial per tal reduir el risc de propagació del coronavirus SARS-CoV-2 durant tot el mes de març —període revisable a l‘espera de l‘evolució de la situació als territoris de parla catalana.

Durant aquestes setmanes, l‘activitat de voluntariat de l‘entitat i l‘agenda laboral de la nostra Coordinadora de Projectes seran exclusivament en línia. Encoratgem els voluntaris i voluntàries que fan possible la Viquipèdia i els seus projectes germans a tenir cura de la seva salut i de la de les persones que els són més properes, així com a no defallir en la seva tasca a favor del coneixement lliure.

Associació Amical Wikimedia
comunicacio@wikimedia.cat

Amical Wikimedia, finalista del VII Premi Martí Gasull i Roig

Teresa Casals és reconeguda amb el Premi Especial del Jurat

La tasca d’Amical Wikimedia ha estat reconeguda com a finalista del Premi Martí Gasull i Roig a l’exemplaritat en defensa de la llengua, juntament amb Gaming.cat. El guardó, escollit per votació popular, ha premiat La Llibreria Catalana de Perpinyà.

Adaptació, Plataforma per la Llengua ©

El jurat, que va escollir aquestes tres propostes entre les diferents candidatures, ha estat compost per set persones reconegudes en àmbits molt diversos: Eva Bertrana, Jaume Cabré, Òscar Escuder, Carme Forcadell, Anna Moner, Isona Passola, Joan Maria Pou, Pilar Roig, Fanny Tur i Xevi Xirgo.

Amical Wikimedia també havia estat finalista del Premi Martí Gasull 2014. Llavors, el jurat ja va considerar que “l’èxit de Viquipèdia és l’èxit col·lectiu i voluntari fruit de la dinàmica pròpia d’una societat que vol posar la llengua catalana al màxim nivell internacional”, tot destacant que, des de que va néixer el 2001, “no ha parat de créixer, en articles, qualitat dels articles, viquipedistes (persones que col·laboren i creen articles) i usuaris”.

El Premi Martí Gasull i Roig, atorgat per la Plataforma per la Llengua, té per objectiu fer que l’exemple de la tasca de Martí Gasull i Roig serveixi per inspirar, i també reconèixer, a totes aquelles persones i entitats que treballen a favor de la llengua catalana.

Rècord de participació i resultats del projecte #1lib1ref, centrat en afegir referències a la Viquipèdia

Biblioteques, arxius i viquipedistes arriben al miler de referències noves a la Viquipèdia, duplicant el rècord de 2019

Per segon any consecutiu, la campanya internacional One Librarian, One Reference (un bibliotecari, una referència), popularment coneguda amb l’acrònim #1lib1ref, ha tingut una acollida rècord a la Viquipèdia en català. Una vuitantena de voluntaris han inserit 1013 referències bibliogràfiques a 628 articles diferents de l’enciclopèdia en línia, lliure i col·laborativa. Les dades d’enguany han duplicat de llarg el llindar del rècord que es va assolir a l’edició de 2019, quan 47 participants van inserir 417 referències a poc més de 300 articles diferents.

Imatge gràfica de la campanya #1lib1ref emprada a la Viquipèdia. Xavier Dengra, CC0, via Wikimedia COmmons

Des de l’any 2016, aquesta iniciativa encoratja a bibliotecaris d’arreu del món a transferir la seva expertesa a la Viquipèdia tot afegint-hi referències bibliogràfiques de qualitat. Les dades demostren que aquesta campanya, que se celebra cada any entre el 15 de gener i el 5 de febrer, està plenament consolidada a tot el territori catalanoparlant gràcies al programa #Bibliowikis. Aquest projecte va començar l’any 2012 de la mà d’Amical Wikimedia i les Biblioteques Públiques de Catalunya amb la intenció d’apropar la Viquipèdia i els seus projectes germans tant als usuaris com als professionals de les bibloteques, i és a dia d’avui un model de referència internacional pel moviment Wikimedia que fou fins i tot presentat i avalat per la UNESCO a París. 

Cal atribuir a aquesta relació de llarga durada l’interès i el compromís mostrat per personal de biblioteques d’arreu: des de la Biblioteca Nacional d’Andorra a diverses biblioteques públiques del País Valencià (com les de Potries o Gata de Gorgos) i de Catalunya (com ara Sant Pol de Mar i Lloret de Mar), passant també per biblioteques temàtiques com la del Col·legi d’Arquitectes Tècnics i Aparelladors de Barcelona, la del Museu de la Música de Barcelona o la biblioteca episcopal del Seminari de Barcelona, així com biblioteques d’institucions d’ensenyament superior com ara el CRAI de la Universitat de Barcelona, biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona i la biblioteca de la Universitat de Perpinyà Via Domícia, entre d’altres. Les seves aportacions, sumades a les de desenes de voluntaris entusiasmats per aquesta proposta, han aconseguit que l’edició d’enguany d’aquesta campanya hagi superat totes les expectatives.

Recompte de les referències inserides a la Viquipèdia en català al llarg de la campanya #1lib1ref d’enguany. Font: Wikimedia hashtag search

Des d’un punt de vista més ampli, la campanya d’enguany també ha estat tot un èxit: més de 700 participants han inserit més de 14.500 referències a prop de 8.000 articles de la Viquipèdia en gairebé 60 idiomes diferents. Les edicions de la Viquipèdia en hebreu i en serbi han estat les que han aplegat major nombre de referències (al voltant de 4.000 cadascuna); mentre que la Viquipèdia en català ha ocupat la cinquena posició d’aquesta classificació internacional, només superada per edicions idiomàtiques de la Viquipèdia amb xifres de parlants i editors notablement superiors, com ho són la Viquipèdia en anglès i francès.

Número de referències inserides a les diverses edicions idiomàtiques de la Viquipèdia durant la campanya #1lib1ref 2020. Font: Wikimedia hashtag search.

D’altra banda, una visió general d’aquests cinc anys de campanya a la Viquipèdia en català presenta unes xifres que confirmen tant la consolidació del projecte com la presència de la comunitat catalanoparlant en posicions destacades a cadascuna de les edicions. Així doncs la Viquipèdia en català fou el segon projecte més actiu a les campanyes #1lib1ref dels anys 2016 i 2017 (només superada per la Viquipèdia en anglès); mentre que els darrers tres anys s’ha mantingut estable com el cinquè projecte més actiu en una iniciativa on les xifres han crescut sense aturador, especialment les de de participants provinents de les comunitats lingüístiques més nombroses, però també d’aquelles especialment sensibles amb la seva condició de llengües amb un número discret de parlants, com seria el cas del serbi o l’hebreu, que de bell antuvi també han freqüentat la part alta de les classificacions des de la primera edició de la campanya

AnyParticipantsReferències inseridesArticles millorats
201673244163
201768379282
201839186148
201947417310
2020811013628

Taula 1: Recompte de participants, referències inserides i articles millorats a la Viquipèdia en català al llarg de totes les edicions de la campanya #1lib1ref


AnyParticip.Wikis participantsRefs. inseridesArticles milloratsClassificació ViquipèdiaPodi
2016306911188202Anglès
Català
Francès
201772318403825362Anglès
Català
Francès
201885222660244205Anglès
Francès
Serbi
2019690471075361255Francès
Anglès
Serbi
2020716591455579305Hebreu
Serbi
Anglès

Taula 2: Recompte de participants, referències inserides, articles millorats, comunitats participants, classificació de la Viquipèdia en català i podi de totes les edicions de la campanya #1lib1ref


Per bé que l’edició d’enguany d’aquesta iniciativa es dona per finalitzada, des d’Amical Wikimedia se segueix animant als participants a persistir en el seu propòsit d’inserció de referències bibliogràfiques de qualitat per tal que els continguts que ofereix la Viquipèdia cada cop siguin de major qualitat i més fàcilment verificables.

#1lib1ref ens ha servit per a consolidar la nostra participació al programa #Bibliowikis. Ha estat una gran oportunitat per a incrementar el nombre de referències sobre contingut de temàtica andorrana a la Viquipèdia, tot dedicant especial atenció a la bibliografia publicada al Principat. La disposició de la biblioteca de referència del país per continuar participant activament d’aquesta i d’altres campanyes és total, i entomem amb optimisme el repte d’encoratjar a companys de professió a sumar-s’hi i perseverar en una iniciativa de transferència de coneixement en entorns digitals.

—Júlia Fernández, cap de la Biblioteca Nacional d’Andorra

Enllaços externs