#1lib1ref 2018

La Viquipèdia sempre ha estat en el punt de mira per una cosa: la manca de fiabilitat. Cada vegada que em fan una entrevista, sempre em pregunten el mateix: La Viquipèdia…és fiable? Jo, tirant de les meves plantilles de resposta, sempre contesto: Res és fiable per sí mateix. És la gent que se’n refia de les coses i dels altres. Jo no em refio del meu peixater i en canvi sí del meu fruiter. Que una cosa estigui publicada en paper o en digital no significa que sigui certa. Tots tenim la nostra veritat. La Viquipèdia només evidencia aquest fet i -en el seu avís general, informa clarament que no dóna cap garantia de validesa. En el fons, no fa res més que seguir el mètode científic. No dóna res per cert ni per definitiu. Ho qüestiona tot, fins i tot els seus propis articles i els seus col·laboradors. Els articles de la Viquipèdia no diuen “això és cert” sinó que diuen “això és el que els voluntaris en aquesta llengua han sigut capaços de compilar fins ara”. I sempre basant-se en fonts alienes. En publicacions. En revistes especialitzades. En premsa. És el que els viquipedistes anomenem referències.

Els viquipedistes no som creadors de coneixement, sinó gestors del coneixement. Recollim informació publicada, la sintetitzem, la contrastem, la posem a disposició del públic i demanem que ens la critiquin, la millorin, l’arreglin, l’actualitzin. Anem amb l’acceptació de l’error per davant, i demanem ajuda.

En un escenari on els termes de moda són “post-veritat“, o “fake news“, on pescar clics sembla més important que validar el contingut que es publica, el model de la Viquipèdia esdevé de referència: Citar la font. Els periodistes no estan obligats a citar les seves fonts. Els viquipedistes sí. No es tracta tant de validar la informació, sinó de verificar la traçabilitat de la mateixa. No et dic pas que sigui cert. Et dic d’on ho he tret. I et demano que m’ajudis a millorar-ho. Com més fonts i més diverses, millor serà un article. Ets tu amb el teu esperit crític qui hauràs de decidir si et creus o no tota o part de la informació llegida.

La feina però, no s’acaba mai. Hi ha milers d’articles a la Viquipèdia en català que necessiten fonts bibliogràfiques. Històricament, els bibliotecaris han facilitat l’accés a la informació a la ciutadania. És per això que, coincidint amb l’aniversari de la popular enciclopèdia en línia, demanem que ens regalin una referència. Imagineu un món on cada bibliotecari afegís una referència bibliogràfica a Viquipèdia? Benvinguts a una nova edició de #1lib1ref.

Durant el 2017 hem anat a PESCAR!

Durant tot el 2017 hem dut a terme el concurs PESCAR  on hem intentat fer articles relacionats amb la Política, l’Economia, la Societat, la Cultura, l’Art i la Religió per cobrir mancances temàtiques de diferents regions i èpoques. Hem organitzat el concurs per mesos, de manera que cada trenta dies canviàvem el focus, avançant per la història des dels inicis de l’escriptura fins a l’actualitat.

S’han complert els objectius principals del projecte. D’una banda, s’ha pogut mantenir un concurs de llarga durada, el primer d’aquest abast a la Viquipèdia en català, i amb una participació notable: 50 usuaris han completat la llista proposada, de 432 articles, i han afegit gairebé 300 entrades extres relacionades amb cada període. La varietat de temes suggerit ha permès incrementar la diversitat geogràfica i històrica dels articles en català, un dels eixos claus del programa d’activitats d’Amical Wikimedia. Així s’ha incidit en aspectes de zones allunyades i en segles amb poca presència prèvia, alhora que es creaven articles genèrics que es podran desenvolupar a partir dels enllaços vermells que contenen.

Es va plantejar que hi hagués diversos guanyadors, alguns per eix temàtic i altres per època històrica. Aquí podeu veure la llista amb els guanyadors.

Hi ha hagut, però, alguns aspectes millorables, com ara un reglament poc precís en l’inici dels punts, que permetia que diversos usuaris tinguessin conflictes d’edició. Igualment, algunes traduccions han de ser revisades per garantir la qualitat lingüística. Un altre repte afegit era la font de les traduccions, amb massa freqüència l’anglesa o l’espanyola, per sobre d’altres versions o de collita pròpia. També es podrien haver establert mecanismes per incrementar la col·laboració dins del mateix article.

El balanç és força positiu perquè ha permès la creació de temes que d’altra forma no tindríem. L’alt seguiment ha portat a plantejar una segona edició per a l’any vinent, aquest cop centrada en el Mediterrani, amb els mateixos temes suggerits per l’acrònim. Us animareu a pescar amb nosaltres?

A la Viquipèdia també hi ha bots

Què vols dir, «que a la Viquipèdia també hi ha bots»?! Ara que aquesta eina s’ha posat de moda, i ha passat a ser un terme despectiu a la premsa, fa falta posar-la en valor més que mai. I, de passada, aclarir que un bot no és una eina amb superpoders – tot i que, de vegades, pels viquipedistes ho sigui.

La Viquipèdia és moltes coses: una comunitat, un projecte de coneixement lliure, fins i tot una esperança per la Humanitat. Però des del primer dia, la base de tot plegat és un conjunt de programes informàtics que processen dades, i en una infraestructura informàtica, els encarregats de mantenir-la sempre utilitzen petits programes per fer la feina. La Viquipèdia, com a projecte de codi obert, ha afavorit sempre l’accés a la consulta i la modificació dels articles, i no només als editors de carn i ossos: també facilita les modificacions automatitzades.

Això obre tot un nou ventall de maneres de col·laborar amb la Viquipèdia: per un afeccionat a la informàtica, és tot un caramel. Un bot és un programa informàtic que (com la majoria dels programes informàtics) duu a terme tasques repetitives que a una persona li faria mandra de fer:

  • canvis tipogràfics (per exemple, substituir ‘20km2’ per ‘20 km²’)
  • canvis ortogràfics (la típica «trovada» que ha de ser «trobada»)
  • millores en plantilles

Sempre hi ha feina per als bots: a la Viquipèdia tenim una pàgina on se’ls demanen tasques, però l’únic límit és la teva imaginació.

I això com es fa? La comunitat desenvolupa contínuament el pywikibot, que és una colla de mòduls de Python que permeten als bots accedir a tota la informació de la Viquipèdia. Qualsevol cosa que pot fer un editor (no sols modificar articles, també veure l’historial, cercar contingut, saber des d’on enllaça un article o mil coses més) es pot fer des d’un programa informàtic.

Però no cal saber programar per utilitzar bots. Una part del pywikibot és una col·lecció de programes ja fets que pot utilitzar qualsevol per a fer edicions massives.

La varietat de coses que es poden fer amb un bot ha despertat sempre l’interès dels viquipedistes. Però és una cosa que fa respecte. Com amb tantes altres coses, el més difícil és començar: cal instal·lar-se programari, cal saber on trobar la documentació, cal crear un usuari nou, … Sovint la comunitat ha organitzat tallers de bots, però és complicada la gestió del temps: quan has explicat les capacitats bàsiques i la instal·lació, ja has de plegar.

Quan em van proposar de muntar el taller de bots de la Viquitrobada 2017, vaig tenir clar que no podria explicar tot el que tenia al pap. Però em vaig proposar que, com a mínim, deixaria una presentació on tenir tota junta la informació necessària per fer bots, amb enllaços a la documentació que moltes vegades costa de trobar.

El dia de la Viquitrobada, se’m va acabar el temps fins i tot abans no m’esperava. Havia preparat 43 diapositives, i quan anava per la 17 vam haver de plegar. Als viquipedistes interessats, els quedava seguir amb la presentació, però clar, és un tema una mica espès, val la pena que et guiïn.

Per això vaig decidir de gravar la presentació sencera en forma de vídeotutorial. El format té molts avantatges:

  • Arribem a tots els viquipedistes, també els que no van poder venir a la Viquitrobada.
  • No hi ha limitacions de temps. El màxim que pot passar és que et facis pesat, i llavors l’oient aturarà el vídeo.
  • Pots tirar enrere i tornar a escoltar algun tros que no t’hagi quedat clar, o aturar-ho per provar-ho tu.
  • I per fer preguntes al ponent, sempre li pots deixar un missatge a la seva pàgina de discussió.

Si us interessa el tema, podeu seguir la sèrie de cinc vídeos a Commons:

  1. commons:File:Taller_de_bots-_instal·lació_i_primers_passos.webm
  2. commons:File:Taller_de_bots-_programació_bàsica_del_bot.webm
  3. commons:File:Taller_de_bots-_expressions_regulars.web
  4. commons:File:Taller de bots- consultes a wikidata.webm
  5. commons:File:Taller_de_bots-_actualitzacions_de_wikidata_i_SPARQL.webm

Autor: Usuari:Joutbis

Viquidites en català arriba als 3000 articles amb “Llaç”

L’edició en català de Viquidites ha assolit les 3.000 pàgines de citacions, refranys i frases fetes amb l’entrada “Llaç”. “Els llaços d’amistats, mal romputs ni deslligats” o “Ocell de pas, posa-li el llaç” són algunes de les dites populars que recull l’entrada.

Viquidites és la col·lecció de citacions, dites populars i frases fetes lliures que tothom pot editar. És un dels projectes germans de la Viquipèdia. El projecte va començar el 27 de juny de 2003 i la versió catalana fou afegida el 23 d’agost de 2004. El primer article creat Viquidites fou Groucho Marx el 24 d’agost de 2004. Ara ja té 3.003 articles que contenen citacions cèlebres, dites populars i frases fetes, i segueix creixent regularment amb la col·laboració de tothom.

El passat mes de juny, Amical Wikimedia va organitzar la primera viquimarató de refranys al Centre de Documentació de Cultura Popular de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals. Per primer cop es va realitzar una viquimarató enfocada només a Viquidites, a diferència d’anteriors esdeveniments, destinats principalment a millorar articles de la Viquipèdia i que habitualment s’organitzen amb museus, biblioteques, arxius i altres institucions culturals. Va ser la primera d’aquest tipus a nivell mundial i en qualsevol llengua, i va tenir com a objectiu que els assistents introduïssin col·laborativament refranys i dites populars recollides a les obres bibliogràfiques del centre.

L’edició en català de Viquidites és la 17a amb més articles, per sota de la finesa i per sobre de la lituana. Vegeu la llista.

La Viquipèdia en català aconsegueix el repte d’arribar als 20.000 articles de dones abans del 31 de desembre

La comunitat de la Viquipèdia en català ho ha tornat a aconseguir. Aquest dilluns ha aconseguit superar el repte que s’havia autoimposat per arribar als 20.000 articles de dones abans del 31 de desembre. L’article amb el que s’ha arribat a la fita ha sigut la cantant d’òpera i actriu sueca Brita Hertzberg, que va actuar al Liceu el 1947. Ara ja en són més de 20.089. El repte va començar el juny, quan faltaven gairebé 2000 articles per assolir el repte.

Al llarg d’aquests mesos, s’han proposat diversos articles de dones de diferents professions, des d’acadèmiques, activistes, artistes, científiques, escriptores, músiques, polítiques o religioses.

Cada dimarts de 17h a 20h té lloc un espai d’edició social de Viquidones a la Universitat Pompeu Fabra per editar en un espai físic i un entorn amable.

També s’ha engegat aquest any el viquiprojecte Invents, una iniciativa per fer un pas més enllà per reduir la bretxa de gènere a la Viquipèdia: no només amb biografies de dones, sinó donant més i millor cobertures a les aportacions de la dona en la història de la humanitat.

El projecte s’ha promocionat a les xarxes amb l’etiqueta #20000dones.

#Onsónlesdones a la Viquipèdia

Sabíeu que a la Viquipèdia en català només el 15% de biografies són de dones? La comunitat vol corregir aquesta subrepresentació, tant a nivell de continguts, com de participació, com de perspectiva. En relació al biaix de contingut, un estudi fet amb sis de les grans enciclopèdies (anglès, francès, italià, castellà i rus) mostra que la presència de continguts de dones a la Viquipèdia es podria considerar fins i tot parcialment sobre-representada en comparació amb d’altres fonts clàssiques. En canvi, pel que fa al biaix estructural, es va trobar que els articles de dones tendeixen a enllaçar més a articles d’homes que a l’inrevés, el que es coneix com a Síndrome de la barrufeta, que consisteix en el fet que en el grup de persones de ficció, els membres masculins solen tenir alguna característica que els defineixi (com en els barrufets, per exemple, el filòsof, el que canta malament, el bromista, el que té mala sort, el jardiner, etc.) mentre que només hi ha un membre femení, la particularitat del qual és ser dona o noia i que no té cap altra característica especial (com en la comunitat dels barrufets, la barrufeta).

El biaix de lèxic agafa la idea del test de Finkbeiner, segons el qual una dona científica serà sovint més destacada per ser una dona que per ser una bona científica. A més, estima que les biografies de dones posen més èmfasi en aspectes relacionals, de gènere i familiars, mentre que les biografies d’homes del mateix àmbit laboral se centren en els seus èxits professionals. Per exemple, la paraula divorci és 4,4 vegades més freqüent en articles de dones que d’homes a la viquipèdia en anglès, xifra que puja fins el 4,7 i 4,8 en alemany i rus, respectivament. No disposem d’aquests estudis per a la Viquipèdia en català.

Us recomanem visitar el projecte #viquidones i sumar-vos-hi a algun dels grups d’edició social, com per exemple el que es realitza cada dimarts a la tarda a la UPF.

Viquitrobada 2017

In our last Viquitrobada, hold at our head quarters in Casa Orlandai, Barcelona, we had time for different activities. It’s the most important meeting of Catalan speaking community members and the goal of this edition was internal, to strengthen ties between people and also to introduce the Wikimedia Hackathon that will be held in Barcelona on 18-20th May.

Viquicadires

We started with a presentation which summarized the key points of the year and Amical’s vision and later on we tried a new dynamics: viquicadires (wikichairs), a mix of worldcafe and speed-dating to help people to know each other and talk about Wikipedia and Movement issues. We chose the number of 3 people to avoid “incomfortable pairs” and to respect lower voices, because in each group one person could stay silent and dialogue still flourished. We limited the number to encourage deeper conversation, impossible in big groups where social roles arise and can block some people.

After that we have the training time, with an special workshop devoted to take the most of visual editor and a bots session. These were paired with a brainstorming group to empower Hackathon program and project presentations, so each volunteer who wanted could explain where is he or she working at.

On Sunday it took place the traditional community gathering day, with spaces devoted to debate topics related to online edition and community issues. We chatted about the new main page of Wikipedia, the influence of current affairs in edition, the need to change some things in our feature article’s process, the next step of Wikidata integration (specially in our Infoboxes project), how to deal with vandals or the wanted increase of readers. It was the opportunity to update some internal tracks to people who are not in the first line and there were several proposals started.

Besides the official sessions we have enough time to talk during meals, rest time and before each round. We made new members for Amical and we continued the process of taking care of our most precious resource: our community, as it was valued in some writings from participants.

Text by: User:Barcelona

Llengües minoritzades i tecnologies de la informació i comunicació

Les llengües minoritzades, tot i haver superat molts obstacles al món digital i de les TIC, s’enfronten contínuament a nous reptes que dificulten el seu establiment i normalització. Per sort, els actors socials i institucionals podem actuar i lluitar per a superar els embats, mantenint i ampliant la seva presència a l’àmbit digital.

Llengües minoritzades i tecnologies de la informació i comunicació


Al món hi ha unes 7.000 llengües aproximadament. S’estima que els 100 anys vinents en desapareixeran entre 3.000 i 3.500. Això significa que vora el 50% de les llengües actuals desapareixeran.

Les tecnologies digitals són omnipresents en el món actual. I aquesta capa tecnològica representa un repte important per a les llengües minoritzades, com el català. Allò que s’havia assolit fa anys sembla que torna a estar en perill, i noves necessitats i usos que apareixen no es cobreixen per al català.

El català en el passat recent: el PC i els inicis d’Internet

Fa pocs anys, parlar del sector informàtic de consum era parlar del PC, de l’ordinador d’escriptori. En aquest entorn les llengües minoritzades han aconseguit grans fites. Els 3 grans ecosistemes (Linux, Windows i Mac) estan disponibles en un bon grapat de llengües (entre 70 i 100 depenent de la plataforma). Però hi ha un detall important: l’eina que s’usa per a interactuar amb el món exterior, el navegador web, es pot configurar perquè sol·liciti continguts en moltes llengües més, de fet, en qualsevol llengua, de forma independent de la llengua dels menús de l’ordinador.

En l’entorn d’escriptori, la coexistència d’aquests 3 sistemes operatius ha beneficiat les llengües minoritzades. Per exemple, qualsevol comunitat lingüística pot tenir un sistema operatiu basat en GNU/Linux complet, juntament amb les aplicacions més habituals, en la seva llengua. En Windows i OSX, com a mínim, es podrà configurar el navegador per a sol·licitar continguts en la llengua pròpia.

Internet fou una finestra d’oportunitat per a les llengües minoritzades. Un exemple d’èxit és el català. Allà on els ciutadans i organitzacions civils vam poder participar, el català va reeixir amb normalitat.

Amb tot, en el cas català, estem lluny de ser en una situació ideal. Les estadístiques indiquen que el percentatge d’ordinadors configurats en català és inferior a la xifra que es correspondria amb la població catalanoparlant. Eines com el Catalanitzador intenten facilitar la tasca de configuració dels equips d’escriptori.

El català en l’actualitat: aparells i grans serveis d’Internet
Els grans serveis d'Internet als mòbils.

La Internet actual és força diferent de la que es va popularitzar a finals del 90 i en la primera dècada del s. XXI. Ara està molt compartimentada, el gruix dels serveis està controlat per grans empreses multinacionals. I són aquestes grans empreses que decideixen, seguint els seus criteris, en quines llengües ofereixen els seus productes i serveis. Aquí moltes llengües minoritzades no poden ni aparèixer-hi, com si no existissin. El català està en una posició intermèdia. Està disponible en molts d’aquests serveis (Google, Facebook, WhatsApp, però no pas LinkedIn, Amazon ni Netflix).

Un fet que cal destacar és que tot sovint la monetització d’aquests serveis es fa via publicitat, en què el català no està admès oficialment. Cap de les grans tecnològiques permet oficialment publicitat en català. Això afecta els anunciants, que volen arribar al mercat catalanoparlant, i els generadors de continguts, que es financen amb publicitat. Tot sovint aquesta via de finançament no és possible en webs que tinguin contingut en català. Hi hauria demanda i oferta, però no hi ha canal que les comuniqui.

Un sector en què les llengües minoritzades no tenen bona salut és el dels mòbils i tauletes. L’iPhone va aparèixer fa 10 anys, i tot seguit aparegué l’Android. Amb aquests 2 sistemes operatius també va arribar una nova manera d’usar Internet. Se’ns fa difícil imaginar no poder gaudir dels serveis que ens facilita un terminal mòbil connectat permanentment a la xarxa. En aquests 2 ecosistemes, iOS i Android, apareixen problemes que ja teníem superats en el sector d’escriptori. Hem trigat 10 anys per a mitigar-ne alguns, i d’altres no sembla pas que millorin. Vegem-ne alguns exemples.

Declarar la llengua pròpia

El més significatiu és la incapacitat de declarar la llengua pròpia. La llista de llengües disponibles en les plataformes mòbils és molt reduïda. Cal tenir en compte que en els mòbils (iOS i Android) la llengua configurada en l’aparell és la mateixa que la llengua que declara el navegador web. Així doncs, si no podem configurar el mòbil en català, tampoc sol·licitarà continguts en català en navegar. Per tant, no és que el català estigui minoritzat, és que directament està invisibilitzat, eliminat, de les estadístiques de navegació. Això té conseqüències importants i adultera l’oferta de continguts. L’oferta de productes i serveis en català es redueix perquè no hi ha demanda, i no hi ha demanda perquè la capa tecnològica (l’aparell) no permet declarar el català, i la capa tecnològica no es millora perquè no hi ha demanda significativa.

Afortunadament això ha canviat recentment. Les últimes versions d’iOS permeten declarar qualsevol llengua disponible al CLDR, una gran base de dades lingüístiques usada pels grans fabricants. En el cas d’Android és més complicat. El llistat de llengües disponibles és similar a la de Windows, però cada fabricant decideix quines llengües apareixeran en els seus aparells. La realitat és que hi ha marques, com ara Motorola, en què el català no és disponible, tot i que sí que ho és en l’Android pur. En els aparells Motorola, doncs, no només no es pot configurar el català, sinó que en usar-los ens identifiquem com a parlants d’una altra llengua, i reduïm el mercat català de serveis i continguts.

Cal afegir que molts usuaris tenen recança en configurar els seus aparells en català, perquè si ho fan algunes aplicacions els apareixeran en anglès. Això, afortunadament, està resolt des del punt de vista tècnic a partir d’iOS i Android 7. En aquestes versions els usuaris poden configurar més d’una llengua en els seus aparells, establint-ne una jerarquia. Per exemple, català i castellà. Malauradament, aquesta característica encara és poc coneguda i molts usuaris opten per configurar els seus aparells en una llengua diferent del català.

Escriure en la llengua pròpia

Un altre problema és la incapacitat de poder escriure correctament en la llengua pròpia. L’escriptura, el text, és el sistema d’emmagatzemament d’informació principal que tenim com a espècie. Tot i que hi ha cultures sense llenguatge escrit, podem dir que és imprescindible poder escriure una llengua perquè sigui útil. Doncs bé, tot sovint no és possible accedir als caràcters necessaris per a escriure en llengües minoritzades. Un exemple molt proper: el teclat català dels mòbils i tauletes Samsung no permet escriure el punt volat, tampoc el dels SONY.

Altres llengües ho tenen pitjor, molt pitjor: no poden escriure amb el seu alfabet. Fins fa poques versions, no era possible afegir teclats a l’iOS. Si tenies teclat per a la teva llengua, perfecte; altrament no podies escriure-la. Afortunadament, les dues plataformes ara permeten instal·lar teclats de tercers fabricants, fet que possibilita accedir als caràcters adients. Això sí, els parlants de llengües minoritzades han de fer aquest esforç addicional, i molts d’ells no ho faran.

Síntesi de veu

Amb els nous usos associats al mòbil, apareixen noves necessitats. Per exemple, la funció de síntesi de veu (lectura de text). Abans aquesta funció era usada principalment per persones amb discapacitat visual i, tot i que no venia de sèrie, podies instal·lar veus addicionals en català. Avui és una funció imprescindible en els mòbils, per exemple per al navegador GPS. Aquesta funció, però, s’ofereix en ben poques llengües. Podem tenir el mòbil configurat en català, però no podrem gaudir de la mateixa experiència en el navegador GPS. Allà on un francòfon rep indicacions verbals, un catalanoparlant rep una sèrie de xiulets.

La funció de síntesi de veu està integrada en el nucli dels sistemes operatius, i no és possible eludir la situació. Són els 2 fabricants, des de la seva posició de duopoli, els que decideixen quines llengües tenen aquesta funcionalitat i quines no. Els usuaris de llengües minoritzades no tenen gaires opcions: o usen l’aplicació GPS sense indicacions de veu, o fan l’esforç de cercar i instal·lar una aplicació GPS que sí que ofereixi indicacions en la seva llengua, o configuren el mòbil en una llengua dominant. I en aquest últim cas, com en dèiem abans, passarà a ser considerat com a parlant de la llengua dominant, cosa que fa empitjorar més la situació de la llengua minoritzada.

Reconeixement de la parla

La funció inversa a l’anterior, la funció de dictat (és a dir, passar veu a text), pot semblar un exotisme, però és una funció útil en entorns on no és possible escriure text, bé perquè és una persona amb discapacitat, bé perquè no és còmode usar un teclat. I el futur va cap aquí. En un futur immediat interactuarem amb les màquines mitjançant la veu. Ja ho podem començar a experimentar amb els anomenats dispositius vestibles, com l’AppleWatch o aparells amb AndroidWear. Igual que abans, els dos fabricants han decidit que només unes poques llengües poden gaudir d’aquesta característica. Afortunadament, les dues plataformes mòbils ofereixen el dictat en català, però manca l’altra peça del trencaclosques: la funció d’assistent virtual. Bàsicament, que el mòbil ens entengui i respongui a les nostres peticions.

Assistents virtuals

Sense la funció de dictat i síntesi de veu no es pot oferir la funció d’assistent virtual. Siri en el món Apple, Google Now en el món Android, Cortana en Windows i Alexa en Amazon. Un altre filtre en què es redueix encara més el nombre de llengües. L’assistent virtual en català no està disponible en cap plataforma. Afegim-hi un mal disseny del multilingüisme en els aparells informàtics. Per exemple, si tenim configurat un aparell en català, potser voldríem gaudir de l’assistent en castellà, francès o anglès, atès que no hi ha catalans monolingües. Doncs això no és possible. Els assistents virtuals només treballen amb la llengua principal definida en l’aparell. Si vols assistent virtual, has de renunciar al català. Tornem al punt de partida.

El català en un futur immediat: la Internet de les coses

La Internet de les coses.La Internet dels mòbils i tauletes aviat serà la Internet de les coses. Tot estarà connectat a Internet: el cotxe, la nevera, el llum, el microones… La interacció amb aquests aparells serà amb llenguatge natural. Aviat els assistents virtuals seran el pa de cada dia i, si no canvia la situació, no serà possible fer-ho en català. Haurem de configurar els nostres aparells en espanyol o anglès, i fer reclamacions i gestions en aquesta llengua. Llevat que els fabricants afegeixin suport per al català, el mercat catalanoparlant entrarà en una espiral que farà que sigui cada cop més invisible.

Legislació sobre el suport lingüístic en les noves tecnologies

I què fan les administracions davant aquesta situació? Aparentment poca cosa. Només hem trobat un cas legislatiu relacionat amb llengües minoritzades i les noves tecnologies. La tardor del 2016 el govern federal de l’Índia va publicar una llei en què obligava que l’estiu del 2017 els mòbils que es comercialitzessin a l’Índia han de permetre seleccionar i escriure en anglès, hindi i almenys una de les anomenades llengües regionals. Els fabricants es van queixar, argumentant que el disseny dels seus aparells és global (sic), però sembla que estan treballant per a complir la llei. Els darrers mesos han millorat el suport lingüístic de llengües de l’Índia. Tenint en compte que a l’Índia es parlen més de 700 llengües, no sembla pas una gran exigència que els aparells en permetin almenys 3. Però és significatiu que un estat hagi legislat en aquesta direcció.

Accions possibles

Els ciutadans no han de renunciar al català. Han de poder usar-lo arreu, també en les noves tecnologies i en les activitats comercials. El mercat català és significatiu, depèn de nosaltres reivindicar-lo i fer-lo valdre.

També és important gaudir de materials lliures o gratuïts en català al voltant de les aplicacions, productes i serveis: manuals, fòrums d’assistència, videotutorials, valoració de negocis… Altrament, hi ha casos d’ús en què el català no cobreix les necessitats dels parlants.

Tots els recursos lingüístics que reben suport de les administracions públiques haurien d’estar disponibles sota llicències lliures. Això facilitaria que els fabricants afegissin la compatibilitat amb el català en les funcions lingüístiques avançades i la creació d’empreses del sector del processament del llenguatge natural.

Potser des de la Unió Europea es podria legislar en favor del plurilingüisme i les llengües minoritzades? El plurilingüisme és un dels valors de la UE. Això sí, si us plau: que no legislin basant-se en les llengües oficials de la UE, sinó en les llengües parlades a Europa. Seria especialment interessant que obliguessin els fabricants a facilitar que tercers (particulars i empreses) puguin millorar el suport lingüístic dels seus aparells, afegint veus o assistents virtuals (com ara és possible fer amb els teclats).

Les administracions públiques (Generalitat, ajuntaments, universitats) podrien puntuar els nivells de suport lingüístic en els concursos de telefonia. No només que els mòbils permetin configurar-se en català, sinó que també ofereixin les funcions d’assistent i síntesi de veu. En aquest sentit, la figura de l’ambaixador digital de Dinamarca és molt interessant. Les grans multinacionals tecnològiques tenen molta influència en el nostre dia a dia, i és bo que els governs hi tinguin relacions i vies de comunicació.

Conclusions

La tecnologia informàtica representa una capa tecnològica afegida en l’ús de la llengua. En el s. XXI no es pot entendre usar una llengua sense poder-la usar en el món digital. I en aquest segle moltes llengües es perdran pel camí o patiran restriccions d’ús importants. Si una llengua no és útil en el món digital, tindrà casos d’ús restringits, deixarà d’usar-se amb normalitat i desapareixerà.

El català, igual que altres llengües minoritzades, ha anat superant obstacles. Tot sovint perquè els parlants hem trobat formes de cobrir les necessitats que se’ns presentaven. El present i futur tecnològic és molt diferent. Els fabricants tenen una posició dominant. No és possible afegir una veu o un assistent virtual en un sistema mòbil si el fabricant no ho facilita. Els fabricants defineixen la tecnologia, les possibilitats i les restriccions d’aquesta i no tenen cap marc normatiu que els obligui a un mínim de servei en relació amb les llengües minoritzades. Els consumidors poca cosa hi poden fer. Trien entre allò que hi ha en el mercat i tenen poc marge d’intervenció. Això fa que l’escletxa digital entre llengües dominants i minoritzades es vagi eixamplant.

No hem de renunciar al català. Cal tenir present el significat de configurar el mòbil i els serveis web en català, i les implicacions si no ho fem. Cal tenir present que amb només això no n’hi ha prou, que el suport lingüístic té diferents nivells (menús, teclat, text predictiu, veus, dictat, assistent…). Consumidors, empreses i governs han de treballar perquè, progressivament, el català vagi assolint tots aquests nivells i es reconegui el valor del mercat catalanoparlant.

Quina és la comarca més activa a la Viquipèdia? Us presentem el Repte Comarques

Repte Comarques

Durant el mes de novembre tindrà lloc a la Viquipèdia en català un nou projecte: el repte Comarques, on els usuaris editaran articles relacionats amb totes les comarques dels Països Catalans. Poden crear noves entrades, ampliar les ja existents o corregir la llengua d’articles d’altres persones. D’aquesta manera entren a formar part d’un concurs per veure quina és la comarca més activa. Només cal marcar l’edició amb l’etiqueta corresponent (vegeu més informació a XXX) i al final de mes sabrem qui ha aconseguit enfilar la seva comarca (o la que apadrini!) al lloc més alt de la classificació.

 

Amical Wikimedia ha decidit impulsar aquest concurs per millorar la cobertura dels articles locals i mantenir l’equilibri territorial. Dins de la línia de diversitat del nostre pla d’activitats, pensem que és fonamental comptar amb veus de tots els indrets de parla catalana per garantir una presència equilibrada de continguts i lluitar contra el centralisme. Les fonts publicades que s’usen com a referència garanteixen que aquell coneixement local transcendeix l’àmbit on va ser engendrat per esdevenir informació consultable arreu, dins d’una de les pàgines web més visitades del món. Com més persones escriguin sobre els seus pobles, menys esbiaixada quedarà la Viquipèdia i més lectors podran beneficiar-se d’aquesta feina altruista.

Volem tenir tot el coneixement humà a l’abast de cada habitant del planeta en la seva llengua materna i amb aquest projecte volem impulsar aquelles entrades més properes al nostre àmbit cultural, per omplir el mapa dels Països Catalans de continguts. Es podrà llegir aleshores en català i, en el futur i si els voluntaris ho decideixen, en molts altres idiomes.

Us convidem a tots a participar al Repte Comarques. Quina serà la guanyadora?

El concurs Wiki Loves Monuments als Països Catalans arriba a la seva cinquena edició

Monestir de Sant Llorenç del Munt (Matadepera) / Autor: SBA73

El concurs fotogràfic Wiki Loves Monuments arriba a la cinquena edició als Països Catalans. Es tracta d’un concurs d’abast internacional que anima durant el mes de setembre a documentar els monuments catalogats. Diversos premis especials complementen el concurs a la Viquipèdia en català.

L’associació Amical Wikimedia hi col·labora des de 2012. Aquell any i el següent es van centrar els esforços en compilar el major nombre de fotografies possibles de monuments catalogats en territoris de parla catalana. El 2014 i 2015 es van intentar crear el màxim nombre d’articles corresponents. L’objectiu dels darrers és omplir forats: aconseguir fotografies i articles de tots aquells monuments catalogats que encara no en tinguin.

Participació fàcil

El repte té un format de concurs per incentivar la participació. Es basa en un sistema senzill de puntuació. Per cada article nou o nou element fotografiat, s’aconsegueixen punts, amb l’objectiu d’acumular-ne el màxim. Només puntuen articles nous o fotografies d’elements que no en tinguessin foto fins el moment.

Les imatges s’han de carregar a Wikimedia Commons, la mediateca de la Viquipèdia, durant aquest mes amb la identificació corresponent de monument catalogat.

Premis especials

A més, s’han organitzat diversos premis especials que incentivaran la participació. El Servei de Patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana facilitarà un lot de llibres i revistes a qui faci més fotos noves sobre monuments valencians. El Patronat de Turisme Costa Brava Girona també premiarà a qui faci més fotos noves de monuments de les comarques gironines.

Bassel Khartabil: in memoriam

Arriben terribles notícies des de Síria. Bassel Khartabi, desenvolupador, bloguer, emprenedor i activista de la cultura lliure, ha estat executat pel govern sirià. Va ser un redactor precoç i freqüent, i sovint anònim, de la Viquipèdia en àrab. En Bassel estava decidit a preservar digitalment la ciutat de Palmira amb el projecte #NewPalmyra davant de l’amenaça del grup Estat Islàmic. Va ser un programador conegut per jugar un paper clau en el desenvolupament del moviment de codi obert al món de parla àrab. Va construir i va dirigir el projecte de Creative Commons (CC) a Síria i es va convertir en un defensor, no només de CC sinó també d’Ubuntu, la Viquipèdia i la xarxa lliure en general. En Bassel va ser també un important col·laborador en iniciatives de codi obert com Mozilla i Openclipart.

En Bassel va ser una figura àmpliament reconeguda en la comunitat de desenvolupadors d’internet de Síria, i el 2013 l’organització Index on Censorship li va concedir el Premi Llibertat Digital. Així mateix, el 2012, la revista Foreign Policy el va incloure en la seva llista Top Global Thinkers per “exigir, malgrat les dificultats, una revolució pacífica a Síria”.

En Bassel havia estat detingut pels serveis militars d’intel·ligència sirians el 15 de març de 2012. Des de llavors, havia estat a la presó sense que s’hagués celebrat un judici públic ni que s’haguessin presentat càrrecs contra ell. A més, el personal de presó l’havia sotmès a tortures greus i a maltractaments, incloent-hi el seu aïllament durant vuit mesos. Les Nacions Unides van considerar (PDF, pàg. 75) que les nombroses denúncies de tortura, els maltractaments i la manca d’accés a un advocat constituïen una violació dels seus drets humans bàsics. Un dictamen del Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de l’ONU també va afirmar que la seva “privació de llibertat” tenia un “caràcter arbitrari”. El desembre de 2012, en Bassel va ser acusat per la fiscalia militar. Durant aquesta breu audiència, no se li va permetre formular la seva defensa i tampoc va tenir accés a una representació legal. Posteriorment, va ser ingressat a la presó d’Adra, un centre qualificat d'”infame” per diferents mitjans.

El 3 d’octubre de 2015, en Bassel va ser traslladat des de la seva cel·la civil de la presó d’Adra a una ubicació desconeguda i no s’havia tornat a saber res d’ell. El març d’enguany feia 5 anys de la seva desaparició. Diverses informacions han confirmat ara la seva execució el 2015, poc després de desaparèixer de la presó d’Adra, sense haver informat ni a la seva família ni a les seves persones més estimades.

La comunitat d’Amical Wikimedia s’uneix a les mostres de condol expressades per moltes organitzacions i persones arreu del món. Amical Wikimedia se sent desolada per l’assassinat de Bassel Khartabil, un home fermament compromès amb el coneixement i la cultura lliures. La seva mort ens recorda inexorablement les moltes persones i famílies que arrisquen la vida per compartir el coneixement amb la humanitat i fer una societat millor.