La Viquipèdia arriba a les 25.000 biografies de dones

Per aprofitar l’embranzida del projecte per combatre el biaix de gènere pretenen fer 500 nous articles abans del 8 de novembre

El projecte per accelerar l’arribada a les 25.000 biografies de dones a la Viquipèdia en català ha assolit el seu objectiu amb l’article sobre la jugadora, entrenadora i directiva de bàsquet Josepa Soler i Erill (Barcelona, 1937), creat per @docosong. Per aprofitar l’embranzida, els viquipedistes s’han proposat un nou repte: crear 500 noves biografies de dones en un mes, fins el 8 de novembre.

Read more

La Viquipèdia assoleix el repte d’enllaçar 100.000 dels seus articles amb els de l’Enciclopèdia Catalana

La vinculació a través de la base de dades lliure Wikidata permet que la GEC arribi al nivell de registres d’autoritat com VIAF o DOI

La participació de 68 voluntaris viquipedistes ha permès assolir el repte d’enllaçar 100.000 articles de la Viquipèdia en català amb els de la Gran Enciclopèdia Catalana en menys d’un mes, cinc dies abans del límit establert, que era el 17 de setembre. Tot partint de les 44.108 entrades que ja estaven vinculades i amb un ritme de més de 2.200 aparellaments per dia, el Viquirepte GEC ha situat la segona enciclopèdia en català amb més articles al nivell de registres d’autoritat de renom internacional com VIAF o DOI.

Aquesta fita és només un pas més vers un corpus de coneixement i de dades més compacte i verificable, que dona encara més valor als articles d’ambdues enciclopèdies. Les millores no afecten només als articles en català, sinó en les més de 300 versions idiomàtiques de la Viquipèdia que es connecten a través de la base de dades Wikidata, un dels projectes germans de l’àmbit Wikimedia.

Diversos volums de la Gran Enciclopèdia Catalana

La presència de la Gran Enciclopèdia Catalana a la Viquipèdia i els seus projectes germans ha fet un salt qualitatiu més que notable gràcies a aquest projecte. Imatge: CC0 Wamito, via Wikimedia Commons.

El repte s’ha dut a terme a través d’una de les noves eines que voluntaris impulsen per facilitar les tasques de millora de la Viquipèdia. És el cas de l’aplicatiu Mix’n’match, desenvolupat pel científic i desenvolupador alemany de la Universitat de Cambridge Magnus Manske, que converteix en un joc la tasca de relacionar els elements. Amical Wikimedia, l’entitat de foment de la Viquipèdia en català i que ha coordinat l’organització del repte, agraeix la tasca dels voluntaris i anima a seguir col·laborant-hi amb nous emparellaments fins completar el corpus de 320.825 entrades de la GEC.

Viquiprojecte Patrimoni 2019

En aquests moments hi ha un altre projecte destacat: el Viquiprojecte Patrimoni 2019. Durant aquest mes de setembre Amical Wikimedia s’ha posat com a objectiu contribuir a la preservació dels treballs de rajola de València, especialment els retaules devocionals o plafons de temàtica tradicional instal·lats a les façanes dels edificis. Per això promou que els voluntaris viquipedistes endrecin i millorin la informació disponible tant pel que fa als articles, com a les fotos o la informació que es pot trobar a Wikidata.

Aquests treballs de rajola són un bé patrimonial del País Valencià i recentment incorporat com a patrimoni etnològic a molts catàlegs d’aquest territori. No obstant això i malgrat la seva presència a l’imaginari popular, la preservació d’aquests elements és molt desigual i el risc de desaparició d’alguns d’ells, prou elevat. Com sempre, el projecte i la participació oberts a tothom.

Wikimania 2019 a Estocolm: coneixement lliure i sostenible

L’edició d’enguany de Wikimania, celebrada a Estocolm del 14 al 18 d’agost, es va voler reinventar. Es tractava del 15è congrés internacional viquimedista des de la seva primera cita a Frankfurt el 2005 i calia renovar l’esdeveniment per evitar quedar obsolet i adaptar-se als temps canviants i a les noves necessitats del moviment. Fou probablement la Wikimania amb els objectius més clars de la història d’aquesta cita, amb un títol que no deixava lloc a dubtes i que ja advertia explícitament als seus participants que aquest cop la cosa anava de centrar-se en els “objectius de desenvolupament sostenible” (títol complet en anglès: “Stronger together: Wikimedia, Free Knowledge and the Sustainable Development Goals”).

Un instant de la cerimònia d’inauguració de Wikimania a Estocolm, 2019. Imatge: CC BY SA Ferran Cornellà, via Wikimedia Commons

Per tal d’assolir aquests objectius, la cita viquimedista es va voler desprendre del seu clàssic i farragós format, dotat de moltes classes magistrals però de poca participació. En el seu lloc, la que fou la Wikimania més dinàmica de la història va atorgar el màxim protagonisme als seus participants mitjançant un format col·laboratiu, actiu, centrat en el futur del moviment i dedicat a solucionar de manera pràctica problemes específics. Malgrat el gran repte d’implementar aquest nou format en un congrés amb un miler de participants, l’intent pagava la pena, ja que el plat fort de la cita consistia ni més ni menys que en la decisiva direcció estratègica 2030. I l’experiment fou positiu.

Direcció estratègica 2030

El 2017 -amb 15 anys de Viquipèdia i projectes germans a la motxilla- la comunitat viquimedista es va sentir prou madura com per a iniciar un ambiciós debat per fer balanç del temps passat i reflexionar sobre el futur col·lectiu del moviment. A aquesta visió de futur se l’anomenà direcció estratègica i es va fixar l’any 2030 com a horitzó per al seu ple desenvolupament, coincidint així amb l’agenda dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) elaborats per l’ONU el 2015 per a la consecució d’un món sostenible en la pròxima dècada, que es fixen també el 2030 com a horitzó. Concretament, d’aquest conjunt de 17 objectius, el moviment viquimedista se centra especialment en el dret a una educació de qualitat (objectiu número 4), igualtat de gènere (objectiu número 5), innovació i infraestructures (objectiu número. 9), reducció de la desigualtat (objectiu número 10), aliances per als objectius mundials (objectiu número 17) i consecució de societats sostenibles (objectius 11-15).

Aquests foren els temes, doncs, que predominaren a les discussions, seminaris i tallers de la Wikimania d’enguany. Mitjançant el diàleg, la inclusió, la participació i el debat constructiu, la cita a Estocolm fou concebuda per donar una forta empenta a l’avanç de la redacció de les recomanacions de la direcció estratègica 2030. Les recomanacions definitives es publicaran un cop els diversos grups de treball donin per acabada la seva feina i, seguidament, el moviment viquimedista hi dirà la seva.

Amical i la comunitat catalanoparlant

Com sempre que se sol celebrar la Wikimania a Europa, la comunitat catalanoparlant va mostrar una notable presència a la cita anual viquimedista. Sis membres de l’entitat van viatjar fins a Estocolm on, sumant-se als companys catalanoparlants vinculats a altres projectes, van fer que la comunitat catalanoparlant estigués representada per una desena de persones.

Diversos representants de la comunitat catalanoparlant durant una recepció de Wikimania 2019 a l’Ajuntament d’Estocolm. Imatge: CC BY SA Ferran Cornellà, via Wikimedia Commons

Cal destacar així mateix el bon estat de forma pel qual està passant actualment Amical, que es va poder constatar amb les diverses xerrades amb membres de l’associació com a ponents. D’una banda, les diferents contribucions d’en Marc Miquel se centraren sobretot en l’eix de la direcció estratègica dedicat a la diversitat, inclosa una ”lightning talk” sobre la lectura i creació de continguts sobre context cultural local. De l’altra, les intervencions de Mayo Fuster tingueren lloc dins l’àmbit reservat a la recerca. Una de les seves ponències ressaltava la importància del coneixement lliure en la consecució de models col·laboratius oberts i democràtics; mentre que una altra -també en format ”lightning talk”- posava èmfasi en el paper de la recerca i coneixement lliure com a motor de transformació de les universitats. Finalment, en Francesc Fort va parlar de les possibilitats de l’ús de la ràdio i l’alliberament de continguts en una xerrada emmarcada dins de l’espai Multimedia.

L’any que ve a Bangkok

Un cop finalitzada la trobada d’Estocolm i confiant amb que el pla estratègic estarà ja molt més avançat i les idees més clares, la pròxima cita internacional viquimedista d’aquestes característiques tindrà lloc l’estiu vinent a Bangkok. Serà el primer cop que el sud-est asiàtic acollirà una edició de Wikimania i, per la seva rellevància demogràfica i diversitat cultural, ètnica i lingüística, sembla particularment adequat que siqui aquesta regió geogràfica la que prengui el merescut relleu de la Wikimania. Ben mirat, que el futur del moviment viquimedista es pugui continuar escrivint en un indret que fins ara no ha tingut el protagonisme que es mereixia, és parlar de la reducció de la desigualtat, d’aliances i de consecució de societats més justes. Va de desenvolupament sostenible.

Cerimònia de cloenda, Wikimania a Estocolm, 2019. Imatge: CC BY SA Ferran Cornellà, via Wikimedia Commons

Text: Ferran Cornellà

Amical Wikimedia lidera el bolcatge de 21.500 imatges de la Memòria Digital de Catalunya a la Viquipèdia per a il·lustrar la vida i el territori dels segles XIX i XX

L’associació de voluntaris i sense ànim de lucre que promou la Viquipèdia en català dóna una nova vida enciclopèdica i contextualitzada a més de 21.500 fitxers sobre patrimoni i indrets catalans que es troben en domini públic.

Una imatge de l’Estany Gento del 1888

La Viquipèdia en català ha arribat a una altra fita: la inclusió de contingut multimèdia de les darreries del segle XIX i principis del segle XX sobre patrimoni, paisatges i vida de Catalunya i d’altres parts d’Europa. Els voluntaris d’Amical Wikimedia, l’associació oficial i sense ànim de lucre que promou la Viquipèdia en català i la llengua i cultura catalanes a la xarxa, han gestionat el bolcatge de 21.666 imatges d’entre els anys 1880 i 1930 que es trobaven emmagatzemades en domini públic a la Memòria Digital de Catalunya (gestionada pel Departament de Cultura de la Generalitat) al repositori Wikimedia Commons -que nodreix de material multimèdia a tots els projectes Wikimedia, entre els quals les 300 versions lingüístiques de la Viquipèdia.

Liderat pels voluntaris Carles Paredes i Isidre Sunyé, aquest viquiprojecte ha consistit en la càrrega massiva, classificació i revisió d’aquests milers de reproduccions de  sobre placa de vidre a Wikimedia Commons. Després, s’ha connectat aquestes imatges a les categories de municipis, obres patrimonials i indrets geogràfics ja existents. Aquestes reproduccions també es troben classificades segons dècada i fotògraf. En la majoria de casos, s’han conservat les metadades de la Memòria Digital de Catalunya. Tot i això, els voluntaris també han esmenat errors en centenars de descripcions, que es remetran al repositori original perquè puguin ser esmenats.

Posteriorment, i gràcies a un concurs d’edició organitzat per la pròpia Amical Wikimedia, fins a una quinzena de participants han col·laborat en la minuciosa tasca de distribuir i assignar aquestes imatges als articles corresponents de la Viquipèdia en català. En total, 663 fotografies han passat a il·lustrar articles que fins al moment estaven orfes d’imatges o que no disposaven d’una contextualització gràfica del passat. En són exemples edificis o símbols desapareguts o canviats com la masia de Can Codina de Sant Joan Despí, la Casa de la Coromina de la Vall de Bianya, la Puda de Montserrat o el Pi de les Tres Branques, esglésies i monestirs d’arreu del territori catalanoparlant com ara el monestir de Santa Maria de Poblet o la Seu Vella de Lleida, així com múltiples creus de terme com la de Belltall, la del Pal de Castellbò o la de Can Grau de Begues.

És especialment rellevant el mapeig dels Pirineus i de la Vall d’Aran, de la qual se n’han il·lustrat prop d’un centenar d’articles amb imatges històriques sobre indrets geogràfics, edificis històrics i nuclis de població. Ha estat el territori cobert més exhaustivament, amb diversos exemples com l’Hospital de Sant Nicolau dels Pontells, l’estany Gento, Port de Vielha, l’església de Sant Miquèu de Vielha e Mijaran o Era Mòla de Baguergue. A més a més, alguns articles de les Illes Balears, l’Aragó o el País Valencià també han vist il·lustrades les seves explicacions, i fins i tot altres d’arreu del món com ara l’illa de Hinnøya o el municipi noruec de Hammerfest amb fotografies d’expedicions històriques.

Els participants també han complementat amb imatges fins a una cinquantena d’articles en castellà, anglès, francès, alemany, portuguès i cebuà. A fi de facilitar la seva difusió entre altres versions idiomàtiques de la Viquipèdia, prop de 200 d’aquestes imatges i les seves descripcions s’han introduït a la base de dades lliure Wikidata -a partir de la qual altres idiomes de la Viquipèdia poden “absorbir” directament aquestes imatges i la informació que les acompanya a les infotaules, les fitxes tècniques que acompanyen molts dels dels articles.

Aquest projecte és un pas més en l’acord de col·laboració institucional entre Amical Wikimedia i la Generalitat de Catalunya, signat l’any 2018 i que pretén fomentar la creació, la reutilització i l’ús divulgatiu de continguts generats en domini públic per l’ens de govern, així com afavorir la transferència de coneixement cultural cap a la Viquipèdia en català i en altres llengües.

Dol viquipedista: descansa en pau, Gerard

El passat divendres 9 d’agost de 2019 ens va deixar el nostre jove amic i viquipedista Gerard Ticó i Guiu, àlies Gerhidt.

En Gerard era un dels membres més actius de la nostra comunitat. El trobarem molt a faltar. Imatge: BY SA jmagno1998, via Wikimedia Commons

Durant vuit anys de voluntariat i compromís, en Gerard ens ha obsequiat amb milers d’edicions i centenars d’articles i de fotografies que esdevenen una suma de coneixement lliure de valor incalculable: un llegat que romandrà accessible a l’abast de tothom i obert a la millora col·lectiva. El seu interès insaciable per la història, l’esport i el cinema s’ha fet palès dia rere dia, prenent la forma de ni més ni menys que 16.200 edicions a la Viquipèdia.

Els seus esforços a favor de la difusió lliure del coneixement en català s’han traduït en aportacions de gran qualitat tant a la Viquipèdia com als seus projectes germans. Alguns articles escollits amb la màxima distinció de qualitat, com els de la península ibèrica cartaginesa, J.R.R. Tolkien, l’Alçament de Pasqua o les llengües de l’Imperi Romà, són fruit de la seva passió viquipedista. Compromès amb la diversitat, en Gerard també és autor de desenes d’articles sobre la història de l’Apartheid sud-africà, grups ètnics i obres de la literatura escandinava. Enamorat del futbol, ens ha premiat també amb articles sobre jugadors, equips, seleccions i competicions de futbol d’arreu.

No només dedicat davant la pantalla, en Gerard va esdevenir membre i voluntari d’Amical Wikimedia l’any 2017, a fi de promoure la llengua i cultura catalanes en l’entorn digital a través d’actes, concursos i esdeveniments. És una pèrdua molt sentida per tota la comunitat atesa la seva joventut, humilitat i caràcter conciliador.

De part d’Amical Wikimedia i de la comunitat viquipedista en català volem expressar el nostre sincer condol a tota la seva família i amistats. El trobarem immensament a faltar: la seva marxa ens encoratja encara més a seguir el seu exemple de compromís i passió en el voluntariat.

Una gran peça del trencaclosques de la Viquipèdia serà sempre teva, Gerhidt.

Signatura d’un conveni marc de col·laboració amb el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana (COBDCV)

El passat 26 de juliol, Amical Wikimedia i el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana (COBDCV) van signar un conveni marc de col·laboració. Aquest document ratifica les bones relacions teixides amb el COBDCV i estableix un marc permanent de col·laboració entre ambdues institucions, atesa la complementarietat i coincidència de les seves missions.

Amparo Pons (presidenta del COBDCV) i Francesc Fort (membre de la junta d'Amical Wikimedia) en plena signatura del conveni.

Amparo Pons (presidenta del COBDCV) i Francesc Fort (membre de la junta d’Amical Wikimedia) en plena signatura del conveni. Imatge: CC BY SA ESM, via Wikimedia Commons

Gràcies a aquest conveni, Amical Wikimedia i el COBDCV podran desenvolupar activitats i accions conjuntes que resultin d’interès per ambdues parts, entre les que destaquen formacions en coneixement lliure i edició de la Viquipèdia i els seus projectes germans a professionals col·legiats, el foment de l’elaboració d’estudis i treballs de recerca en l’àmbit específic de la lliure compartició del coneixement o l’assessorament mutu en qüestions relacionades amb l’activitat d’ambdues entitats.
L’acte de signatura del conveni fou compartit amb Wikimedia España, que per la seva banda també signà el mateix conveni marc de col·laboració amb el COBDCV. D’aquesta manera, les tres entitats podrem unir esforços i desplegar la nostra activitat en un territori i àmbit lingüístic i cultural compartit per tal de continuar avançant tant vers el reconeixement i el desenvolupament professional de bibliotecaris i documentalistes com vers la visió viquimedista d’aconseguir que tot ésser humà pugui accedir lliurement al coneixement en la seva llengua materna.

Fotografia de grup

Fotografia dels representants de les entitats signants dels convenis. D’esquerra a dreta: Santi Navarro (Wikimedia España), Francesc Fort (Amical Wikimedia), Amparo Pons, Bàrbara Gascó i Borja Fuster (COBDV). Imatge: CC BY SA ESM,via Wikimedia Commons

L’aliança entre els professionals de la gestió de la informació del País Valencià i Amical Wikimedia segella una complicitat que s’ha anat engrandint des de la primavera de l’any 2016. Llavors fou quan es donà el tret de sortida al viquiprojecte del Museu Etnològic i s’obrí la porta a un gruix notable d’iniciatives (com l’alliberament de material visual del Museu Valencià d’Etnologia, el Viquiprojecte L’Eliana, o la iniciativa Wiki Loves Folk) que arribaren a un punt àlgid la tardor del 2016, quan València fou la ciutat acollidora de la Viquitrobada d’aquell any. En tots aquests esdeveniments, el col·lectiu de bibliotecaris i documentalistes —alguns d’ells també membres d’Amical Wikimedia— sempre hi ha estat present, comboiant a aquells interessats en els projectes Wikimedia a llençar-s’hi sense por i a descobrir les possibilitats gairebé inabastables de l’univers viquimedista i del treball col·laboratiu i voluntari a favor del coneixement lliure.

Fa un mes vam assistir al Celtic Knot. Avui us en compartim les experiències.

El mes passat va tenir lloc el congrés anual Celtic Knot, una trobada de viquimedistes involucrats en llengües minoritàries. Al congrés sempre hi tenen un gran pes les llengües cèltiques (d’aquí el nom) i aquest any es va celebrar a Cornualla, on es parla el còrnic, una llengua amb tan sols 600 parlants nadius. A banda de representants d’altres projectes cèltics, també hi van assistir representants dels projectes en gallec, de les famílies berber i sami, i, per la nostra banda, del català.

La sala principal del congrés durant la presentació de Marc Miquel.

Durant els dos dies que va durar el congrés es van fer diverses presentacions explicant els projectes que s’estan fent per promoure tant les llengües com els projectes Wikimedia minoritaris. Un tema molt constant en gran part de les presentacions eren les diverses dificultats amb què es troben simplement a causa de la llengua que utilitzen. Llengües com el bretó o el berber es troben amb dificultats no només socials (molta gent no les considera llengües enciclopèdiques, rebaixant-les a “llengües rurals”) sinó també polítics, ja que els estats on es parlen no n’afavoreixen la normalització. Podeu veure algunes de les presentacions aquí.

També vam tenir dues presentacions de membres d’Amical. D’una banda, en Marc Miquel va presentar el nou projecte de l’Observatori de Diversitat Cultural de la Viquipèdia: el Contingut de Context Cultural, una llista d’articles relacionats amb el context cultural de cada llengua. S’ha desenvolupat una eina que permet analitzar les diverses versions lingüístiques de la Viquipèdia per detectar quines mancances tenen sobre el seu context cultural, i els resultats són verament interessants. En casos de llengües que conviuen amb una altra llengua de més prestigi, ens trobem que hi manquen molts articles sobre el seu context, mentre que la llengua de prestigi en té molts més. Per exemple, la Viquipèdia en anglès té més articles del context cultural del luganda que no pas la pròpia Viquipèdia en luganda, que ni tan sols té un article pel primer ministre del seu país. Podeu veure l’enregistrament de la seva presentació.

D’altra banda, en Roc Humet va exposar l’estat actual dels projectes germans en català (Viccionari, Viquidites, Viquitexts, Viquillibres i Viquinotícies), que tot i ser petits en comunitat i contingut, en general continuen tirant endavant gràcies als esforços d’un grup reduït de persones. Pel fet de ser projectes petits per naturalesa que a més estan escrits en una llengua minoritària, comparteixen una sèrie de reptes que dificulten l’entrada de nous editors. Tanmateix, és possible trobar entitats i projectes per promoure’ls; el Viccionari ha iniciat un projecte per potenciar les entrades en llengua de signes catalana i Viquidites va celebrar recentment la segona viquimarató de refranys. Podeu consultar les diapositives i també l’enregistrament de la presentació.

De totes les llengües amb representació al Celtic Knot, el català era la que tenia una situació social i política més favorable. Això és una sort que tenim, però també una responsabilitat, ja que ens col·loca en una posició de mentors respecte les llengües més petites. De fet, al llarg de les presentacions ens van mencionar diverses vegades, comentant que s’havien inspirat en els nostres projectes amb biblioteques i institucions educatives. Va ser una experiència positiva i útil, i esperem que tots els projectes presentats puguin tirar endavant amb el màxim d’èxit.

GSoC #5: Aturada i linting

Així com a l’entrada anterior el progrés fet era notable, les dues darreres setmanes no han estat massa productives. El repte que tenia era aconseguir fer aparèxier un diàleg després de clicar un enllaç, i malgrat que sembla senzill, el funcionament que hi ha darrere és força complex. Existeixen diferents classes de diàleg, i com que el que havia de carregar era especialment complex, no funcionava tal com apareixia a la documentació.

Entre la manca de documentació i el fet que el meu mentor va tenir problemes de disponibilitat, em vaig quedar força aturat, buscant altres exemples sense arribar a bon port.

Finalment, després de més d’una setmana, el meu mentor ha preferit que arreglés part del codi existent abans de posar-me amb el diàleg. El que cal solucionar és l’anomenat linting, errors estètics del codi que cal esmenar per tal d’unificar el format de tot el codi existent. Així és com he passat els darrers dies.

Vegeu les entrades anteriors:

El Tribunal d’Estrasburg ha accelerat el procés legal contra el bloqueig de la Viquipèdia a Turquia

El Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) ha decidit fer un gran pas a l’hora de donar prioritat al nostre cas, tot assenyalant-ne la importància pública que té i reforçant la nostra esperança que una decisió final podria crear un nou precedent sobre com es comparteix  la informació en línia i com actuen els estats que intenten limitar el lliure intercanvi d’informació.


Ahir la Fundació Wikimedia i totes les organitzacions que en formen part -inclosa Amical Wikimedia- vam rebre una molt bona notícia: el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) ha comunicat al govern turc el cas presentat per aixecar el bloqueig de la Viquipèdia a aquest país. A més a més, li ha donat prioritat només dos mesos després que el cas fos declarat. El tribunal només dona la condició de prioritaris als casos més importants, seriosos i urgents, cosa que mostra l’impacte crític que aquest assumpte podria tenir en la contenció de la censura governamental a internet.

Fa dos anys el govern turc va bloquejar la Viquipèdia. Creiem que l’accés lliure al coneixement i la llibertat d’expressió són drets humans fonamentals, i en bloquejar la Viquipèdia, el govern turc va violar els drets de tots els residents del país. Després d’extensius debats amb el govern turc i de portar la nostra petició als tribunals turcs, no ens va quedar altra opció que portar-la al TEDH.

La nova condició que el tribunal ha atorgat al nostre cas és important per diverses raons. En qualificar el nostre cas de prioritari, segurament es resoldrà més ràpid que el que seria normal. Els casos presentats al TEDH a vegades han d’esperar mesos o fins i tot anys per arribar on ara som. El govern de Turquia té fins a finals d’octubre per presentar les seves observacions sobre el cas al tribunal. Esperem que aquest cas ratificarà els drets fonamentals de les persones a la llibertat d’expressió. Per altra banda, aquest cas també podria ajudar a establir un precedent quant a decisions futures pel que fa a governs que limiten l’accés a la informació, i arriba just en un moment en què hem pogut observar un augment de la censura a internet per part de diversos governs a nivell global.

Per què és important?

La Viquipèdia és escrita per i per a persones de tot el món. És una font de coneixement completament lliure i gratuïta, i qualsevol persona al món hauria de ser lliure de contribuir-hi coneixement. De la mateixa manera, tothom hauria de ser lliure de llegir-ne les pàgines i aprendre més sobre el món que els envolta. Però no tothom pot fer-ho. I quan la Viquipèdia i altres fonts de coneixement lliure es censuren i bloquegen en algunes parts del món, tots en patim les conseqüències. La gent vivint a les àrees afectades perden accés a una de les meravelles del món modern i són obligades a renunciar a milions temes que podrien inspirar innovació i creació. La resta del món perd les perspectives de les persones d’aquests llocs —les seves històries, cultures, i fonts úniques de coneixement creades i mantingudes al llarg de mil·lennis.

Les persones es mereixen l’oportunitat de descobrir per elles mateixes dades sobre el món on viuen. Es mereixen la possibilitat de retornar el favor i contribuir la seva perspectiva i visió del món al coneixement digital comú que tots compartim. Quan qualsevol coneixement lliure es censura, tots en sortim perdent.

Així doncs, instem el govern turc a desbloquejar la Viquipèdia i permetre que els habitants de Turquia i de qualsevol altra part del món puguin, de nou, compartir i participar al coneixement lliure en aquest territori.
Si creus en la nostra causa, aquí tens dues coses que pots fer:

  • Utilitza les etiquetes de Twitter #WeMissTurkey i #UnblockWikipedia perquè tothom sàpiga que dones suport als esforços per desbloquejar la Viquipèdia a Turquia.

Per consultar la declaració formal de la Fundació Wikimedia sobre la decisió del TEDH per accelerar el nostre cas legal, vegeu la nota de premsa original en anglès.

Sisena trobada viquimedista d’incidència política a Brussel·les i propers passos

El primer cap de setmana de juny es van reunir a Brussel·les prop de 20 persones representants de les diferents organitzacions afiliades a la Fundació Wikimedia a la Unió Europea per a discutir i establir mesures conjuntes d’incidència política per a defensar i promocionar el treball i els valors del moviment Wikimedia. Aquesta va ser la sisena edició de l’esdeveniment, de periodicitat anual, que va coincidir amb la recent aprovació de la criticada nova directiva de copyright de la UE, fet que havia deixat un regust amarg entre viquimedistes i activistes per una Internet lliure.

Bengt Oberger, Wikimedia Commons (CC-BY-SA 4.0)

Una de les activitats centrals durant l’esdeveniment va ser un joc de rol on es va exemplificar el procés de creació, aprovació i consecució de les noves directives. Es partia d’una proposta inicial de la Comissió Europea que es passa a un debat i modificació posterior, on participen el Parlament Europeu i el Consell d’Europa. Precisament, durant aquests estadis és on actuen els grups de lobby i activistes per a influir en la redacció final de les propostes. Si després de l’anar i venir no hi ha acord entre Parlament i Consell, la Comissió assumeix la mediació per a fer-ho possible mitjançant un trilog (o diàleg a tres bandes). Al final, en resulta un text que serà votat pel Parlament, per a després ser ratificat pel Consell. Mesos o anys després, la directiva que s’aprova ha de traslladar-se mitjançant la modificació i adaptació de diferents lleis en cadascun dels estats membres. 

Després de compartir experiències sobre les campanyes que es van organitzar abans de l’aprovació de la directiva, la totalitat de participants vam coincidir que per a aconseguir guanyar suport social és vital comptar amb aliats amb els quals compartim objectius, si més no, pel que fa als drets digitals i a la llibertat d’accés a la informació.

Hem esbossat un pla de treball conjunt, entre Amical Wikimedia i Wikimedia Espanya, per a abordar futures accions relacionades amb aquesta transposició. Això passa per la cerca d’entitats amb què col·laborar, contactes amb partits polítics i grups parlamentaris, elaboració de propostes, etc.

En aquest procés d’adaptació a cada estat membre, centrant-nos per exemple en la recentment aprovada directiva de copyright, un dels reptes seria minimitzar aquells aspectes més lesius que s’hagin introduït en el text i evitar que poguessin afectar excepcions ja existents en les lleis estatals, més favorables als valors del coneixement lliure, com per l’exemple en l’àmbit de contingut educatiu en alguns estats membres. D’altra banda, al contrari, aquelles inclusions que resultessin en millores substancials respecte a la legislació estatal actual, haurien de ser promogudes, com pogués ser el cas de les llicències col·lectives d’obres d’arxius o museus.

Igualment, encara que la directiva no ho contempli, quan estratègicament convingui, pot aprofitar-se l’ocasió d’aquesta translació a les lleis estatals per a denunciar certes problemàtiques, com és el cas de la falta de llibertat de panorama en certs estats membres, notablement França i Itàlia, respecte als seus veïns.

Bengt Oberger, Wikimedia Commons (CC-BY-SA 4.0)

La discrepància entre les diferents lleis estatals i les directives europees originàries a les quals s’havien d’adaptar pot veure’s, per exemple, en el lloc web https://copyrightexceptions.eu per al cas concret de l’encara anterior directiva de copyright.

Una vegada passada la directiva de copyright, a nivell europeu, la preocupació més gran ara seria una nova directiva sobre la prevenció de contingut terrorista en línia o d’incitació a la violència o l’odi.

Més enllà del debat sobre allò que caldria definir-se com a terrorisme, odi o violència, existeix el temor que alguns estats membres puguin fer servir aquest marc legal per a justificar la censura en Internet i, el que és pitjor, que proveïdors de contingut d’Internet que operen internacionalment puguin adoptar el criteri local més restrictiu i al final acabin censurant preventivament contingut legítim. Aquest últim cas seria una circumstància similar als filtres de pujada discutits en la recent directiva de copyright.

En la mateixa línia, també es va aprovar recentment una actualització de la directiva existent sobre la reutilització de dades des d’institucions públiques que, més enllà d’alguns punts qüestionables, és considerada per la majoria de defensors de les dades obertes com un pas positiu. D’altra banda, en l’àmbit de l’accés obert en la publicació acadèmica, el Pla S, impulsat per la Comissió Europea i de la mà de l’associació Science Europe, està prosseguint el seu camí, marcant entre les seves recomanacions que aquells articles que rebin finançament europeu hagin de publicar-se sota llicència CC-BY (o CC-BY-SA o CC0 en defecte d’això), fent-los llavors plenament compatibles amb la Viquipèdia, i reduint la confusió que es genera en importar en projectes Wikimedia l’ús de llicències CC no comercials (per tant, no compatibles). Finalment, ja en l’horitzó, l’any que ve possiblement, es preveu que es començarà a debatre una nova directiva sobre comerç electrònic. Aquesta legislació podria incorporar consideracions d’infraestructura i, per tant, no cal descartar que pogués afectar aspectes d’hostatge de la Viquipèdia i dels seus projectes germans.

Elena Sanz (Secretària de Wikimedia Espanya), Toni Hermoso (President d’Amical Wikimedia)

Versió en castellà