El Museu Valencià d’Etnologia incorpora un viquipedista resident

Detall de la Sala Secà i Muntanya (Usuari Joanbanjo)

Detall de la Sala Secà i Muntanya (Autor: Joanbanjo)

Una col·laboració entre el Museu Valencià d’Etnologia i els viquipedistes valencians es posa en marxa des d’este mes d’abril de 2016 per tal d’aprofitar els fons i continguts del museu a la popular enciclopèdia online Viquipèdia.

Esta col·laboració, anomenada Viquipedista resident, farà que Amical Wikimedia, l’associació dels viquipedistes en llengua valenciana, i el Museu Valencià d’Etnologia posen en comú els seus coneixements per tal de difondre el coneixement valencià i fet des de València a tot el món.

El Viquipedista resident és un editor voluntari que editarà la Viquipèdia de manera presencial des de la Biblioteca del Museu d’Etnologia, situat al Centre Beneficiència  del carrer Corona de València. El viquipedista ampliarà articles existents i crearà nous a partir del fons bibliogràfic del museu i els documents conservats a la biblioteca.

Dins d’esta col·laboració es preveu que es pose en valor tot el fons audiovisual del Museu Valencià d’Etnologia, i que tant vídeos com imatges editades pel museu estiguen disponibles a la ciutadania mitjançant el repositori multimèdia Wikimedia Commons.

Esta iniciativa, pionera en la Ciutat de València i tota la comunitat, naix de la col·laboració entre Amical Wikimedia i l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, que estan realitzant projectes culturals de manera conjunta des de setembre de 2016.

Borses de viatge per assistir a Wikimania 2016

Amical Wikimedia té pressupostats aquest 2016 3.500 euros per ajuts a viquipedistes que vulguin assistir a la trobada internacional Wikimania 2016, que se celebrarà a Itàlia del 24 al 26 de juny d’enguany.

Les borses de viatge són obertes a tot membre de la comunitat viquipedista, no només a membres d’Amical. En queden exclosos els membres de la Junta d’Amical.

S’ofereixen 10 borses de viatge de 350 euros cadascuna. Aquesta quantitat cobreix l’entrada a l’esdeveniment  i el que el receptor desitgi (vol, allotjament, etc.).

  • En cas que es presentin menys persones que les 10 borses ofertes, la quantitat sobrant no es repartirà a parts iguals entre els candidats.
  • En cas que es presentin més persones que les 10 borses ofertes, un jurat (a determinar) decidirà els assistents segons els següents criteris de selecció, per aquest ordre:
    1. Presentació acceptada a Wikimania 2016
    2. Contribucions als projectes catalans de Wikimedia (nombre d’edicions, participació en projectes d’Amical, etc.)
    3. Participació en altres projectes de coneixement lliure, programari lliure, projectes educatius.
    4. Recursos econòmics (si fos necessari, el jurat sol·licitarà als candidats la informació necessària)

La data límit per presentar la candidatura per obtenir una borsa de viatge d’Amical és el 25 d’abril.

Per qualsevol qüestió, contacteu amb amical@wikimedia.cat o entreu al xat. Qualsevol imprevist no contemplat en aquestes bases serà resolt per la Junta d’Amical.

Informació per als candidats

Requisits

  • Ser catalanoparlant
  • Tenir suficient nivell d’anglès (escrit i fluid) per atendre i comunicar-se a les sessions
  • Haver contribuït als projectes Wikimedia en català abans de començar el 2016
  • Comprometre’s a fer un informe en català per Amical i una entrada pel blog de l’associació (posterior a l’esdeveniment; potser conjunta entre tots)
  • Serà necessari enviar justificants per un import igual o superior a l’import de la subvenció (350€) al tresorer de l’associació

Enviar la sol·licitud

Cal enviar la següent documentació a amical@wikimedia.cat :

  • Dades personals (nom i cognoms, edat i ciutat/comarca de residència)
  • Breu carta de presentació. Historial als projectes Wikimedia. Participació en altres projectes de coneixement lliure, programari lliure, projectes educatius.
  • Motivació i interès per assistir a Wikimania. Què pots aportar-hi? Quin benefici en trauran els projectes Wikimedia en català?

Terminis

  • 25 d’abril: data límit per presentar la candidatura per rebre borsa de viatge d’Amical
  • 30 d’abril: resolució borses de viatge d’Amical
  • 24-26 de juny: Wikimania

La Viquipèdia a les jornades Procomuns de Barcelona

thumb_IMG_0344_1024

Plenària de presentació de l’esdeveniment

Per Xavier Dengra

El passat 11, 12 i 13 de març es van realitzar a la seu de Barcelona Activa les jornades Economies col·laboratives procomuns, un cicle de conferències i activitats sobre l’estat d’aquesta nova forma d’economia social i col·laborativa a la ciutat comtal. La Viquipèdia i Amical Wikimedia van tenir un paper molt rellevant: l’enciclopèdia lliure és un model consolidat d’aquestes iniciatives i celebrava el mig milió d’articles, i en segon terme, l’associació participava com a coorganitzadora de l’esdeveniment.

L’economia col·laborativa procomú és un model de producció que es caracteritza per la governança descentralitzada, l’obertura de les dades i del programari, l’orientació social i la contribució entre iguals (peer-to-peer). A Barcelona i la seva rodalia aquest sistema s’està expandint; actualment existeix un clúster d’empreses i associacions que es contraposen a un altre model en augment de caire més privatiu. Empreses com Wallapop, Uber i Airbnb parteixen d’un negoci també entre iguals però amb un enfocament en l’obtenció d’ingressos que divergeix amb els fonaments de la visió procomú.

Aquesta situació s’analitza des del node d’experts Barcola, constituït per associacions, empreses i institucions emmarcades en aquest procomú i del que en David Gómez i jo en formem part en representació d’Amical Wikimedia. Un dels objectius del grup és generar un directori de totes aquestes iniciatives i elaborar recomanacions de polítiques públiques que en permetin el seu desenvolupament.

Juntament amb l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (IGOP-UAB), l’Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya (IN3-UOC), el P2P Value de la Unió Europea, el Digital Commons Research Group (Dimmons) i l’Ajuntament de Barcelona es va decidir posar en marxa aquestes jornades per recollir noves polítiques públiques i definir-ne les preexistents, de manera que es pogués generar un manifest apte per al Pla d’Actuació Municipal de Barcelona i per a la Comissió Europea.

Al llarg dels tres dies d’actes es va fer evident l’elevat grau de coneixement sobre la Viquipèdia de la majoria dels assistents. La Mayo Fuster, coordinadora de Barcola i directora de l’esdeveniment, és viquipedista des de fa anys i havia estat membre del Comitè de Recerca de la Fundació Wikimedia, per la qual cosa l’enciclopèdia lliure i la seva filosofia van aparèixer en diverses ocasions durant les seves intervencions. I no va ser pas l’única, ja que molts altres ponents –des d’acadèmics fins a comissaris europeus convidats a les jornades– en van fer menció com a eina que empodera els ciutadans. El valor afegit que genera el contingut sobre els ciutadans a nivell cultural, social i de coneixement, el consens i gestió de la comunitat i els vincles que se’n deriven, l’estructura de dades i llicències obertes i també el seu principi de no publicitar-ne la informació van ser algunes de les raons exposades sobre el projecte per situar-lo en el graó més alt del model col·laboratiu procomú.

Les activitats en què va ser protagonista

Xerrada sobre els projectes germans en català de Wikimedia

Xerrada sobre els projectes germans en català de Wikimedia

Amb un programa molt complet i activitats simultànies cobrint la major part de la franja horària, les meva aportació a Procomuns es va basar en presentar els projectes Wikimedia en formats diversos al llarg dels tres dies.

El divendres per la tarda, emmarcada en les xerrades llampec, vaig poder exposar al públic assistent els projectes germans en llengua catalana de la Viquipèdia: el seu potencial com a eines de difusió cultural i el seu rol complementari als continguts enciclopèdics.

El dissabte 12 hi va haver una sessió matinal de Datathon en què s’exposaven experiències de reutilització de bases de dades en l’economia col·laborativa. Juntament amb casos com els de Goteo o Montenoso vaig presentar Wikidata; el seu rol com a base de dades de la Viquipèdia, el seu ús per part de tercers (com el Knowledge Graph de Google) i el seu futur paper en el desenvolupament de wikitowns. Per la tarda, l’Ester Bonet va participar en la xerrada sobre economia col·laborativa feminista. Com a viquipedista experta en biaix de gènere, va posar èmfasi en mostrar dades i analitzar els motius d’aquest desequilibri en una plataforma que rep milions de visites diàries. Va tractar la problemàtica de fiabilitat que se’n deriva i presentar algunes solucions que s’estan iniciant per a fer-hi front, com Wikimujeres. També va plantejar la possibilitat de crear institucions que fomentin la implicació tecnològica de les dones.


El diumenge, per últim, hi havia organitzada una viquimarató sobre termes relacionats amb les jornades i en què van participar prop de deu assistents, bona part d’ells ja viquipedistes. Es va debatre la nomenclatura d’alguns articles i se’n van millorar i crear d’altres.

A tall de conclusió, considero que van ser unes jornades riques i plurals en què vam poder donar a conèixer interioritats de la Viquipèdia i de la seva comunitat que a priori no solen transcendir. Com a associació que la fomenta, els representants d’Amical Wikimedia que vam organitzar i participar en aquest esdeveniment vam poder establir vincles, compartir experiències i debatre idees amb altres projectes dels que tenim molt per aprendre i amb els quals, en el marc col·laboratiu de Barcola, esperem reforçar vincles i assolir progressos a nivell municipal i territorial.

Jornada Viquipèdia a la UPVD de Perpinyà

Gravat amb l'antiga Universitat de Perpinyà

Gravat amb l’antiga Universitat de Perpinyà

El 16 de març de 2016 es va organitzar una jornada de presentació de Viquipèdia a la Universitat de Perpinyà (UPVD), en el context del projecte francòfon “Mois de la contribution“. La jornada coincidia amb els 15è aniversari de la Viquipèdia en català i des de la UPVD ens van convidar a explicar la història del projecte i el nostre model.

La Universitat UPVD de Perpinyà té més de 10.000 estudiants. L’acte va ser coordinat pel departament d’innovació anomenat Platinium, des d’on es promou la transformació digital de la institució, molt similar al Diversity de la Universitat de Vic. Bertrand Mocquet, n’és un dels seus impulsors.  Mocquet va començar la jornada dient: ”

aquests dies preparant la jornada he descobert que Viquipèdia és una aventura humana, més que no pas una aventura tècnica, i això ho ha de saber més gent

La presentació inicial va anar a càrrec de Lionel Barbe, de Wikimedia França, qui va començar la seva intervenció fent una reflexió sobre com el projecte Viquipèdia va néixer “marcat”, quan els intel·lectuals van dir que no podria funcionar, i que tot i demostrar sobradament que funciona, porta anys lluitant contra aquesta crítica.

Destacà que la Viquipèdia “està sola”, és un cas únic, ja que és la única de les 100 pàgines visitades del món que no té interès comercial. Segons Barbe, la Viquipèdia és més un procés que un estat. En teoria pot ser modificada per tothom, tot i que a nivell pràctic un nombre relativament petit de gent ho fa. És llavors viquipèdia una innovació tecnològica real? Barbe va argumentar que no es pot considerar Viquipèdia com una enciclopèdia, sinó com un lloc de la producció i la transmissió de contingut enciclopèdic. Tot seguit va començar a enumerar algunes de les paradoxes que acompanyen al projecte:

Una de les paradoxes del projecte és que tothom la critica però tothom la fa servir.  Una altra paradoxa és que no és fàcil editar-la: cal tenir una gran dosi de rigor formal, combinada amb una forta modèstia, i no és fàcil trobar aquest perfil. La tercera paradoxa és que, segons Dominique Cardon, és “L’enciclopèdia dels ignorants”, que no es basa en els coneixements dels seus editors sinó en les capacitats d’aquests d’organitzar fonts externes d’aquests, convertint-se en un catalitzador de coneixement més que no pas en una enciclopèdia clàssica. La darrera paradoxa que Barbe va presentar és que el “consens” cercat a la Viquipèdia és un objectiu impossible, on en una discussió els agents més actius podrien arribar a imposar el seu punt de vista sobre el conjunt del grup.

Pel que fa als punts febles, Barbe destacà que la Viquipèdia funciona sobre el principi d’un equilibri inestable com un pèndol que oscil·la amb l’objectiu de “quedar-se al centre”, però en constant moviment. Un altre punt feble és que els vàndals, amb les seves edicions en un tema en concret, afavoreixen que la resta d’editors se centrin en aquest tema per millorar-ho, arribant a un punt que el vandalisme, paradoxalment, afavoreix la cooperació del grup, per neutralitzar l’abús. Aquest equilibri funciona mentre hi hagi un nombre superior d’editors de bona fe que de trolls, tot i que també va reconèixer que darrerament els robots ajuden bastant a mantenir aquest equilibri. Un altre punt feble són els lobbis: els lobbis són actius a la Viquipèdia, de manera més o menys organitzada, o fins i tot els interessos privats. Barbe va acabar la seva presentació dient que Viquipèdia és un caos en procés d’organització, i que el projecte corre el risc que, a causa de la creixent complexitat per col·laborar-hi, només els experts en entorns wiki puguin arribar a fer-ho.

Projecte Pirineus Orientals

Viquimarató a Perpinyà

Viquimarató a Perpinyà

La jornada va seguir amb una presentació de Fabricio Cárdenas, al seu torn, qui va parlar de la història i salut de la Viquipèdia en francès i del Viquiprojecte Pirineus Orientals, que impulsa juntament amb un parell de viquipedistes més. Va fer una defensa activa del multinlingüisme, recordant que en desenes de llengües, la Viquipèdia és la primera enciclopèdia mai escrita. Va mencionar també que el nucli dur de voluntaris en francès és de 800 editors (Vuit vegades més que en català), i que es fan uns 10.000 articles nous cada mes (3 vegades més que en català). Posteriorment va demostrar les potencialitats dels projectes temàtics per unir a membres de la comunitat amb interessos similars.

El cas català

La jornada va continuar amb la meva introducció del cas català, que coincidia amb el nostre 15è aniversari. Vaig recordar algunes xifres del projecte i algunes de les fites més destacades, però l’audiència va desviar la conversa cap al perquè ho feu i cap al com ho feu. Els hi interessava especialment com aconseguim un alt nivell d’activisme lingüístic i quin model fem servir per a relacionar-nos amb les institucions culturals i educatives. Vaig complimentar la jornada explicant tots els projectes que fem amb universitats i recordant al professorat que són una organització pública i que tenen l’obligació moral i professional de transmetre el coneixement, de divulgar el coneixement generat a la universitat al conjunt de la societat, i de que Viquipèdia és un gran lloc per fer-ho.

Viquimarató en català i francès.

A la tarda vam continuar la jornada amb una doble Viquimarató en català i francès a la Biblioteca de la UPVD, on una vintena llarga de persones van aprendre a editar la Viquipèdia i van ampliar articles sobre la història de la Universitat.

 

L’Esmuc dedica una Viquimarató a Enric Granados i Enric Morera

El proper divendres 18 de març, la Biblioteca de l’Escola Superior de Música de Catalunya obre les portes per celebrar una Viquimarató dedicada a Enric Granados i Enric Morera, amb l’objectiu d’actualitzar, ampliar i crear articles al voltant d’aquests dos músics catalans. L’activitat tindra lloc de 9.30 a 14 hores. Us podeu inscriure aquí.

Viquimarató Esmuc

El projecte de Viquimarató 2016 coincideix amb les activitats commemoratives del centenari de la desaparició d’Enric Granados, i amb els actes que es van realitzar al llarg del 2015 en motiu del 150è aniversari del naixement d’Enric Morera.

Aquesta primera iniciativa neix amb la intenció de ser una cita anual, dedicant cada Viquimarató a l’efemèride d’un compositor o figura destacada del panorama musical. En aquesta primera trobada, els participants disposaran de tot el fons bibliogràfic i dels ordinadors de la Biblioteca de l’Esmuc per ampliar la informació pública entorn dels dos músics (els usuaris habituals de la Biblioteca cal que ho tinguin en compte).

El 21 de juny de 2015, Dia de la Música, l’Esmuc va participar, juntament amb altres entitats musicals de la ciutat de Barcelona, en un Viquiprojecte que va organitzar el Museu de la Música i l’Escola.

L’Esmuc col·labora des de fa diversos anys amb l’Amical Wikimedia, transferint els coneixements generats des del centre a l’enciclopèdia lliure.

Més informació:

Viquiprojecte: Esmuc

Inscripció

Una carambola i de les bones. Com vaig arribar a publicar l’article 500.000

Per Ester Bonet (Usuària Tiputini)

Ester Bonet i Wiki_5_630x315Una carambola i de les bones, doncs la veritat és que sí, perquè tot va ser fruit de la casualitat. Tot va començar quan el dijous al vespre vaig sentir per la ràdio que parlaven d’una obra de teatre sobre la pintora noruega Oda Krohg i com que em va semblar una dona amb una vida fascinant i amb moltes contradiccions vaig voler saber-ne més, i com no, ho vaig anar a consultar la Viquipèdia.

I oh, a la Viquipèdia en català no hi era! Així que em va tocar llegir-ho a la versió en castellà, i com que em va semblar que era un personatge rellevant i que a més s’estava fent una obra d’ella a Barcelona, valia la pena que tingués una entrada a la Viquipèdia en català, així que ja no m’ho vaig pensar més, vaig agafar l’eina de traducció i endavant. La traducció va ser ràpida, però em calien repassar les referències i ja s’havia fet tard. Així que vaig plegar.

L’endemà em vaig aixecar d’hora, pateixo un maleït insomni que no em deixa viure, i em vaig posar a polir la traducció sense presses, mirant la versió anglesa, la francesa, fins i tot la noruega, encara que no en tinc ni idea de noruec… anava navegant de pàgina en pàgina, quan de sobte m’arriba un tuit que diu: 5 articles i hi arribem!!! #repte500mil Vinga! 

Mare meva, només en faltaven cinc! I jo amb un article acabat a les mans! Me’n vaig a la pàgina del Repte per veure com anava el comptador, i ara només en faltaven 3, 2…  Ràpid he de decidir-me! Clico damunt de ‘publica la traducció’, tot pensant t’imagines que fos el meu, l’article  500.000, seria genial perquè seria una editora, que n’hi ha poques i parlant d’una dona que també n’hi ha poques. Realment hauria fet carambola! I així va ser.

Bé ara ja em toca explicar com vaig arribar ser editora de la Viquipèdia. De fet encara sóc força novella perquè em vaig ‘viciar’ participant a la Viquimarató del Tricentenari, l’octubre del 2014. L’experiència em va agradar, de fet sóc lingüista i he fet un llarg camí treballant per enciclopèdies i diccionaris i per tant tot el que fa referència a com ha de ser un article enciclopèdic, els llibres d’estil, la bibliografia, etc. tot em sona molt familiar, és el món en què treballo des de fa anys, i per aquest motiu sé de primera mà que quan envies a impremta un volum, aquest ja és obsolet abans de sortir a la llum, i que necessàriament les enciclopèdies en paper tenen els dies comptats. Per tant, aquesta possibilitat de treballar amb una eina oberta i col·laborativa que et permet modificar contínuament és el que més em va atraure, com també em va atraure el fet de poder posicionar la llengua catalana al món d’una manera tant senzilla.

I ja aprofitant que tinc la paraula i que l’article 500.000 ha estat dedicat a una dona i fet per una dona, m’agradaria que aquest fos un punt d’inflexió, una clau de volta per iniciar una etapa en què es treballés per aconseguir una Viquipèdia diversa i igualitària en què les dones no hi siguin en minoria tant pel que fa el contingut com en el nombre d’editores, perquè  diferents perfils d’individus tenen diferents interessos i estan més a prop d’aconseguir aquest ideal de compartir tot el coneixement humà.

Catalan Culture Challenge 2016: Fent arribar la cultura catalana a totes les viquipèdies

Amical Wikimedia porta anys lluitant perquè els catalanoparlants puguin tenir una versió de qualitat de la Viquipèdia i també per tal que la cultura catalana es mostri al món en altres idiomes. Per això sempre hem estat donant suport de manera decidida al multilingüisme, enfront un inevitable però no desitjable anglocentrisme.

Amb motiu del dia de la llengua materna, Amical Wikimedia ha organitzat una nova edició del concurs internacional per traduir i ampliar al màxim número de llengües 11 biografies destacades de la cultura catalana. Enguany ens hem centrat en personalitats del període medieval amb motiu de la celebració de l’Any Llull.

Funcionament

Per tal de facilitar al màxim les traduccions, el concurs és simple en estructura: és basat en un sistema de punts on els participants obtenen punts per cada millora i/o traducció que facin en un dels articles llistats. Guanyen els 10 usuaris amb més punts. Tothom podia ajudar en qualsevol idioma. Per participar només calia registrar-se a la secció Participants. En total, s’ha aconseguit crear o ampliar 126 articles en 23 viquipèdies gràcies a la tasca d’una vintena de voluntaris d’arreu del món.

Les viquipèdies en qüestió són: anglès, azerbaidjanès, basc, bielorús, búlgar, castellà, català, croat, esperanto, finès, francès, gal·lès, grec, italià, japonès, llatí, occità, portuguès, serbi, serbocroat, suec, turc i txetxè.

Gràcies a tothom!

 

Amical i el multilingüisme

Cada llengua ajuda a apropar-se d’una manera única al món i en aquest sentit és fonamental intentar fer complir el lema de la Viquipèdia: fer que tot el coneixement de la humanitat sigui accessible per a tothom en la seva llengua. Amical Wikimedia porta anys lluitant perquè els catalanoparlants puguin tenir una versió de qualitat de la Viquipèdia i també per tal que la cultura catalana es mostri al món en altres idiomes. Per això sempre hem estat donant suport de manera decidida al multilingüisme, enfront un inevitable però no desitjable anglocentrisme.

Justament el tema de com fer-nos sentir fora de la nostra comunitat lingüística i com corregir el biaix de llengua i cultura als articles de la Viquipèdia va ser un dels temes estrella dels debats de la darrera trobada anual de viquipedistes, la viquitrobada, que va tenir lloc el novembre passar a la Biblioteca Carles Rahola de Girona. Allà es va instar a traduir més entre Viquipèdies, no usant sempre les mateixes com a pont, i es va fer un repàs del Content Translator, una de les eines que faciliten aquest traspàs i que té força èxit a la comunitat.

Amb l’objectiu de promoure el multilingüisme, des d’Amical Wikimedia hem fomentat concursos de traducció, com ja el tradicional Catalan Culture Challenge, que enguany comença el dia 21 de febrer i que gira al voltant de Ramon Llull en el seu aniversari. Llull fou una personalitat que va defensar sempre la traducció i parlar la llengua de l’altre com a via per al diàleg. També hem donat suport al concurs de llengües maternes organitzat per wm-es, amb qui estem estrenyent lligams per col·laborar en zones bilingües. Hem impartit tallers per a esperantistes i la Nit Digital va comptar amb una edició per a l’occità. Som part de l’equip de formadors de postgraus museístics en anglès i tenim projectes amb les facultats de filologia i traducció per tal de millorar els continguts sobre llengües i entre idiomes diversos. El proper dia 16 de març serem a la Universitat de Perpinyà per a una jornada d’iniciació a la Viquipèdia on conviuran el francès i el català. Hem fet esforços per explicar la nostra visió en diversos posts en anglès i col·laboracions en revistes on s’aborda la temàtica de la relació intercultural.

Seguirem implementant aquestes iniciatives en el convenciment que com més llengües i més visions del món, més ric és el contingut, ja que la diversitat és sempre un valor que ajuda a disminuir el biaix etnocèntric, un dels llasts potencials de la Viquipèdia. Creiem que cal una actitud més decidida cap al multilingüisme des de tot el moviment Wikimedia i esperem poder aportar el nostre granet de sorra al respecte. Seguirem informant dels avenços en aquest camp!

Francesc Guillem: “La societat i les institucions valencianes encara no han descobert el potencial que té la Viquipèdia”

A la Viquitrobada 2014

A Francesc Guillem, a més de pedalar amb la seva bicicleta, una de les seves aficions més recurrents és la Viquipèdia. Aquest usuari de Massalfassar ha fet gairebé 5000 edicions de la Viquipèdia i ha fet alguna incursió a Viquidites. L’entrevistem perquè ens conti la seva experiència viquipedista i l’estat del coneixement lliure al País Valencià.

Quan vas començar a editar a la Viquipèdia i per quin motiu?

Vaig començar a editar anònimament al desembre de 2007 creant l’article del porquet de Sant Antoni, perquè no vaig trobar enlloc una definició en valencià curta i clara del que era i vaig veure que a la Viquipèdia en castellà hi era i em vaig tirar de cap a fer la traducció, i supose que en part per poder usar la versió valenciana de la bestiola, que encara perdura com a títol de l’article..!

Et va ser difícil al principi?

Sí, la veritat és que sí, a més el fet de començar amb un ésser viu i voler fer bé la feina, va ser tot un repte. A més, als 14 minuts de crear-lo, l’imprescindible Pau Cabot va afegir-me la plantilla de {{Manca taula taxonòmica}} i el meu ego va voler estar a l’alçada d’aquella plantilla i vaig haver de posar-me les piles per anar entenent el trellat de tot aquell món de codi estrany, de manques de notabilitat i referències de fonts externes i fiables, i d’un llarg etcètera que encara hui de vegades no acabe d’entendre del tot.

Sobretot he creat articles nous i això ha fet que el repte fora important cada vegada que m’hi posava, amb les plantilles, referències, infotaules, interwikis… a més que, amb l’editor de codi, per a mi tot era més difícil i em costava bastant. Ara, amb l’editor visual l’edició és molt més agradable i fàcil.…

Sobre quins temes acostumes a editar?

Articles n’he fet de tota mena. Al principi, mentre preparava oposicions d’Educació Física vaig anar convertint en articles part del temari que estudiava, després sobre el meu entorn més proper: la comarca de l’Horta: patrimoni, persones, entitats; també una mica de bicicleta i vies verdes, també d’alpinistes valencians, geolocalitzar articles també m’agrada, i de quan en quan afegir alguna foto a Commons. Últimament, sensibilitzat per la problemàtica del gender gap he decidir que si havia de fer un article d’una persona, el faria abans d’una dona que d’un home, o si en feia d’un home havia de compensar fent-ne alguns de dones. A rel de la Viquitrobada 2014 vaig descobrir Viquidites per dedicar-m’hi uns mesos a les dites populars. En general m’agrada traduir articles, i amb la nova ferramenta de traducció la millora és espectacular. En poc de temps tot el món de l’edició ha millorat molt.

Què representa per a tu la Viquipèdia?

Forma part del meu temps d’oci, si tinc un moment, edite! Hi estic enganxat, no puc ser imparcial parlant d’ella, m’agrada molt i la veig tan necessària que no entenc com la gent normal no edita. Sovint he de deixar-la estar una mica de costat per que he d’atendre altres obligacions (familiars, estudis, feina), però si baixe la guàrdia, caic de nou. I veient les estadístiques de la majoria, jo no sóc més que un aficionat amb sols 4500 edicions, i em fa una mica de vergonya que m’entrevistes.…

Quin valor de la Viquipèdia destacaries?

La Viquipèdia té un model de treball molt interessant per com d’horitzontal és. El treball col·laboratiu i la unió de diferents punts de vista sobre un mateix concepte fan que aquest s’enriquisca i millore, mai empitjora. Al meu entendre, és tant important el model de treball que caldria ensenyar a editar a les escoles, hauria d’haver l’assignatura de Viquipèdia on els estudiants aprengueren a editar, a treballar en equip, a respectar el que altre ha fet, a no copiar i sí a reelaborar, i a referenciar. Hui en dia just és ben bé al contrari, els estudiants tarden 5 minuts en fer els treballs afusellant el contingut de la Viquipèdia, i a les escoles es valora com a bon treball. Però el professorat encara desconeix molt el funcionament de la Viquipèdia i les seues possibilitats.

Quina és la situació del País Valencià a la Viquipèdia? Calen més esforços?

No tinc mètriques que avalen les meues percepcions, però trobe que queda molt per fer. La societat valenciana i les institucions valencianes encara no han descobert el potencial que té la Viquipèdia per posar en valor la nostra cultura i la nostra realitat, i en general encara s’ho miren de reüll. A les biblioteques, els museus, les oficines d’informació turística, els Ajuntaments, les Diputacions, la Generalitat, els centres d’estudis, les associacions i els col·legis professionals els falta veure la visibilitat que el seu camp de coneixement pot tindre millorant la presència a la Viquipèdia i essent referència que avale la seua legitimitat. La política de discriminació lingüística ha relegat el valencià a la mínima expressió, i ha fet que existisca un cert auto-odi que dificulta la creació de contingut en valencià. En molts casos si la informació es troba en castellà, no la reclamen en català, ni troben necessari que hi siga. Cal fer un esforç extra per superar els darrers 20 anys d’invisibilitat. D’altra banda les institucions han d’obrir les portes del coneixement, les llicències han de permetre reutilitzar el seu continguts. Les imatges, els textos, els hem pagat amb els nostres impostos, i el copyright no pot ser la llicència per defecte, com ara passa. Cal canviar el paradigma, i per fer-ho caldrà formació i molta pedagogia, a tots els nivells, a nivell tècnic, polític i social, i que l’apertura de coneixement s’estenga com una taca d’oli.…

Quines activitats viquipedistes s’han dut a terme al País Valencià?

S’està fent formació i treball de difusió i descoberta de la Viquipèdia. Al llarg de 2015 hem fet prou reunions de treball, viquimaratons, viquitallers i participat en jornades per explicar el model de la Viquipèdia. Per exemple, la viquimarató dia de la dona a València, la Jornada Coneixement Obert a Alaquàs, la Viquimarató Ramon Muntaner a XirivellaViquimarató Ovidi Montllor a Alcoi, la Jornada Xarxa Patrimoni a Torrent o la IV edició Jornades #dospuntzero – Filosofies Online a València. A més s’han fet reunions amb institucions com ara diverses Conselleries de la Generalitat Valenciana, Universitat de València, Universitat Politècnica de València, Universitat Jaume I de Castelló, ajuntaments (Castelló, Xirivella, Quart de Poblet), Museus (etnològic de Torrent, Història de València, de Ceràmica de Manises i Paterna, MuVIM), la Diputació de València, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Col·lectiu Lambda, ACV Tirant lo Blanc a València, etc. Estem plantant la llavor de la Viquipèdia i estem segurs que en breu començarà a brotar. Malgrat les diverses iniciatives, som pocs els viquipedistes valencians treballant coordinadament, i  hauríem de trobar-nos, creuar sinergies, fer pinya i organitzar-nos.

Quin paper creus que ha d’exercir Amical Wikimedia en el moviment viquipedista?

Personalment, crec que l’actual línia de treball d’Amical és molt bona. El rol de dinamitzadora i aglutinadora del moviment viquipedista en català és molt productiu i necessari. Som molts, i amb perfils molt diversos, i que hi haja una entitat que puga donar suport a les diferents iniciatives arreu dels territoris de parla catalana, és de gran ajut. La presència i projecció en les esferes internacional, i la visualització d’allò que es fa, és impressionant.La des-virtualització gràcies a les Viquitrobades motiven molt i et fa sentir menys friqui i part d’una comunitat àmplia i diversa, amb alt nivell cultural i intel·lectual.

Per què a Sadako col·laborem a la Viquipèdia?

Per Xavier Breil (@xavierbreil)

A l’Escola Sadako de Barcelona, ja fa uns quants anys que plantegem com activitat de classe de Llengua que els alumnes de 4t d’ESO escriguin un article a la Viquipèdia. Certament és un procés llarg i de vegades no senzill de pensar i realitzar per als alumnes. Però ens sembla molt profitós a diversos nivells. Aquestes en són algunes raons:

1) Per la filosofia que hi ha al darrere: l’intercanvi col·laboratiu d’informació. Si jo sé una cosa i tu saps una altra cosa i ens ho expliquem, els dos acabem sabent-ne més. Aquest procés, multiplicat per milers i milers d’usuaris crea grans xarxes d’informació i coneixement i ens ensenya una meravellosa manera d’utilitzar Internet.

2) Tots, tant alumnes com docents, hem resolt i seguim resolent mil dubtes gràcies a la Viquipèdia, així que podríem dir que és de justícia o de ser agraït el fet de col·laborar a fer millor una eina que tots fem servir cada setmana, que ens ha ajudat davant de tants dubtes. És molt interessant fer-los conscients de l’existència d’aquests milers de col·laboradors desinteressats amb una finalitat col·lectiva i altruista que hi ha al darrere, així com també dels possibles inconvenients que se’n poden derivar.

3) Perquè els alumnes aprenen a ser emissors de qualitat a Internet. Aprenen que a banda de ser receptors d’informació a la Xarxa, també poden emetre, no només missatges de xats o fòrums més o menys privats o mes o menys anònims, sinó crear informació de qualitat i útil als altres. Un cop fets els articles i quan veuen amb eines estadístiques com els usuaris llegeixen el seu article, n’estan molt orgullosos.

4) Perquè és una feina rica i completa que genera coneixement en cada alumne. Escriure un bon article implica processos de recerca, estructuració, síntesi, redacció i correcció. I tot això en la construcció d’un text real, d’utilitat i difusió real, la qual cosa fa que donin més valor als processos i s’hi esforcin més (per exemple, s’esforcen més en la correcció lingüística perquè els fa vergonya que la gent vegi les seves faltes). A més, per als docents és fàcil seguir el procés d’elaboració gràcies a l’historial de l’article, fins i tot si algú altre modifica la feina del nostre alumne.