Viquimarató Joan Brossa, al MACBA

Jaume Maymó “Joan Brossa al rodatge del film 'Màgia a Catalunya' de Manuel Cussó-Ferrer”, 1983

Jaume Maymó “Joan Brossa al rodatge del film ‘Màgia a Catalunya’ de Manuel Cussó-Ferrer”, 1983

Amical Wikimedia, la Fundació Joan Brossa i el MACBA organitzen, dissabte 18 d’octubre al matí, una Viquimarató per millorar l’entrada de la Viquipèdia en català sobre Joan Brossa amb l’objectiu d’actualitzar l’article. Aquest esdeveniment permetrà conèixer als participants el Fons Joan Brossa, actualment dipositat al MACBA, així com el procés de catalogació que s’està duent a terme.

Aquesta viquimarató s’afegeix a altres ja realitzades sobre Xavier Miserachs, Joan Miró, Ángeles Santos Torroella o Modest Cuixart, entre d’altres.

Hi assistiran Àlex Hinojo, director de projectes d’Amical Wikimedia, Glòria Bordons, directora Fundació Joan Brossa, Judith Barnés, Coordinadora d’activitats Fundació Joan Brossa, Sònia López, responsable mitjans digitals MACBA, Maite Muñoz, responsable de l’arxiu MACBA, Marta Vega, responsable biblioteca MACBA.

Horari: de 9.30 a 14 h

Lloc: Centre d’estudis i documentació MACBA

Programa:

  • 9 h. Benvinguda a la porta del MACBA
  • 9.45 h. Presentació del projecte i visita guiada
  • 10.15 h. Inici Viquimarató
  • 14 h. Fi de la Viquimarató

Inscripció: recomanem que us apunteu aquí o envieu un correu electrònic a glam@wikimedia.cat

 

La viquimarató de la Nit de la Llengua al Món Digital s’expandeix a Tarragona, Girona i Barcelona

La II Nit de la Llengua al Món Digital, organitzada per la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura amb la col·laboració d’Amical Wikimedia, tindrà lloc el proper 3 d’octubre, de les 18 a les 24 h. La seu central de l’acció serà el Centre de Documentació de la DGPL, però en aquesta ocasió també hi haurà sessions simultànies a Girona i Tarragona.

  • Barcelona. Centre de Documentació de la DGPL  ·  Portal de Santa Madrona, 6-8
  • Girona. Seu del Departament de Cultura, Casa Solterra  ·  Carrer Ciutadans, 18
  • Tarragona. Port de Tarragona  ·  Refugi 1 del Moll de Costa

L’acte, que té com a objectiu afavorir el prestigi de la llengua catalana incidint en la presentació que se’n fa al món digital, mantindrà el format de viquimarató que ja va tenir en la primera edició, l’any 2013. Una viquimarató és una acció intensiva d’edició de la Viquipèdia.

Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, va explicar la iniciativa al programa Generació digital de Catalunya Ràdio.

Atesa la coincidència amb el Tricentenari, la II Nit de la Llengua al Món Digital se centrarà en la història de la llengua a partir dels continguts del projecte 300 fets de llengua, una iniciativa de la DGPL que té per objectiu divulgar de manera lúdica els 300 fets més rellevants de la història del català.

La Viquipèdia és una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre. L’edició en català de la Viquipèdia va ser la segona a crear-se, després de l’anglesa. El català ocupa la 17a posició en nombre d’articles a l’enciclopèdia ja que, dels més de 33 milions d’articles escrits col·laborativament per usuaris de tot el món, 436.095 són en català.

En la primera Nit Digital hi van participar 30 viquipedistes entre els quals hi havia professionals i exprofessionals de la llengua, estudiants de filologia i aficionats a la Viquipèdia. Des de les 18 a les 24 hores, els assistents van treballar sobre 23 articles i van afegir 54.514 octets d’informació nova, que es considera un nivell alt. També es va traduir informació al neerlandès i l’asturià.

La Viquipèdia en català supera el seu rècord de visites per quarta vegada aquest any

La Viquipèdia en català ha assolit aquest mes de setembre els 42,3 milions d’articles consultats i marca el seu record de visites en 13 anys d’història. Això suposa un augment interanual de pàgines visitades d’un 65%.

visites setembre 2014

El març de 2014 va arribar a les 36,9 milions de pàgines visitades, superant el rècord de l’octubre anterior. L’abril, el mes següent, va superar els 40 milions d’articles consultats (41,7), xifra superada el juny (41,8). Aquest passat mes de setembre ja ha assolit les 42,3 milions de pàgines llegides.

Wikipedia, arreu del món, també ha assolit el seu rècord de visites aquest setembre i ha superat les 22.000 milions de pàgines vistes aquest mes de setembre, amb una pujada important de les visites a través del mòbil. La Viquipèdia en català és la 41a més llegida, tot i ser la 17a amb més articles i una de les primeres de la llista per mostra d’articles. Des d’Amical Wikimedia s’insisteix en la importància de Navegar en català.

Aquí podeu consultar les dades.

Intercanvi cultural a l’estil viquipedista

Vista de la Fira del Llibre de Göteborg el 2013 (Mattias Blomgren)

Vista de la Fira del Llibre de Göteborg el 2013 (Mattias Blomgren)

La cultura catalana és, enguany, convidada a la Fira del Llibre de Göteborg, la més important dels països nòrdics i la segona més important d’arreu d’Europa, després de la coneguda Fira del Llibre de Frankfurt. En ella s’hi apleguen 100.000 assistents, entre escriptors i professionals del món editorial i literari de tot el món, però des de l’any passat també hi ronden viquipedistes suecs fent fotografies per poder il·lustrar l’enciclopèdia. Entre els objectius d’aquests fotògrafs altruistes suecs s’hi troba aquest any la desena d’escriptors catalans presents a la fira.

Quan a principis de setembre el viquipedista suec Per A.J. Andersson ho va comunicar a “La taverna” de la Viquipèdia en català, la comunitat catalana ho vas trobar fantàstic. No només aconseguien fer fotos de qualitat d’escriptors catalans, sinó que també creaven els seus articles en suec, expandint la cultura catalana arreu del món a través d’Internet i complint el segon gran objectiu d’Amical Wikimedia: “que tot el coneixement sobre la cultura catalana estigui disponible per tothom en qualsevol llengua”. Entre els autors catalans que ja tenen article en suec es troben Núria Amat, Jaume Cabré, Najat El Hachmi, Francesc Parcerisas, Javier Cercas, Marta Pessarrodona, Care Santos, Albert Sánchez Piñol i la il·lustradora Mariona Cabassa. Per a més inri, la viquicompetició setmanal a la Viquipèdia en suec ha tingut els Països Catalans i Brasil (l’altre país convidat a la Fira del Llibre) com a tema, de manera que s’han creat en suec articles com la USAP de Perpinyà o les comarques catalanes.

Insígnia de la viquicompetició sobre Brasil i Països Catalans (Per A.J. Andersson)

Això no podia quedar així. Havíem de fer alguna cosa. I quina millor manera que creant els article sobre els artistes suecs presents a la Mercè 2014, on Estocolm és la ciutat convidada? Així és com aquesta setmana a la Viquipèdia en català estem immersos en la “Setmana sueca”, que ja ha permès crear diversos articles sobre grups musicals suecs. A més, es crearan articles dels escriptors brasilers presents a la fira de Göteborg i que ara podran tenir una fotografia gràcies a la iniciativa dels viquipedistes suecs.

Com explica Andersson, “la literatura catalana hauria de ser més present i coneguda a l’estranger. Els suecs sabem molt poc de la cultura catalana, a part del que veiem quan visitem Barcelona en un dia festiu. Personalment, intento difondre el coneixement del català amb els meus articles sobre la cultura catalana a la Viquipèdia en suec. Trobo fascinant la cultura i història catalana, i alguns dels meus grups preferits són catalanoparlants, com Sau i Antònia Font”. Volem felicitar per aquest projecte a Per A.J. Andersson, Albin Olsson, Mattias Blomgren i Lennart Guldbrandsson, entre altres. Amb iniciatives com aquesta ens acostem una mica més a l’objectiu de la Viquipèdia d’aplegar tot el coneixement d’arreu del món en el major nombre de llengües possible.

Un israelià enamorat del català? Sí, a la Viquipèdia

Amir E. Aharoni admira Eliezer Ben-Yehuda, l’autor a principis del segle XX del primer diccionari d’hebreu modern. “Gràcies a ell tenim avui la nostra cultura”. Aquest Pompeu Fabra jueu va fer que l’hebreu tornés a ser llengua materna després de 17 segles i va marcar el renaixement de l’hebreu com a llengua literària. La mateixa llengua en què cada mes 2.284 voluntaris, com Aharoni, editen a la Viquipèdia.

Una foto d’Aigüestortes presideix el seu perfil personal de la Viquipèdia. “Sóc l’Amir Elixà Aharoni. La x es pronuncia com xeix” deixa entreveure que el 2009 va superar la prova per obtenir el Certificat de nivell intermedi de llengua catalana, que expedeix l’Institut Ramon Llull (IRL). Va rebre classes de català a la Universitat Hebrea de Jerusalem i va participar al Campus Universitari de tres setmanes de l’IRL a Artà, Girona i Andorra. Tan sols havien passat dos anys del seu primer viatge a Catalunya. Escoltant iCat fm, assegura, es va enamorar de la llengua catalana.

Amir E. Aharoni, ferm defensor del multilingüisme, se sent molt còmode en una enciclopèdia en 287 versions lingüístiques. “El multilingüisme no només és divertit, sinó que la diversitat en tots els aspectes és positiu, i clarament, la llengua és la cosa que ens fa humans”. És administrador de la Viquipèdia en hebreu i en anglès, a més de contribuir a la versió en rus i català. De fet, la Viquipèdia pot jugar un paper clau en la preservació de les llengües, però no es pot quedar sola: “La preservació i desenvolupament de les llengües ha de funcionar en molts plans: educació, cultura, literatura, govern, comerç, premsa, etc. Si els alumnes a les escoles no fan servir un idioma, tenen poques raons fer servir la Viquipèdia en la mateixa llengua”.

Però el multilingüisme no és l’únic motiu que l’empeny a editar la Viquipèdia. El mouen les idees del programari lliure i la cultura lliure per fer arribar el coneixement arreu del món: ”Free as in Free Speech, not Free Beer”, recorda. A més, des dels cinc anys li agrada llegir enciclopèdies. Ara les escriu.

Unint moltes d’aquestes aficions, des del 2011 treballa amb la Fundació Wikimedia com un dels desenvolupadors a l’equip Language Engineering. Aquest grup es dedica a promocionar diverses llengües dels diferents projectes Wikimedia i ha llançat l’aplicació Content Translator, una eina de traducció en fase beta que inicialment només fa traduccions del castellà al català. “Vam escollir el català perquè la Viquipèdia en català té una comunitat activa i positiva, i perquè la traducció automàtica del castellà a català en Apertium funciona molt bé”.

Ben-Yehuda va redactar el diccionari més complet en hebreu. Ara, milers de persones altruistes perpetuen el seu llegat dedicant part del seu temps lliure a la preservació i promoció de les llengües i la democratització del coneixement arreu del món.

Es presenta la versió 2.4 del Catalanitzador de Softcatalà per al Windows i Mac OS X

El Catalanitzador de Softcatalà (http://catalanitzador.softcatala.org) és un programa que posa a l’abast de qualsevol usuari de forma senzilla tenir en català els ordinadors amb el Microsoft Windows o Mac OS X. En executar-lo, el Catalanitzador analitza automàticament els canvis que cal fer i, en un procés guiat, els realitza sense que l’usuari s’hagi de preocupar de res més.

Des de la seva publicació el 22 d’abril de 2012, més de 80.000 usuaris han catalanitzat el seu ordinador. Les estadístiques es poden consultar a: http://catalanitzador.softcatala.org/stats/

Viure i treballar plenament en català

L’objectiu del Catalanitzador de Softcatalà és simplificar la catalanització de qualsevol sistema Microsoft Windows o Mac OS X; a aquest efecte, hi aplica els canvis de configuració, els paquets de llengua i els correctors ortogràfics necessaris perquè l’usuari pugui treballar en català.

En sistemes operatius com ara el GNU/Linux, emprar el català és molt senzill: quan l’usuari tria el català com a llengua de treball, automàticament canvia la llengua del sistema, els correctors ortogràfics que s’usen i la llengua de les aplicacions. En canvi, en entorns Microsoft Windows aconseguir el mateix objectiu requereix un gran esforç per part de l’usuari, que inclou: realitzar canvis de configuració, baixar paquets de llengua de diferents webs que són específics per a certes versions de les aplicacions i edicions del sistema operatiu, i la tria d’opcions específiques per a diversos programes. Les traduccions que aplica el Catalanitzador han estat desenvolupades per diferents empreses, com Microsoft, Apple, Adobe, Google o Softcatalà en el cas del Firefox.

Novetats de la versió 2.4

Windows:

  • Nova acció que instal·la el corrector gramatical LanguageTool per al LibreOffice i Apache OpenOffice. Si cal, també instal·la el Java.
  • Nova acció que instal·la el corrector gramatical LanguageTool per al Firefox.
  • Millorada l’acció del Microsoft Office: si tenim més d’un Microsoft Office instal·lat, els catalanitzem tots (abans només el més nou), i si el paquet d’idioma està instal·lat però no és el per defecte, l’escollim.
  • Instal·la el corrector ortogràfic català per a l’Internet Explorer 11 en el Windows 7 (en el Windows 8 és part del sistema).
  • En el Windows 8.0 i 8.1 la configuració del paquet d’idioma s’aplica ja a tots els usuaris (això fa que alguns textos comuns apareguin en català quan abans ho feien en altres llengües).
  • Millores en la compatibilitat amb versions del Firefox 31.0 i superiors (detecció de paquet d’idioma).
  • En el Windows 8 i 8.1 es mostra l’opció «Configura el català com a llengua del sistema» que és necessària en algunes configuracions.
  • Mitja dotzena d’errades corregides.

Mac OS X:

  • S’ha afegit la versió en els recursos de l’aplicació.
  • Signada amb les noves claus digitals d’Apple.

Dispositius mòbils

Com que no és possible automatitzar el procés de catalanització en dispositius mòbils, expliquem el procediment pas a pas perquè configureu el vostre dispositiu mòbil en català:

La importància de navegar en català

Gràcies al canvi de llengua en els navegadors que fa el Catalanitzador, els usuaris s’identificaran a partir d’aquell moment com a catalanoparlants quan naveguin per Internet, i aquelles aplicacions web que siguin multilingües i tinguin versió catalana es mostraran en català.

Aquest canvi és molt important, ja que determina el pes real de la llengua catalana a Internet, actualment fortament subestimat. A més, afecta la visibilitat del contingut web en català d’empreses i d’institucions públiques. Els cercadors d’Internet mostren els resultats en funció de dos paràmetres: l’estat on es troba l’ordinador i la llengua de navegació definida al navegador. Si no es té definit el català al navegador, el contingut en català no apareix a les primeres posicions, resta amagat als usuaris, els quals fan servir contingut web en altres llengües (espanyol, anglès, francès…) en comptes de fer-ho en català. Per exemple, aquest és un problema molt real que afecta la Viquipèdia, una de les Wikipèdies més actives, però amb dificultat d’arribar al seu públic objectiu.

Ajudeu-nos a difondre el Catalanitzador de Softcatalà

Us demanem ajuda en la seva difusió:

  • Executeu-lo en tots els vostres ordinadors.
  • Difoneu el programa a les xarxes socials, blogs i webs.
  • Si teniu un blog o web, poseu-hi un bàner del Catalanitzador. Aquí (http://catalanitzador.softcatala.org/baner.html) en trobareu uns quants.
  • Publiciteu l’existència del Catalanitzador entre les vostres amistats, companys de feina i familiars.
  • Ajudeu a instal·lar el Catalanitzador.
  • Reclameu a les institucions públiques (biblioteques, escoles, universitats…) que facin servir programari en català i suggeriu-los l’ús del Catalanitzador.

Institucions i entitats que hi donen suport

El Catalanitzador, desenvolupat per Softcatalà, compta actualment amb el suport de les següents institucions i entitats: Direcció de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del Departament d’Ensenyament, Xarxa Vives d’Universitats dels territoris de parla catalana, Fundació puntCAT, Plataforma per la Llengua, Amical Wikimedia, VilaWeb, Diari ARA, El9Nou, Acció Cultural del País Valencià, Universitat Pompeu Fabra i WICCAC. Les institucions i entitats col·laboradores s’han compromès a donar difusió i promoure l’ús del Catalanitzador, accions que volem agrair des de Softcatalà.

Posició sobre els drets d’autor a la Unió Europea

Amical Wikimedia, amb l’aprovació de la seva comunitat de membres i la ratificació de la junta, signa el document de posició del Free Knowledge Advocacy Group EU sobre els drets d’autor a la Unió Europea. Amical Wikimedia dóna suport al Free Knowledge Advocacy Group EU i va sumar-se a la seva declaració d’intencions

El Free Knowledge Advocacy Group EU,[1] celebra el reconeixement de la Comissió Europea de la necessitat d’abordar el marc de drets d’autor a Europa i d’assumir la tasca laboriosa de modernitzar-los.

No obstant això, no se’ns pot escapar el fet que existeix una necessitat d’harmonització per permetre que projectes europeus, ja siguin comercials o sense ànim de lucre, prosperin en un entorn jurídic segur i competitiu a nivell mundial. Només assegurant regles que siguin ràpidament entenedores per als ciutadans i les start-ups, Europa podrà esdevenir un planter per a la creativitat i la casa de nous projectes emocionants.

Exemples

Un exemple cridaner de la necessitat d’harmonització és que publicar imatges d’edificis ubicats de forma permanent en espais públics és il·legal en molts països de la UE, ja que l’arquitectura i l’art públic estan coberts per drets d’autor. Això vol dir que no existeix la llibertat d’usar i reutilitzar les imatges fetes a l’espai públic. Aquests exemples inclouen l’Atomium de Brussel·les i el Centre Pompidou de París. [2] [3]

Un altre exemple és que les lleis i reglaments actuals europeus fan que l’ús i la reutilització de les obres finançades amb fons públics siguin complicats, una càrrega legal o fins i tot il·legals. Això condueix a l’absurda situació que pràcticament tota imatge generalitzada única de la Terra i l’espai és de la NASA, tot i l’increïble programa espacial europeu. En contrast amb altres grans economies, on gaudeixen d’aquest tipus de llibertats [4] i aquest contingut és indispensable per a la indústria i la societat, dins de la UE no està clar habitualment el que està permès i el que no, cosa que porta a un bloqueig del coneixement i la informació.

Per tant, recomanem que:

  • La Comissió hauria d’aclarir el marc europeu de drets d’autor mitjançant l’harmonització de la legislació i la creació d’un únic Títol de Drets d’autor de la Unió Europea.
  • La Comissió hauria d’assegurar que tothom tingui la llibertat d’usar lliurement i compartir les imatges preses a l’espai públic mitjançant la introducció de la Llibertat de Panorama universalment (actualment opcional virtut de la Directiva 2001/29/EC, article 5, punt 3.h)
  • La Comissió hauria de garantir que totes les obres creades pels funcionaris de l’administració de la UE i les institucions estiguin obertes per a l’ús i reutilització per tot el món. Tals treballs, per tant, no han d’estar subjectes a la protecció de drets d’autor.
  • La Comissió hauria de requilibrar l’actual desajust cultural i econòmic perjudicial entre propietat comuna pública i privada i tancar la “bretxa de segle XX”[6], escurçant els terminis dels drets d’autor al mínim possible en virtut dels tractats i convenis internacionals vigents.

Documents relacionats

Referències

[1] Free Knowledge Advocacy Group EU
[2] Freedom of Panorama situation in Europe
[3] The Atomium issue exemplified
[4] Copyright and Other Rights Pertaining to U.S. Government Works
[5] Value of the public domain, p.12ff
[6] How Copyright Keeps Works Disappeared

Amical Wikimedia posarà enguany el focus en la millora dels articles sobre monuments

En les tres campanyes Wiki Loves Monuments del 2011 al 2013 hem recollit desenes de milers de fotografies del patrimoni arquitectònic. Amb aquestes campanyes també s’ha fet una gran difusió del nostre patrimoni, descobrint el seu valor, cercant documentació, revisant i corregint elements. Algunes àrees ja estan totalment cobertes de fotografies i pensem que el projecte ha arribat a un punt de maduració amb el que es pot fer un salt endavant. Hi ha moltes fotografies que poden ser usades en articles de la Viquipèdia que cal desenvolupar i és el moment d’aprofitar l’experiència adquirida dels participants i dels fotògrafs.

Per la campanya del setembre 2014 proposem un repte de creació i ampliació d’articles. El fotògrafs poden seguir captant els monuments que s’han resistit més, però els animem també a que participin amb l’experiència adquirida del treball de camp per revisar i completar els articles corresponents. Són uns 40.000 monuments identificats en l’àmbit català dels que tenim uns 8.000 articles. La missió de la Viquipèdia és difondre tot el coneixement i els monuments tenen moltes coses per explicar.

Anunciem el concurs Repte 2014 Monuments per l’edició articles. Hi ha diversos premis en joc. No és només pels editors habituals de la Viquipèdia, ja prou motivats, sinó una oportunitat per seguir el nostre lema: Llanceu-vos-hi!

Celebrem els deu anys de Viquidites!

Viquidites celebra els seus primers deu anys de vida amb un viquirepte per augmentar el nombre de participants voluntaris

Logo viquidites 10 anys“Molt d’hora vaig saber que l’únic objectiu a la vida era créixer”, deia Margaret Fuller. De la mateixa manera que diu aquesta cita, el nostre únic objectiu és promocionar i fer créixer projectes de coneixement lliure, com la Viquipèdia, però també els seus projectes germans que la complementen i que sovint passen desapercebuts.

Un d’aquests satèl·lits de la galàxia Wikimedia és Viquidites, la col·lecció de cites, dites populars i frases fetes lliures que tothom pot editar. El projecte va començar el 27 de juny de 2003 i la versió catalana fou afegida el 23 d’agost de 2004. El primer article creat Viquidites fou Groucho Marx el 24 d’agost de 2004. Actualment té 1.773 articles que contenen cites famoses com la de Fuller, dites populars i frases fetes, i segueix creixent regularment amb la col·laboració de tothom.

En motiu del seu desè aniversari, s’ha renovat la portada i s’ha instal·lat un logotip commemoratiu. La comunitat de Viquidites, amb el suport d’Amical Wikimedia, organitza un Viquirepte per celebrar el 10è aniversari de Viquidites i fomentar el creixement del projecte amb nous editors. El concurs començarà el 23 d’agost a les 00 CET i s’acabarà el 8 de setembre a les 23:59 CET. El primer premi és un val de 50€ per Amazon, el segon s’endurà el llibre Tots els refranys catalans i entre tots els participants se sortejarà una tassa amb el nom d’usuari. Està obert a tots els usuaris registrats que vulguin participar.

Més informació aquí.

“El coneixement lliure hauria de ser per a tothom”: petició pel lliure accés a la Viquipèdia als mòbils

Per Victor Grigas, al blog de la Fundació Wikimedia

La Fundació Wikimedia ha llançat una petició pel lliure accés a la Viquipèdia a través dels telèfons mòbils, acompanyada pel curt documental, Knowledge for Everyone.

El novembre de 2012 un grup d’estudiants de secundària del suburbi de Joe Slovo Park (Sud-àfrica) va escriure i publicar una carta oberta a Facebook sol·licitant que les companyies de telefonia mòbil sud-africanes concedissin lliure accés a la Viquipèdia en els mòbils perquè poguessin utilitzar els articles de la Viquipèdia pels seus treballs escolars i contribuir a la seva educació. La classe havia sentit notícies sobre Wikipedia Zero, el programa de la Fundació Wikimedia que treballa amb companyies de telefonia mòbil en països en vies de desenvolupament perquè renunciïn als càrrecs de dades que normalment vénen quan s’accedeix a la Viquipèdia a través dels mòbils. Vam sentir la primera notícia sobre els esforços de la classe el febrer de 2013; poc després hi vaig anar amb el cineasta Charlene Music a Ciutat del Cap per escoltar la història dels estudiants en persona i gravar la seva petició.

L’octubre de 2013 publicàvem un vídeo dels estudiants que llegeixen la carta oberta que la que havien escrit. Llavors, el 14 de febrer de 2014, una de les companyies de telefonia mòbil esmentats en la carta, MTN South Africa, van respondre amb el seu propi vídeo anunciant que decidien concedir lliure accés a la Viquipèdia a Sud-àfrica als usuaris d’RLT mitjançant el navegador Opera Mini. Quin regal de Sant Valentí! Tothom es va emocionar per la seva decisió.

Molta gent parla de les conseqüències de la fractura digital mundial, o la bretxa entre la qualitat i la disponibilitat d’accés digital entre els països de l’hemisferi nord i del sud. (Vint Cerf va abordar recentment el tema a The Colbert Report) No obstant això, hi ha alguns exemples d’històries que humanitzen aquest buit. Sovint és difícil demostrar l’impacte directe dels coneixements sobre un individu o una comunitat, i grans números i estadístiques ens poden fer perdre la veritat personal de la història. Knowledge for Everyone és una oportunitat perquè el món vegi el que pot significar el lliure accés a la Viquipèdia, a través de l’experiència dels estudiants de l’Escola Secundària Sinenjongo.

La petició que publiquem, juntament amb el documental, és un mètode perquè vostè pugui fer alguna cosa per ajudar a fer que el coneixement lliure en el món estigui a l’abast de tothom. Quan signis aquesta petició pots dir-nos el que podria significar l’accés lliure a la Viquipèdia per a tu o la teva comunitat. D’aquesta manera, quan la Fundació Wikimedia parli amb els operadors mòbils d’arreu del món, podrem compartir el teu missatge. Seran capaços d’escoltar, en les teves paraules, per què l’accés al coneixement lliure és una eina poderosa.