Es presenta la versió 2.4 del Catalanitzador de Softcatalà per al Windows i Mac OS X

El Catalanitzador de Softcatalà (http://catalanitzador.softcatala.org) és un programa que posa a l’abast de qualsevol usuari de forma senzilla tenir en català els ordinadors amb el Microsoft Windows o Mac OS X. En executar-lo, el Catalanitzador analitza automàticament els canvis que cal fer i, en un procés guiat, els realitza sense que l’usuari s’hagi de preocupar de res més.

Des de la seva publicació el 22 d’abril de 2012, més de 80.000 usuaris han catalanitzat el seu ordinador. Les estadístiques es poden consultar a: http://catalanitzador.softcatala.org/stats/

Viure i treballar plenament en català

L’objectiu del Catalanitzador de Softcatalà és simplificar la catalanització de qualsevol sistema Microsoft Windows o Mac OS X; a aquest efecte, hi aplica els canvis de configuració, els paquets de llengua i els correctors ortogràfics necessaris perquè l’usuari pugui treballar en català.

En sistemes operatius com ara el GNU/Linux, emprar el català és molt senzill: quan l’usuari tria el català com a llengua de treball, automàticament canvia la llengua del sistema, els correctors ortogràfics que s’usen i la llengua de les aplicacions. En canvi, en entorns Microsoft Windows aconseguir el mateix objectiu requereix un gran esforç per part de l’usuari, que inclou: realitzar canvis de configuració, baixar paquets de llengua de diferents webs que són específics per a certes versions de les aplicacions i edicions del sistema operatiu, i la tria d’opcions específiques per a diversos programes. Les traduccions que aplica el Catalanitzador han estat desenvolupades per diferents empreses, com Microsoft, Apple, Adobe, Google o Softcatalà en el cas del Firefox.

Novetats de la versió 2.4

Windows:

  • Nova acció que instal·la el corrector gramatical LanguageTool per al LibreOffice i Apache OpenOffice. Si cal, també instal·la el Java.
  • Nova acció que instal·la el corrector gramatical LanguageTool per al Firefox.
  • Millorada l’acció del Microsoft Office: si tenim més d’un Microsoft Office instal·lat, els catalanitzem tots (abans només el més nou), i si el paquet d’idioma està instal·lat però no és el per defecte, l’escollim.
  • Instal·la el corrector ortogràfic català per a l’Internet Explorer 11 en el Windows 7 (en el Windows 8 és part del sistema).
  • En el Windows 8.0 i 8.1 la configuració del paquet d’idioma s’aplica ja a tots els usuaris (això fa que alguns textos comuns apareguin en català quan abans ho feien en altres llengües).
  • Millores en la compatibilitat amb versions del Firefox 31.0 i superiors (detecció de paquet d’idioma).
  • En el Windows 8 i 8.1 es mostra l’opció «Configura el català com a llengua del sistema» que és necessària en algunes configuracions.
  • Mitja dotzena d’errades corregides.

Mac OS X:

  • S’ha afegit la versió en els recursos de l’aplicació.
  • Signada amb les noves claus digitals d’Apple.

Dispositius mòbils

Com que no és possible automatitzar el procés de catalanització en dispositius mòbils, expliquem el procediment pas a pas perquè configureu el vostre dispositiu mòbil en català:

La importància de navegar en català

Gràcies al canvi de llengua en els navegadors que fa el Catalanitzador, els usuaris s’identificaran a partir d’aquell moment com a catalanoparlants quan naveguin per Internet, i aquelles aplicacions web que siguin multilingües i tinguin versió catalana es mostraran en català.

Aquest canvi és molt important, ja que determina el pes real de la llengua catalana a Internet, actualment fortament subestimat. A més, afecta la visibilitat del contingut web en català d’empreses i d’institucions públiques. Els cercadors d’Internet mostren els resultats en funció de dos paràmetres: l’estat on es troba l’ordinador i la llengua de navegació definida al navegador. Si no es té definit el català al navegador, el contingut en català no apareix a les primeres posicions, resta amagat als usuaris, els quals fan servir contingut web en altres llengües (espanyol, anglès, francès…) en comptes de fer-ho en català. Per exemple, aquest és un problema molt real que afecta la Viquipèdia, una de les Wikipèdies més actives, però amb dificultat d’arribar al seu públic objectiu.

Ajudeu-nos a difondre el Catalanitzador de Softcatalà

Us demanem ajuda en la seva difusió:

  • Executeu-lo en tots els vostres ordinadors.
  • Difoneu el programa a les xarxes socials, blogs i webs.
  • Si teniu un blog o web, poseu-hi un bàner del Catalanitzador. Aquí (http://catalanitzador.softcatala.org/baner.html) en trobareu uns quants.
  • Publiciteu l’existència del Catalanitzador entre les vostres amistats, companys de feina i familiars.
  • Ajudeu a instal·lar el Catalanitzador.
  • Reclameu a les institucions públiques (biblioteques, escoles, universitats…) que facin servir programari en català i suggeriu-los l’ús del Catalanitzador.

Institucions i entitats que hi donen suport

El Catalanitzador, desenvolupat per Softcatalà, compta actualment amb el suport de les següents institucions i entitats: Direcció de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del Departament d’Ensenyament, Xarxa Vives d’Universitats dels territoris de parla catalana, Fundació puntCAT, Plataforma per la Llengua, Amical Wikimedia, VilaWeb, Diari ARA, El9Nou, Acció Cultural del País Valencià, Universitat Pompeu Fabra i WICCAC. Les institucions i entitats col·laboradores s’han compromès a donar difusió i promoure l’ús del Catalanitzador, accions que volem agrair des de Softcatalà.

Posició sobre els drets d’autor a la Unió Europea

Amical Wikimedia, amb l’aprovació de la seva comunitat de membres i la ratificació de la junta, signa el document de posició del Free Knowledge Advocacy Group EU sobre els drets d’autor a la Unió Europea. Amical Wikimedia dóna suport al Free Knowledge Advocacy Group EU i va sumar-se a la seva declaració d’intencions

El Free Knowledge Advocacy Group EU,[1] celebra el reconeixement de la Comissió Europea de la necessitat d’abordar el marc de drets d’autor a Europa i d’assumir la tasca laboriosa de modernitzar-los.

No obstant això, no se’ns pot escapar el fet que existeix una necessitat d’harmonització per permetre que projectes europeus, ja siguin comercials o sense ànim de lucre, prosperin en un entorn jurídic segur i competitiu a nivell mundial. Només assegurant regles que siguin ràpidament entenedores per als ciutadans i les start-ups, Europa podrà esdevenir un planter per a la creativitat i la casa de nous projectes emocionants.

Exemples

Un exemple cridaner de la necessitat d’harmonització és que publicar imatges d’edificis ubicats de forma permanent en espais públics és il·legal en molts països de la UE, ja que l’arquitectura i l’art públic estan coberts per drets d’autor. Això vol dir que no existeix la llibertat d’usar i reutilitzar les imatges fetes a l’espai públic. Aquests exemples inclouen l’Atomium de Brussel·les i el Centre Pompidou de París. [2] [3]

Un altre exemple és que les lleis i reglaments actuals europeus fan que l’ús i la reutilització de les obres finançades amb fons públics siguin complicats, una càrrega legal o fins i tot il·legals. Això condueix a l’absurda situació que pràcticament tota imatge generalitzada única de la Terra i l’espai és de la NASA, tot i l’increïble programa espacial europeu. En contrast amb altres grans economies, on gaudeixen d’aquest tipus de llibertats [4] i aquest contingut és indispensable per a la indústria i la societat, dins de la UE no està clar habitualment el que està permès i el que no, cosa que porta a un bloqueig del coneixement i la informació.

Per tant, recomanem que:

  • La Comissió hauria d’aclarir el marc europeu de drets d’autor mitjançant l’harmonització de la legislació i la creació d’un únic Títol de Drets d’autor de la Unió Europea.
  • La Comissió hauria d’assegurar que tothom tingui la llibertat d’usar lliurement i compartir les imatges preses a l’espai públic mitjançant la introducció de la Llibertat de Panorama universalment (actualment opcional virtut de la Directiva 2001/29/EC, article 5, punt 3.h)
  • La Comissió hauria de garantir que totes les obres creades pels funcionaris de l’administració de la UE i les institucions estiguin obertes per a l’ús i reutilització per tot el món. Tals treballs, per tant, no han d’estar subjectes a la protecció de drets d’autor.
  • La Comissió hauria de requilibrar l’actual desajust cultural i econòmic perjudicial entre propietat comuna pública i privada i tancar la “bretxa de segle XX”[6], escurçant els terminis dels drets d’autor al mínim possible en virtut dels tractats i convenis internacionals vigents.

Documents relacionats

Referències

[1] Free Knowledge Advocacy Group EU
[2] Freedom of Panorama situation in Europe
[3] The Atomium issue exemplified
[4] Copyright and Other Rights Pertaining to U.S. Government Works
[5] Value of the public domain, p.12ff
[6] How Copyright Keeps Works Disappeared

Amical Wikimedia posarà enguany el focus en la millora dels articles sobre monuments

En les tres campanyes Wiki Loves Monuments del 2011 al 2013 hem recollit desenes de milers de fotografies del patrimoni arquitectònic. Amb aquestes campanyes també s’ha fet una gran difusió del nostre patrimoni, descobrint el seu valor, cercant documentació, revisant i corregint elements. Algunes àrees ja estan totalment cobertes de fotografies i pensem que el projecte ha arribat a un punt de maduració amb el que es pot fer un salt endavant. Hi ha moltes fotografies que poden ser usades en articles de la Viquipèdia que cal desenvolupar i és el moment d’aprofitar l’experiència adquirida dels participants i dels fotògrafs.

Per la campanya del setembre 2014 proposem un repte de creació i ampliació d’articles. El fotògrafs poden seguir captant els monuments que s’han resistit més, però els animem també a que participin amb l’experiència adquirida del treball de camp per revisar i completar els articles corresponents. Són uns 40.000 monuments identificats en l’àmbit català dels que tenim uns 8.000 articles. La missió de la Viquipèdia és difondre tot el coneixement i els monuments tenen moltes coses per explicar.

Anunciem el concurs Repte 2014 Monuments per l’edició articles. Hi ha diversos premis en joc. No és només pels editors habituals de la Viquipèdia, ja prou motivats, sinó una oportunitat per seguir el nostre lema: Llanceu-vos-hi!

Celebrem els deu anys de Viquidites!

Viquidites celebra els seus primers deu anys de vida amb un viquirepte per augmentar el nombre de participants voluntaris

Logo viquidites 10 anys“Molt d’hora vaig saber que l’únic objectiu a la vida era créixer”, deia Margaret Fuller. De la mateixa manera que diu aquesta cita, el nostre únic objectiu és promocionar i fer créixer projectes de coneixement lliure, com la Viquipèdia, però també els seus projectes germans que la complementen i que sovint passen desapercebuts.

Un d’aquests satèl·lits de la galàxia Wikimedia és Viquidites, la col·lecció de cites, dites populars i frases fetes lliures que tothom pot editar. El projecte va començar el 27 de juny de 2003 i la versió catalana fou afegida el 23 d’agost de 2004. El primer article creat Viquidites fou Groucho Marx el 24 d’agost de 2004. Actualment té 1.773 articles que contenen cites famoses com la de Fuller, dites populars i frases fetes, i segueix creixent regularment amb la col·laboració de tothom.

En motiu del seu desè aniversari, s’ha renovat la portada i s’ha instal·lat un logotip commemoratiu. La comunitat de Viquidites, amb el suport d’Amical Wikimedia, organitza un Viquirepte per celebrar el 10è aniversari de Viquidites i fomentar el creixement del projecte amb nous editors. El concurs començarà el 23 d’agost a les 00 CET i s’acabarà el 8 de setembre a les 23:59 CET. El primer premi és un val de 50€ per Amazon, el segon s’endurà el llibre Tots els refranys catalans i entre tots els participants se sortejarà una tassa amb el nom d’usuari. Està obert a tots els usuaris registrats que vulguin participar.

Més informació aquí.

“El coneixement lliure hauria de ser per a tothom”: petició pel lliure accés a la Viquipèdia als mòbils

Per Victor Grigas, al blog de la Fundació Wikimedia

La Fundació Wikimedia ha llançat una petició pel lliure accés a la Viquipèdia a través dels telèfons mòbils, acompanyada pel curt documental, Knowledge for Everyone.

El novembre de 2012 un grup d’estudiants de secundària del suburbi de Joe Slovo Park (Sud-àfrica) va escriure i publicar una carta oberta a Facebook sol·licitant que les companyies de telefonia mòbil sud-africanes concedissin lliure accés a la Viquipèdia en els mòbils perquè poguessin utilitzar els articles de la Viquipèdia pels seus treballs escolars i contribuir a la seva educació. La classe havia sentit notícies sobre Wikipedia Zero, el programa de la Fundació Wikimedia que treballa amb companyies de telefonia mòbil en països en vies de desenvolupament perquè renunciïn als càrrecs de dades que normalment vénen quan s’accedeix a la Viquipèdia a través dels mòbils. Vam sentir la primera notícia sobre els esforços de la classe el febrer de 2013; poc després hi vaig anar amb el cineasta Charlene Music a Ciutat del Cap per escoltar la història dels estudiants en persona i gravar la seva petició.

L’octubre de 2013 publicàvem un vídeo dels estudiants que llegeixen la carta oberta que la que havien escrit. Llavors, el 14 de febrer de 2014, una de les companyies de telefonia mòbil esmentats en la carta, MTN South Africa, van respondre amb el seu propi vídeo anunciant que decidien concedir lliure accés a la Viquipèdia a Sud-àfrica als usuaris d’RLT mitjançant el navegador Opera Mini. Quin regal de Sant Valentí! Tothom es va emocionar per la seva decisió.

Molta gent parla de les conseqüències de la fractura digital mundial, o la bretxa entre la qualitat i la disponibilitat d’accés digital entre els països de l’hemisferi nord i del sud. (Vint Cerf va abordar recentment el tema a The Colbert Report) No obstant això, hi ha alguns exemples d’històries que humanitzen aquest buit. Sovint és difícil demostrar l’impacte directe dels coneixements sobre un individu o una comunitat, i grans números i estadístiques ens poden fer perdre la veritat personal de la història. Knowledge for Everyone és una oportunitat perquè el món vegi el que pot significar el lliure accés a la Viquipèdia, a través de l’experiència dels estudiants de l’Escola Secundària Sinenjongo.

La petició que publiquem, juntament amb el documental, és un mètode perquè vostè pugui fer alguna cosa per ajudar a fer que el coneixement lliure en el món estigui a l’abast de tothom. Quan signis aquesta petició pots dir-nos el que podria significar l’accés lliure a la Viquipèdia per a tu o la teva comunitat. D’aquesta manera, quan la Fundació Wikimedia parli amb els operadors mòbils d’arreu del món, podrem compartir el teu missatge. Seran capaços d’escoltar, en les teves paraules, per què l’accés al coneixement lliure és una eina poderosa.

La revista Auriga premia la implicació de la universitat a la Viquipèdia

Les sàtires d'Horaci són alguns dels articles creats gràcies a Viquiclàssics

Les sàtires d’Horaci són alguns dels articles creats gràcies a Viquiclàssics

La revista Auriga, l’única publicació en català dedicada a la divulgació del món clàssic i del llegat grecoromà, ha atorgat ex aequo el premi Didascàlia a experiències docents al projecte Viquiclàssics, que pretén millorar el contingut de la cultura clàssica a la Viquipèdia de la mà d’estudiants del grau d’estudis clàssics de la Universitat Autònoma de Barcelona. També ha rebut el guardó el projecte educatiu Centcelles, el nostre objectiu del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i l’Ajuntament de Constantí.

Viquiclàssics es va iniciar el passat curs 2013/2014 i s’emmarca en l’objectiu d’Amical Wikimedia d’incorporar la Viquipèdia en la pràctica docent. Hi han participat estudiants de 2n i 3r curs del grau d’estudis clàssics i com a resultat han millorat o creat una trentena d’articles d’autors i d’obres grecoromanes. Aquesta pràctica que avalua els estudiants ha començat per la literatura clàssica i s’expandirà el següent curs per a altres departaments i universitats després de veure’n els bons resultats.

Articles de gran qualitat

Segons Àlex Hinojo i Mariona Aragay, membres d’Amical Wikimedia, “els articles aportats pels estudiants de la UAB a Viquiclàssics són d’una gran qualitat”. Per al professor de Filologia Llatina de la UAB, Sebastià Giralt, que coordina el projecte, ha estat una gran experiència perquè “incrementa la motivació per part dels estudiants i els suposa un al·licient afegit el fet de veure publicat el seu treball en un mitjà massiu com la Viquipèdia”, que té 45 milions de visites mensuals.

La directora de la revista Auriga, Montserrat Tudela, ha declarat en fer públics els premis que “el conjunt de totes les candidatures als Premis Auriga i, sobretot, els cinc guardons d’enguany mostren la vitalitat del món clàssic als nostres dies i com l’herència clàssica s’adapta a tots els formats i expressions actuals”.

Viquiprojectes docents

Amical Wikimedia, organització que difon la Viquipèdia i els seus projectes germans arreu dels territoris de parla catalana, duu a terme des de fa quatre anys projectes per enriquir l’enciclopèdia amb diverses universitats i centres educatius: l’Esmuc, el Màster en Arxivística i Gestió de Documents (ESAGED-UAB), el Grup de Recerca en Història de l’Art i Disseny Contemporani de la UB i diverses assignatures de la UDL, UOC, Blanquerna, UB, UPF, UPC i UdG, a més de projectes que combinen diferents cursos com la iniciativa WikiArS amb diferents escoles d’art i disseny, Viquiclàssics per millorar articles sobre els clàssicsViquimodernisme (GRACMON-UB),Viquifabricació amb la UdG i UPC i 14 escoles d’art i disseny de Catalunya per millorar la presència del disseny a la Viquipèdia.

Wikimania en set conceptes

Wikimania és la reunió anual de voluntaris del moviment wikimedia (Viquipèdia i projectes germans) que enguany s’ha celebrat a Londres. És impossible resumir en un sol post tot el contingut de més de 200 ponències i les experiències viscudes durant cinc dies, però ens agradaria destacar set conceptes que defineixen Wikimania i la fan única:

  1. Convivència: durant els dies de la conferència vam conviure plegats tots el membres de la delegació catalana, estrenyent els llaços entre nosaltres, coneixent-nos més i compartint nombroses anècdotes. Cal destacat la bona imatge de cohesió que projectàvem i que més d’un va elogiar.
  2. Aprenentatge: sens dubte en les sessions hem après moltes coses que a partir d’ara podrem aplicar a la nostra feina diària com a voluntaris. És cert que el nivell de les xerrades era força desigual i que hi ha coses que estaven dirigides a un altre tipus de públic, però tots els assistents coincidim que ens emportem idees noves cap a casa.
  3. Debat: vam poder expressar el punt de vista d’Amical Wikimedia sobre els punts més polèmics dels diversos projectes i escoltar les opinions dels altres chapters: edicions pagades, edició amb bots, com fer cursos i tallers efectius, estratègies per reduir l’escletxa de gènere o per retenir els novells, van ser alguns dels temes on vam poder aportar la nostra visió, tant en les sessions com en diverses entrevistes individuals que ens van demanar.
  4. Xarxes: la presència al mateix lloc de representants de tot el món ens va permetre fer xarxes amb usuaris d’altres viquipèdies i llengües, obrir-nos cap altres maneres de fer i copsar una mica l’abast de tota la feinada feta en múltiples idiomes. Els contactes entre passadissos van resultar per a molts el millor de tota Wikimania.
  5. Moviment: sovint la tasca diària afegint contingut o amb feines de manteniment ens fa oblidar altres aspectes del moviment wikimedia. La Fundació va presentar els nombrosos projectes que porta a terme, com l’accés a la Viquipèdia en llocs sense recursos (Wikipedia Zero) o el desenvolupament de noves eines.
  6. Intensitat: la varietat de temes i la quantitat de sessions provocaven que fos un no parar. Hem de felicitar la ja clàssica puntualitat britànica, que permetia aprofitar més el temps i ens feia anar a tots com un rellotge de sala en sala, amb el programa a la mà, corrents per arribar a sentir els ponents i després comentar-los amb la resta de companys. Veient el volum de targetes, apunts o xapes que ens hem endut, hom constata que el congrés ha estat força intens!
  7. Diversió: per últim volem destacar que hem passat una bona estona (no renyida amb una feina eficaç!): les nits comentant la jugada, el racó de videojocs, els riures entre sessions, les piulades que volaven o els àpats en companyia han contribuït a crear un gran ambient. El resultat de tot plegat és que tornem encara amb més ganes de fer coses!
Foto de grup de Wikimania 2014

Foto de grup de Wikimania 2014

“El canvi és imparable”

El dissabte 10 ha destacat per la gran quantitat de tallers sobre temes molt variats que afecten la Viquipèdia, els seus projectes germans i el coneixement lliure. Des de presentacions absolutament tècniques, a sessions orientades per a novells, passant per tallers per compartir estratègies amb viquipedistes d’arreu del món.

De nou, els membres d’Amical Wikimedia ens hem repartit per arreu del congrés per tal d’assegurar-nos que arribem a tot, que estem en tot i que ens vegin en tot. Hem assistit a presentacions sobre comunitats africanes, la participació de les dones a la Viquipèdia, les xarxes socials, l’estratègia comunicativa de la Viquipèdia, les noves eines tècniques que es presentaran properament, la organització internacional de les comunitats viquipedistes, la implicació de les institucions culturals a la Viquipèdia, i un llarg etcètera. De ben segur totes aquestes experiències les importarem als territoris de parla catalana per seguir el nostre objectiu de promocionar el coneixement lliure en català, i ho farem amb les piles renovades després de passar per Wikimania.

La jornada s’ha clausurat amb una xerrada de la nova directora general de la Fundació Wikimedia, Lila Tretikov, que s’ha presentat davant la comunitat i explicant que la Viquipèdia ha d’emprendre nous reptes per seguir renovant-se.

Imagineu un món on tothom hi pogués contribuir — Lila Tretikov

Estem bastint el sistema més democràtic mai construït. La política hauria d’aprendre de nosaltres — Lila Tretikov

La Viquipèdia no funcionarà sense un canvi social. Necessitem que gent d’arreu del món s’hi uneixi — Lila Tretikov

Hem de seguir imaginant. El canvi és imparable — Lila Tretikov

Lila Tretikov

Lila Tretikov

Primeres impressions de Wikimania

Salutacions de part de tot l’equip catalanoparlant present a Wikimania, una comunitat amb molta presència a aquesta edició.

Conferència d’obertura

Després d’una hackathon durant els dies 6 i 7 d’agost, la conferència en si s’ha iniciat amb la conferència d’obertura aquest dijous al vespre al Barbican Centre de Londres. El primer a parlar ha estat Edward Saperia, el cervell de Wikimania Londres, que ha donat la benvinguda als assistents i ha presentat alguns números d’aquesta edició. L’ha seguit el president de Wikimedia UK, Jon Davies, i el fundador de la Viquipèdia, Jimmy Wales. Moltes mirades estaven posades en la, des de fa uns pocs mesos, nova directora executiva de la Fundació Wikimedia, Lila Tretikov. Durant la conferència es va anunciar l’oposició oficial de la Fundació Wikimedia a l’anomenat “dret a l’oblit“, que posa en perill el dret a la informació i la llibertat d’expressió. Per últim, ha parlat en Salil Shetty, secretari general d’Amnistia Internacional, que ha exposat els punts en comú entre els dos moviments i què fan a Amnistia Internacional

El dret al coneixement és universal. Estem construint el contingut més democràtic accessible arreu del món — Lila Tretikov
La Viquipèdia té més poder i més usuaris/visitants que els anomenats mitjans “mainstream” — Jimmy Wales
Si parlem amb saviesa i si parlem amb gran abast, podem tenir una gran influència en la política — Jimmy Wales
Jimmy Wales a la conferència d'obertura de Wikimania (Sebastiaan ter Burg, CC-BY)

Jimmy Wales a la conferència d’obertura de Wikimania (Sebastiaan ter Burg, CC-BY)

Primer dia de Wikimania

El divendres 8 d’agost ha sigut el primer dia de congrés, amb més de 200 conferències. Els diferents viquipedistes catalans ens hem dividits estratègicament per tal d’assegurar-nos que arribem a tot, que estem en tot i que ens vegin en tot. Arnau Duran, per la seva banda, també ha participat en una reunió de presidents dels capítols d’arreu del món amb la nova directora executiva.
Hi ha hagut desenes de panels on hem assistit, sobre institucions culturals, Wikimetrics, ciència oberta, Viquitexts, Wikidata, Wikimedia Commons, drets d’autor, educació. Cal destacar la presentació de l’aplicació Machine Aided Translation, una eina de traducció de la Fundació Wikimedia, que està en versió beta i que inicialment només fa traduccions del castellà al català. És una eina que utilitza en fase beta el nostre traductor de tota la vida, Apertium, i permet tenir tres pestanyes verticals: l’article original, l’article traduït i eines com ara diccionari, enllaços i plantilles. L’eina tradueix paràgraf per paràgraf. Ja hi ha més de 50 articles fets a la Viquipèdia en català mitjançant aquesta eina! Hi haurà un translation center on la gent podrà revisar traduccions o mirar quines traduccions estan demanades. L’equip de desenvolupadors ha destacat la bona imatge de la Viquipèdia en català com a comunitat treballadora i implicada en recerca, oberta a provar noves eines i amb un gruix important de gen

Una nova eina que també s’està implementant molt a la Viquipèdia en català és el LanguageTool, on a la seva presentació s’ha vist com en català ja s’han fet pràcticament 600.000 edicions i la versió en català és la segona amb menys faltes.

(Adrian Grycuk, CC-BY-SA 3.0)

Catalan meetup

El primer dia de Congrés ha acabat amb una trobada de la delegació de catalanoparlants al congrés i dels catalanòfils del Regne Unit al mateix Barbican Centre on s’organitzava la Wikimania. L’acte ha permès socialitzar i posar en comú la comunitat viquipedista per debatre sobre els reptes de la Viquipèdia, i, alhora, animar a contribuir a la Viquipèdia als nous participants que encara no han editat. Un dels objectius d’Amical Wikimedia és aconseguir tot el coneixement sobre la cultura catalana estigui disponible per tothom en qualsevol llengua, i us necessitem.
Catalan meetup a Londres

Catalan meetup a Londres

Per què sóc viquipedista?

Per Josep Nogué, tresorer d’Amical Wikimedia

Sempre em fan la mateixa pregunta: “Per què sóc viquipedista?” I sempre responc amb afany d’esperonar la gent que els fa basarda participar en aquest projecte, tant fascinant i engrescador.

Em vaig jubilar l’any 2005, havent dedicat els últims tretze anys a la formació interna d’una entitat financera. Algú, a qui coneixia poc en aquell moment, em va demanar col·laborar en la creació d’una associació per tal de ser la impulsora del projecte viquimedista a Catalunya, i concretament volia que assumís la tasca de tresorer de la nova entitat. Mai li agrairé prou a en Joan Ramon Gomà – sí, va ser ell -, que m’hagués introduït, incitat a col·laborar, perquè he aprés molt en aquest temps. Però haig de dir que no tot va ser fàcil. Us ho explico. Vaig començar per fer petites entrades a la Viquipèdia, però ai, em va picar el cuquet i em vaig proposar fer el primer article de qualitat. Vaig dedicar-me de ple a traduir l’article sobre La riquesa de les nacions d’Adam Smith, que havia trobat a l’edició en francès i que em va semblar excel·lent. Però no sabia que em trobaria amb moltes dificultats a causa del sistema wiki que no coneixia en absolut. Vaig patir força, però alguns viquipedistes em van ajudar i finalment l’article en català també gaudeix de l’estrella de qualitat.

En aquells moments, em suposava una novetat global, no sabia què era el GLAM-WIKI, ni una wikitakes, ni havia obert mai cap xat IRC… El llenguatge m’era totalment desconegut i em preguntava si a la meva edat valia la pena fer l’esforç. No vaig dubtar gaire temps i finalment em vaig llançar a cercar amb normalitat què carai era tot allò. Ara, em manego força bé amb les wikis, les edicions, Commons, etc.

En assumir la tasca de tresorer vaig intentar que tothom pogués entendre els comptes, i, un pas més, que s’interessés per ells. Estic convençut que, per fer el seguiment dels projectes que estem endegant, és un principi bàsic. Amb l’ajut d’alguns membres, vaig anar millorant la informació econòmico-financera de l’Amical, guiat per dos principis centrals: la transparència i la claredat. Avui, n’estic convençut, qualsevol soci que vulgui saber com i en què es gasten els diners que administrem ho té més fàcil i a un clic de distància. Des dels moviments de caixa – entrades i sortides – fins al control d’emissió i cobrament de les factures que emetem, passant per la distribució de la despesa pels programes que conformen el nostre pla estratègic. Només cal superar la mandra que ocasiona enfrontar-se amb unes taules plenes de números. A més, qualsevol que no sigui soci pot veure a la nostra web els resums econòmico-financers de l’Amical Wikimedia des del seu naixement.

Avui dedico més temps a l’administració dels projectes que a editar, però espero no deixar-ho del tot, ja que si no edites, t’allunyes massa i al final et converteixes en un buròcrata, en el sentit pejoratiu del concepte.

Finalment, voldria dir que crec hem de seguir millorant les aplicacions per tal de fer més fàcil l’accés per part de tothom que ho vulgui. Que les eines no siguin el principal destorb per divulgar el coneixement. I, com diu Aristòtil, en l’inici de la seva obra Metafísica: “Tots els homes desitgen, per la seva naturalesa, saber”. Amb la Viquipèdia i els seus projectes germans ho estem fent possible.

Vull col·laborar en la distribució del coneixement perquè tothom hi tingui accés, sense cap tipus de limitació. Per això sóc viquipedista.